Posts by blog

PSORIASI

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària que té un  gran impacte psicològic, social i funcional en els pacients que la pateixen. El punt diana de la psoriasi és la pell, tot i que en molta menor mesura pot afectar a altres òrgans.

Es caracteritza per l’aparició de zones inflamades de color vermellós que es cobreixen d’escames nacrades-brillants de mesura variable.

La psoriasi evoluciona en brots; no és contagiosa i tot i no ser hereditària, si que existeix una predisposició genètica a patir-la tot i que també hi ha factors ambientals que poden desencadenar la seva aparició.

Els factors genètics influeixen en el patró de psoriasi i en la gravetat de la malaltia. I dins els factors desencadenants o que poden desencadenar un brot de psoriasi trobem des de processos infecciosos, traumatismes cutanis repetits, determinats fàrmacs ( sals de liti, antipalúdics…), trastorns del metabolisme, estrès emocional, canvis climàtics…..

La psoriasi afecta ambdós sexes per igual i tot i que pot iniciar-se a qualsevol edat, presenta un pic de màxima incidència entre els 15 i els 35 anys i tal com hem dit a l’inici afecta majoritàriament a la pell, tot i que també es veuen afectades les ungles, articulacions i en menor freqüència les mucoses.

En el cas de la pell, les zones més afectades són el cuir cabellut, la regió lumbosacra i la superfície de colzes i genolls.

Gairebé el 10 % dels pacients amb psoriasi desenvolupen processos artrítics abans, durant o simultàniament al desenvolupament de les lesions cutànies; i cal tenir en compte que l’afectació articular no guarda relació amb la intensitat dels símptomes.

QUINES FORMES CLÍNIQUES TROBEM EN LA PSORIASI?

SORI

 

 

  • PSORIASI ESTACIONÀRIA CRÒNICA

És el que anomenem psoriasis en placa o vulgar i és la més freqüent

 

  • PSORIASI ERUPTIVA

 

Molt freqüent en nens i joves. Es formen petites pàpules vermelles i descamatives.

  • ERITRODERMIA PSORIÀSICA

És la forma generalitzada i més greu de la malaltia. És poc freqüent i afecta a tota la superfície corporal.

  • PSORIASI PUSTULOSA

Pot ser generalitzada o localitzada

  • PSORIASI INVERTIDA O FLEXURAL

Afecta sobretot a les zones de plecs: aixelles, engonals, sota dels pits…. i les lesions són menys queratòsiques.

  • PSORIASI DEL CUIR CABELLUT

És una forma clínica molt freqüent. Es caracteritza per plaques descamatives a la zona del cuir cabellut.

  • PSORIASI UNGUEAL

Caracteritzada per depressions mínimes que afecten a una o varies ungles.

El pronòstic de la psoriasi depèn de l’extensió i de la gravetat de l’afecció. Actualment no disposem de tractament que ens assegurin la seva cura, però en molts casos el que si aconseguim és controlar els brots de la malaltia.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM PER LA PSORIASI?

Quan enfoquem un tractament per aquesta malaltia, no només contemplarem les mesures terapèutiques sinó també una sèrie de mesuren generals que fan referència al nostre estil de vida.

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

La fotoexposició habitualment millora les lesions de la psoriasi; de totes maneres, algunes medicacions utilitzades contraindiquen o demanen mesures especials per exposar-se al sol. Però com sempre expliquem l’exposició solar sempre ha de ser controlada i evitant al màxim les cremades.

 

  1. FARMACOTERÀPIA

 

  1. TRACTAMENTS TÒPICS

Emol·lients i queratolítics: s’han d’aplicar de manera continuada per mantenir la capa còrnia hidratada i eliminar l’excés d’escames.

Corticoides tòpics: és el tractament clàssics per la psoriasi en plaques. S’han d’aplicar durant períodes curts.

Anàlegs de la vitamina D: calcipotriol 

Retinoides: tazaroteno. Tenen una eficàcia similar als anàlegs de la vitamina D.

  1. TRACTAMENTS SISTÈMICS

Quan l’extensió de les lesions fa que el tractament tòpic sigui inviable per la gran zona afectada o bé perquè la dosi necessària seria massa elevada, cal avaluar la instauració d’un tractament sistèmic.

 

Retinoides: quan donem retinoides via oral, hem de controlar els nivells de colesterol i triglicèrids abans i durant un mes després del tractament. Cal extremar les mesures contraceptives en dones amb edat fèrtil i han de mantenir-se fins a dos anys després de la suspensió del tractament.

 

Metotrexat: es pot administrar per via oral o intramuscular. Requereix controls hematològics i bioquímics periòdics.

 

Ciclosporina: s’utilitza per via oral. Exigeix monitoritzar la pressió arterial i els nivells de creatinina.

 

  1. ALTRES TRACTAMENTS: tractaments biològics

Actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que s’agrupen dins la terminologia de “teràpia biològics” i que modifiquen de manera important l’esquema terapèutic de la psoriasi.

Els fàrmacs més avançats en la investigació són anticossos monoclonals com l’infliximab i també proteïnes de fusió.

 

Llegir més

CASPA

La caspa… un dels problemes que tot i no ser greus genera una gran inseguretat a les persones que la pateixen. La gent amb caspa està contínuament pendent de l’aparença dels seus cabells i les seves espatlles i això també condiciona la seva manera de vestir. Segur que o tu o algú del teu voltant pateix aquest problema… per aquest motiu avui el coneixerem amb més profunditat.

QUÈ ÉS LA CASPA?

És un procés natural conseqüència d’una alteració del funcionament del cuir cabellut. Es defineix com una descamació excessiva del cuir cabellut acompanyada de picor lleu però sense inflamació.

Malgrat que sigui una problemàtica tan freqüent, encara no tenim cap tractament definitiu per la caspa; combatre la seva aparició segueix essent un repte pel formulador cosmètic, tot i que actualment es disposa d’una gran nombre de productes pel cuir cabellut que són realment eficaços i que ajuden a prevenir i corregir el problema estètic de la caspa.

En blogs anteriors ja hem explicat l’estructura de la pell, que és el nostre òrgan més extens. En aquest cas, volem explicar-vos que la pell del cuir cabellut és una mica diferent de la de la resta del cos, ja que conté més quantitat de fol·licles pilosos de mida gran i que estan drenants per les glàndules sebàcies. Aquestes glàndules secreten el sèu que és una barreja de greixos, colesterol i proteïnes que serveix per lubricar els cabells. 

En el cas de caspa, parlarem de la capa de la pell anomenada epidermis, que és la que està relacionada amb l’alteració del cuir cabellut. La caspa apareix perquè hi ha un augment de la descamació de l’epidermis en el que les cèl·lules de la capa més baixa arriben molt més ràpid a l’estrat corni. 

TIPUS DE CASPA

Podem distingir dues formes clíniques de caspa

  • CASPA SECA ( Pityriasis símplex) : és la forma més freqüent i no acostuma a anar associada ni a alopècia ni a eritema. Les persones que pateixen aquest tipus de caspa presenten un cuir cabellut sec, sense brillantors i aspre. Les escames són fines, de color blanc-gris i que poden desprendre’s després de pentinar-se o de manera espontània, caient sobre la roba o quedant entre els cabells.
  • CASPA SEBORREICA ( Pityriasis steatoides ): a més de descamació, també hi ha un excés de producció de sèu ( hiperseborrea ) i que pot cursar amb alopècia. En aquest cas, els cabells presenten un aspecte oliós i brillant, amb escames groguenques, gruixudes i adherents, plenes de greix.

QUÈ DESENCADENA LA CASPA?

No es coneix la causa específica de la caspa, però si sabem que hi ha una sèrie de factors determinants que influeixen en el desequilibri de l’epidermis.

  • FACTORS AMBIENTALS les estadístiques mostren que la caspa es manifesta de manera més aguda a l’hivern
  • DESEQUILIBRI HORMONAL Normalment la caspa apareix a la pubertat i va augmentant fins als 30. Això sembla demostrar que la seva aparició coincideix amb un període d’elevada activitat hormonal.
  • FLORA MICROBIANA Les persones que pateixen caspa tenen alterat l’equilibri de la microbiota del cuir cabellut respecte una persona sana.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM?

Com que la caspa està causada per múltiples causes, el tractament va enfocat a corregir individualment cada una de les causes que poden originar-la i a calmar-ne els símptomes.

Per tant, en el tractament per la caspa hi trobarem ANTIFÚNGICS ( per inhibir la proliferació de microorganismes ), CITOSTÀTICS ( per regular el cicle de renovació cel·lular del cuir cabellut ), ANTISEBORREICS ( per normalitzar la secreció de les glàndules sebàcies ), QUERATOLÍTICS ( eliminen l’acumulació d’escames del cuir cabellut ) i ANTIPRURIGINOSOS ( per calmar la picor i la vermellor que causa la caspa ).

Durant els anys vuitanta, els derivats de la brea ( coal tar ) eren els components més utilitzats però actualment estan caient en desús ja que la seva innocuïtat està essent avaluada.

Tots aquests ingredients actius, els podem trobar en diverses formes farmacèutiques, tot i que el xampú és la fórmula farmacèutica més utilitzada ja que permet realitzar dues funcions en una: la higiene del cabell i el control de la caspa. Recomanem utilitzar una loció hidroalcohòlica que contingui un principi actiu diferent al del xampú.

Si necessites trobar una solució pel problema de la caspa, no dubtis a venir a la Farmàcia Ocata, on t’oferirem una recomanació personalitzada.

Llegir més

ROSÀCIA (CUPEROSIS)

La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans amb contingut sovint purulent. Les persones que pateixen rosàcia sovint se’ls hi veuen els vasos sanguinis visibles a la cara.

Pels símptomes es podria confondre amb acne adult o altres patologies de la pell; per això és molt important fer un bon diagnòstic a través d’un dermatòleg.

És una malaltia més freqüent en dones de mitjana edat que tenen la pell clara.

I tot i que no hi ha cura, si que podem controlar i reduir el símptomes amb un tractament adequat.

QUINS SÍMPTOMES CAUSA LA ROSÀCIA?

Sin título

  • Envermelliment facial: sobretot a la part central de la cara. Els petits vasos sanguinis del nas i dels pòmuls sovint s’inflamen i es fan visibles
  • Protuberàncies vermelles i inflamades: es desenvolupen granets que semblen acne
  • Problemes oculars: es pot patir ulls secs, irritats i amb les parpelles vermelles i inflamades. És el que es coneix com rosàcia ocular.
  • Nas engruixit: La rosàcia pot engruixir la pell del nas fent que sembli bulbosa (rinofima). Això és més freqüent en homes que en dones.

La rosàcia es presenta en 4 fases

  1. Fase de pre-rosàcia: on hi ha l’envermelliment i l’escalfor a la cara, sovint acompanyats de picor. En aquesta fase és on hem de tenir més en compte els factors desencadenants que explicarem a continuació.
  2. Fase vascular: on hi ha eritema i edema facials amb inflamació dels vasos sanguinis.
  3. Fase inflamatòria: on es desenvolupen les pàpules i les pústules que s’assimilen a l’acne
  4. Fase tardana: és quan es pot desenvolupar els problemes d’inflamació de teixits a nivell de la pell del nas i els pòmuls.

ES CONEIXEN LES CAUSES DE LA ROSÀCIA?

La causa és desconeguda, però el que si se sap és que ni la dieta ni la higiene té massa afectació en el control de la rosàcia, a diferència de l’acne.

De totes maneres, hi ha tota una sèrie de factors que poden desencadenar brots:

  • Begudes calentes i menjar picant
  • Begudes alcohòliques
  • Temperatures extremes
  • Radiació solar i vent
  • Fer exercici
  • Estrès emocional
  • Medicaments que dilaten els vasos sanguinis
  • Ús de productes cosmètics no adequats

També hi ha determinats factors considerats de risc per desenvolupar la rosàcia. Entre ells hi trobem ser dona, tenir la pell clara, tenir més de 30 anys, ser fumador i tenir antecedents de rosàcia.

QUINS SÓN ELS TRACTAMENTS DE QUÈ DISPOSEM?

El millor consell és que s’evitin en la mesura del possible els factors desencadenants.

A part d’això, que està a les mans del pacient, els dermatòlegs poden prescriure productes per tractar la inflamació, i en funció de la gravetat, donar també antibiòtics tòpics com el metronidazol o orals (metronidazol o doxiciclina). Molts productes tòpics pel control de la rosàcia contenen àcid azelaic, niacinamnida (vitamina B3), ivermectina o retinoides tòpics.

Pel tractament dels vasos sanguinis dilatats i l’envermelliment persistent, es pot utilitzar la tècnica del làser ja que destrueix les estructures alterades de la pell en diverses sessions.

RITUAL COSMÈTIC PER PELLS AMB ROSÀCIA

La rutina cosmètica en rosàcia es basarà en els tres pilars fonamentals de la cura de la pell: neteja, hidratació i protecció.

Neteja facial  Cal netejar la pell dia i nit, i en el cas que ens ocupa és molt important que netegem sense eliminar cap dels lípids de la pell. Això ho aconseguirem amb bases netejadores molt suaus amb actius calmants i antiinflamatoris. 

Hidratació  utilitzarem emulsions de dia amb actius cosmètics hidratants, calmants, antiinflamatoris y anti-envermelliment per recuperar el confort de la pell. 

A la nit, farem un tractament de regeneració dèrmica per tal de recuperar la funció barrera de la pell ( que us vam explicar en un blog anterior) per evitar la pèrdua d’aigua i fer que la pell tingui una major resistència als agents desencadenants.

 

En fase de brot, haurem de controlar la resposta immunitària, la inflamació i l’envermelliment

 

Protecció solar   cal fer servir protecció solar física cada dia, ja que com hem vist abans, l’exposició solar és un dels factors desencadenants de la rosàcia.

 

Esperem que la informació que us hem dona tus pugui ser útils i si necessiteu assessorament sobre la rosàcia, no dubteu en passar per la farmàcia Ocata i us ajudarem en tot allò que estigui en les nostres mans.

 

 

 

Llegir més

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

Una de les dificultats que més sovint hem de salvar des de darrera el taulell és el fet de negar-nos a donar un antibiòtic si no se’ns porta la recepta mèdica on s’indiqui la prescripció. 

Avui us volem donar la resposta a aquesta pregunta, perquè va molt més enllà de la simple normativa que també hem de complir. És una qüestió de salut pública i d’educació sanitària. És una tasca feixuga però que creiem fermament que és necessària que fem. 

La demanda d’antibiòtics té una incidència molt elevada. La majoria d’infeccions ambulatòries es localitzen en el tracte respiratori i urinari i és en aquests casos on apareixen les resistències en els bacteris que més freqüentment causen les infeccions.

Quin paper tenim els farmacèutics en aquest problema?

El farmacèutic és un professional sanitari ben preparat en farmacologia i té un coneixement ampli dels fàrmacs que hi ha al mercat, per tant són professionals que han de poder participar en polítiques d’ús racional dels antibiòtics. Des del taulell hem d’afavorir la predisposició del pacient per tenir una bona adherència al tractament i hem de poder educar a la població perquè entengui que els antibiòtics són sempre l’última opció per tractar una dolència menor. Ja que veurem que el seu ús inadequat comporta una disminució de l’efectivitat i l’aparició de resistències.

Les resistències als antibiòtics és un problema greu de salut pública, ja que si es produeixen, els antibiòtics deixen de curar les infeccions i això comporta per exemple la impossibilitat de generar transplantaments o fer quimioteràpies. Què passa quan ens prenem un antibiòtic i el nostre cos no és capaç de curar-se perquè hem generat resistència? Com podem curar-lo? Ens trobem davant d’un buit terapèutic ja que no hi ha nous antibiòtics al mercat… i aquesta situació és causada només per la mala adherència al tractament, l’ús inadequat tant per automedicació o per una mala prescripció quan la majoria de vegades l’antibiòtic no és necessari.

Perquè és un problema actualment? L’existència de la resistència no és nova, però anys enrere encara teníem antibiòtics en desenvolupament que ens permetien curar. Actualment, la investigació de nous antibiòtics està estancant-se i tenim dificultats per combatre la farmacoresistència a nivell mundial.

Cal tenir en compte que no tots els antibiòtics són efectius davant de totes les infeccions i que no sempre uns mateixos símptomes estan causats pel mateix bacteri. A més a més alguns dels bacteris patògens tenen la capacitat de reproduir-se molt ràpidament i davant de tractaments inadequats o incorrectes , adquireixen habilitats per no ser sensibles a l’antibiòtic, fent-se resistents.

Tot el personal sanitari en som responsables, ja que hi ha estudis que demostren que la prescripció no sempre és adequada; el pacient no sempre demana informació que condiciona la seva administració; i el farmacèutic no sempre compleix amb l’obligació d’informar al dispensar.

Ja veiem doncs que estem davant d’un problema d’abast global. L’automedicació és fonamental quan es tracta d’utilitzar medicaments de manera responsable per tractar símptomes menors com el dolor, la febre o l’acidesa d’estómac. Els problemes venen quan els medicaments es prenen per iniciativa pròpia durant un temps prolongat, abusem de la dosis recomanada o no es té prou coneixement del veritable efecte del fàrmac, fent que els riscos de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, dificultat per fer un bon diagnòstic mèdic, interaccions amb altres medicaments i sobretot resistència microbiana en cas dels antibiòtics, apareguin cada cop mes freqüentment.

El més preocupant ja hem vist que és l’automedicació amb antibiòtics ja que pot acabar desembocant en una epidèmia de “superbacteris”, tal i com alerta l’OMS. A més, hem de saber que Espanya es troba dins dels països amb més automedicació amb antibiòtics.

Aquesta resistència als antibiòtics s’accelera amb el mal ús i l’abús d’aquests però també per les deficiències en la prevenció i poc control de les infeccions. També pot augmentar si s’interromp el tractament abans d’hora, ja que és el metge el que pot i sap determinar quina és la durada justa per matar tots els bacteris.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS MÉS IMPORTANTS QUE US VOLEM DONAR?

  • Prendre antibiòtics nomes quan els metge els prescrigui
  • Seguir escrupolosament les instruccions que doni el professional sanitari. Aquí és on el farmacèutic constatarà que el pacient ha entès la posologia i la durada del tractament
  • No utilitzar antibiòtics que hagin sobrat 
  • No demanar-los ni utilitzar-los per tractar refredats o grips
  • Acabar el tractament quan el metge ho indiqui
  • En cas que sobri medicació un cop finalitzat el tractament, cal portar-lo al punt SIGRE per la seva eliminació

A més de totes aquestes recomanacions referents als pacients, l’OMS també imposa unes estratègies globals per reduir la resistència bacteriana:

  • Educació sanitària de la població
  • Educació i reglamentació pels prescriptors i dispensadors ( metges i farmacèutics)
  • Control de l’administració d’antibiòtics als animals destinats al consum humà
  • Activitats de sensibilització i polítiques sanitàries

L’objectiu d’aquest blog, és més enllà de sensibilitzar d’un problema creixent, és també intentar fer entendre que quan ens neguem a dispensar medicaments que van sota prescripció mèdica és perquè no podem garantir que allò que ens demaneu sigui la solució al vostre problema. La vostra salut és importantíssima per nosaltres i per això creiem que l’educació sanitària és un gran pas per millorar el gran problema de les resistències als antibiòtics.

Llegir més

CURA DELS TEUS PEUS

Què passa amb els nostres peus a l’estiu? 

Aquesta pregunta, que sembla poc important, és bàsica si volem evitar problemes majors. Perquè a l’estiu, tot i portar-los destapats i desprotegits és quan més desatenem la cura dels peus, i aquest error pot desencadenar patologies com el peu d’atleta, peu diabètic i altres que veurem més endavant.

Per això en aquest blog volem donar-vos consells i recomanacions per la higiene i la cura dels peus durant els mesos d’estiu.

Per aprendre a cuidar-los, primer cal conèixer-los una mica.

El peu és una estructura anatòmica formada per 26 ossos. Si tenim en compte que el cos humà està format per 206 ossos, els del peu suposen més del 25 % del total. En un home de 80 kg de pes, mentre camina, el taló suporta 300 kg a cada pas. Ja podem fer-nos una idea de com de necessari és cuidar aquesta part del cos.

 

1

 

La cura dels peus la podem contemplar des de tres vessants:

  • Estètica
  • Sanitària
  • Higiènica

Les recomanacions que us donem estan enfocades per cobrir aquestes tres vessants.

  • Renteu-vos diàriament els peus amb un sabó neutre i aigua tèbia
  • Si feu banys, aquests no han de superar els deu minuts per evitar danyar la pell, ja que massa estona pot produir una maceració de la pell que farà disminuir la capa còrnia que ens protegeix.
  • Assequeu-vos meticulosament els peus, especialment entre els dits, per evitar infeccions fúngiques. Com més cuidada estigui la pell del peu, més s’evitarà l’entrada de microorganismes
  • Utilitzeu cremes hidratants específiques per la zona
  • No us manipuleu les durícies amb productes massa agressius perquè podeu fer-vos lesions que costaran molt de curar, més val que demaneu hora al podòleg
  • Talleu-vos les ungles regularment i de forma recta, procurant que no quedin angles perquè no puguin encarnar-se. En cas que us pinteu les ungles, us aconsellem que passeu temporades sense pintar-les ja que necessiten transpirar.
  • Eviteu el calçat de pell sintètica ja que no faciliten la transpiració i utilitzeu mitjons de cotó o de fil no sintètic
  • Cal que eviteu les situacions on sigui possible produir lesions a la pell dels peus: portar mitjons massa folgats que poden produir rascades, calçat mal subjectat que pugui fer ferides per fricció…
  • En el cas de portar un calçat que ens faci mal, mirar de no utilitzar-lo més de 30 minuts al principi pe evitar que ens faci lesions.
  • Ara a l’estiu, recordeu que els peus també s’han de protegir del sol ! El fotoprotector solar és important que us l’apliqueu també als la part superior del peu
  • Portar una dieta saludable, fer exercici diàriament, reduir l’alcohol i el tabac, que són hàbits per portar una vida més saludable, també ens ajudaran en tenir una bona salut dels nostres peus, ja que poden afectar al flux sanguini que pot provocar problemes circulatoris.
  • Realitzeu exercicis per millorar la salut dels peus. Un exercici senzill que us recomanem és fer lliscar una pilota de tennis per la planta del peu amb moviments suaus i rítmics pels dits. Si noteu dolor en alguna zona, no premeu amb força i feu massatges al seu voltant.

Un altre exercici que podeu fer és, asseguts, col·locar un peu sobre la cama contrària i anar estirant els dits un a un i acabar amb el massatge clàssic.

Un bon massatge als peus no només millora la mobilitat articular sinó que relaxa la musculatura, els tendons i les fàscies, i afavoreix la irrigació sanguínia.

Llegir més

VARIUS

Avui us parlem d’un dels problemes pels que rebem més consultes durant l’estiu: la síndrome de les cames cansades ( SCC ). I és que a Espanya es calcula que més de 3 milions de persones pateixen problemes circulatoris a les extremitats inferiors, més freqüentment en dones que en homes.

S’estima de una de cada dues dones al llarg de la seva vida patirà de cames cansades, per tant és important saber de què estem parlant. Sabrem que patim la SCC  si presentem problemes com pesadesa i cansament a les cames, enrampades musculars, inflor i edemes, picor o varius.

Les varius són un problema causat per la fallada de la funció venosa, on per una banda hi ha una pèrdua d’elasticitat de les parets de les venes que fa que no s’adaptin a les necessitats del moment i per l’altra les vàlvules que afavoreixen el moviment de la sang des de les cames cap al cor es trenquen i dificulten el retorn de la sang. Així comença la retenció de líquids, el mal i la inflamació del teixit que donen lloc a les varius. Un cop apareixen les varius només es poden eliminar amb cirurgia. De totes maneres, quan ens trobem a l’inici de la SCC podem recomanar plantes o complements que poden ajudar a trobar-nos més bé. 

11

La síndrome de les cames cansades és una patologia vascular, és a dir, que hi ha una insuficiència en el retorn venós de la circulació de la sang. Per tant, la sang no flueix amb normalitat.

Les principals causes de les cames cansades són les següents:

  • Edat: com més grans ens fem més probabilitats de tenir malalties venoses
  • Falta d’exercici i vida sedentària
  • Tipus de feina: les persones que tenen un lloc de feina on estan moltes hores dretes o moltes hores assegudes tendeixen a tenir més problemes de circulació.

Des d’aquí us volem deixar uns consells que us ajudaran en el cas que patiu el problema de cames cansades.

  • Menja bé: incorpora més fibra a la dieta per tal d’evitar el restrenyiment. Evita l’alcohol, els sucres i els menjars processats; i redueix el consum de sal per evitar la retenció de líquids
  • Fes exercici: incrementa l’exercici diari amb un passeig, fent servir les escales enlloc dels ascensors, no agafis tant el cotxe… en resum, mou-te.
  • Dutxa amb aigua freda: Alterna dutxes d’aigua freda i calenta a la zona de les cames, fent 4 repeticions de 10 segons cadascuna i acaba sempre amb aigua freda, ja que ajuda moltíssim a la circulació venosa.
  • Aixeca les cames quan estiguis estirada: posa coixins per elevar uns 15 cm les cames i aguanta la posició uns 10 min.
  •  Utilitza roba i calçat ampli, amb un taló de màxim 5 cm.
  • En cas d’haver d’estar moltes hores dret o assegut recomanem l’ús de mitges de compressió i realitzar estirament de cames..
  • Mantingues la pell hidratada per evitar la formació de clivelles i per fer que la pell estigui més elàstica. Aquí és on rau la importància de beure molta aigua per poder afavorir l’eliminació de l’orina.

 

Quins remeis naturals existeixen per les varius?

Des de la farmàcia us podem aconsellar gels, pomades, esprais i complements alimentaris on hi ha diverses plantes que tenen acció venotònica, és a dir, que reforcen l’elasticitat de la vena perquè no es dilati i afavoreixen la circulació de la sang.

Castanyer d’Índies ( Aesculus hippocastanum):  les llavors contenen escina, una molècula amb propietats antiinflamatòries i venotòniques. També conté proantocianidina que augmenta la resistència capil.lar i evita les aranyes vasculars.

Xiprer ( Cupressus sempervivens )

Hamamelis ( Hamamelis virginiana ): planta rica en tanins que s’utilitza sobretot per via oral per calmar els símptomes de les cames pesades i de la inflor de les varius.

Mirtil ( Vaccinium myrtillus ): els fruits contenen antocianidines que milloren els problemes circulatoris venosos.

Centella asiàtica: Les molècules han demostrat la seva utilitat per reforçar les venes afectades per problemes circulatoris.

Ginkgo (Ginkgo biloba ): La fulla de ginkgo és rica en flavonoides venotònics i reforçadors de les parets capil·lars.

Melilot ( Melilotus officinalis): la part aèria del melilot conté cumarines que milloren la circulació de la sang a les venes

Galzeran (Ruscus aculeatus): El rizoma del galzeran conté les molècules venotòniques més poderoses i que faciliten el moviment de la sang a les cames.

Vinya ( Vitis vinífera ): Tant els extractes de fulla com les llavors són útils per prevenir la inflamació de les venes a les cames i per reforçar els capil·lars.

Aquestes plantes com hem dit abans podem trobar-los en preparats tòpics o orals. La via tòpica actua amb molta rapidesa perquè a les fórmules s’hi sol afegir mentol o olis essencials refrescants amb efecte fred; mentre que la via oral és més efectiva a llarg termini per reforçar les parets venoses i controlar els símptomes.

Llegir més

HEPATITIS

En motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis que se celebra el dia 28 de juliol, us presentem un blog per explicar-vos què és l’hepatitis i què en sabem d’aquesta malaltia. Ja sabem que hi ha dies mundials per tot el que ens puguem imaginar, però el dia mundial de l’hepatitis és especialment important, ja que és necessari sensibilitzar la societat sobre aquesta infecció que cada any provoca la mort d’1,34 milions de persones arreu del món.

Què és l’hepatitis?

L’hepatitis és una malaltia infecciosa caracteritzada per la inflamació del fetge. 

En molts casos, no presenta símptomes i sovint passa inadvertida. Quan es presenten símptomes, el que notem són cansament, nàusees, vòmits, orina fosca i icterícia ( pell de color groc ).

Trobem 3 tipus d’hepatitis: Hepatitis A, Hepatitis B i Hepatitis C. Anem a conèixer-les una mica més. 

HEPATITIS A

És una infecció vírica altament contagiosa. La via principal de contagi és la ingesta d’aliments o . aigua contaminats, però també pel contacte directe amb persones infectades a través de les relacions sexuals o per contacte estret. 

El virus de l’Hepatitis A infecta les cèl.lules hepàtiques generant una inflamació que pot afectar el funcionament del fetge i ocasionar la simptomatologia.

Molts dels casos d’hepatitis A són asimptomàtics i no necessiten tractament. 

La millor manera de protegir-se contra l’hepatitis A és practicar una bona higiene, rentar-se les mans amb freqüència i vacunar-se.

Quins símptomes pot presentar? Fatiga, nàusees i vòmits sobtats, dolor o malestar abdominal sobretot a la zona dreta, femta argilosa, pèrdua de gana, orina fosca, dolor articular, icterícia i picor intensa. Gairebé no es presenta febre. 

Sovint són lleus i desapareixen al cap de poques setmanes, tot i que en determinats casos poden durar mesos.

Una bona estratègia de prevenció és la vacunació, ja que pot evitar la infecció i això és molt important ja que és una malaltia que mai es torna crònica ni és de pronòstic llarg.

HEPATITIS B

Aquesta hepatitis és una infecció hepàtica greu causada pel virus de l’hepatitis B (HVB). 

Aquest virus es transmet de persona a persona a través de la sang, el semen o altres líquids corporals. Però no es transmet ni a l’estornudar ni al tossir. 

És una malaltia que pot cronificar-se, és a dir, que pot durar més de 6 mesos. Tenir hepatitis B crònica augmenta el risc de patir insuficiència hepàtica, càncer de fetge o cirrosis. Com més jove ets quan contraus el virus més alt és el risc que la malaltia es torni crònica. Això fa que pugui passar inadvertida durant anys fins que sorgeixi una malaltia hepàtica més greu.

La majoria dels adults que es contagien amb HVB es recuperen totalment.

Com en el cas de l’hepatitis A, la millor prevenció és la vacunació. En aquest cas, la vacuna evita que et contagiis

Quina és la simptomatologia? Dolor abdominal, orina fosca, febre, dolor articular, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits, debilitat i icterícia.

Aquests símptomes poden aparèixer entre un i quatre mesos després d’haver-se infectat.

HEPATITIS C

És el tercer tipus d’hepatitis, és a dir, d’infecció vírica que causa inflamació del fetge que en aquest cas si que pot produir dany hepàtic greu.

El virus de l’hepatitis C es propaga a través de la sang contaminada que entra en contacte amb el torrent sanguini d’una persona no infectada.

Fins fa poc, el tractament de l’hepatitis C requeria injeccions setmanals i medicaments orals que moltes persones afectades pel HCV no podien prendre per culpa d’altres problemes de salut concomitants o per efectes secundaris massa greus. Això actualment està canviant i existeixen nous medicaments orals que s’han de prendre de manera continuada de 2 a 6 mesos.

Quins són els símptomes de l’hepatitis C? La infecció a llarg termini del virus HCV es coneix com hepatitis C crònica i acostuma a ser una malaltia silenciosa durant anys fins que el dany hepàtic és tan greu que causa símptomes com hemorràgies freqüents, hematomes, cansament, pèrdua de la gana, icterícia, orina fosca, picor a la pell, acumulació de líquid a l’abdomen, cames inflades, pèrdua de pes, somnolència i dificultat en la parla i aranyes vasculars.

Tot i que es torna crònica amb freqüència, l’hepatitis C comença per una fase aguda que és de difícil diagnòstic perquè difícilment causa símptomes. Els símptomes aguts apareixen d’un a tres mesos després del ’exposició al virus i duren de dues a tres setmanes.

És una hepatitis per la que no disposem de vacuna, per tant per la prevenció és molt important prendre precaucions per evitar el contagi, com per exemple no compartir xeringues, fer-se tatuatges i piercings em botigues de confiança que utilitzin agulles estèrils i utilitzar el preservatiu per tenir relacions sexuals el més segures possibles.

Llegir més

LA PELL A L’ESTIU: NETEJA I HIDRATACIÓ, LES CLAUS PER UNA PELL SALUDABLE !

Ja hem entrat de ple a l’estiu, i la calor i les altes temperatures fan que la nostra pell perdi aigua i apareguin problemes com la deshidratació, les cremades i vermellors, taques… en resum, que la pell perd elasticitat i fermesa. A part d’això, l’acció de la radiació solar és encara més incident en la dermis i per tant la possibilitat de patir dany solar és encara major que la resta de l’any.

Tot això fa que la cura de la nostra pell tant corporal com sobretot facial sigui especialment important. L’estiu és una època en que ens costa més mantenir la rutina que portem durant l’any, ja sigui perquè tenim les vacances a prop, perquè les altes temperatures no conviden a posar-nos massa cremes… i per tant, el que us aconsellem per mantenir la pell saludable és preparar-vos una rutina senzilla que faci que la pell estigui neta, hidratada i protegida durant tot el dia.

Per què és bàsic tenir la pell hidratada? 

  • Una bona hidratació evita la inflamació de la pell i per tant l’aparició de noves arrugues
  • La pell hidratada és més resistent a les taques perquè té més capacitat d’afrontar l’oxidació que causen els radicals lliures
  • Una pell hidratada té un aspecte més saludable i un to molt més uniforme

QUÈ PODEM FER PER TENIR LA PELL AMB UN BON NIVELL D’HIDRATACIÓ?

  • Hidratació interior: Beure aigua, sucs de fruites naturals o infusions, també podem augmentar el consum de fruites i verdures ( sobretot amanides ) que ens aportaran aigua i sals minerals
  • Hidratació exterior: Aplicar una bona rutina cosmètica

RUTINES COSMÈTIQUES PER UNA PELL SALUDABLE A L’ESTIU

Ens centrarem especialment en al pell facial perquè és la que més pateix els danys i les conseqüències de l’estiu.

Els passos bàsics sempre seran: 

  • Neteja
  • Hidratació
  • Protecció solar
  • Extra hidratació ( mascaretes )

És importantíssim deixar-vos aconsellar per aplicar-vos els productes adequats en funció de com us sentiu la pell ja que segurament les vostres necessitats canvien respecte l’hivern, i caldrà canviar les textures més denses per textures més fluides per exemple.

NETEJA

És imprescindible netejar el cutis diàriament per tal d’eliminar restes de suor, impureses i sobretot l’excés de protector solar. Al matí farem una neteja amb un producte que ja ens aporti hidratació com poden ser les espumes netejadores o els gels en cas de tenir la pell grassa.

A la nit, és on entra en joc la DOBLE NETEJA. Aquest concepte de neteja va néixer a Corea i que consisteix en utilitzar dos productes diferents d’higiene facial per eliminar qualsevol residu de partícules que s’acumuli a la pell.

El primer netejador que utilitzarem ha de ser de base oliosa (olis desmaquillants )que ens eliminarà les cremes i sobretot el protector solar. L’esbandirem amb aigua tèbia que farà que el netejador tingui la màxima eficàcia.

El segon producte de neteja que farem servir serà de base aquosa (espumes, aigües micel.lars, gels…) amb el que acabarem la neteja i eliminarem les restes del primer producte.

Un cop feta la neteja, ens aplicarem un tònic que ens reequilibri el pH i ens tanqui els porus.

I com sempre, us recomanem fer una exfoliació setmanal amb productes suaus per eliminar les cèl·lules mortes que ens engruixeixen la pell i la tornen poc flexible i per evitar punts negres.

HIDRATACIÓ

Aquí és on hem de buscar les millors formulacions en funció de com ens sentim la pell, ja que les pells grasses necessitaran cremes oil-free i molt fluides o en textura gel, i en canvi les pells més seques caldrà que hi posem fórmules més riques en lípids i potser més nutritives a la nit.

Els dies que haguem anat a la platja, o piscina o haguem fet banys de sol i ens notem la pell més tibant i desvitalitzada, podem aplicar-nos mascaretes que ens donin un plus d’hidratació.

PROTECCIÓ SOLAR

Imprescindible amb majúscules. Cada dia, encara no anem a la platja ni piscina, ja que la radiació UV a l’estiu incideix més sobre la pell. Com a mínim cal aplicar un FPS de 30 tot i que lo ideal és fotoprotecció total.

Ja veieu que ens he, centrat en la cara… perquè és la pell que més denota el nostre estat de salut, però les cures del cos també les hem de tenir en compte. En aquest cas, ja que també acostumem a utilitzar protector solar, farem servir un gel de bany ric en àcids grassos, amb pH fisiològic i sense agents tensioactius. I durant l’estiu, caldria exfoliar-nos el cos un cop a la setmana.

Si podeu seguir tots aquests consells i recomanacions, veureu com podeu mantenir una pell saludable durant l’època estival i que un cop passat l’estiu serà més fàcil recuperar-se de tots els danys que ha patit la pell.

Estarem encantats d’oferir-vos la nostra ajuda i recomanar-vos el més adequat per cadascú de vosaltres. 

Llegir més

ELS POLLS: QUIN MALDECAP!

Els polls són uns insectes que viuen exclusivament a l’ésser humà. Hi ha tres espècies de polls diferents:

* Pediculus capitis ( polls del cap) 

* Pediculus corporis ( polls del cos )

* Pediculus pubis ( polls del pubis )

Aquí ens centrarem en el que més “pànic” causa en totes les cases on hi ha infants: els polls del cap.

COM ELS RECONEIXEREM AQUESTS POLLS?

Són insectes paràsits d’entre 2 i 4 mm que viuen entre els cabells, de color gris-marronós i sense ales. Aquests polls s’alimenten de sang que xuclen de la pell del cap quan pica.

Els polls són relativament fàcils de detectar si observem el cuir cabellut de la persona afectada ja que els podem veure movent-se pel cuir cabellut i també podem observar les llémenes (ous) que tenen aspecte de caspa, sobretot darrere les orelles, al clatell o a la zona del serrell.

La simptomatologia de la pediculosi és ben coneguda: la picor del cuir cabellut produïda per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada.

Són uns insectes que es reprodueixen molt ràpidament; cada femella pon d’uns 100 a 300 ous de color blanc trencat que queden fortament adherits a la base del cabell. Al cap d’uns 7 o 10 dies l’ou eclosiona i es desenvolupa la larva.

 

TRANSMISSIÓ DE PEDICULOSIA
La forma més comuna de transmissió és el contagi directe per contacte del cabell o per l’intercanvi d’objectes contaminats. Cal recordar que els polls NO volen i que la transmissió és només d’humà a humà i que no transmeten malalties.
Per a diagnosticar i tractar amb èxit els polls, és important conéixer el seu cicle de vida: els polls tenen una vida d’uns 30-40 dies i passen per tres trafases, ou, nimfa i fase adulta. Ja hem explicat que una vegada que els ous estan posats, després d’una setmana les larves (nimfes) que són més xicotetes que els polls adults salen, però també s’alimenten de sang que empesta a través de les picades. Després de 15 dies, les nimfes es transformen en adults que poden tornar a pondre’s.

1

 

QUÈ CAL FER QUAN DETECTEM POLLS?

Primer de tot evitar el contagi a altres persones:

  • Comunicar-ho als que viuen amb l’infestat o tenen contacte amb ell (companys d’escola…)
  • Desinfectar la roba i llençols, i els objectes com pintes, raspalls, estores… rentant-los a 55-60 ºC durant 20 minuts mínim o utilitzar l’aspiradora.

I en segon lloc fer el tractament adequat en cada cas.

* infants menors de 6 mesos: ús de pintes

* infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes i/o productes tòpics derivats de la silicona

* infants de més de 2 anys i adults: preparats tòpics de permetrina o silicones

* embaràs i lactància: ús de pintes i/o silicones

* pacients asmàtics: no utilitzar solucions amb alcohol. I es recomanen les silicones.

Les permetrines són productes químics que es troben en locions, xampús o espumes que necessiten com a mínim 15 minuts d’aplicació i són les que han generat més resistències.

Les silicones d’alta densitat les trobem en locions. Aquestes silicones actuen paralitzant al poll i taponant el seu sistema respiratori. Necessiten 10 minuts d’aplicació sobre cabell sec. No fan resistències i a més són aptes per tot tipus de pell.

El tractament de la pediculosi necessita temps i constància i sobretot seguir les instruccions d’ús del producte utilitzat. I només s’ha de fer tractament en cas d’infestació.

De manera general, les locions s’apliquen sobre el cabell sec i durant el temps indicat en funció del producte. Un cop passat aquest temps, renteu el cap amb xampú i llavors és el moment d’esbandir el cap amb aigua. Amb els cabells molls es passa la pinta de pues per acabar d’eliminar els polls i sobretot les llémenes. I el més important, repetir el tractament al cap de 10 dies.

CAL EVITAR LES RESISTÈNCIES !!!!

El gran problema dels polls és que els tractaments són poc efectius perquè la majoria de vegades no es realitzen correctament o pensant que actuem de manera correcta estem fent un mal ús dels productes. Això provoca que aquests paràsits pateixin mutacions genètiques tornant-se més resistents.

Per tant, és molt important agafar consciència de fer el tractament només si hem vist polls, ja que l’ús indiscriminat de productes pediculicides no serveix absolutament per res. Existeixen a la farmàcia esprais repel·lents adequats per evitar infestació.

No s’ha d’aplicar mai productes simultàniament o de manera rotativa. 

I cal fer revisions periòdiques del cap per comprovar si hi ha infestació de nou.

La clau de l’èxit és aplicar el tractament correctament segons les instruccions que ens donen els envasos i SEMPRE encara que sigui pesat o molt pesat cal passar la pinta llemenera amb molta cura i per flocs de cabells petits.

 

Llegir més

MELANOMA: EL PERILL DE LA PELL A L’ESTIU

El melanoma és un tipus de càncer de pell que va en augment cada any que passa. És un càncer més comú en dones que en homes i en la majoria dels casos acostuma a aparèixer entre els 40 i els 70 anys.

Tot i que poden aparèixer en la pell de qualsevol part del cos, les zones més freqüents són el cap, el coll, l’esquena i la part inferior de les cames.

Segons l’Associació Española Contra el Càncer ( AECC ), podem distingir tipus de melanomes:

 

  • Melanoma d’extensió superficial: És el més freqüent en persones de raça blanca d’entre 30 i 50 anys; i es pot generar en qualsevol punt de la pell. 
  • Melanoma nodular: és el segon tipus més freqüent i és el més agressiu. Apareix habitualment en el tronc, cap o coll en persones d’entre 50 i 60 anys.
  • Lentigen maligne melanoma: Acostuma a aparèixer en persones grans en zones danyades pel sol.
  • Melanoma lentiginós acro (MLA): és el menys comú i és el més habitual en persones de raça negra. Apareix en palmes de les mans i en plantes dels peus.

 

Hem de saber que no tots els càncers de pell són melanomes, però que aquests últims són els més freqüents i els més greus.

El melanoma es desenvolupa sempre a partir d’un lunar dèrmic que evoluciona de manera desfavorable i que afecta a les cèl·lules de la pell que em diem melanòcits que es troben a l’estrat bassal de l’epidermis.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL MELANOMA?

Les causes no estan clares del tot; és probable que sigui una combinació de factors, genètics i ambientals, els que acabin fent que un lunar es transformi en un melanoma. 

De totes maneres, el que si que se sap és que la causa principal és la radiació UV, ja que aquestes radiacions poden danyar l’ADN de les cèl·lules dèrmiques. 

També es coneix quines persones tenen més risc de patir melanoma. En el grup de risc hi trobem:

  • Persones amb fototip I: pell molt blanca, amb pigues, amb cabells rossos o pèl-rojos, i que tenen tendència a cremar-se molt de pressa.
  • Persones amb molts lunars o berrugues ( més de 50)
  • Pacients amb tractament immunosupressor o amb un sistema immunitari debilitat
  • Persones amb antecedents familiars de melanoma
  • Diagnosticats de queratosi actínica 

Sovint des dels nostres blogs i des de la farmàcia us expliquem que la millor solució sempre és la prevenció; doncs en el cas del melanoma, no és pas diferent.

Davant el melanoma podem fer:

  • Prevenció primària que inclou fonamentalment evitar la radiació UV excessiva tant solar com artificial (cabines de radiacions UVA) i sobretot evitar les cremades solars durant la infantesa
  • Prevenció secundària que consisteix en el diagnòstic precoç

Cal estar atents a l’aparició de noves taques a la pell, lunars que no teníem, o canvis en qualsevol de les pigues o marques a la nostra pell. Hem de recordar que la pell té memòria i va acumulant el dany solar de manera gradual, sobretot aquelles cremades importants i que s’hagin originat a la infantesa.

A la farmàcia us podem ajudar aplicant la REGLA DE L’ ABDCE. Qualsevol lesió que compleixi una o més de les següents característiques, ja la considerarem sospitosa i caldrà demanar cita  al dermatòleg.

A: asimetria la lesió pigmentada presenta un aspecte asimètric i irregular

B: vores (bordes) irregulars els melanomes presenten les vores dentades i poc nítides

C: color color no uniforme. El melanoma acostuma a tenir una barreja de dos o més colors

D: diàmetre les lesions superen els 6 mm de diàmetre

E: evolució les lesions solen evolucionar, amb canvis d’aspecte (mida, color o gruix)

Tot i que la majoria de melanomes es poden incloure en aquesta regla, si sospitem que tenim alguna lesió pigmentada estranya o que ens ha sortit de cop, podem aplicar la REGLA EFG

E: elevació per damunt de la pell

F: fermesa el melanoma és ferm al tacte

G: creixement ràpid en un mes (Growth)

 

Amb tota aquesta informació, ja podeu preveure que els consells bàsics per evitar la sobreexposició al sol, seran els que haurem de tenir en compte per fer una bona prevenció front el melanoma. Us els llistem a continuació perquè els tingueu ben presents:

  • Exposar-se al sol de manera gradual i evitant una exposició prolongada
  • Evitar l’exposició solar entre les 12h i les 16h. Recordeu que els menors de 6 mesos han d’estar-se a l’ombra o amb roba que els protegeixi de la radiació solar. 
  • Cobrir la pell amb barrets o gorres i roba adequada. Recordeu l’ús d’ulleres de sol.
  • Utilitzar protecció solar d’ampli espectre ( radiació UVA, UVB, IR ). Podeu complementar-la amb nutricosmètica solar ( podeu recuperar el blog de l’abril on us parlem de la importància de la fotoprotecció oral). Recordeu que en nens petits es recomana utilitzar filtres minerals com a primera opció.
  • Poseu-vos protecció solar fins i tot en dies núvols.
  • Reapliqueu-vos el fotoprotector cada dues hores encara que tingueu la pell bronzejada. El “moreno” només és un mecanisme de defensa de la pell i per tant cal protegir-la igualment.
  • No feu servir colònies, ni perfums ni cap cosmètic que pugui originar alteracions en la pigmentació de la pell en reacció amb el sol.

Si teniu alguna piga o alguna lesió cutània que us fa dubtar, passeu per la farmàcia i us ajudarem en allò que necessiteu

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies