Arxius de infecció

HEPATITIS

En motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis que se celebra el dia 28 de juliol, us presentem un blog per explicar-vos què és l’hepatitis i què en sabem d’aquesta malaltia. Ja sabem que hi ha dies mundials per tot el que ens puguem imaginar, però el dia mundial de l’hepatitis és especialment important, ja que és necessari sensibilitzar la societat sobre aquesta infecció que cada any provoca la mort d’1,34 milions de persones arreu del món.

Què és l’hepatitis?

L’hepatitis és una malaltia infecciosa caracteritzada per la inflamació del fetge. 

En molts casos, no presenta símptomes i sovint passa inadvertida. Quan es presenten símptomes, el que notem són cansament, nàusees, vòmits, orina fosca i icterícia ( pell de color groc ).

Trobem 3 tipus d’hepatitis: Hepatitis A, Hepatitis B i Hepatitis C. Anem a conèixer-les una mica més. 

HEPATITIS A

És una infecció vírica altament contagiosa. La via principal de contagi és la ingesta d’aliments o . aigua contaminats, però també pel contacte directe amb persones infectades a través de les relacions sexuals o per contacte estret. 

El virus de l’Hepatitis A infecta les cèl.lules hepàtiques generant una inflamació que pot afectar el funcionament del fetge i ocasionar la simptomatologia.

Molts dels casos d’hepatitis A són asimptomàtics i no necessiten tractament. 

La millor manera de protegir-se contra l’hepatitis A és practicar una bona higiene, rentar-se les mans amb freqüència i vacunar-se.

Quins símptomes pot presentar? Fatiga, nàusees i vòmits sobtats, dolor o malestar abdominal sobretot a la zona dreta, femta argilosa, pèrdua de gana, orina fosca, dolor articular, icterícia i picor intensa. Gairebé no es presenta febre. 

Sovint són lleus i desapareixen al cap de poques setmanes, tot i que en determinats casos poden durar mesos.

Una bona estratègia de prevenció és la vacunació, ja que pot evitar la infecció i això és molt important ja que és una malaltia que mai es torna crònica ni és de pronòstic llarg.

HEPATITIS B

Aquesta hepatitis és una infecció hepàtica greu causada pel virus de l’hepatitis B (HVB). 

Aquest virus es transmet de persona a persona a través de la sang, el semen o altres líquids corporals. Però no es transmet ni a l’estornudar ni al tossir. 

És una malaltia que pot cronificar-se, és a dir, que pot durar més de 6 mesos. Tenir hepatitis B crònica augmenta el risc de patir insuficiència hepàtica, càncer de fetge o cirrosis. Com més jove ets quan contraus el virus més alt és el risc que la malaltia es torni crònica. Això fa que pugui passar inadvertida durant anys fins que sorgeixi una malaltia hepàtica més greu.

La majoria dels adults que es contagien amb HVB es recuperen totalment.

Com en el cas de l’hepatitis A, la millor prevenció és la vacunació. En aquest cas, la vacuna evita que et contagiis

Quina és la simptomatologia? Dolor abdominal, orina fosca, febre, dolor articular, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits, debilitat i icterícia.

Aquests símptomes poden aparèixer entre un i quatre mesos després d’haver-se infectat.

HEPATITIS C

És el tercer tipus d’hepatitis, és a dir, d’infecció vírica que causa inflamació del fetge que en aquest cas si que pot produir dany hepàtic greu.

El virus de l’hepatitis C es propaga a través de la sang contaminada que entra en contacte amb el torrent sanguini d’una persona no infectada.

Fins fa poc, el tractament de l’hepatitis C requeria injeccions setmanals i medicaments orals que moltes persones afectades pel HCV no podien prendre per culpa d’altres problemes de salut concomitants o per efectes secundaris massa greus. Això actualment està canviant i existeixen nous medicaments orals que s’han de prendre de manera continuada de 2 a 6 mesos.

Quins són els símptomes de l’hepatitis C? La infecció a llarg termini del virus HCV es coneix com hepatitis C crònica i acostuma a ser una malaltia silenciosa durant anys fins que el dany hepàtic és tan greu que causa símptomes com hemorràgies freqüents, hematomes, cansament, pèrdua de la gana, icterícia, orina fosca, picor a la pell, acumulació de líquid a l’abdomen, cames inflades, pèrdua de pes, somnolència i dificultat en la parla i aranyes vasculars.

Tot i que es torna crònica amb freqüència, l’hepatitis C comença per una fase aguda que és de difícil diagnòstic perquè difícilment causa símptomes. Els símptomes aguts apareixen d’un a tres mesos després del ’exposició al virus i duren de dues a tres setmanes.

És una hepatitis per la que no disposem de vacuna, per tant per la prevenció és molt important prendre precaucions per evitar el contagi, com per exemple no compartir xeringues, fer-se tatuatges i piercings em botigues de confiança que utilitzin agulles estèrils i utilitzar el preservatiu per tenir relacions sexuals el més segures possibles.

Llegir més

ACNE

Sabem moltes coses de l’acné però… tenim clar quines són certes i quines són falses? En aquest blog us volem donar les claus perquè pugueu resoldre el dubtes que tingueu.

L’acné es forma a causa del greix o el sèu que secreten les glàndules sebàcies de la pell. En el fol.licles i en els porus hi trobem el bacteri Propionibacterium acnes. Quan un d’aquests porus s’obstrueix per excés de greix, per cèl.lules mortes o simplement per brutícia, el Propionibacterium causa una infecció en aquest punt obstruït, generant inflamació i fins i tot pus, donant lloc als grans típics de l’acné que tots coneixem.

 

11

 

 

DESMUNTANT MITES SOBRE L’ACNÉ

 

  • Només ho pateixen els adolescents

 

Tot i que el 85% dels adolescents desenvolupen algun tipus d’acné, els adults també pateixen aquesta malaltia inflamatòria de la pell; i més actualment amb l’ús intensiu de les mascaretes ( ja ho veurem més endavant)

 

  • És més típic dels homes que de les dones

 

És cert que els homes tendeixen a patir un acné més agressiu , però per contra, les dones estan més sotmeses a canvis hormonals que poden generar algun tipus d’acné

 

  • És contagiós

 

No es transmet d’una persona a una altra

 

  • La xocolata genera acné

 

Els aliments no són l’origen de l’acné. En el cas de la xocolata, tot depèn de la quantitat que se’n menja , ja que alguns dels components que porta podrien estimular i augmentar la inflamació; per exemple, la mantega de cacau que porta la xocolata amb llet i que té un alt contingut en greixos.

 

  • No cal hidratar una pell acneica

 

Una pell amb acné, necessita hidratació sense aportar cap mena de greix, però necessita aigua, ja que la majoria de tractament d’higiene acaben ressecant molt la capa dèrmica i necessitem mantenir la funció barrera de la pell íntegra.

  1. Tocar-se els granets fa que marxin abans

Quan ens buidem un granet, la infecció s’escampa per la resta de lesions i per tant triga més a curar-se. A més a més, podem fer que ens quedin marques si en toquem massa les lesions. En cas que ens passi, just quan s’ha rebentat el gra cal aplicar un antisèptic.

En el cas de l’acné inflamatori, on els grans estan molt inflats i infectats, ni tan sols es recomana l’exfoliació pel risc que suposa que quedin cicatrius permanents.
Les làmpades d’UV milloren l’acné

És cert que els rajos UV són desinfectants i assequen els granets; però és un efecte a molt curt termini i quan deixes d’estar-hi exposat, es produeix un efecte rebot i l’acné empitjora.

  1. Amb el sabó de la dutxa ja és suficient per fer una bona higiene

És molt important que els productes que usem siguin els adequats. Els sabons corporal acostumen a ser massa agressius per una pell tan sensibilitzada com la que pateix acné, i ens acabaran irritant més la pell.

Uns bons hàbits  d’higiene inclouen un gel netejador específic i tenir en compte que cal que mantinguem la cara lliure de cabells ( per exemple, més val no portar serrell), ja que aquests poden agreujar l’acné perquè tenen un efecte engreixant i irritant.

El vapor pot ajudar-nos a desobstruir el porus i facilitar així l’eficàcia del tractament tòpic per millorar l’acné.

Sempre hem de rentar-nos la cara amb el sabó indicat i després aplicar-nos el tractament tòpic que haguem recomanat a la farmàcia o que el dermatòleg hagi prescrit.

 

  • Apareix mentre dormim

 

És fals. Tant pot aparèixer de dia com de nit, però sovint, és quan ens llevem que ens adonem que tenim més granets. Però no tenen perquè haver sortit mentre dormim.

 

SABIES QUE….?

 

  • El telèfon mòbil pot provocar acné, ja que conté gran quantitat de bacteris que entren en contacte contínuament amb la nostra pell.
  • L’estrès també pot provocar acné, ja que estimula la glàndula adrenal cosa que fa augmentar el contingut d’andrògens i estimula la secreció de les glàndules sebàcies
  • Alguns fàrmacs tòpics ( com la cortisona ) i orals ( alguns antidepressius) poden provocar acné
  • Existeixen maquillatges i protectors solars específics per la pell acneica

LA MILLOR RUTINA PER MANTENIR L’ACNÉ A RATLLA

  • Neteja la pell en profunditat amb un netejador suau que elimini l’excés de greix sense agredir la pell
  • Matifica i equilibra la pell amb una crema hidratant, oil-free i no comedogènica, que controli la secreció de sèu a diari
  • Redueix els granets puntuals ( no els apretis) amb productes específics que continguin àcid salicílic o niacinamida que baixaran la vermellor i el volum del granet
  • Evita les marques i taques utilitzant un protector solar no comedogènic cada matí

 

HEU SENTIT A PARLAR DEL MASKNÉ?

El maskné és la paraula que utilitzem per definir els granets que surten degut a l’ús continuat i perllongat de la mascareta. Afecta principalment a dones d’entre 20 i 50 anys sobretot a la zona peribucal i de la barbeta.

14

 

L’ús de la mascareta està alterant l’equilibri de la nostra pell, ja que augmenta la humitat de la superfície epidèrmica, incrementa la producció de greix, fa apujar el pH i la temperatura de la pell i ens produeix irritacions per culpa del fregament. 

Aquestes condicions són perfectes perquè apareguin noves imperfeccions a la pell, ja que a més no rep prou aire i queda tancada en un ambient amb efecte “hivernacle”.

No hem de confondre el Maskné amb una fol.liculitis (inflamació del fol.licle), ni amb un èczema per contacte ( irritació que fa picor ) ni amb una dermatitis seborreica (inflamació amb escames greixoses típiques d’aquesta malaltia). Si teniu dubtes, a la farmàcia us podem ajudar.

Igual que hem vist amb l’acné, el Maskné es pot combatre amb una bona rutina que inclogui una bona higiene ( en aquest cas la doble neteja és molt important ), una hidratació correcta amb cremes de textures lleugeres i sobretot una bona neteja de les mascaretes i canviar-les molt sovint.

Llegir més

IMPETIGEN

L’impetigen és una infecció bacteriana superficial i localitzada a la pell que afecta principalment infants d’entre 2 i 5 anys, encara que poden resultar afectades persones de totes les edats.

És una infecció habitualment de caràcter lleu, però molt contagiosa. Es pot estendre fàcilment a altres zones del cos i a altres persones per contacte directe o indirecte.

L’impetigen és més comú a l’estiu i també a principis de la tardor, ja que la calor i la humitat n‘afavoreixen l’aparició. 

Agent causal

Dos bacteris poden produir aquesta infecció, Staphylococcus aureus Streptococcus pyogenes, i el primer és el causant de la major part dels casos. El quadre clínic que produeixen és el mateix si està causat per un o altre bacteri.

Infecció:

A partir d’alguna lesió de la pell, que pot ser petita (una picada, una rascada, o fins i tot una lesió de dermatitis atòpica), algun dels bacteris que hem comentat s’instal·la en aquesta ferida i la infecta.

Si ens rasquem la lesió infectada i després ens rasquem alguna altra part del cos, el bacteri es transporta a un segon lloc, on apareixerà una lesió, sovint una ampolla que es rebentarà i acabarà fent una crosta. I així successivament… Com més vegades ens rasquem, més anem fent córrer la infecció.

Transmissió 

Directa: Si ens rasquem aquestes ferides, podem transmetre el bacteri a altres persones a través de les mans infectades.

Indirecta: a partir d’algun objecte que hagi estat en contacte amb la persona que té la infecció (roba, tovalloles…).

Simptomatologia:

El símptoma més comú de l’impetigen és l’aparició de lesions a la pell. La presentació més habitual és en forma de butllofes amb contingut inicialment transparent i més tard tèrbol. Les butllofes es trenquen amb facilitat deixant una zona vermellosa inflamada que es cobreix d’una crosta fina groguenca, que es desprèn sense deixar cicatriu.  

De vegades es pot tenir febre, però com que si no es complica sol ser una infecció molt localitzada a la pell, no sol haver-n’hi.

Les lesions habitualment es localitzen a la cara al voltant dels orificis de la boca o nas i a les extremitats. En infants petits, també es freqüent localitzar-les a la zona del bolquer.

Tractament

Tot i que l’impetigen acostuma a desaparèixer espontàniament al cap d’unes setmanes, es recomana tractar-lo per accelerar-ne la curació i evitar l’extensió de les lesions a altres zones de la pell i la transmissió de la infecció a altres persones.

El tractament d’elecció és un antibiòtic local en forma de pomada per curar la infecció; tot i això en algunes ocasions es requereix tractament oral, especialment si les lesions són més extenses. És important prendre els antibiòtics durant el temps que ha indicat la metgessa, independentment que les lesions hagin o no desaparegut.

Prevenció:

La millor manera de tenir la pell sana és mantenir-la neta. Qualsevol ferida superficial s’ha de rentar immediatament amb aigua i sabó per aplicar després alguna solució antisèptica.

Per evitar la transmissió de la infecció es recomana:

  • Rentar les mans freqüentment amb aigua i sabó abundant. 
  • Tallar bé les ungles i mantenir-les netes.
  • Mantenir seques i netes les zones de pell afectada.
  • Evitar tocar o gratar la pell lesionada.
  • No compartir tovalloles ni roba com mocadors o bufandes.
  • Netejar amb detergent els objectes o superfícies potencialment contaminats, com ara joguines o mobles.
  • No fer activitats que impliquin molt contacte personal.
  • Es recomana tapar les lesions que estiguin descobertes fins que hagin format crosta.
  • Un infant infectat no ha d’anar a l’escola fins a 48 hores després que hagi iniciat el tractament antibiòtic. En alguns casos, pot ser recomanable perllongar el temps d’absència si les lesions no estan seques.
Llegir més

CISTITIS

La cistitis és una infecció del tracte urinari causada per bacteris que s’adhereixen a les parets del tracte urinari inferior.

El bacteri Escherichia coli (E. coli) és el causant majoritari de les infeccions urinàries no complicades (80%).

Aquest bacteri normalment viu en la nostra flora intestinal i ajuda en l’absorció de nutrients. No obstant això, algunes soques desenvolupen la capacitat d’arribar i adherir-se als teixits urinaris de manera que no poden ser expulsats amb l’orina i causen infecció.

Les infeccions urinàries representen el 5-10% de les visites d’atenció primària, el 30% de les cites d’Urologia, i milers d’ingressos a urgències. 

Les dones tendeixen a tenir infecció d’orina més sovint que els homes. Això succeeix perquè la uretra és més curta i més propera a l’anus, on es troba l’ E. coli.

 

Possibles causes que poden desencadenar la cistitis:

-Relacions sexuals (a causa de l’intercanvi de fluids i la major facilitat d’entrada de bacteris) 

-Menopausa 

-Diabetis

-Embaràs

-Anatomia de la uretra (uretra estreta, engrandiment de la pròstata)

-Incontinència intestinal

-Problemes per buidar completament la bufeta (retenció urinària)

-Procediments que impliquen el tracte urinari (per exemple, l’ús de sondes vesicals)

-Romandre quiet durant un llarg període de temps (per exemple, després d’una cirurgia)

-Mal ús d’antibiòtics (ja que es produeix una alteració de la flora vaginal)

-Ús continuat de bolquers. Especialment si els canvis de bolquer ocorren amb poca freqüència.

 

La persona pot ser asimptomàtica, o tenir un o més d’aquests símptomes:

-Pressió a la part inferior de la pelvis per la inflamació de la bufeta

-Dolor o coïssor en orinar 

-Augment del nombre de miccions (el pacient té una necessitat freqüent d’orinar, però tot i anar al bany, no s’alleuja la sensació.)

-Picor vaginal

-Febre

-Dolor en tenir relacions sexuals

 

Mesures higiènic-dietètiques de prevenció:

-Beure aigua en abundància. 

-Orinar regularment cada dos o tres hores i mai retenir les ganes d’orinar.

-Orinar sistemàticament després de cada relació sexual per eliminar els bacteris allotjats a la uretra i la bufeta.

-Cada vegada que es fa una neteja de la zona íntima, s’ha de netejar des de davant cap endarrere: aquesta pràctica evita que els bacteris de l’anus i la vagina s’allotgin al forat urinari.

-Tenir cura de la higiene íntima. S’ha d’evitar utilitzar amb molta freqüència els sabons antibacterians ja que eliminen la flora vaginal protectora.

-Canviar les compreses durant els dies de la menstruació amb regularitat. Tota maceració indueix el desenvolupament de gèrmens que poden colonitzar la bufeta.

-Evitar la roba ajustada.

Suplements alimentaris de prevenció:

Segons l’evidència científica, els components presents en alguns complements alimentaris que prevenen les cistitis recurrents són:

> Nabius: aquestes baies contenen pro antocianidines, que promouen que l’orina s’acidifiqui, afavorint l’eliminació de gèrmens. A més, dificulten que els bacteris s’adhereixin a la paret de la bufeta.

> D-manosa: és un sucre simple present en moltes plantes i fruites en petites quantitats. La propietat que té per a prevenir la cistitis consisteix en la capacitat per a fixar-se als bacteris evitant l’adhesió d’aquests al tracte urinari.

Tractament:

Si sospita que té infecció d’orina, consulti a la seva doctora, qui li prescriurà el tractament necessari. Mai s’automediqui. Consulti amb la seva farmacèutica si té alguna pregunta.

Llegir més

OTITIS

L’otitis és un procés infecciós del conducte auditiu. Generalment és un procés agut, encara que pot arribar a ser crònic. La seva localització sol situar-se en l’oïda mitjana o en l’oïda externa.

L’otitis mitjana aguda (OMA) és una de les infeccions més comunes de la infància, sobretot entre els dos mesos i els dos anys. La majoria dels nens (70-80%) han tingut una infecció d’oïda abans dels 6 anys; aproximadament un terç d’ells presenta tres o més episodis.

Alguns símptomes que poden presentar-se són:

-mal en l’oïda

-febre

-vertigen

-otorrea (secreció procedent de l’oïda)

Causes:

En els infants: la principal via d’infecció de l’oïda mitjana és deguda al factor fisiològic que la trompa d’Eustaqui, que comunica les cavitats nasals amb l’oïda mitjana, en el infants és més curta que en l’adult i molt més ampla.

En l’adult: la causa més freqüent solen ser refredats sobretot si estan associats a faringitis.

Altres vies d’infecció: com a complicació a partir d’una malaltia infecciosa, traumatismes…

A més, existeix una predisposició familiar associada a factors anatòmics, fisiològics i immunològics, i el tabac pot irritar la mucosa, causar rinorrea i una major incidència d’otitis.

Prevenció:

La otitis externa pot prevenir-se mitjançant la neteja o l’assecat de l’oïda amb determinats productes auditius. L’ús dels hisops de cotó o altres instruments del conducte estan totalment desaconsellats. També es recomana l’ús de taps durant el bany per evitar l’entrada d’aigua.  A més, la vacuna pneumocòccica sembla oferir un major control en l’edat de major prevalença, és a dir en menors de 2 anys.

Tractament:

En moltes ocasions es tractada amb antibiòtics, però no sempre són efectius, (augmentant el risc de crear resistència als antibiòtics). En el cas d’otitis de repetició, l’ús continuat d’antibiòtic  pot portar al deteriorament de la microbiota de l’oïda.

En aquest context, els probiòtics semblen ser un enfocament atractiu per prevenir l’OMA recurrent (rOMA) mitjançant la restauració de l’oïda mitjana i la microbiota de la nasofaringe.

En un estudi amb els probiòtics Lactobacillus salivarius PS7, realitzat a 61 nens amb otitis recurrents es va veure una disminució significativa d’aquestes otitis en comparació amb les observades en els 6-12 mesos anteriors. Aquests resultats doncs, semblen ser prometedors per utilitzar aquests probiòtics en la prevenció d’otitis.

Sobretot, s’ha d’evitar l’automedicació i consultar sempre al teu professional sanitari.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies