Blog

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

Una de les dificultats que més sovint hem de salvar des de darrera el taulell és el fet de negar-nos a donar un antibiòtic si no se’ns porta la recepta mèdica on s’indiqui la prescripció. 

Avui us volem donar la resposta a aquesta pregunta, perquè va molt més enllà de la simple normativa que també hem de complir. És una qüestió de salut pública i d’educació sanitària. És una tasca feixuga però que creiem fermament que és necessària que fem. 

La demanda d’antibiòtics té una incidència molt elevada. La majoria d’infeccions ambulatòries es localitzen en el tracte respiratori i urinari i és en aquests casos on apareixen les resistències en els bacteris que més freqüentment causen les infeccions.

Quin paper tenim els farmacèutics en aquest problema?

El farmacèutic és un professional sanitari ben preparat en farmacologia i té un coneixement ampli dels fàrmacs que hi ha al mercat, per tant són professionals que han de poder participar en polítiques d’ús racional dels antibiòtics. Des del taulell hem d’afavorir la predisposició del pacient per tenir una bona adherència al tractament i hem de poder educar a la població perquè entengui que els antibiòtics són sempre l’última opció per tractar una dolència menor. Ja que veurem que el seu ús inadequat comporta una disminució de l’efectivitat i l’aparició de resistències.

Les resistències als antibiòtics és un problema greu de salut pública, ja que si es produeixen, els antibiòtics deixen de curar les infeccions i això comporta per exemple la impossibilitat de generar transplantaments o fer quimioteràpies. Què passa quan ens prenem un antibiòtic i el nostre cos no és capaç de curar-se perquè hem generat resistència? Com podem curar-lo? Ens trobem davant d’un buit terapèutic ja que no hi ha nous antibiòtics al mercat… i aquesta situació és causada només per la mala adherència al tractament, l’ús inadequat tant per automedicació o per una mala prescripció quan la majoria de vegades l’antibiòtic no és necessari.

Perquè és un problema actualment? L’existència de la resistència no és nova, però anys enrere encara teníem antibiòtics en desenvolupament que ens permetien curar. Actualment, la investigació de nous antibiòtics està estancant-se i tenim dificultats per combatre la farmacoresistència a nivell mundial.

Cal tenir en compte que no tots els antibiòtics són efectius davant de totes les infeccions i que no sempre uns mateixos símptomes estan causats pel mateix bacteri. A més a més alguns dels bacteris patògens tenen la capacitat de reproduir-se molt ràpidament i davant de tractaments inadequats o incorrectes , adquireixen habilitats per no ser sensibles a l’antibiòtic, fent-se resistents.

Tot el personal sanitari en som responsables, ja que hi ha estudis que demostren que la prescripció no sempre és adequada; el pacient no sempre demana informació que condiciona la seva administració; i el farmacèutic no sempre compleix amb l’obligació d’informar al dispensar.

Ja veiem doncs que estem davant d’un problema d’abast global. L’automedicació és fonamental quan es tracta d’utilitzar medicaments de manera responsable per tractar símptomes menors com el dolor, la febre o l’acidesa d’estómac. Els problemes venen quan els medicaments es prenen per iniciativa pròpia durant un temps prolongat, abusem de la dosis recomanada o no es té prou coneixement del veritable efecte del fàrmac, fent que els riscos de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, dificultat per fer un bon diagnòstic mèdic, interaccions amb altres medicaments i sobretot resistència microbiana en cas dels antibiòtics, apareguin cada cop mes freqüentment.

El més preocupant ja hem vist que és l’automedicació amb antibiòtics ja que pot acabar desembocant en una epidèmia de “superbacteris”, tal i com alerta l’OMS. A més, hem de saber que Espanya es troba dins dels països amb més automedicació amb antibiòtics.

Aquesta resistència als antibiòtics s’accelera amb el mal ús i l’abús d’aquests però també per les deficiències en la prevenció i poc control de les infeccions. També pot augmentar si s’interromp el tractament abans d’hora, ja que és el metge el que pot i sap determinar quina és la durada justa per matar tots els bacteris.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS MÉS IMPORTANTS QUE US VOLEM DONAR?

  • Prendre antibiòtics nomes quan els metge els prescrigui
  • Seguir escrupolosament les instruccions que doni el professional sanitari. Aquí és on el farmacèutic constatarà que el pacient ha entès la posologia i la durada del tractament
  • No utilitzar antibiòtics que hagin sobrat 
  • No demanar-los ni utilitzar-los per tractar refredats o grips
  • Acabar el tractament quan el metge ho indiqui
  • En cas que sobri medicació un cop finalitzat el tractament, cal portar-lo al punt SIGRE per la seva eliminació

A més de totes aquestes recomanacions referents als pacients, l’OMS també imposa unes estratègies globals per reduir la resistència bacteriana:

  • Educació sanitària de la població
  • Educació i reglamentació pels prescriptors i dispensadors ( metges i farmacèutics)
  • Control de l’administració d’antibiòtics als animals destinats al consum humà
  • Activitats de sensibilització i polítiques sanitàries

L’objectiu d’aquest blog, és més enllà de sensibilitzar d’un problema creixent, és també intentar fer entendre que quan ens neguem a dispensar medicaments que van sota prescripció mèdica és perquè no podem garantir que allò que ens demaneu sigui la solució al vostre problema. La vostra salut és importantíssima per nosaltres i per això creiem que l’educació sanitària és un gran pas per millorar el gran problema de les resistències als antibiòtics.

Llegir més

CURA DELS TEUS PEUS

Què passa amb els nostres peus a l’estiu? 

Aquesta pregunta, que sembla poc important, és bàsica si volem evitar problemes majors. Perquè a l’estiu, tot i portar-los destapats i desprotegits és quan més desatenem la cura dels peus, i aquest error pot desencadenar patologies com el peu d’atleta, peu diabètic i altres que veurem més endavant.

Per això en aquest blog volem donar-vos consells i recomanacions per la higiene i la cura dels peus durant els mesos d’estiu.

Per aprendre a cuidar-los, primer cal conèixer-los una mica.

El peu és una estructura anatòmica formada per 26 ossos. Si tenim en compte que el cos humà està format per 206 ossos, els del peu suposen més del 25 % del total. En un home de 80 kg de pes, mentre camina, el taló suporta 300 kg a cada pas. Ja podem fer-nos una idea de com de necessari és cuidar aquesta part del cos.

 

1

 

La cura dels peus la podem contemplar des de tres vessants:

  • Estètica
  • Sanitària
  • Higiènica

Les recomanacions que us donem estan enfocades per cobrir aquestes tres vessants.

