L’intestí està cobert per unes microvellositats i uns microorganismes específics que, entre altres funcions, el converteixen en l’òrgan amb la capacitat immunitària més important de l’organisme. Controla respostes immunitàries contra les proteïnes de la dieta (prevenció d’al·lèrgies alimentàries) i contra microorganismes patògens: virus (rotavirus, poliovirus), bacteris (Salmonel·la, Listeria, Clostridium, etc.) i paràsits (Toxoplasma).
Els microorganismes que habiten en l’intestí, també coneguts com a flora o microbioma intestinal, tenen una gran influència en la salut digestiva i en el sistema immunitari i, per extensió, en l’estat general de salut de l’individu. Per això, aquest ecosistema ha de mantenir-se en equilibri.
No obstant això, existeixen moments o certes patologies en les quals la nostra flora intestinal es veu alterada, algunes d’aquestes situacions poden ser:

 

Les diarrees infeccioses: els agents causants eliminen la flora intestinal deixant la superfície mucosa sense els mecanismes immunitaris.


L’ús d’antibiòtics: la funció d’aquests és la d’eliminar agents patògens, però de vegades també pot veure’s afectada la flora intestinal. Quan això passa, augmenta la susceptibilitat de patir altres infeccions fúngiques, diarrees…


-En algunes malalties inflamatòries com la síndrome de l’intestí irritable, o en algunes intoleràncies o al·lèrgies com la intolerància a la lactosa, la celiaquia…


-En processos d’hipersensibilitat en que intervenen mecanismes immunològics com: asma, dermatitis atòpica…

En aquest sentit, la ingesta de probiòtics i prebiòtics és beneficiosa. I què són?
Com hem comentat, la clau per a un microbioma sa és tenir un equilibri entre les gairebé 1000 espècies diferents de bacteris de l’intestí.
Hi ha dues maneres de mantenir aquest equilibri: ajudar al fet que creixin els microorganismes que ja estan en l’intestí aportant els aliments que els agraden (prebiòtics) i afegir microorganismes vius directament al cos (probiòtics) per a facilitar la recolonització dels microorganismes autòctons.
Existeix gran varietat de probiòtics en el mercat. D’una banda, podem trobar probiòtics associats a altres compostos, ja siguin prebiòtics, vitamina D, glutamina, zinc i seleni, pro antocianidines.. D’altra banda els estudis realitzats correlacionen una soca concreta amb una patologia determinada. A la farmàcia et podem assessorar de quin és millor per al teu cas.


El perfil de seguretat d’aquest tipus de productes és molt alt i la seva administració no acostuma a provocar efectes adversos. No obstant això, certs grups de població (individus immunodeprimits o en tractaments amb immunosupressors, pacients amb malalties autoimmunes, amb diarrees sanguinolentes o convalescents de cirurgia cardíaca) han d’evitar el seu consum tret que el metge els prescrigui específicament.

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-probioticos-X0213932417608720

https://es.medmedia.me/probioticas?utm_campaign=adwlopb_es_txt-kontekst&utm_term=probi%C3%B3tico&gclid=EAIaIQobChMI85O-6KSM7AIV1entCh3Y0AkkEAMYASAAEgIGl_D_BwE

https://celicidad.net/vellosidades-intestinales/