  • Renteu-vos diàriament els peus amb un sabó neutre i aigua tèbia
  • Si feu banys, aquests no han de superar els deu minuts per evitar danyar la pell, ja que massa estona pot produir una maceració de la pell que farà disminuir la capa còrnia que ens protegeix.
  • Assequeu-vos meticulosament els peus, especialment entre els dits, per evitar infeccions fúngiques. Com més cuidada estigui la pell del peu, més s’evitarà l’entrada de microorganismes
  • Utilitzeu cremes hidratants específiques per la zona
  • No us manipuleu les durícies amb productes massa agressius perquè podeu fer-vos lesions que costaran molt de curar, més val que demaneu hora al podòleg
  • Talleu-vos les ungles regularment i de forma recta, procurant que no quedin angles perquè no puguin encarnar-se. En cas que us pinteu les ungles, us aconsellem que passeu temporades sense pintar-les ja que necessiten transpirar.
  • Eviteu el calçat de pell sintètica ja que no faciliten la transpiració i utilitzeu mitjons de cotó o de fil no sintètic
  • Cal que eviteu les situacions on sigui possible produir lesions a la pell dels peus: portar mitjons massa folgats que poden produir rascades, calçat mal subjectat que pugui fer ferides per fricció…
  • En el cas de portar un calçat que ens faci mal, mirar de no utilitzar-lo més de 30 minuts al principi pe evitar que ens faci lesions.
  • Ara a l’estiu, recordeu que els peus també s’han de protegir del sol ! El fotoprotector solar és important que us l’apliqueu també als la part superior del peu
  • Portar una dieta saludable, fer exercici diàriament, reduir l’alcohol i el tabac, que són hàbits per portar una vida més saludable, també ens ajudaran en tenir una bona salut dels nostres peus, ja que poden afectar al flux sanguini que pot provocar problemes circulatoris.
  • Realitzeu exercicis per millorar la salut dels peus. Un exercici senzill que us recomanem és fer lliscar una pilota de tennis per la planta del peu amb moviments suaus i rítmics pels dits. Si noteu dolor en alguna zona, no premeu amb força i feu massatges al seu voltant.

Un altre exercici que podeu fer és, asseguts, col·locar un peu sobre la cama contrària i anar estirant els dits un a un i acabar amb el massatge clàssic.

Un bon massatge als peus no només millora la mobilitat articular sinó que relaxa la musculatura, els tendons i les fàscies, i afavoreix la irrigació sanguínia.

Llegir més

VARIUS

Avui us parlem d’un dels problemes pels que rebem més consultes durant l’estiu: la síndrome de les cames cansades ( SCC ). I és que a Espanya es calcula que més de 3 milions de persones pateixen problemes circulatoris a les extremitats inferiors, més freqüentment en dones que en homes.

S’estima de una de cada dues dones al llarg de la seva vida patirà de cames cansades, per tant és important saber de què estem parlant. Sabrem que patim la SCC  si presentem problemes com pesadesa i cansament a les cames, enrampades musculars, inflor i edemes, picor o varius.

Les varius són un problema causat per la fallada de la funció venosa, on per una banda hi ha una pèrdua d’elasticitat de les parets de les venes que fa que no s’adaptin a les necessitats del moment i per l’altra les vàlvules que afavoreixen el moviment de la sang des de les cames cap al cor es trenquen i dificulten el retorn de la sang. Així comença la retenció de líquids, el mal i la inflamació del teixit que donen lloc a les varius. Un cop apareixen les varius només es poden eliminar amb cirurgia. De totes maneres, quan ens trobem a l’inici de la SCC podem recomanar plantes o complements que poden ajudar a trobar-nos més bé. 

11

La síndrome de les cames cansades és una patologia vascular, és a dir, que hi ha una insuficiència en el retorn venós de la circulació de la sang. Per tant, la sang no flueix amb normalitat.

Les principals causes de les cames cansades són les següents:

  • Edat: com més grans ens fem més probabilitats de tenir malalties venoses
  • Falta d’exercici i vida sedentària
  • Tipus de feina: les persones que tenen un lloc de feina on estan moltes hores dretes o moltes hores assegudes tendeixen a tenir més problemes de circulació.

Des d’aquí us volem deixar uns consells que us ajudaran en el cas que patiu el problema de cames cansades.

  • Menja bé: incorpora més fibra a la dieta per tal d’evitar el restrenyiment. Evita l’alcohol, els sucres i els menjars processats; i redueix el consum de sal per evitar la retenció de líquids
  • Fes exercici: incrementa l’exercici diari amb un passeig, fent servir les escales enlloc dels ascensors, no agafis tant el cotxe… en resum, mou-te.
  • Dutxa amb aigua freda: Alterna dutxes d’aigua freda i calenta a la zona de les cames, fent 4 repeticions de 10 segons cadascuna i acaba sempre amb aigua freda, ja que ajuda moltíssim a la circulació venosa.
  • Aixeca les cames quan estiguis estirada: posa coixins per elevar uns 15 cm les cames i aguanta la posició uns 10 min.
  •  Utilitza roba i calçat ampli, amb un taló de màxim 5 cm.
  • En cas d’haver d’estar moltes hores dret o assegut recomanem l’ús de mitges de compressió i realitzar estirament de cames..
  • Mantingues la pell hidratada per evitar la formació de clivelles i per fer que la pell estigui més elàstica. Aquí és on rau la importància de beure molta aigua per poder afavorir l’eliminació de l’orina.

 

Quins remeis naturals existeixen per les varius?

Des de la farmàcia us podem aconsellar gels, pomades, esprais i complements alimentaris on hi ha diverses plantes que tenen acció venotònica, és a dir, que reforcen l’elasticitat de la vena perquè no es dilati i afavoreixen la circulació de la sang.

Castanyer d’Índies ( Aesculus hippocastanum):  les llavors contenen escina, una molècula amb propietats antiinflamatòries i venotòniques. També conté proantocianidina que augmenta la resistència capil.lar i evita les aranyes vasculars.

Xiprer ( Cupressus sempervivens )

Hamamelis ( Hamamelis virginiana ): planta rica en tanins que s’utilitza sobretot per via oral per calmar els símptomes de les cames pesades i de la inflor de les varius.

Mirtil ( Vaccinium myrtillus ): els fruits contenen antocianidines que milloren els problemes circulatoris venosos.

Centella asiàtica: Les molècules han demostrat la seva utilitat per reforçar les venes afectades per problemes circulatoris.

Ginkgo (Ginkgo biloba ): La fulla de ginkgo és rica en flavonoides venotònics i reforçadors de les parets capil·lars.

Melilot ( Melilotus officinalis): la part aèria del melilot conté cumarines que milloren la circulació de la sang a les venes

Galzeran (Ruscus aculeatus): El rizoma del galzeran conté les molècules venotòniques més poderoses i que faciliten el moviment de la sang a les cames.

Vinya ( Vitis vinífera ): Tant els extractes de fulla com les llavors són útils per prevenir la inflamació de les venes a les cames i per reforçar els capil·lars.

Aquestes plantes com hem dit abans podem trobar-los en preparats tòpics o orals. La via tòpica actua amb molta rapidesa perquè a les fórmules s’hi sol afegir mentol o olis essencials refrescants amb efecte fred; mentre que la via oral és més efectiva a llarg termini per reforçar les parets venoses i controlar els símptomes.

Llegir més

HEPATITIS

En motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis que se celebra el dia 28 de juliol, us presentem un blog per explicar-vos què és l’hepatitis i què en sabem d’aquesta malaltia. Ja sabem que hi ha dies mundials per tot el que ens puguem imaginar, però el dia mundial de l’hepatitis és especialment important, ja que és necessari sensibilitzar la societat sobre aquesta infecció que cada any provoca la mort d’1,34 milions de persones arreu del món.

Què és l’hepatitis?

L’hepatitis és una malaltia infecciosa caracteritzada per la inflamació del fetge. 

En molts casos, no presenta símptomes i sovint passa inadvertida. Quan es presenten símptomes, el que notem són cansament, nàusees, vòmits, orina fosca i icterícia ( pell de color groc ).

Trobem 3 tipus d’hepatitis: Hepatitis A, Hepatitis B i Hepatitis C. Anem a conèixer-les una mica més. 

HEPATITIS A

És una infecció vírica altament contagiosa. La via principal de contagi és la ingesta d’aliments o . aigua contaminats, però també pel contacte directe amb persones infectades a través de les relacions sexuals o per contacte estret. 

El virus de l’Hepatitis A infecta les cèl.lules hepàtiques generant una inflamació que pot afectar el funcionament del fetge i ocasionar la simptomatologia.

Molts dels casos d’hepatitis A són asimptomàtics i no necessiten tractament. 

La millor manera de protegir-se contra l’hepatitis A és practicar una bona higiene, rentar-se les mans amb freqüència i vacunar-se.

Quins símptomes pot presentar? Fatiga, nàusees i vòmits sobtats, dolor o malestar abdominal sobretot a la zona dreta, femta argilosa, pèrdua de gana, orina fosca, dolor articular, icterícia i picor intensa. Gairebé no es presenta febre. 

Sovint són lleus i desapareixen al cap de poques setmanes, tot i que en determinats casos poden durar mesos.

Una bona estratègia de prevenció és la vacunació, ja que pot evitar la infecció i això és molt important ja que és una malaltia que mai es torna crònica ni és de pronòstic llarg.

HEPATITIS B

Aquesta hepatitis és una infecció hepàtica greu causada pel virus de l’hepatitis B (HVB). 

Aquest virus es transmet de persona a persona a través de la sang, el semen o altres líquids corporals. Però no es transmet ni a l’estornudar ni al tossir. 

És una malaltia que pot cronificar-se, és a dir, que pot durar més de 6 mesos. Tenir hepatitis B crònica augmenta el risc de patir insuficiència hepàtica, càncer de fetge o cirrosis. Com més jove ets quan contraus el virus més alt és el risc que la malaltia es torni crònica. Això fa que pugui passar inadvertida durant anys fins que sorgeixi una malaltia hepàtica més greu.

La majoria dels adults que es contagien amb HVB es recuperen totalment.

Com en el cas de l’hepatitis A, la millor prevenció és la vacunació. En aquest cas, la vacuna evita que et contagiis

Quina és la simptomatologia? Dolor abdominal, orina fosca, febre, dolor articular, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits, debilitat i icterícia.

Aquests símptomes poden aparèixer entre un i quatre mesos després d’haver-se infectat.

HEPATITIS C

És el tercer tipus d’hepatitis, és a dir, d’infecció vírica que causa inflamació del fetge que en aquest cas si que pot produir dany hepàtic greu.

El virus de l’hepatitis C es propaga a través de la sang contaminada que entra en contacte amb el torrent sanguini d’una persona no infectada.

Fins fa poc, el tractament de l’hepatitis C requeria injeccions setmanals i medicaments orals que moltes persones afectades pel HCV no podien prendre per culpa d’altres problemes de salut concomitants o per efectes secundaris massa greus. Això actualment està canviant i existeixen nous medicaments orals que s’han de prendre de manera continuada de 2 a 6 mesos.

Quins són els símptomes de l’hepatitis C? La infecció a llarg termini del virus HCV es coneix com hepatitis C crònica i acostuma a ser una malaltia silenciosa durant anys fins que el dany hepàtic és tan greu que causa símptomes com hemorràgies freqüents, hematomes, cansament, pèrdua de la gana, icterícia, orina fosca, picor a la pell, acumulació de líquid a l’abdomen, cames inflades, pèrdua de pes, somnolència i dificultat en la parla i aranyes vasculars.

Tot i que es torna crònica amb freqüència, l’hepatitis C comença per una fase aguda que és de difícil diagnòstic perquè difícilment causa símptomes. Els símptomes aguts apareixen d’un a tres mesos després del ’exposició al virus i duren de dues a tres setmanes.

És una hepatitis per la que no disposem de vacuna, per tant per la prevenció és molt important prendre precaucions per evitar el contagi, com per exemple no compartir xeringues, fer-se tatuatges i piercings em botigues de confiança que utilitzin agulles estèrils i utilitzar el preservatiu per tenir relacions sexuals el més segures possibles.

Llegir més

LA PELL A L’ESTIU: NETEJA I HIDRATACIÓ, LES CLAUS PER UNA PELL SALUDABLE !

Ja hem entrat de ple a l’estiu, i la calor i les altes temperatures fan que la nostra pell perdi aigua i apareguin problemes com la deshidratació, les cremades i vermellors, taques… en resum, que la pell perd elasticitat i fermesa. A part d’això, l’acció de la radiació solar és encara més incident en la dermis i per tant la possibilitat de patir dany solar és encara major que la resta de l’any.

Tot això fa que la cura de la nostra pell tant corporal com sobretot facial sigui especialment important. L’estiu és una època en que ens costa més mantenir la rutina que portem durant l’any, ja sigui perquè tenim les vacances a prop, perquè les altes temperatures no conviden a posar-nos massa cremes… i per tant, el que us aconsellem per mantenir la pell saludable és preparar-vos una rutina senzilla que faci que la pell estigui neta, hidratada i protegida durant tot el dia.

Per què és bàsic tenir la pell hidratada? 

  • Una bona hidratació evita la inflamació de la pell i per tant l’aparició de noves arrugues
  • La pell hidratada és més resistent a les taques perquè té més capacitat d’afrontar l’oxidació que causen els radicals lliures
  • Una pell hidratada té un aspecte més saludable i un to molt més uniforme

QUÈ PODEM FER PER TENIR LA PELL AMB UN BON NIVELL D’HIDRATACIÓ?

  • Hidratació interior: Beure aigua, sucs de fruites naturals o infusions, també podem augmentar el consum de fruites i verdures ( sobretot amanides ) que ens aportaran aigua i sals minerals
  • Hidratació exterior: Aplicar una bona rutina cosmètica

RUTINES COSMÈTIQUES PER UNA PELL SALUDABLE A L’ESTIU

Ens centrarem especialment en al pell facial perquè és la que més pateix els danys i les conseqüències de l’estiu.

Els passos bàsics sempre seran: 

  • Neteja
  • Hidratació
  • Protecció solar
  • Extra hidratació ( mascaretes )

És importantíssim deixar-vos aconsellar per aplicar-vos els productes adequats en funció de com us sentiu la pell ja que segurament les vostres necessitats canvien respecte l’hivern, i caldrà canviar les textures més denses per textures més fluides per exemple.

NETEJA

És imprescindible netejar el cutis diàriament per tal d’eliminar restes de suor, impureses i sobretot l’excés de protector solar. Al matí farem una neteja amb un producte que ja ens aporti hidratació com poden ser les espumes netejadores o els gels en cas de tenir la pell grassa.

A la nit, és on entra en joc la DOBLE NETEJA. Aquest concepte de neteja va néixer a Corea i que consisteix en utilitzar dos productes diferents d’higiene facial per eliminar qualsevol residu de partícules que s’acumuli a la pell.

El primer netejador que utilitzarem ha de ser de base oliosa (olis desmaquillants )que ens eliminarà les cremes i sobretot el protector solar. L’esbandirem amb aigua tèbia que farà que el netejador tingui la màxima eficàcia.

El segon producte de neteja que farem servir serà de base aquosa (espumes, aigües micel.lars, gels…) amb el que acabarem la neteja i eliminarem les restes del primer producte.

Un cop feta la neteja, ens aplicarem un tònic que ens reequilibri el pH i ens tanqui els porus.

I com sempre, us recomanem fer una exfoliació setmanal amb productes suaus per eliminar les cèl·lules mortes que ens engruixeixen la pell i la tornen poc flexible i per evitar punts negres.

HIDRATACIÓ

Aquí és on hem de buscar les millors formulacions en funció de com ens sentim la pell, ja que les pells grasses necessitaran cremes oil-free i molt fluides o en textura gel, i en canvi les pells més seques caldrà que hi posem fórmules més riques en lípids i potser més nutritives a la nit.

Els dies que haguem anat a la platja, o piscina o haguem fet banys de sol i ens notem la pell més tibant i desvitalitzada, podem aplicar-nos mascaretes que ens donin un plus d’hidratació.

PROTECCIÓ SOLAR

Imprescindible amb majúscules. Cada dia, encara no anem a la platja ni piscina, ja que la radiació UV a l’estiu incideix més sobre la pell. Com a mínim cal aplicar un FPS de 30 tot i que lo ideal és fotoprotecció total.

Ja veieu que ens he, centrat en la cara… perquè és la pell que més denota el nostre estat de salut, però les cures del cos també les hem de tenir en compte. En aquest cas, ja que també acostumem a utilitzar protector solar, farem servir un gel de bany ric en àcids grassos, amb pH fisiològic i sense agents tensioactius. I durant l’estiu, caldria exfoliar-nos el cos un cop a la setmana.

Si podeu seguir tots aquests consells i recomanacions, veureu com podeu mantenir una pell saludable durant l’època estival i que un cop passat l’estiu serà més fàcil recuperar-se de tots els danys que ha patit la pell.

Estarem encantats d’oferir-vos la nostra ajuda i recomanar-vos el més adequat per cadascú de vosaltres. 

Llegir més

ELS POLLS: QUIN MALDECAP!

Els polls són uns insectes que viuen exclusivament a l’ésser humà. Hi ha tres espècies de polls diferents:

* Pediculus capitis ( polls del cap) 

* Pediculus corporis ( polls del cos )

* Pediculus pubis ( polls del pubis )

Aquí ens centrarem en el que més “pànic” causa en totes les cases on hi ha infants: els polls del cap.

COM ELS RECONEIXEREM AQUESTS POLLS?

Són insectes paràsits d’entre 2 i 4 mm que viuen entre els cabells, de color gris-marronós i sense ales. Aquests polls s’alimenten de sang que xuclen de la pell del cap quan pica.

Els polls són relativament fàcils de detectar si observem el cuir cabellut de la persona afectada ja que els podem veure movent-se pel cuir cabellut i també podem observar les llémenes (ous) que tenen aspecte de caspa, sobretot darrere les orelles, al clatell o a la zona del serrell.

La simptomatologia de la pediculosi és ben coneguda: la picor del cuir cabellut produïda per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada.

Són uns insectes que es reprodueixen molt ràpidament; cada femella pon d’uns 100 a 300 ous de color blanc trencat que queden fortament adherits a la base del cabell. Al cap d’uns 7 o 10 dies l’ou eclosiona i es desenvolupa la larva.

 

TRANSMISSIÓ DE PEDICULOSIA
La forma més comuna de transmissió és el contagi directe per contacte del cabell o per l’intercanvi d’objectes contaminats. Cal recordar que els polls NO volen i que la transmissió és només d’humà a humà i que no transmeten malalties.
Per a diagnosticar i tractar amb èxit els polls, és important conéixer el seu cicle de vida: els polls tenen una vida d’uns 30-40 dies i passen per tres trafases, ou, nimfa i fase adulta. Ja hem explicat que una vegada que els ous estan posats, després d’una setmana les larves (nimfes) que són més xicotetes que els polls adults salen, però també s’alimenten de sang que empesta a través de les picades. Després de 15 dies, les nimfes es transformen en adults que poden tornar a pondre’s.

1

 

QUÈ CAL FER QUAN DETECTEM POLLS?

Primer de tot evitar el contagi a altres persones:

  • Comunicar-ho als que viuen amb l’infestat o tenen contacte amb ell (companys d’escola…)
  • Desinfectar la roba i llençols, i els objectes com pintes, raspalls, estores… rentant-los a 55-60 ºC durant 20 minuts mínim o utilitzar l’aspiradora.

I en segon lloc fer el tractament adequat en cada cas.

* infants menors de 6 mesos: ús de pintes

* infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes i/o productes tòpics derivats de la silicona

* infants de més de 2 anys i adults: preparats tòpics de permetrina o silicones

* embaràs i lactància: ús de pintes i/o silicones

* pacients asmàtics: no utilitzar solucions amb alcohol. I es recomanen les silicones.

Les permetrines són productes químics que es troben en locions, xampús o espumes que necessiten com a mínim 15 minuts d’aplicació i són les que han generat més resistències.

Les silicones d’alta densitat les trobem en locions. Aquestes silicones actuen paralitzant al poll i taponant el seu sistema respiratori. Necessiten 10 minuts d’aplicació sobre cabell sec. No fan resistències i a més són aptes per tot tipus de pell.

El tractament de la pediculosi necessita temps i constància i sobretot seguir les instruccions d’ús del producte utilitzat. I només s’ha de fer tractament en cas d’infestació.

De manera general, les locions s’apliquen sobre el cabell sec i durant el temps indicat en funció del producte. Un cop passat aquest temps, renteu el cap amb xampú i llavors és el moment d’esbandir el cap amb aigua. Amb els cabells molls es passa la pinta de pues per acabar d’eliminar els polls i sobretot les llémenes. I el més important, repetir el tractament al cap de 10 dies.

CAL EVITAR LES RESISTÈNCIES !!!!

El gran problema dels polls és que els tractaments són poc efectius perquè la majoria de vegades no es realitzen correctament o pensant que actuem de manera correcta estem fent un mal ús dels productes. Això provoca que aquests paràsits pateixin mutacions genètiques tornant-se més resistents.

Per tant, és molt important agafar consciència de fer el tractament només si hem vist polls, ja que l’ús indiscriminat de productes pediculicides no serveix absolutament per res. Existeixen a la farmàcia esprais repel·lents adequats per evitar infestació.

No s’ha d’aplicar mai productes simultàniament o de manera rotativa. 

I cal fer revisions periòdiques del cap per comprovar si hi ha infestació de nou.

La clau de l’èxit és aplicar el tractament correctament segons les instruccions que ens donen els envasos i SEMPRE encara que sigui pesat o molt pesat cal passar la pinta llemenera amb molta cura i per flocs de cabells petits.

 

Llegir més

MELANOMA: EL PERILL DE LA PELL A L’ESTIU

El melanoma és un tipus de càncer de pell que va en augment cada any que passa. És un càncer més comú en dones que en homes i en la majoria dels casos acostuma a aparèixer entre els 40 i els 70 anys.

Tot i que poden aparèixer en la pell de qualsevol part del cos, les zones més freqüents són el cap, el coll, l’esquena i la part inferior de les cames.

Segons l’Associació Española Contra el Càncer ( AECC ), podem distingir tipus de melanomes:

 

  • Melanoma d’extensió superficial: És el més freqüent en persones de raça blanca d’entre 30 i 50 anys; i es pot generar en qualsevol punt de la pell. 
  • Melanoma nodular: és el segon tipus més freqüent i és el més agressiu. Apareix habitualment en el tronc, cap o coll en persones d’entre 50 i 60 anys.
  • Lentigen maligne melanoma: Acostuma a aparèixer en persones grans en zones danyades pel sol.
  • Melanoma lentiginós acro (MLA): és el menys comú i és el més habitual en persones de raça negra. Apareix en palmes de les mans i en plantes dels peus.

 

Hem de saber que no tots els càncers de pell són melanomes, però que aquests últims són els més freqüents i els més greus.

El melanoma es desenvolupa sempre a partir d’un lunar dèrmic que evoluciona de manera desfavorable i que afecta a les cèl·lules de la pell que em diem melanòcits que es troben a l’estrat bassal de l’epidermis.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL MELANOMA?

Les causes no estan clares del tot; és probable que sigui una combinació de factors, genètics i ambientals, els que acabin fent que un lunar es transformi en un melanoma. 

De totes maneres, el que si que se sap és que la causa principal és la radiació UV, ja que aquestes radiacions poden danyar l’ADN de les cèl·lules dèrmiques. 

També es coneix quines persones tenen més risc de patir melanoma. En el grup de risc hi trobem:

  • Persones amb fototip I: pell molt blanca, amb pigues, amb cabells rossos o pèl-rojos, i que tenen tendència a cremar-se molt de pressa.
  • Persones amb molts lunars o berrugues ( més de 50)
  • Pacients amb tractament immunosupressor o amb un sistema immunitari debilitat
  • Persones amb antecedents familiars de melanoma
  • Diagnosticats de queratosi actínica 

Sovint des dels nostres blogs i des de la farmàcia us expliquem que la millor solució sempre és la prevenció; doncs en el cas del melanoma, no és pas diferent.

Davant el melanoma podem fer:

  • Prevenció primària que inclou fonamentalment evitar la radiació UV excessiva tant solar com artificial (cabines de radiacions UVA) i sobretot evitar les cremades solars durant la infantesa
  • Prevenció secundària que consisteix en el diagnòstic precoç

Cal estar atents a l’aparició de noves taques a la pell, lunars que no teníem, o canvis en qualsevol de les pigues o marques a la nostra pell. Hem de recordar que la pell té memòria i va acumulant el dany solar de manera gradual, sobretot aquelles cremades importants i que s’hagin originat a la infantesa.

A la farmàcia us podem ajudar aplicant la REGLA DE L’ ABDCE. Qualsevol lesió que compleixi una o més de les següents característiques, ja la considerarem sospitosa i caldrà demanar cita  al dermatòleg.

A: asimetria la lesió pigmentada presenta un aspecte asimètric i irregular

B: vores (bordes) irregulars els melanomes presenten les vores dentades i poc nítides

C: color color no uniforme. El melanoma acostuma a tenir una barreja de dos o més colors

D: diàmetre les lesions superen els 6 mm de diàmetre

E: evolució les lesions solen evolucionar, amb canvis d’aspecte (mida, color o gruix)

Tot i que la majoria de melanomes es poden incloure en aquesta regla, si sospitem que tenim alguna lesió pigmentada estranya o que ens ha sortit de cop, podem aplicar la REGLA EFG

E: elevació per damunt de la pell

F: fermesa el melanoma és ferm al tacte

G: creixement ràpid en un mes (Growth)

 

Amb tota aquesta informació, ja podeu preveure que els consells bàsics per evitar la sobreexposició al sol, seran els que haurem de tenir en compte per fer una bona prevenció front el melanoma. Us els llistem a continuació perquè els tingueu ben presents:

  • Exposar-se al sol de manera gradual i evitant una exposició prolongada
  • Evitar l’exposició solar entre les 12h i les 16h. Recordeu que els menors de 6 mesos han d’estar-se a l’ombra o amb roba que els protegeixi de la radiació solar. 
  • Cobrir la pell amb barrets o gorres i roba adequada. Recordeu l’ús d’ulleres de sol.
  • Utilitzar protecció solar d’ampli espectre ( radiació UVA, UVB, IR ). Podeu complementar-la amb nutricosmètica solar ( podeu recuperar el blog de l’abril on us parlem de la importància de la fotoprotecció oral). Recordeu que en nens petits es recomana utilitzar filtres minerals com a primera opció.
  • Poseu-vos protecció solar fins i tot en dies núvols.
  • Reapliqueu-vos el fotoprotector cada dues hores encara que tingueu la pell bronzejada. El “moreno” només és un mecanisme de defensa de la pell i per tant cal protegir-la igualment.
  • No feu servir colònies, ni perfums ni cap cosmètic que pugui originar alteracions en la pigmentació de la pell en reacció amb el sol.

Si teniu alguna piga o alguna lesió cutània que us fa dubtar, passeu per la farmàcia i us ajudarem en allò que necessiteu

Llegir més

DESMUNTEM ELS MITES SOBRE EL TABAC !

QUÈ ÉS EL TABAC?

El tabac és una planta que conté nicotina, que és la substància que causa dependència. S’usa habitualment fumant-ne les fulles. D’aquesta manera, la nicotina del tabac fumat triga només 7 segons a arribar el cervell desencadenant una sensació de benestar però que al cap d’una estona de no fumar, el fumador experimenta l’anomenada síndrome d’abstinència: sensació de malestar, estat depressiu, insomni, irritabilitat, ansietat, falta de concentració…. que provoca que la persona necessiti tornar a fumar perquè això desaparegui. Aquí és on rau el gran perill del tabac: el tabaquisme i l’addició al tabac.

El tabaquisme és un problema de salut pública. El consum de tabac és la primera causa de mort evitable al nostre territori.

QUINS MITES PODEM DESMUNTAR?

Us volem presentar i argumentar alguns dels mites sobre el tabac que sovint ens arriben.

  • FUMAR ÉS UN MAL HÀBIT

Fumar és una addicció. Ja hem vist abans que la nicotina és la responsable del trastorn addictiu, i fa augmentar la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la glucèmia (sucre en sang) i el moviment intestinal, i per tant fumar va molt més enllà de ser un mal hàbit i prou. Això sense tenir en compte les altres substàncies del tabac que provoquen malalties cardiovascular i càncer, com el monòxid de carboni (el gas tòxic que es desprèn de la combustió del tabac i del paper, que s’absorbeix als pulmons i passa a sang reduint l’aportació d’oxigen als òrgans), quitrà, arsènic, formaldehid, amoníac….

  • DEIXAR DE FUMAR ÉS QÜESTIÓ NOMÉS DE VOLUNTAT

Prendre la decisió de deixar-ho és el primer pas i el més important, però no tothom en té prou amb la força de voluntat… ja sabem que fumar és una addicció i cal tractar-la com a tal.

  • SI NO ACONSEGUIM DEIXAR DE FUMAR A LA PRIMERA, JA NO HO ACONSEGUIREM

Deixar de fumar és un procés en el que sovint, molt sovint, podem patir recaigudes. Malgrat tot, la por al fracàs no ha de ser una barrera per tornar-ho a provar, ja que a cada nou intent és més probable que aconseguim una abstinència sostinguda. Per combatre la por a les recaigudes, des de la farmàcia i l’atenció primària us podem ajudant entrant a formar part dels programes de deshabituació tabàquica que tenim disponibles.

  • FUMAR POQUES CIGARRETES AL DIA NO ÉS TAN PERILLÓS

No existeix una dosi de tabac més segura que una altra, ja que això depèn de cada persona fumadora. Hem de saber que els efectes de la nicotina són acumulatius i tenen un efecte directe amb el càncer de pulmó; és a dir, en aquest cas és cert que a més dosi més risc. Però això no passa amb les malalties cardiovasculars, ja que les probabilitats de patir-les augmenten pel sol fet de ser fumador.

  • LES CIGARRETES FETES A MÀ SÓN MENYS PERJUDICIALS

Els fumadors d’aquest tipus de tabac tenen valors de monòxid de carboni més elevats, possiblement per l’excessiva combustió de paper que es fa en cada pipada.

A més, aquest tipus de tabac no està subjecte a la mateixa normativa que les cigarretes industrials i per tant no estan obligats a dir quanta nicotina contenen i per tant no sabem quanta n’estem absorbint.

  • EL FUM AMBIENTAL (FAT) ÉS MENYS NOCIU QUE L’INHALAT

Els fumadors passius també estan exposats als riscos del tabac. El FAT l’inhala tant el fumador com el fumador passiu. Té més de 7000 components i almenys 250 són nocius (malalties cardiovasculars, pneumònies, asma, baix pes en nadons…) i 70 causen càncer.

  • LA CONTAMINACIÓ CAUSA TANT MAL COM EL TABAC

Els estudis epidemiològics assenyalen que el tabac és la causa del 30% de tots els càncers diagnosticats enfront del 2% causats per factors de contaminació ambiental

  • FUMAR RELAXA

El fet que s’associï el fumar a un descens del nivell d’ansietat, està relacionat amb la pròpia dependència. Allò que es calma quan fumem és la síndrome d’abstinència de la nicotina. Des de la farmàcia us podem aconsellar altres mètodes per disminuir l’estrès i estar en calma.

  • DEIXAR DE FUMAR ENS FARÀ AUGMENTAR MOLT DE PES

És veritat que deixar de fumar comporta un increment de pes, però està comprovat que els kg relacionats amb el no fumar són de 3 a 4 kg. Si ens engreixem més no és per deixar de fumar, sinó per canvis d’hàbits. Fent una alimentació més saludable i exercici podrem compensar aquests kg de més.

  • ESTIC EMBARASSADA PERÒ FUMO MOLT POQUET…SEGUR QUE NO LI PASSA RES AL FETUS

Quan una dona embarassada fuma 1 cigarreta, immediatament la nicotina s’absorbeix per la placenta i la freqüència del cor del fetus augmenta a 130/180 batecs per minut, incrementant el risc d’avortament o problemes durant l’embaràs

  • HI HA DROGUES MÉS PERILLOSES QUE EL TABAC

Hi ha moltes substàncies addictives que són lesives i perilloses però de moment, el consum de tabac segueix sent la principal causa de mort evitable.

  • FUMO PERQUÈ D’ALGUNA COSA HEM DE MORIR

És cert que tots morirem per alguna causa, però està comprovat que els fumadors estan perdent anys de vida. Les autoritats sanitàries fixen que fumar fa perdre com a mínim 14 anys de vida.

  • FA MASSA ANYS QUE FUMO/SÓC MASSA GRAN PER DEIXAR DE FUMAR

Tothom pot intentar deixar de fumar. El més important és tenir clar l’objectiu, les motivacions per deixar-ho i conèixer els factors de risc que puguin provocar una recaiguda.

  • NO TROBO MAI EL MOMENT DE DEIXAR-HO

No arribarà mai el moment ideal, ja que sempre trobarem excuses que retardin la decisió. Per deixar de fumar, el fumador cal que tingui clara la decisió. Cal motivació i voluntat i sobretot recolzar-se en el suport professional que us podem oferir des de la farmàcia.

QUINS BENEFICIS OBTINDREM SI DEIXEM DE FUMAR?

Deixar de fumar comporta canvis a nivell físic, mental i anímic que es fan evidents des dels primers dies:

  • Els primers 20 minuts sense fumar ja es disminueix la pressió arterial i la freqüència cardíaca
  • Després de 48h s’elimina la nicotina de l’organisme
  • Després de 8h disminueix el nivell de monòxid de carboni en sang
  • En el període de 2 setmanes a 3 mesos la funció pulmonar millora un 30%
  • Al cap d’1 a 9 mesos millora la capacitat dels cilis pulmonars per eliminar el moc i netejar el pulmó, també desapareix la tos i ens augmenta l’energia
  • Passat el primer any el risc d’infart o malaltia coronària es redueix a la meitat
  • Al cap de 5 anys, el risc d’infart és similar al dels no fumadors, i el risc de càncer de pulmó, laringe, esòfag o cavitat bucal es redueix a la meitat.
  • Després de 10 / 15 anys d’haver deixat de fumar, el risc de mortalitat s’equipara al dels no fumadors

I a més a més, deixar de fumar ens millora l’aspecte físic en general: la pell es manté hidratada i retarda el seu envelliment, desapareix el mal alè, ens millora l’olfacte i el gust, millorem la capacitat per fer exercici i augmenta l’esperança de vida.

Si ets fumador, tens ganes de deixar-ho o si més no t’hem fet plantejar el fet que deixar de fumar és beneficiós a curt i llarg termini, recorda que a la farmàcia et podem acompanyar i ajudar en tot el procés !

 

Llegir més

MENOPAUSA

ENFOQUEM LA MENOPAUSA POSITIVAMENT

La menopausa és l’absència de períodes menstruals durant 12 mesos ja que hi ha una finalització de la funció ovàrica. No és una malaltia, ni molt menys, sinó que és una etapa natural de la vida de les dones on es deixa de ser fèrtil. Això acostuma a passar al voltant dels 51 anys tot i que cada dona és un món, i es coneixen factors que poden fer que la menopausa arribi abans del que és habitual, com per exemple l’estrès continuat, el sedentarisme, l’obesitat i el tabaquisme.

Moltes dones comencen a notar canvis en el seu organisme abans de tenir instaurada la menopausa, aquest període és el que anomenen perimenopausa. És el període de transició en que els ovaris encara estan actius i per tant és possible encara quedar-se embarassada. Durant la perimenopausa podem notar que els períodes menstruals són més irregulars, alguns fogots lleugers, fort síndrome premenstrual incloent canvis sobtats d’humor. El pas de la perimenopausa a la menopausa pot durar entre 2 i 8 anys.

Des d’aquest blog us volem donar informació útil perquè pugueu entendre tot el que us està passant si us trobeu en aquesta etapa per aprendre a mirar la menopausa des d’una visió més positiva.

Per començar, la manera de detectar la menopausa és a través d’una analítica on es vegi els valors de les diferents hormones: veurem un augment exagerat de la FSH i una disminució important de l’estradiol (estrògens). Per tant, tant a l’inici com durant la menopausa, les visites al ginecòleg són importantíssimes.

La baixada d’estrògens és la responsable de la majoria de símptomes que relacionem amb la menopausa (fogots, insomni, cefalees, atrofia vaginal, sequedat de les mucoses, infeccions vaginals recurrents, osteoporosi….), per això, són útils els preparats vegetals amb isoflavones o fito-estrògens, ja que la seva estructura química és similar a les hormones.

Aquests fito-estrògens s’extreuen de diverses plantes com la soja, el trèvol vermell, l’alfals, la cimifuga, la sàlvia i l’onagra. És important saber que fins al cap d’unes dues setmanes no es començarà a notar l’efecte beneficiós de prendre aquests fito-estrògens.

La recomanació és prendre’ls de manera continuada durant els primers dos anys ja que les nostres hormones abans de la menopausa no deixaven de sintetitzar-se. Només recordar-vos que aquests suplements naturals estan contraindicats en cas de prendre levotiroxina o si ja teníeu contraindicades hormones abans de la menopausa.

Moltes de les dones estan preocupades per saber com els hi canviarà el cos, però la menopausa no té perquè ser un canvi sobtat d’un dia per un altre… malgrat si que hem de saber que els canvis hormonals provocaran els símptomes que hem comentat abans, incloent també la disminució de la libido i l’augment de pes i l’augment del colesterol LDL. però que des de la farmàcia us podem ajudar a que siguin més suportables.

CONSELLS DURANT LA MENOPAUSA:

  • Canvis en l’alimentació: augmentar els aliments que continguin isoflavones i fibra, com els llegums, llavors, brots i germinats… i disminuir els aliments rics en greixos, així com la sal i els aliments que en tenen un alt contingut.
  • Mantenir els nivells de calci i ferro en la dieta
  • Beure aigua i reduir el consum de begudes ensucrades
  • Prendre suplements de fito-estrògens per combatre els fogots i les sudoracions
  • Utilitzar hidratants vulvar/vaginals a diari i lubricants per mantenir relacions sexuals no doloroses
  • Utilitzar de tant en tant probiòtics vaginals per combatre la vaginitis i les infeccions vaginals recurrents
  • Tenir cura de la pell, ja que cal cuidar-la de manera diferent si no volem veure com pateix sequedat i flacciditat. A continuació us expliquem com podeu cuidar-vos per evitar que la pell envelleixi de manera prematura per causa de la falta d’hormones durant la menopausa.

COM CUIDAR LA PELL DURANT LA MENOPAUSA?

1

Ja hem comentat que la falta d’hormones ens produeix efectes negatius sobre la nostra pell: més sequedat ( podent aparèixer picors i èczemes), augment de la flacciditat, disminució del gruix de la pell, més sensibilitat cutània, aparició de cuperosi, acne, rosàcia i augment de les taques. Tots aquests canvis depenen de molts factors, però podem alentir la seva aparició amb l’ajuda dels cosmètics adequats.

  • Juntament amb els fito-estrògens, podem prendre preparats de col·lagen i silici per combatre la flacciditat, i vitamina E i omega 3 i 6 per la sequedat
  • Existeixen al mercat cosmètics específics per pell madura i sensible que són els idonis en el cas de dones que ja tenen la menopausa instaurada
  • El dèficit d’estrògens pot provocar un desequilibri hormonal que faci aparèixer de nou l’acne, però és molt important no utilitzar productes per l’acne juvenil ja que són massa agressius per pells ja madures
  • Cal tenir una molt bona rutina de neteja segons si tenim la pell més seca o menys, ja que el que ens interessa és preservar els lípids naturals de la pell. Recomanem sempre fer una doble neteja amb oli i aigua micel.lar i aplicar després un tònic per deixar la pell preparada per aplicar el tractament
  • Durant la nit, aplicar el tractament antiarrugues ja que la pell està en repòs i serà més efectiu. Per una màxima eficàcia sempre recomanem aplicar un sèrum ( que podria ser antitaques) i una crema antiaging adequada.
  • Durant el dia, hem d’utilitzar filtre solar, que pot anar incorporat a la crema hidratant o de dia que utilitzem o bé aplicar-la com a últim pas de la rutina
  • Cal tenir especial cura del contorn d’ulls, ja que és més fàcil que apareguin bosses i ulleres i en cas de pell seca les temudes “potes de gall”. Per això aplicarem cremes específiques de contorn d’ulls, sempre de manera circular i de baix cap amunt.
  • La zona de l’escot i del coll és una de les parts en què més es nota la flacciditat i que més descuidada tenim. Aquí l’aportació de col·lagen, elastina o proteoglicans en forma d’ampolla és la millor manera de combatre les arrugues i el descolgament.

 

La menopausa és una etapa llarga, en la que cal una mirada més fisiològica i més positiva per viure-la més plenament i poder-nos anar adaptant a la nova situació. No podrem aplicar tots els consells de cop, però des de la farmàcia si que  podem ajudar-vos a cuidar-vos més i millor durant aquests anys en que les hormones deixen d’acompanyar-nos.

Per qualsevol dubte estem a la vostra disposició !

 

Llegir més

NUTRICOSMÈTICA SOLAR

En un país mediterrani com el que vivim nosaltres, estem molt acostumats a gaudir del sol durant diversos mesos de l’any pel nostre estil de vida.  A això hi hem de sumar que un elevat número de la població pertany al fototip II o III, és a dir pell blanca clara, cabells castanys o rossos i ulls clars, cosa que implica que tenim una pell que pot arribar a cremar-se amb facilitat. 

Per aquests motius, el coneixement de com ens afecta la radiació solar en funció del tipus de radiació i com podem ajudar a minimitzar els danys a la nostra pell, més enllà d’aplicar-nos un adequat filtre solar, és molt important.

QUINES RADIACIONS SOLARS UV ENS AFECTEN ?

mela

 

No totes les radiacions ultravioletes actuen igual. El sol desprèn tres tipus de radiació UV: UVA, UVB i UVC. 

Els UVC la gran majoria són bloquejats per la capa d’0zò. I els UVA y els UVB són els que ens arriben a nosaltres i tenen conseqüències per la nostra pell. 

El que hem de saber és que no és que els UVA siguin més o menys perillosos que els UVB , sinó que la seva radiació és diferent i per tant el dany que causen i les seves conseqüències també seran diferents.

Els UVB són els responsables del bronzejat. La seva potència depèn de factors com l’estació de l’any, el clima o les hores del dia. És una radiació amb molta energia i amb una alta capacitat per generar cremades solars o al·lèrgies al sol. Una exposició prolongada pot acabar fent malbé la còrnia i deprimir el sistema immunitari afavorint l’aparició de càncer de pell.

Els UVA tenen més relació amb les arrugues perquè actuen sobretot a nivell cel·lular. La seva presència és exactament igual durant tot l’any. Penetra directament a les capes més profundes de la dermis on afavoreixen la formació de radicals lliures culpables de les arrugues, taques, pèrdua d’elasticitat i danys sobre l’ADN.

La millor manera de protegir-nos del sol és amb els fotoprotectors tòpics, que bloquejaran les radiacions solars i evitaran l’aparició de taques i el fotoenvelliment de la pell. 

Però.. COM PODEM PREPARAR LA PELL ABANS DE L’EXPOSICIÓ AL SOL? Aquí és on juga un paper important la NUTRICOSMÈTICA SOLAR, és a dir, comprimits via oral, formulats per protegir la pell des de dins però que en cap cas substitueixen els protectors solars.

QUÈ ENS APORTA LA NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

  • Disminueix el risc a patir cremades solars ja que potencia la taxa de melanina i redueix el número de cèl·lules afectades per la radiació ultravioleta.
  • Redueix les erupcions cutànies i és un tractament molt adequat per persones amb hipersensibilitat al sol ( rosàcia, vitiligen…) o al·lèrgies solars
  • Tenen propietats antioxidants que redueixen els processos inflamatoris causats pels radicals lliures que es formen per incidència de l’UVA.
  • Són una protecció extra que complementa des de l’interior a la crema solar
  • Tenen una relació directa amb la uniformitat i durabilitat del bronzejat perquè milloren l’aspecte de la pell, sanejant-la i hidratant-la.

 

QUINA COMPOSICIÓ TENEN ELS COMPRIMITS DE NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

Els ingredients del protectors solars en càpsules es poden classificar en tres grups: carotenoides, antioxidants i productes de protecció o reforç de la pell. 

  • CAROTENOIDES: 

aquí hi incloem els beta carotens, el licopè, la luteïna i la zeaxantina. Són pigments que donen el color taronja, groc i vermell a fruites i verdures. Afavoreixen el correcte funcionament del sistema immunitari, tenen propietats antioxidants i afavoreixen la pigmentació de la pell.

  • ANTIOXIDANTS: 

Protegeixen a les cèl·lules encarregades de produir elastina i col·lagen, mantenint la integritat i arquitectura de la pell, evitant l’aparició d’arrugues, taques, sequedat i fotoenvelliment prematur.

Hi trobem substàncies com els polifenols del tè verd, el Polypodium leucotomos ( falguera), les vitamines C, E, i A, el seleni i la N-acetilcisteina

  • PROTECTORS DE LA PELL:

Aquí hi englobem plantes medicinals amb propietats hidratants, emol·lients, nutritives i regeneradores gràcies al seu contingut d’olis i lípids. L’oli de borraina, d’argan o de sèsam rics en àcids grassos insaturats formen part d’aquest grup.

 

També hi trobem substàncies com la tirosina, que accelera i augmenta el bronzejat, la nicotinamida, que repara el dany que el sol produeix a l’ADN i prebiòtics que potencien el sistema immunitari.

Tot i que la majoria de persones solen utilitzar les càpsules de fotoprotecció oral durant els mesos de màxima exposició solar ( de maig a setembre ), des de la farmàcia recomanem que aquelles persones que tinguin alguna condició especial ( feines a l’aire lliure, antecedents de melanoma, fototip I, esportistes que passin moltes hores al sol, persones que usen tractaments despigmentants, pacients amb tractaments fotosensibles….) es protegeixin del sol durant tot l’any, tant amb formules tòpiques de protecció ( les cremes solars ) com amb la protecció oral pel sol.

 

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies