Arxius de POLÍTIQUES D'ÚS

PSORIASI

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària que té un  gran impacte psicològic, social i funcional en els pacients que la pateixen. El punt diana de la psoriasi és la pell, tot i que en molta menor mesura pot afectar a altres òrgans.

Es caracteritza per l’aparició de zones inflamades de color vermellós que es cobreixen d’escames nacrades-brillants de mesura variable.

La psoriasi evoluciona en brots; no és contagiosa i tot i no ser hereditària, si que existeix una predisposició genètica a patir-la tot i que també hi ha factors ambientals que poden desencadenar la seva aparició.

Els factors genètics influeixen en el patró de psoriasi i en la gravetat de la malaltia. I dins els factors desencadenants o que poden desencadenar un brot de psoriasi trobem des de processos infecciosos, traumatismes cutanis repetits, determinats fàrmacs ( sals de liti, antipalúdics…), trastorns del metabolisme, estrès emocional, canvis climàtics…..

La psoriasi afecta ambdós sexes per igual i tot i que pot iniciar-se a qualsevol edat, presenta un pic de màxima incidència entre els 15 i els 35 anys i tal com hem dit a l’inici afecta majoritàriament a la pell, tot i que també es veuen afectades les ungles, articulacions i en menor freqüència les mucoses.

En el cas de la pell, les zones més afectades són el cuir cabellut, la regió lumbosacra i la superfície de colzes i genolls.

Gairebé el 10 % dels pacients amb psoriasi desenvolupen processos artrítics abans, durant o simultàniament al desenvolupament de les lesions cutànies; i cal tenir en compte que l’afectació articular no guarda relació amb la intensitat dels símptomes.

QUINES FORMES CLÍNIQUES TROBEM EN LA PSORIASI?

SORI

 

 

  • PSORIASI ESTACIONÀRIA CRÒNICA

És el que anomenem psoriasis en placa o vulgar i és la més freqüent

 

  • PSORIASI ERUPTIVA

 

Molt freqüent en nens i joves. Es formen petites pàpules vermelles i descamatives.

  • ERITRODERMIA PSORIÀSICA

És la forma generalitzada i més greu de la malaltia. És poc freqüent i afecta a tota la superfície corporal.

  • PSORIASI PUSTULOSA

Pot ser generalitzada o localitzada

  • PSORIASI INVERTIDA O FLEXURAL

Afecta sobretot a les zones de plecs: aixelles, engonals, sota dels pits…. i les lesions són menys queratòsiques.

  • PSORIASI DEL CUIR CABELLUT

És una forma clínica molt freqüent. Es caracteritza per plaques descamatives a la zona del cuir cabellut.

  • PSORIASI UNGUEAL

Caracteritzada per depressions mínimes que afecten a una o varies ungles.

El pronòstic de la psoriasi depèn de l’extensió i de la gravetat de l’afecció. Actualment no disposem de tractament que ens assegurin la seva cura, però en molts casos el que si aconseguim és controlar els brots de la malaltia.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM PER LA PSORIASI?

Quan enfoquem un tractament per aquesta malaltia, no només contemplarem les mesures terapèutiques sinó també una sèrie de mesuren generals que fan referència al nostre estil de vida.

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

La fotoexposició habitualment millora les lesions de la psoriasi; de totes maneres, algunes medicacions utilitzades contraindiquen o demanen mesures especials per exposar-se al sol. Però com sempre expliquem l’exposició solar sempre ha de ser controlada i evitant al màxim les cremades.

 

  1. FARMACOTERÀPIA

 

  1. TRACTAMENTS TÒPICS

Emol·lients i queratolítics: s’han d’aplicar de manera continuada per mantenir la capa còrnia hidratada i eliminar l’excés d’escames.

Corticoides tòpics: és el tractament clàssics per la psoriasi en plaques. S’han d’aplicar durant períodes curts.

Anàlegs de la vitamina D: calcipotriol 

Retinoides: tazaroteno. Tenen una eficàcia similar als anàlegs de la vitamina D.

  1. TRACTAMENTS SISTÈMICS

Quan l’extensió de les lesions fa que el tractament tòpic sigui inviable per la gran zona afectada o bé perquè la dosi necessària seria massa elevada, cal avaluar la instauració d’un tractament sistèmic.

 

Retinoides: quan donem retinoides via oral, hem de controlar els nivells de colesterol i triglicèrids abans i durant un mes després del tractament. Cal extremar les mesures contraceptives en dones amb edat fèrtil i han de mantenir-se fins a dos anys després de la suspensió del tractament.

 

Metotrexat: es pot administrar per via oral o intramuscular. Requereix controls hematològics i bioquímics periòdics.

 

Ciclosporina: s’utilitza per via oral. Exigeix monitoritzar la pressió arterial i els nivells de creatinina.

 

  1. ALTRES TRACTAMENTS: tractaments biològics

Actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que s’agrupen dins la terminologia de “teràpia biològics” i que modifiquen de manera important l’esquema terapèutic de la psoriasi.

Els fàrmacs més avançats en la investigació són anticossos monoclonals com l’infliximab i també proteïnes de fusió.

 

Llegir més

CASPA

La caspa… un dels problemes que tot i no ser greus genera una gran inseguretat a les persones que la pateixen. La gent amb caspa està contínuament pendent de l’aparença dels seus cabells i les seves espatlles i això també condiciona la seva manera de vestir. Segur que o tu o algú del teu voltant pateix aquest problema… per aquest motiu avui el coneixerem amb més profunditat.

QUÈ ÉS LA CASPA?

És un procés natural conseqüència d’una alteració del funcionament del cuir cabellut. Es defineix com una descamació excessiva del cuir cabellut acompanyada de picor lleu però sense inflamació.

Malgrat que sigui una problemàtica tan freqüent, encara no tenim cap tractament definitiu per la caspa; combatre la seva aparició segueix essent un repte pel formulador cosmètic, tot i que actualment es disposa d’una gran nombre de productes pel cuir cabellut que són realment eficaços i que ajuden a prevenir i corregir el problema estètic de la caspa.

En blogs anteriors ja hem explicat l’estructura de la pell, que és el nostre òrgan més extens. En aquest cas, volem explicar-vos que la pell del cuir cabellut és una mica diferent de la de la resta del cos, ja que conté més quantitat de fol·licles pilosos de mida gran i que estan drenants per les glàndules sebàcies. Aquestes glàndules secreten el sèu que és una barreja de greixos, colesterol i proteïnes que serveix per lubricar els cabells. 

En el cas de caspa, parlarem de la capa de la pell anomenada epidermis, que és la que està relacionada amb l’alteració del cuir cabellut. La caspa apareix perquè hi ha un augment de la descamació de l’epidermis en el que les cèl·lules de la capa més baixa arriben molt més ràpid a l’estrat corni. 

TIPUS DE CASPA

Podem distingir dues formes clíniques de caspa

  • CASPA SECA ( Pityriasis símplex) : és la forma més freqüent i no acostuma a anar associada ni a alopècia ni a eritema. Les persones que pateixen aquest tipus de caspa presenten un cuir cabellut sec, sense brillantors i aspre. Les escames són fines, de color blanc-gris i que poden desprendre’s després de pentinar-se o de manera espontània, caient sobre la roba o quedant entre els cabells.
  • CASPA SEBORREICA ( Pityriasis steatoides ): a més de descamació, també hi ha un excés de producció de sèu ( hiperseborrea ) i que pot cursar amb alopècia. En aquest cas, els cabells presenten un aspecte oliós i brillant, amb escames groguenques, gruixudes i adherents, plenes de greix.

QUÈ DESENCADENA LA CASPA?

No es coneix la causa específica de la caspa, però si sabem que hi ha una sèrie de factors determinants que influeixen en el desequilibri de l’epidermis.

  • FACTORS AMBIENTALS les estadístiques mostren que la caspa es manifesta de manera més aguda a l’hivern
  • DESEQUILIBRI HORMONAL Normalment la caspa apareix a la pubertat i va augmentant fins als 30. Això sembla demostrar que la seva aparició coincideix amb un període d’elevada activitat hormonal.
  • FLORA MICROBIANA Les persones que pateixen caspa tenen alterat l’equilibri de la microbiota del cuir cabellut respecte una persona sana.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM?

Com que la caspa està causada per múltiples causes, el tractament va enfocat a corregir individualment cada una de les causes que poden originar-la i a calmar-ne els símptomes.

Per tant, en el tractament per la caspa hi trobarem ANTIFÚNGICS ( per inhibir la proliferació de microorganismes ), CITOSTÀTICS ( per regular el cicle de renovació cel·lular del cuir cabellut ), ANTISEBORREICS ( per normalitzar la secreció de les glàndules sebàcies ), QUERATOLÍTICS ( eliminen l’acumulació d’escames del cuir cabellut ) i ANTIPRURIGINOSOS ( per calmar la picor i la vermellor que causa la caspa ).

Durant els anys vuitanta, els derivats de la brea ( coal tar ) eren els components més utilitzats però actualment estan caient en desús ja que la seva innocuïtat està essent avaluada.

Tots aquests ingredients actius, els podem trobar en diverses formes farmacèutiques, tot i que el xampú és la fórmula farmacèutica més utilitzada ja que permet realitzar dues funcions en una: la higiene del cabell i el control de la caspa. Recomanem utilitzar una loció hidroalcohòlica que contingui un principi actiu diferent al del xampú.

Si necessites trobar una solució pel problema de la caspa, no dubtis a venir a la Farmàcia Ocata, on t’oferirem una recomanació personalitzada.

Llegir més

ROSÀCIA (CUPEROSIS)

La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans amb contingut sovint purulent. Les persones que pateixen rosàcia sovint se’ls hi veuen els vasos sanguinis visibles a la cara.

Pels símptomes es podria confondre amb acne adult o altres patologies de la pell; per això és molt important fer un bon diagnòstic a través d’un dermatòleg.

És una malaltia més freqüent en dones de mitjana edat que tenen la pell clara.

I tot i que no hi ha cura, si que podem controlar i reduir el símptomes amb un tractament adequat.

QUINS SÍMPTOMES CAUSA LA ROSÀCIA?

Sin título

  • Envermelliment facial: sobretot a la part central de la cara. Els petits vasos sanguinis del nas i dels pòmuls sovint s’inflamen i es fan visibles
  • Protuberàncies vermelles i inflamades: es desenvolupen granets que semblen acne
  • Problemes oculars: es pot patir ulls secs, irritats i amb les parpelles vermelles i inflamades. És el que es coneix com rosàcia ocular.
  • Nas engruixit: La rosàcia pot engruixir la pell del nas fent que sembli bulbosa (rinofima). Això és més freqüent en homes que en dones.

La rosàcia es presenta en 4 fases

  1. Fase de pre-rosàcia: on hi ha l’envermelliment i l’escalfor a la cara, sovint acompanyats de picor. En aquesta fase és on hem de tenir més en compte els factors desencadenants que explicarem a continuació.
  2. Fase vascular: on hi ha eritema i edema facials amb inflamació dels vasos sanguinis.
  3. Fase inflamatòria: on es desenvolupen les pàpules i les pústules que s’assimilen a l’acne
  4. Fase tardana: és quan es pot desenvolupar els problemes d’inflamació de teixits a nivell de la pell del nas i els pòmuls.

ES CONEIXEN LES CAUSES DE LA ROSÀCIA?

La causa és desconeguda, però el que si se sap és que ni la dieta ni la higiene té massa afectació en el control de la rosàcia, a diferència de l’acne.

De totes maneres, hi ha tota una sèrie de factors que poden desencadenar brots:

  • Begudes calentes i menjar picant
  • Begudes alcohòliques
  • Temperatures extremes
  • Radiació solar i vent
  • Fer exercici
  • Estrès emocional
  • Medicaments que dilaten els vasos sanguinis
  • Ús de productes cosmètics no adequats

També hi ha determinats factors considerats de risc per desenvolupar la rosàcia. Entre ells hi trobem ser dona, tenir la pell clara, tenir més de 30 anys, ser fumador i tenir antecedents de rosàcia.

QUINS SÓN ELS TRACTAMENTS DE QUÈ DISPOSEM?

El millor consell és que s’evitin en la mesura del possible els factors desencadenants.

A part d’això, que està a les mans del pacient, els dermatòlegs poden prescriure productes per tractar la inflamació, i en funció de la gravetat, donar també antibiòtics tòpics com el metronidazol o orals (metronidazol o doxiciclina). Molts productes tòpics pel control de la rosàcia contenen àcid azelaic, niacinamnida (vitamina B3), ivermectina o retinoides tòpics.

Pel tractament dels vasos sanguinis dilatats i l’envermelliment persistent, es pot utilitzar la tècnica del làser ja que destrueix les estructures alterades de la pell en diverses sessions.

RITUAL COSMÈTIC PER PELLS AMB ROSÀCIA

La rutina cosmètica en rosàcia es basarà en els tres pilars fonamentals de la cura de la pell: neteja, hidratació i protecció.

Neteja facial  Cal netejar la pell dia i nit, i en el cas que ens ocupa és molt important que netegem sense eliminar cap dels lípids de la pell. Això ho aconseguirem amb bases netejadores molt suaus amb actius calmants i antiinflamatoris. 

Hidratació  utilitzarem emulsions de dia amb actius cosmètics hidratants, calmants, antiinflamatoris y anti-envermelliment per recuperar el confort de la pell. 

A la nit, farem un tractament de regeneració dèrmica per tal de recuperar la funció barrera de la pell ( que us vam explicar en un blog anterior) per evitar la pèrdua d’aigua i fer que la pell tingui una major resistència als agents desencadenants.

 

En fase de brot, haurem de controlar la resposta immunitària, la inflamació i l’envermelliment

 

Protecció solar   cal fer servir protecció solar física cada dia, ja que com hem vist abans, l’exposició solar és un dels factors desencadenants de la rosàcia.

 

Esperem que la informació que us hem dona tus pugui ser útils i si necessiteu assessorament sobre la rosàcia, no dubteu en passar per la farmàcia Ocata i us ajudarem en tot allò que estigui en les nostres mans.

 

 

 

Llegir més

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

Una de les dificultats que més sovint hem de salvar des de darrera el taulell és el fet de negar-nos a donar un antibiòtic si no se’ns porta la recepta mèdica on s’indiqui la prescripció. 

Avui us volem donar la resposta a aquesta pregunta, perquè va molt més enllà de la simple normativa que també hem de complir. És una qüestió de salut pública i d’educació sanitària. És una tasca feixuga però que creiem fermament que és necessària que fem. 

La demanda d’antibiòtics té una incidència molt elevada. La majoria d’infeccions ambulatòries es localitzen en el tracte respiratori i urinari i és en aquests casos on apareixen les resistències en els bacteris que més freqüentment causen les infeccions.

Quin paper tenim els farmacèutics en aquest problema?

El farmacèutic és un professional sanitari ben preparat en farmacologia i té un coneixement ampli dels fàrmacs que hi ha al mercat, per tant són professionals que han de poder participar en polítiques d’ús racional dels antibiòtics. Des del taulell hem d’afavorir la predisposició del pacient per tenir una bona adherència al tractament i hem de poder educar a la població perquè entengui que els antibiòtics són sempre l’última opció per tractar una dolència menor. Ja que veurem que el seu ús inadequat comporta una disminució de l’efectivitat i l’aparició de resistències.

Les resistències als antibiòtics és un problema greu de salut pública, ja que si es produeixen, els antibiòtics deixen de curar les infeccions i això comporta per exemple la impossibilitat de generar transplantaments o fer quimioteràpies. Què passa quan ens prenem un antibiòtic i el nostre cos no és capaç de curar-se perquè hem generat resistència? Com podem curar-lo? Ens trobem davant d’un buit terapèutic ja que no hi ha nous antibiòtics al mercat… i aquesta situació és causada només per la mala adherència al tractament, l’ús inadequat tant per automedicació o per una mala prescripció quan la majoria de vegades l’antibiòtic no és necessari.

Perquè és un problema actualment? L’existència de la resistència no és nova, però anys enrere encara teníem antibiòtics en desenvolupament que ens permetien curar. Actualment, la investigació de nous antibiòtics està estancant-se i tenim dificultats per combatre la farmacoresistència a nivell mundial.

Cal tenir en compte que no tots els antibiòtics són efectius davant de totes les infeccions i que no sempre uns mateixos símptomes estan causats pel mateix bacteri. A més a més alguns dels bacteris patògens tenen la capacitat de reproduir-se molt ràpidament i davant de tractaments inadequats o incorrectes , adquireixen habilitats per no ser sensibles a l’antibiòtic, fent-se resistents.

Tot el personal sanitari en som responsables, ja que hi ha estudis que demostren que la prescripció no sempre és adequada; el pacient no sempre demana informació que condiciona la seva administració; i el farmacèutic no sempre compleix amb l’obligació d’informar al dispensar.

Ja veiem doncs que estem davant d’un problema d’abast global. L’automedicació és fonamental quan es tracta d’utilitzar medicaments de manera responsable per tractar símptomes menors com el dolor, la febre o l’acidesa d’estómac. Els problemes venen quan els medicaments es prenen per iniciativa pròpia durant un temps prolongat, abusem de la dosis recomanada o no es té prou coneixement del veritable efecte del fàrmac, fent que els riscos de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, dificultat per fer un bon diagnòstic mèdic, interaccions amb altres medicaments i sobretot resistència microbiana en cas dels antibiòtics, apareguin cada cop mes freqüentment.

El més preocupant ja hem vist que és l’automedicació amb antibiòtics ja que pot acabar desembocant en una epidèmia de “superbacteris”, tal i com alerta l’OMS. A més, hem de saber que Espanya es troba dins dels països amb més automedicació amb antibiòtics.

Aquesta resistència als antibiòtics s’accelera amb el mal ús i l’abús d’aquests però també per les deficiències en la prevenció i poc control de les infeccions. També pot augmentar si s’interromp el tractament abans d’hora, ja que és el metge el que pot i sap determinar quina és la durada justa per matar tots els bacteris.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS MÉS IMPORTANTS QUE US VOLEM DONAR?

  • Prendre antibiòtics nomes quan els metge els prescrigui
  • Seguir escrupolosament les instruccions que doni el professional sanitari. Aquí és on el farmacèutic constatarà que el pacient ha entès la posologia i la durada del tractament
  • No utilitzar antibiòtics que hagin sobrat 
  • No demanar-los ni utilitzar-los per tractar refredats o grips
  • Acabar el tractament quan el metge ho indiqui
  • En cas que sobri medicació un cop finalitzat el tractament, cal portar-lo al punt SIGRE per la seva eliminació

A més de totes aquestes recomanacions referents als pacients, l’OMS també imposa unes estratègies globals per reduir la resistència bacteriana:

  • Educació sanitària de la població
  • Educació i reglamentació pels prescriptors i dispensadors ( metges i farmacèutics)
  • Control de l’administració d’antibiòtics als animals destinats al consum humà
  • Activitats de sensibilització i polítiques sanitàries

L’objectiu d’aquest blog, és més enllà de sensibilitzar d’un problema creixent, és també intentar fer entendre que quan ens neguem a dispensar medicaments que van sota prescripció mèdica és perquè no podem garantir que allò que ens demaneu sigui la solució al vostre problema. La vostra salut és importantíssima per nosaltres i per això creiem que l’educació sanitària és un gran pas per millorar el gran problema de les resistències als antibiòtics.

Llegir més

CURA DELS TEUS PEUS

Què passa amb els nostres peus a l’estiu? 

Aquesta pregunta, que sembla poc important, és bàsica si volem evitar problemes majors. Perquè a l’estiu, tot i portar-los destapats i desprotegits és quan més desatenem la cura dels peus, i aquest error pot desencadenar patologies com el peu d’atleta, peu diabètic i altres que veurem més endavant.

Per això en aquest blog volem donar-vos consells i recomanacions per la higiene i la cura dels peus durant els mesos d’estiu.

Per aprendre a cuidar-los, primer cal conèixer-los una mica.

El peu és una estructura anatòmica formada per 26 ossos. Si tenim en compte que el cos humà està format per 206 ossos, els del peu suposen més del 25 % del total. En un home de 80 kg de pes, mentre camina, el taló suporta 300 kg a cada pas. Ja podem fer-nos una idea de com de necessari és cuidar aquesta part del cos.

 

1

 

La cura dels peus la podem contemplar des de tres vessants:

  • Estètica
  • Sanitària
  • Higiènica

Les recomanacions que us donem estan enfocades per cobrir aquestes tres vessants.

  • Renteu-vos diàriament els peus amb un sabó neutre i aigua tèbia
  • Si feu banys, aquests no han de superar els deu minuts per evitar danyar la pell, ja que massa estona pot produir una maceració de la pell que farà disminuir la capa còrnia que ens protegeix.
  • Assequeu-vos meticulosament els peus, especialment entre els dits, per evitar infeccions fúngiques. Com més cuidada estigui la pell del peu, més s’evitarà l’entrada de microorganismes
  • Utilitzeu cremes hidratants específiques per la zona
  • No us manipuleu les durícies amb productes massa agressius perquè podeu fer-vos lesions que costaran molt de curar, més val que demaneu hora al podòleg
  • Talleu-vos les ungles regularment i de forma recta, procurant que no quedin angles perquè no puguin encarnar-se. En cas que us pinteu les ungles, us aconsellem que passeu temporades sense pintar-les ja que necessiten transpirar.
  • Eviteu el calçat de pell sintètica ja que no faciliten la transpiració i utilitzeu mitjons de cotó o de fil no sintètic
  • Cal que eviteu les situacions on sigui possible produir lesions a la pell dels peus: portar mitjons massa folgats que poden produir rascades, calçat mal subjectat que pugui fer ferides per fricció…
  • En el cas de portar un calçat que ens faci mal, mirar de no utilitzar-lo més de 30 minuts al principi pe evitar que ens faci lesions.
  • Ara a l’estiu, recordeu que els peus també s’han de protegir del sol ! El fotoprotector solar és important que us l’apliqueu també als la part superior del peu
  • Portar una dieta saludable, fer exercici diàriament, reduir l’alcohol i el tabac, que són hàbits per portar una vida més saludable, també ens ajudaran en tenir una bona salut dels nostres peus, ja que poden afectar al flux sanguini que pot provocar problemes circulatoris.
  • Realitzeu exercicis per millorar la salut dels peus. Un exercici senzill que us recomanem és fer lliscar una pilota de tennis per la planta del peu amb moviments suaus i rítmics pels dits. Si noteu dolor en alguna zona, no premeu amb força i feu massatges al seu voltant.

Un altre exercici que podeu fer és, asseguts, col·locar un peu sobre la cama contrària i anar estirant els dits un a un i acabar amb el massatge clàssic.

Un bon massatge als peus no només millora la mobilitat articular sinó que relaxa la musculatura, els tendons i les fàscies, i afavoreix la irrigació sanguínia.

Llegir més

VARIUS

Avui us parlem d’un dels problemes pels que rebem més consultes durant l’estiu: la síndrome de les cames cansades ( SCC ). I és que a Espanya es calcula que més de 3 milions de persones pateixen problemes circulatoris a les extremitats inferiors, més freqüentment en dones que en homes.

S’estima de una de cada dues dones al llarg de la seva vida patirà de cames cansades, per tant és important saber de què estem parlant. Sabrem que patim la SCC  si presentem problemes com pesadesa i cansament a les cames, enrampades musculars, inflor i edemes, picor o varius.

Les varius són un problema causat per la fallada de la funció venosa, on per una banda hi ha una pèrdua d’elasticitat de les parets de les venes que fa que no s’adaptin a les necessitats del moment i per l’altra les vàlvules que afavoreixen el moviment de la sang des de les cames cap al cor es trenquen i dificulten el retorn de la sang. Així comença la retenció de líquids, el mal i la inflamació del teixit que donen lloc a les varius. Un cop apareixen les varius només es poden eliminar amb cirurgia. De totes maneres, quan ens trobem a l’inici de la SCC podem recomanar plantes o complements que poden ajudar a trobar-nos més bé. 

11

La síndrome de les cames cansades és una patologia vascular, és a dir, que hi ha una insuficiència en el retorn venós de la circulació de la sang. Per tant, la sang no flueix amb normalitat.

Les principals causes de les cames cansades són les següents:

  • Edat: com més grans ens fem més probabilitats de tenir malalties venoses
  • Falta d’exercici i vida sedentària
  • Tipus de feina: les persones que tenen un lloc de feina on estan moltes hores dretes o moltes hores assegudes tendeixen a tenir més problemes de circulació.

Des d’aquí us volem deixar uns consells que us ajudaran en el cas que patiu el problema de cames cansades.

  • Menja bé: incorpora més fibra a la dieta per tal d’evitar el restrenyiment. Evita l’alcohol, els sucres i els menjars processats; i redueix el consum de sal per evitar la retenció de líquids
  • Fes exercici: incrementa l’exercici diari amb un passeig, fent servir les escales enlloc dels ascensors, no agafis tant el cotxe… en resum, mou-te.
  • Dutxa amb aigua freda: Alterna dutxes d’aigua freda i calenta a la zona de les cames, fent 4 repeticions de 10 segons cadascuna i acaba sempre amb aigua freda, ja que ajuda moltíssim a la circulació venosa.
  • Aixeca les cames quan estiguis estirada: posa coixins per elevar uns 15 cm les cames i aguanta la posició uns 10 min.
  •  Utilitza roba i calçat ampli, amb un taló de màxim 5 cm.
  • En cas d’haver d’estar moltes hores dret o assegut recomanem l’ús de mitges de compressió i realitzar estirament de cames..
  • Mantingues la pell hidratada per evitar la formació de clivelles i per fer que la pell estigui més elàstica. Aquí és on rau la importància de beure molta aigua per poder afavorir l’eliminació de l’orina.

 

Quins remeis naturals existeixen per les varius?

Des de la farmàcia us podem aconsellar gels, pomades, esprais i complements alimentaris on hi ha diverses plantes que tenen acció venotònica, és a dir, que reforcen l’elasticitat de la vena perquè no es dilati i afavoreixen la circulació de la sang.

Castanyer d’Índies ( Aesculus hippocastanum):  les llavors contenen escina, una molècula amb propietats antiinflamatòries i venotòniques. També conté proantocianidina que augmenta la resistència capil.lar i evita les aranyes vasculars.

Xiprer ( Cupressus sempervivens )

Hamamelis ( Hamamelis virginiana ): planta rica en tanins que s’utilitza sobretot per via oral per calmar els símptomes de les cames pesades i de la inflor de les varius.

Mirtil ( Vaccinium myrtillus ): els fruits contenen antocianidines que milloren els problemes circulatoris venosos.

Centella asiàtica: Les molècules han demostrat la seva utilitat per reforçar les venes afectades per problemes circulatoris.

Ginkgo (Ginkgo biloba ): La fulla de ginkgo és rica en flavonoides venotònics i reforçadors de les parets capil·lars.

Melilot ( Melilotus officinalis): la part aèria del melilot conté cumarines que milloren la circulació de la sang a les venes

Galzeran (Ruscus aculeatus): El rizoma del galzeran conté les molècules venotòniques més poderoses i que faciliten el moviment de la sang a les cames.

Vinya ( Vitis vinífera ): Tant els extractes de fulla com les llavors són útils per prevenir la inflamació de les venes a les cames i per reforçar els capil·lars.

Aquestes plantes com hem dit abans podem trobar-los en preparats tòpics o orals. La via tòpica actua amb molta rapidesa perquè a les fórmules s’hi sol afegir mentol o olis essencials refrescants amb efecte fred; mentre que la via oral és més efectiva a llarg termini per reforçar les parets venoses i controlar els símptomes.

Llegir més

HEPATITIS

En motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis que se celebra el dia 28 de juliol, us presentem un blog per explicar-vos què és l’hepatitis i què en sabem d’aquesta malaltia. Ja sabem que hi ha dies mundials per tot el que ens puguem imaginar, però el dia mundial de l’hepatitis és especialment important, ja que és necessari sensibilitzar la societat sobre aquesta infecció que cada any provoca la mort d’1,34 milions de persones arreu del món.

Què és l’hepatitis?

L’hepatitis és una malaltia infecciosa caracteritzada per la inflamació del fetge. 

En molts casos, no presenta símptomes i sovint passa inadvertida. Quan es presenten símptomes, el que notem són cansament, nàusees, vòmits, orina fosca i icterícia ( pell de color groc ).

Trobem 3 tipus d’hepatitis: Hepatitis A, Hepatitis B i Hepatitis C. Anem a conèixer-les una mica més. 

HEPATITIS A

És una infecció vírica altament contagiosa. La via principal de contagi és la ingesta d’aliments o . aigua contaminats, però també pel contacte directe amb persones infectades a través de les relacions sexuals o per contacte estret. 

El virus de l’Hepatitis A infecta les cèl.lules hepàtiques generant una inflamació que pot afectar el funcionament del fetge i ocasionar la simptomatologia.

Molts dels casos d’hepatitis A són asimptomàtics i no necessiten tractament. 

La millor manera de protegir-se contra l’hepatitis A és practicar una bona higiene, rentar-se les mans amb freqüència i vacunar-se.

Quins símptomes pot presentar? Fatiga, nàusees i vòmits sobtats, dolor o malestar abdominal sobretot a la zona dreta, femta argilosa, pèrdua de gana, orina fosca, dolor articular, icterícia i picor intensa. Gairebé no es presenta febre. 

Sovint són lleus i desapareixen al cap de poques setmanes, tot i que en determinats casos poden durar mesos.

Una bona estratègia de prevenció és la vacunació, ja que pot evitar la infecció i això és molt important ja que és una malaltia que mai es torna crònica ni és de pronòstic llarg.

HEPATITIS B

Aquesta hepatitis és una infecció hepàtica greu causada pel virus de l’hepatitis B (HVB). 

Aquest virus es transmet de persona a persona a través de la sang, el semen o altres líquids corporals. Però no es transmet ni a l’estornudar ni al tossir. 

És una malaltia que pot cronificar-se, és a dir, que pot durar més de 6 mesos. Tenir hepatitis B crònica augmenta el risc de patir insuficiència hepàtica, càncer de fetge o cirrosis. Com més jove ets quan contraus el virus més alt és el risc que la malaltia es torni crònica. Això fa que pugui passar inadvertida durant anys fins que sorgeixi una malaltia hepàtica més greu.

La majoria dels adults que es contagien amb HVB es recuperen totalment.

Com en el cas de l’hepatitis A, la millor prevenció és la vacunació. En aquest cas, la vacuna evita que et contagiis

Quina és la simptomatologia? Dolor abdominal, orina fosca, febre, dolor articular, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits, debilitat i icterícia.

Aquests símptomes poden aparèixer entre un i quatre mesos després d’haver-se infectat.

HEPATITIS C

És el tercer tipus d’hepatitis, és a dir, d’infecció vírica que causa inflamació del fetge que en aquest cas si que pot produir dany hepàtic greu.

El virus de l’hepatitis C es propaga a través de la sang contaminada que entra en contacte amb el torrent sanguini d’una persona no infectada.

Fins fa poc, el tractament de l’hepatitis C requeria injeccions setmanals i medicaments orals que moltes persones afectades pel HCV no podien prendre per culpa d’altres problemes de salut concomitants o per efectes secundaris massa greus. Això actualment està canviant i existeixen nous medicaments orals que s’han de prendre de manera continuada de 2 a 6 mesos.

Quins són els símptomes de l’hepatitis C? La infecció a llarg termini del virus HCV es coneix com hepatitis C crònica i acostuma a ser una malaltia silenciosa durant anys fins que el dany hepàtic és tan greu que causa símptomes com hemorràgies freqüents, hematomes, cansament, pèrdua de la gana, icterícia, orina fosca, picor a la pell, acumulació de líquid a l’abdomen, cames inflades, pèrdua de pes, somnolència i dificultat en la parla i aranyes vasculars.

Tot i que es torna crònica amb freqüència, l’hepatitis C comença per una fase aguda que és de difícil diagnòstic perquè difícilment causa símptomes. Els símptomes aguts apareixen d’un a tres mesos després del ’exposició al virus i duren de dues a tres setmanes.

És una hepatitis per la que no disposem de vacuna, per tant per la prevenció és molt important prendre precaucions per evitar el contagi, com per exemple no compartir xeringues, fer-se tatuatges i piercings em botigues de confiança que utilitzin agulles estèrils i utilitzar el preservatiu per tenir relacions sexuals el més segures possibles.

Llegir més

LA PELL A L’ESTIU: NETEJA I HIDRATACIÓ, LES CLAUS PER UNA PELL SALUDABLE !

Ja hem entrat de ple a l’estiu, i la calor i les altes temperatures fan que la nostra pell perdi aigua i apareguin problemes com la deshidratació, les cremades i vermellors, taques… en resum, que la pell perd elasticitat i fermesa. A part d’això, l’acció de la radiació solar és encara més incident en la dermis i per tant la possibilitat de patir dany solar és encara major que la resta de l’any.

Tot això fa que la cura de la nostra pell tant corporal com sobretot facial sigui especialment important. L’estiu és una època en que ens costa més mantenir la rutina que portem durant l’any, ja sigui perquè tenim les vacances a prop, perquè les altes temperatures no conviden a posar-nos massa cremes… i per tant, el que us aconsellem per mantenir la pell saludable és preparar-vos una rutina senzilla que faci que la pell estigui neta, hidratada i protegida durant tot el dia.

Per què és bàsic tenir la pell hidratada? 

  • Una bona hidratació evita la inflamació de la pell i per tant l’aparició de noves arrugues
  • La pell hidratada és més resistent a les taques perquè té més capacitat d’afrontar l’oxidació que causen els radicals lliures
  • Una pell hidratada té un aspecte més saludable i un to molt més uniforme

QUÈ PODEM FER PER TENIR LA PELL AMB UN BON NIVELL D’HIDRATACIÓ?

  • Hidratació interior: Beure aigua, sucs de fruites naturals o infusions, també podem augmentar el consum de fruites i verdures ( sobretot amanides ) que ens aportaran aigua i sals minerals
  • Hidratació exterior: Aplicar una bona rutina cosmètica

RUTINES COSMÈTIQUES PER UNA PELL SALUDABLE A L’ESTIU

Ens centrarem especialment en al pell facial perquè és la que més pateix els danys i les conseqüències de l’estiu.

Els passos bàsics sempre seran: 

  • Neteja
  • Hidratació
  • Protecció solar
  • Extra hidratació ( mascaretes )

És importantíssim deixar-vos aconsellar per aplicar-vos els productes adequats en funció de com us sentiu la pell ja que segurament les vostres necessitats canvien respecte l’hivern, i caldrà canviar les textures més denses per textures més fluides per exemple.

NETEJA

És imprescindible netejar el cutis diàriament per tal d’eliminar restes de suor, impureses i sobretot l’excés de protector solar. Al matí farem una neteja amb un producte que ja ens aporti hidratació com poden ser les espumes netejadores o els gels en cas de tenir la pell grassa.

A la nit, és on entra en joc la DOBLE NETEJA. Aquest concepte de neteja va néixer a Corea i que consisteix en utilitzar dos productes diferents d’higiene facial per eliminar qualsevol residu de partícules que s’acumuli a la pell.

El primer netejador que utilitzarem ha de ser de base oliosa (olis desmaquillants )que ens eliminarà les cremes i sobretot el protector solar. L’esbandirem amb aigua tèbia que farà que el netejador tingui la màxima eficàcia.

El segon producte de neteja que farem servir serà de base aquosa (espumes, aigües micel.lars, gels…) amb el que acabarem la neteja i eliminarem les restes del primer producte.

Un cop feta la neteja, ens aplicarem un tònic que ens reequilibri el pH i ens tanqui els porus.

I com sempre, us recomanem fer una exfoliació setmanal amb productes suaus per eliminar les cèl·lules mortes que ens engruixeixen la pell i la tornen poc flexible i per evitar punts negres.

HIDRATACIÓ

Aquí és on hem de buscar les millors formulacions en funció de com ens sentim la pell, ja que les pells grasses necessitaran cremes oil-free i molt fluides o en textura gel, i en canvi les pells més seques caldrà que hi posem fórmules més riques en lípids i potser més nutritives a la nit.

Els dies que haguem anat a la platja, o piscina o haguem fet banys de sol i ens notem la pell més tibant i desvitalitzada, podem aplicar-nos mascaretes que ens donin un plus d’hidratació.

PROTECCIÓ SOLAR

Imprescindible amb majúscules. Cada dia, encara no anem a la platja ni piscina, ja que la radiació UV a l’estiu incideix més sobre la pell. Com a mínim cal aplicar un FPS de 30 tot i que lo ideal és fotoprotecció total.

Ja veieu que ens he, centrat en la cara… perquè és la pell que més denota el nostre estat de salut, però les cures del cos també les hem de tenir en compte. En aquest cas, ja que també acostumem a utilitzar protector solar, farem servir un gel de bany ric en àcids grassos, amb pH fisiològic i sense agents tensioactius. I durant l’estiu, caldria exfoliar-nos el cos un cop a la setmana.

Si podeu seguir tots aquests consells i recomanacions, veureu com podeu mantenir una pell saludable durant l’època estival i que un cop passat l’estiu serà més fàcil recuperar-se de tots els danys que ha patit la pell.

Estarem encantats d’oferir-vos la nostra ajuda i recomanar-vos el més adequat per cadascú de vosaltres. 

Llegir més

ELS POLLS: QUIN MALDECAP!

Els polls són uns insectes que viuen exclusivament a l’ésser humà. Hi ha tres espècies de polls diferents:

* Pediculus capitis ( polls del cap) 

* Pediculus corporis ( polls del cos )

* Pediculus pubis ( polls del pubis )

Aquí ens centrarem en el que més “pànic” causa en totes les cases on hi ha infants: els polls del cap.

COM ELS RECONEIXEREM AQUESTS POLLS?

Són insectes paràsits d’entre 2 i 4 mm que viuen entre els cabells, de color gris-marronós i sense ales. Aquests polls s’alimenten de sang que xuclen de la pell del cap quan pica.

Els polls són relativament fàcils de detectar si observem el cuir cabellut de la persona afectada ja que els podem veure movent-se pel cuir cabellut i també podem observar les llémenes (ous) que tenen aspecte de caspa, sobretot darrere les orelles, al clatell o a la zona del serrell.

La simptomatologia de la pediculosi és ben coneguda: la picor del cuir cabellut produïda per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada.

Són uns insectes que es reprodueixen molt ràpidament; cada femella pon d’uns 100 a 300 ous de color blanc trencat que queden fortament adherits a la base del cabell. Al cap d’uns 7 o 10 dies l’ou eclosiona i es desenvolupa la larva.

 

TRANSMISSIÓ DE PEDICULOSIA
La forma més comuna de transmissió és el contagi directe per contacte del cabell o per l’intercanvi d’objectes contaminats. Cal recordar que els polls NO volen i que la transmissió és només d’humà a humà i que no transmeten malalties.
Per a diagnosticar i tractar amb èxit els polls, és important conéixer el seu cicle de vida: els polls tenen una vida d’uns 30-40 dies i passen per tres trafases, ou, nimfa i fase adulta. Ja hem explicat que una vegada que els ous estan posats, després d’una setmana les larves (nimfes) que són més xicotetes que els polls adults salen, però també s’alimenten de sang que empesta a través de les picades. Després de 15 dies, les nimfes es transformen en adults que poden tornar a pondre’s.

1

 

QUÈ CAL FER QUAN DETECTEM POLLS?

Primer de tot evitar el contagi a altres persones:

  • Comunicar-ho als que viuen amb l’infestat o tenen contacte amb ell (companys d’escola…)
  • Desinfectar la roba i llençols, i els objectes com pintes, raspalls, estores… rentant-los a 55-60 ºC durant 20 minuts mínim o utilitzar l’aspiradora.

I en segon lloc fer el tractament adequat en cada cas.

* infants menors de 6 mesos: ús de pintes

* infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes i/o productes tòpics derivats de la silicona

* infants de més de 2 anys i adults: preparats tòpics de permetrina o silicones

* embaràs i lactància: ús de pintes i/o silicones

* pacients asmàtics: no utilitzar solucions amb alcohol. I es recomanen les silicones.

Les permetrines són productes químics que es troben en locions, xampús o espumes que necessiten com a mínim 15 minuts d’aplicació i són les que han generat més resistències.

Les silicones d’alta densitat les trobem en locions. Aquestes silicones actuen paralitzant al poll i taponant el seu sistema respiratori. Necessiten 10 minuts d’aplicació sobre cabell sec. No fan resistències i a més són aptes per tot tipus de pell.

El tractament de la pediculosi necessita temps i constància i sobretot seguir les instruccions d’ús del producte utilitzat. I només s’ha de fer tractament en cas d’infestació.

De manera general, les locions s’apliquen sobre el cabell sec i durant el temps indicat en funció del producte. Un cop passat aquest temps, renteu el cap amb xampú i llavors és el moment d’esbandir el cap amb aigua. Amb els cabells molls es passa la pinta de pues per acabar d’eliminar els polls i sobretot les llémenes. I el més important, repetir el tractament al cap de 10 dies.

CAL EVITAR LES RESISTÈNCIES !!!!

El gran problema dels polls és que els tractaments són poc efectius perquè la majoria de vegades no es realitzen correctament o pensant que actuem de manera correcta estem fent un mal ús dels productes. Això provoca que aquests paràsits pateixin mutacions genètiques tornant-se més resistents.

Per tant, és molt important agafar consciència de fer el tractament només si hem vist polls, ja que l’ús indiscriminat de productes pediculicides no serveix absolutament per res. Existeixen a la farmàcia esprais repel·lents adequats per evitar infestació.

No s’ha d’aplicar mai productes simultàniament o de manera rotativa. 

I cal fer revisions periòdiques del cap per comprovar si hi ha infestació de nou.

La clau de l’èxit és aplicar el tractament correctament segons les instruccions que ens donen els envasos i SEMPRE encara que sigui pesat o molt pesat cal passar la pinta llemenera amb molta cura i per flocs de cabells petits.

 

Llegir més

MELANOMA: EL PERILL DE LA PELL A L’ESTIU

El melanoma és un tipus de càncer de pell que va en augment cada any que passa. És un càncer més comú en dones que en homes i en la majoria dels casos acostuma a aparèixer entre els 40 i els 70 anys.

Tot i que poden aparèixer en la pell de qualsevol part del cos, les zones més freqüents són el cap, el coll, l’esquena i la part inferior de les cames.

Segons l’Associació Española Contra el Càncer ( AECC ), podem distingir tipus de melanomes:

 

  • Melanoma d’extensió superficial: És el més freqüent en persones de raça blanca d’entre 30 i 50 anys; i es pot generar en qualsevol punt de la pell. 
  • Melanoma nodular: és el segon tipus més freqüent i és el més agressiu. Apareix habitualment en el tronc, cap o coll en persones d’entre 50 i 60 anys.
  • Lentigen maligne melanoma: Acostuma a aparèixer en persones grans en zones danyades pel sol.
  • Melanoma lentiginós acro (MLA): és el menys comú i és el més habitual en persones de raça negra. Apareix en palmes de les mans i en plantes dels peus.

 

Hem de saber que no tots els càncers de pell són melanomes, però que aquests últims són els més freqüents i els més greus.

El melanoma es desenvolupa sempre a partir d’un lunar dèrmic que evoluciona de manera desfavorable i que afecta a les cèl·lules de la pell que em diem melanòcits que es troben a l’estrat bassal de l’epidermis.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL MELANOMA?

Les causes no estan clares del tot; és probable que sigui una combinació de factors, genètics i ambientals, els que acabin fent que un lunar es transformi en un melanoma. 

De totes maneres, el que si que se sap és que la causa principal és la radiació UV, ja que aquestes radiacions poden danyar l’ADN de les cèl·lules dèrmiques. 

També es coneix quines persones tenen més risc de patir melanoma. En el grup de risc hi trobem:

  • Persones amb fototip I: pell molt blanca, amb pigues, amb cabells rossos o pèl-rojos, i que tenen tendència a cremar-se molt de pressa.
  • Persones amb molts lunars o berrugues ( més de 50)
  • Pacients amb tractament immunosupressor o amb un sistema immunitari debilitat
  • Persones amb antecedents familiars de melanoma
  • Diagnosticats de queratosi actínica 

Sovint des dels nostres blogs i des de la farmàcia us expliquem que la millor solució sempre és la prevenció; doncs en el cas del melanoma, no és pas diferent.

Davant el melanoma podem fer:

  • Prevenció primària que inclou fonamentalment evitar la radiació UV excessiva tant solar com artificial (cabines de radiacions UVA) i sobretot evitar les cremades solars durant la infantesa
  • Prevenció secundària que consisteix en el diagnòstic precoç

Cal estar atents a l’aparició de noves taques a la pell, lunars que no teníem, o canvis en qualsevol de les pigues o marques a la nostra pell. Hem de recordar que la pell té memòria i va acumulant el dany solar de manera gradual, sobretot aquelles cremades importants i que s’hagin originat a la infantesa.

A la farmàcia us podem ajudar aplicant la REGLA DE L’ ABDCE. Qualsevol lesió que compleixi una o més de les següents característiques, ja la considerarem sospitosa i caldrà demanar cita  al dermatòleg.

A: asimetria la lesió pigmentada presenta un aspecte asimètric i irregular

B: vores (bordes) irregulars els melanomes presenten les vores dentades i poc nítides

C: color color no uniforme. El melanoma acostuma a tenir una barreja de dos o més colors

D: diàmetre les lesions superen els 6 mm de diàmetre

E: evolució les lesions solen evolucionar, amb canvis d’aspecte (mida, color o gruix)

Tot i que la majoria de melanomes es poden incloure en aquesta regla, si sospitem que tenim alguna lesió pigmentada estranya o que ens ha sortit de cop, podem aplicar la REGLA EFG

E: elevació per damunt de la pell

F: fermesa el melanoma és ferm al tacte

G: creixement ràpid en un mes (Growth)

 

Amb tota aquesta informació, ja podeu preveure que els consells bàsics per evitar la sobreexposició al sol, seran els que haurem de tenir en compte per fer una bona prevenció front el melanoma. Us els llistem a continuació perquè els tingueu ben presents:

  • Exposar-se al sol de manera gradual i evitant una exposició prolongada
  • Evitar l’exposició solar entre les 12h i les 16h. Recordeu que els menors de 6 mesos han d’estar-se a l’ombra o amb roba que els protegeixi de la radiació solar. 
  • Cobrir la pell amb barrets o gorres i roba adequada. Recordeu l’ús d’ulleres de sol.
  • Utilitzar protecció solar d’ampli espectre ( radiació UVA, UVB, IR ). Podeu complementar-la amb nutricosmètica solar ( podeu recuperar el blog de l’abril on us parlem de la importància de la fotoprotecció oral). Recordeu que en nens petits es recomana utilitzar filtres minerals com a primera opció.
  • Poseu-vos protecció solar fins i tot en dies núvols.
  • Reapliqueu-vos el fotoprotector cada dues hores encara que tingueu la pell bronzejada. El “moreno” només és un mecanisme de defensa de la pell i per tant cal protegir-la igualment.
  • No feu servir colònies, ni perfums ni cap cosmètic que pugui originar alteracions en la pigmentació de la pell en reacció amb el sol.

Si teniu alguna piga o alguna lesió cutània que us fa dubtar, passeu per la farmàcia i us ajudarem en allò que necessiteu

Llegir més

DESMUNTEM ELS MITES SOBRE EL TABAC !

QUÈ ÉS EL TABAC?

El tabac és una planta que conté nicotina, que és la substància que causa dependència. S’usa habitualment fumant-ne les fulles. D’aquesta manera, la nicotina del tabac fumat triga només 7 segons a arribar el cervell desencadenant una sensació de benestar però que al cap d’una estona de no fumar, el fumador experimenta l’anomenada síndrome d’abstinència: sensació de malestar, estat depressiu, insomni, irritabilitat, ansietat, falta de concentració…. que provoca que la persona necessiti tornar a fumar perquè això desaparegui. Aquí és on rau el gran perill del tabac: el tabaquisme i l’addició al tabac.

El tabaquisme és un problema de salut pública. El consum de tabac és la primera causa de mort evitable al nostre territori.

QUINS MITES PODEM DESMUNTAR?

Us volem presentar i argumentar alguns dels mites sobre el tabac que sovint ens arriben.

  • FUMAR ÉS UN MAL HÀBIT

Fumar és una addicció. Ja hem vist abans que la nicotina és la responsable del trastorn addictiu, i fa augmentar la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la glucèmia (sucre en sang) i el moviment intestinal, i per tant fumar va molt més enllà de ser un mal hàbit i prou. Això sense tenir en compte les altres substàncies del tabac que provoquen malalties cardiovascular i càncer, com el monòxid de carboni (el gas tòxic que es desprèn de la combustió del tabac i del paper, que s’absorbeix als pulmons i passa a sang reduint l’aportació d’oxigen als òrgans), quitrà, arsènic, formaldehid, amoníac….

  • DEIXAR DE FUMAR ÉS QÜESTIÓ NOMÉS DE VOLUNTAT

Prendre la decisió de deixar-ho és el primer pas i el més important, però no tothom en té prou amb la força de voluntat… ja sabem que fumar és una addicció i cal tractar-la com a tal.

  • SI NO ACONSEGUIM DEIXAR DE FUMAR A LA PRIMERA, JA NO HO ACONSEGUIREM

Deixar de fumar és un procés en el que sovint, molt sovint, podem patir recaigudes. Malgrat tot, la por al fracàs no ha de ser una barrera per tornar-ho a provar, ja que a cada nou intent és més probable que aconseguim una abstinència sostinguda. Per combatre la por a les recaigudes, des de la farmàcia i l’atenció primària us podem ajudant entrant a formar part dels programes de deshabituació tabàquica que tenim disponibles.

  • FUMAR POQUES CIGARRETES AL DIA NO ÉS TAN PERILLÓS

No existeix una dosi de tabac més segura que una altra, ja que això depèn de cada persona fumadora. Hem de saber que els efectes de la nicotina són acumulatius i tenen un efecte directe amb el càncer de pulmó; és a dir, en aquest cas és cert que a més dosi més risc. Però això no passa amb les malalties cardiovasculars, ja que les probabilitats de patir-les augmenten pel sol fet de ser fumador.

  • LES CIGARRETES FETES A MÀ SÓN MENYS PERJUDICIALS

Els fumadors d’aquest tipus de tabac tenen valors de monòxid de carboni més elevats, possiblement per l’excessiva combustió de paper que es fa en cada pipada.

A més, aquest tipus de tabac no està subjecte a la mateixa normativa que les cigarretes industrials i per tant no estan obligats a dir quanta nicotina contenen i per tant no sabem quanta n’estem absorbint.

  • EL FUM AMBIENTAL (FAT) ÉS MENYS NOCIU QUE L’INHALAT

Els fumadors passius també estan exposats als riscos del tabac. El FAT l’inhala tant el fumador com el fumador passiu. Té més de 7000 components i almenys 250 són nocius (malalties cardiovasculars, pneumònies, asma, baix pes en nadons…) i 70 causen càncer.

  • LA CONTAMINACIÓ CAUSA TANT MAL COM EL TABAC

Els estudis epidemiològics assenyalen que el tabac és la causa del 30% de tots els càncers diagnosticats enfront del 2% causats per factors de contaminació ambiental

  • FUMAR RELAXA

El fet que s’associï el fumar a un descens del nivell d’ansietat, està relacionat amb la pròpia dependència. Allò que es calma quan fumem és la síndrome d’abstinència de la nicotina. Des de la farmàcia us podem aconsellar altres mètodes per disminuir l’estrès i estar en calma.

  • DEIXAR DE FUMAR ENS FARÀ AUGMENTAR MOLT DE PES

És veritat que deixar de fumar comporta un increment de pes, però està comprovat que els kg relacionats amb el no fumar són de 3 a 4 kg. Si ens engreixem més no és per deixar de fumar, sinó per canvis d’hàbits. Fent una alimentació més saludable i exercici podrem compensar aquests kg de més.

  • ESTIC EMBARASSADA PERÒ FUMO MOLT POQUET…SEGUR QUE NO LI PASSA RES AL FETUS

Quan una dona embarassada fuma 1 cigarreta, immediatament la nicotina s’absorbeix per la placenta i la freqüència del cor del fetus augmenta a 130/180 batecs per minut, incrementant el risc d’avortament o problemes durant l’embaràs

  • HI HA DROGUES MÉS PERILLOSES QUE EL TABAC

Hi ha moltes substàncies addictives que són lesives i perilloses però de moment, el consum de tabac segueix sent la principal causa de mort evitable.

  • FUMO PERQUÈ D’ALGUNA COSA HEM DE MORIR

És cert que tots morirem per alguna causa, però està comprovat que els fumadors estan perdent anys de vida. Les autoritats sanitàries fixen que fumar fa perdre com a mínim 14 anys de vida.

  • FA MASSA ANYS QUE FUMO/SÓC MASSA GRAN PER DEIXAR DE FUMAR

Tothom pot intentar deixar de fumar. El més important és tenir clar l’objectiu, les motivacions per deixar-ho i conèixer els factors de risc que puguin provocar una recaiguda.

  • NO TROBO MAI EL MOMENT DE DEIXAR-HO

No arribarà mai el moment ideal, ja que sempre trobarem excuses que retardin la decisió. Per deixar de fumar, el fumador cal que tingui clara la decisió. Cal motivació i voluntat i sobretot recolzar-se en el suport professional que us podem oferir des de la farmàcia.

QUINS BENEFICIS OBTINDREM SI DEIXEM DE FUMAR?

Deixar de fumar comporta canvis a nivell físic, mental i anímic que es fan evidents des dels primers dies:

  • Els primers 20 minuts sense fumar ja es disminueix la pressió arterial i la freqüència cardíaca
  • Després de 48h s’elimina la nicotina de l’organisme
  • Després de 8h disminueix el nivell de monòxid de carboni en sang
  • En el període de 2 setmanes a 3 mesos la funció pulmonar millora un 30%
  • Al cap d’1 a 9 mesos millora la capacitat dels cilis pulmonars per eliminar el moc i netejar el pulmó, també desapareix la tos i ens augmenta l’energia
  • Passat el primer any el risc d’infart o malaltia coronària es redueix a la meitat
  • Al cap de 5 anys, el risc d’infart és similar al dels no fumadors, i el risc de càncer de pulmó, laringe, esòfag o cavitat bucal es redueix a la meitat.
  • Després de 10 / 15 anys d’haver deixat de fumar, el risc de mortalitat s’equipara al dels no fumadors

I a més a més, deixar de fumar ens millora l’aspecte físic en general: la pell es manté hidratada i retarda el seu envelliment, desapareix el mal alè, ens millora l’olfacte i el gust, millorem la capacitat per fer exercici i augmenta l’esperança de vida.

Si ets fumador, tens ganes de deixar-ho o si més no t’hem fet plantejar el fet que deixar de fumar és beneficiós a curt i llarg termini, recorda que a la farmàcia et podem acompanyar i ajudar en tot el procés !

 

Llegir més

MENOPAUSA

ENFOQUEM LA MENOPAUSA POSITIVAMENT

La menopausa és l’absència de períodes menstruals durant 12 mesos ja que hi ha una finalització de la funció ovàrica. No és una malaltia, ni molt menys, sinó que és una etapa natural de la vida de les dones on es deixa de ser fèrtil. Això acostuma a passar al voltant dels 51 anys tot i que cada dona és un món, i es coneixen factors que poden fer que la menopausa arribi abans del que és habitual, com per exemple l’estrès continuat, el sedentarisme, l’obesitat i el tabaquisme.

Moltes dones comencen a notar canvis en el seu organisme abans de tenir instaurada la menopausa, aquest període és el que anomenen perimenopausa. És el període de transició en que els ovaris encara estan actius i per tant és possible encara quedar-se embarassada. Durant la perimenopausa podem notar que els períodes menstruals són més irregulars, alguns fogots lleugers, fort síndrome premenstrual incloent canvis sobtats d’humor. El pas de la perimenopausa a la menopausa pot durar entre 2 i 8 anys.

Des d’aquest blog us volem donar informació útil perquè pugueu entendre tot el que us està passant si us trobeu en aquesta etapa per aprendre a mirar la menopausa des d’una visió més positiva.

Per començar, la manera de detectar la menopausa és a través d’una analítica on es vegi els valors de les diferents hormones: veurem un augment exagerat de la FSH i una disminució important de l’estradiol (estrògens). Per tant, tant a l’inici com durant la menopausa, les visites al ginecòleg són importantíssimes.

La baixada d’estrògens és la responsable de la majoria de símptomes que relacionem amb la menopausa (fogots, insomni, cefalees, atrofia vaginal, sequedat de les mucoses, infeccions vaginals recurrents, osteoporosi….), per això, són útils els preparats vegetals amb isoflavones o fito-estrògens, ja que la seva estructura química és similar a les hormones.

Aquests fito-estrògens s’extreuen de diverses plantes com la soja, el trèvol vermell, l’alfals, la cimifuga, la sàlvia i l’onagra. És important saber que fins al cap d’unes dues setmanes no es començarà a notar l’efecte beneficiós de prendre aquests fito-estrògens.

La recomanació és prendre’ls de manera continuada durant els primers dos anys ja que les nostres hormones abans de la menopausa no deixaven de sintetitzar-se. Només recordar-vos que aquests suplements naturals estan contraindicats en cas de prendre levotiroxina o si ja teníeu contraindicades hormones abans de la menopausa.

Moltes de les dones estan preocupades per saber com els hi canviarà el cos, però la menopausa no té perquè ser un canvi sobtat d’un dia per un altre… malgrat si que hem de saber que els canvis hormonals provocaran els símptomes que hem comentat abans, incloent també la disminució de la libido i l’augment de pes i l’augment del colesterol LDL. però que des de la farmàcia us podem ajudar a que siguin més suportables.

CONSELLS DURANT LA MENOPAUSA:

  • Canvis en l’alimentació: augmentar els aliments que continguin isoflavones i fibra, com els llegums, llavors, brots i germinats… i disminuir els aliments rics en greixos, així com la sal i els aliments que en tenen un alt contingut.
  • Mantenir els nivells de calci i ferro en la dieta
  • Beure aigua i reduir el consum de begudes ensucrades
  • Prendre suplements de fito-estrògens per combatre els fogots i les sudoracions
  • Utilitzar hidratants vulvar/vaginals a diari i lubricants per mantenir relacions sexuals no doloroses
  • Utilitzar de tant en tant probiòtics vaginals per combatre la vaginitis i les infeccions vaginals recurrents
  • Tenir cura de la pell, ja que cal cuidar-la de manera diferent si no volem veure com pateix sequedat i flacciditat. A continuació us expliquem com podeu cuidar-vos per evitar que la pell envelleixi de manera prematura per causa de la falta d’hormones durant la menopausa.

COM CUIDAR LA PELL DURANT LA MENOPAUSA?

1

Ja hem comentat que la falta d’hormones ens produeix efectes negatius sobre la nostra pell: més sequedat ( podent aparèixer picors i èczemes), augment de la flacciditat, disminució del gruix de la pell, més sensibilitat cutània, aparició de cuperosi, acne, rosàcia i augment de les taques. Tots aquests canvis depenen de molts factors, però podem alentir la seva aparició amb l’ajuda dels cosmètics adequats.

  • Juntament amb els fito-estrògens, podem prendre preparats de col·lagen i silici per combatre la flacciditat, i vitamina E i omega 3 i 6 per la sequedat
  • Existeixen al mercat cosmètics específics per pell madura i sensible que són els idonis en el cas de dones que ja tenen la menopausa instaurada
  • El dèficit d’estrògens pot provocar un desequilibri hormonal que faci aparèixer de nou l’acne, però és molt important no utilitzar productes per l’acne juvenil ja que són massa agressius per pells ja madures
  • Cal tenir una molt bona rutina de neteja segons si tenim la pell més seca o menys, ja que el que ens interessa és preservar els lípids naturals de la pell. Recomanem sempre fer una doble neteja amb oli i aigua micel.lar i aplicar després un tònic per deixar la pell preparada per aplicar el tractament
  • Durant la nit, aplicar el tractament antiarrugues ja que la pell està en repòs i serà més efectiu. Per una màxima eficàcia sempre recomanem aplicar un sèrum ( que podria ser antitaques) i una crema antiaging adequada.
  • Durant el dia, hem d’utilitzar filtre solar, que pot anar incorporat a la crema hidratant o de dia que utilitzem o bé aplicar-la com a últim pas de la rutina
  • Cal tenir especial cura del contorn d’ulls, ja que és més fàcil que apareguin bosses i ulleres i en cas de pell seca les temudes “potes de gall”. Per això aplicarem cremes específiques de contorn d’ulls, sempre de manera circular i de baix cap amunt.
  • La zona de l’escot i del coll és una de les parts en què més es nota la flacciditat i que més descuidada tenim. Aquí l’aportació de col·lagen, elastina o proteoglicans en forma d’ampolla és la millor manera de combatre les arrugues i el descolgament.

 

La menopausa és una etapa llarga, en la que cal una mirada més fisiològica i més positiva per viure-la més plenament i poder-nos anar adaptant a la nova situació. No podrem aplicar tots els consells de cop, però des de la farmàcia si que  podem ajudar-vos a cuidar-vos més i millor durant aquests anys en que les hormones deixen d’acompanyar-nos.

Per qualsevol dubte estem a la vostra disposició !

 

Llegir més

NUTRICOSMÈTICA SOLAR

En un país mediterrani com el que vivim nosaltres, estem molt acostumats a gaudir del sol durant diversos mesos de l’any pel nostre estil de vida.  A això hi hem de sumar que un elevat número de la població pertany al fototip II o III, és a dir pell blanca clara, cabells castanys o rossos i ulls clars, cosa que implica que tenim una pell que pot arribar a cremar-se amb facilitat. 

Per aquests motius, el coneixement de com ens afecta la radiació solar en funció del tipus de radiació i com podem ajudar a minimitzar els danys a la nostra pell, més enllà d’aplicar-nos un adequat filtre solar, és molt important.

QUINES RADIACIONS SOLARS UV ENS AFECTEN ?

mela

 

No totes les radiacions ultravioletes actuen igual. El sol desprèn tres tipus de radiació UV: UVA, UVB i UVC. 

Els UVC la gran majoria són bloquejats per la capa d’0zò. I els UVA y els UVB són els que ens arriben a nosaltres i tenen conseqüències per la nostra pell. 

El que hem de saber és que no és que els UVA siguin més o menys perillosos que els UVB , sinó que la seva radiació és diferent i per tant el dany que causen i les seves conseqüències també seran diferents.

Els UVB són els responsables del bronzejat. La seva potència depèn de factors com l’estació de l’any, el clima o les hores del dia. És una radiació amb molta energia i amb una alta capacitat per generar cremades solars o al·lèrgies al sol. Una exposició prolongada pot acabar fent malbé la còrnia i deprimir el sistema immunitari afavorint l’aparició de càncer de pell.

Els UVA tenen més relació amb les arrugues perquè actuen sobretot a nivell cel·lular. La seva presència és exactament igual durant tot l’any. Penetra directament a les capes més profundes de la dermis on afavoreixen la formació de radicals lliures culpables de les arrugues, taques, pèrdua d’elasticitat i danys sobre l’ADN.

La millor manera de protegir-nos del sol és amb els fotoprotectors tòpics, que bloquejaran les radiacions solars i evitaran l’aparició de taques i el fotoenvelliment de la pell. 

Però.. COM PODEM PREPARAR LA PELL ABANS DE L’EXPOSICIÓ AL SOL? Aquí és on juga un paper important la NUTRICOSMÈTICA SOLAR, és a dir, comprimits via oral, formulats per protegir la pell des de dins però que en cap cas substitueixen els protectors solars.

QUÈ ENS APORTA LA NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

  • Disminueix el risc a patir cremades solars ja que potencia la taxa de melanina i redueix el número de cèl·lules afectades per la radiació ultravioleta.
  • Redueix les erupcions cutànies i és un tractament molt adequat per persones amb hipersensibilitat al sol ( rosàcia, vitiligen…) o al·lèrgies solars
  • Tenen propietats antioxidants que redueixen els processos inflamatoris causats pels radicals lliures que es formen per incidència de l’UVA.
  • Són una protecció extra que complementa des de l’interior a la crema solar
  • Tenen una relació directa amb la uniformitat i durabilitat del bronzejat perquè milloren l’aspecte de la pell, sanejant-la i hidratant-la.

 

QUINA COMPOSICIÓ TENEN ELS COMPRIMITS DE NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

Els ingredients del protectors solars en càpsules es poden classificar en tres grups: carotenoides, antioxidants i productes de protecció o reforç de la pell. 

  • CAROTENOIDES: 

aquí hi incloem els beta carotens, el licopè, la luteïna i la zeaxantina. Són pigments que donen el color taronja, groc i vermell a fruites i verdures. Afavoreixen el correcte funcionament del sistema immunitari, tenen propietats antioxidants i afavoreixen la pigmentació de la pell.

  • ANTIOXIDANTS: 

Protegeixen a les cèl·lules encarregades de produir elastina i col·lagen, mantenint la integritat i arquitectura de la pell, evitant l’aparició d’arrugues, taques, sequedat i fotoenvelliment prematur.

Hi trobem substàncies com els polifenols del tè verd, el Polypodium leucotomos ( falguera), les vitamines C, E, i A, el seleni i la N-acetilcisteina

  • PROTECTORS DE LA PELL:

Aquí hi englobem plantes medicinals amb propietats hidratants, emol·lients, nutritives i regeneradores gràcies al seu contingut d’olis i lípids. L’oli de borraina, d’argan o de sèsam rics en àcids grassos insaturats formen part d’aquest grup.

 

També hi trobem substàncies com la tirosina, que accelera i augmenta el bronzejat, la nicotinamida, que repara el dany que el sol produeix a l’ADN i prebiòtics que potencien el sistema immunitari.

Tot i que la majoria de persones solen utilitzar les càpsules de fotoprotecció oral durant els mesos de màxima exposició solar ( de maig a setembre ), des de la farmàcia recomanem que aquelles persones que tinguin alguna condició especial ( feines a l’aire lliure, antecedents de melanoma, fototip I, esportistes que passin moltes hores al sol, persones que usen tractaments despigmentants, pacients amb tractaments fotosensibles….) es protegeixin del sol durant tot l’any, tant amb formules tòpiques de protecció ( les cremes solars ) com amb la protecció oral pel sol.

 

Llegir més

DEFENSES

Canvis d’estació, canvis sobtats de temps, processos al·lèrgics … en aquestes situacions sempre tenim necessitat d’estimular o augmentar les nostres defenses; i en els moments de pandèmia que vivim encara és més important mantenir el nostre sistema immunitari a un bon nivell.

Per això en aquest blog volem explicar-vos de manera senzilla i entenedora tot el que necessitem saber de les defenses i què podem fer per tenir sempre un bon escut protector i evitar dubtes, confusions o un mal ús dels productes que trobem al nostre abast.

1

Qui és l’encarregat de fabricar les nostres defenses? El nostre SISTEMA IMMUNITARI, que és el conjunt d’estructures i processos biològics que es duen a terme en el nostre cos i que ens ajuden a mantenir un bon estat de salut. El sistema immunitari reconeix, identifica i destrueix els agents patògens (bacteris, virus, fongs i paràsits) i les partícules estranyes que ens entren al cos. 

Què pot afectar al sistema immunitari? Hi ha molts factors, però us explicarem els poden alterar-lo o afectar-lo més.

Com podem saber si tenim les defenses baixes?

El nostre cos ens envia senyals quan el sistema immunitari està debilitat. Què és el que podem percebre? Doncs ens podem notar més cansats, les ferides poden trigar més a cicatritzar, ens notem debilitat o fins i tot dolors musculars sense haver fet cap exercici, ens poden caure els cabells…

A més a més, quan les nostres defenses estan sota mínims som més propensos a desenvolupar quadres freqüents d’otitis o sinusitis, diarrees, refredats o herpes de repetició, infeccions fúngiques a nivell de mucoses, per exemple de la boca.

FACTORS QUE ALTEREN EL SISTEMA IMMUNITARI

  • ALIMENTACIÓ Les dietes desequilibrades i l’obesitat disminueixen la resposta del sistema immunitari
  • ESTRÉS FÍSIC O EMOCIONAL El sistema immunitari té molta interacció amb el sistema endocrí i el sistema nerviós de manera que quan un “pateix” se’n ressenteixen els altres.
  • FLORA INTESTINAL els bacteris beneficiosos que tenim a l’intestí quan estem sans tenen un equilibri perfecte que proporciona un efecte barrera que evita l’entrada de patògens a l’intestí. A més una bona microbiota intestinal participa en la síntesi de múltiples factors que fan funcionar el nostre sistema immunitari.

COM PODEM AJUDAR A LES NOSTRES DEFENSES?

El primer que podem fer és dur a terme alguns canvis en els nostres hàbits diaris, per tal de dur una vida més saludable: dormir les hores necessàries, portar una dieta equilibrada rica en antioxidants, incorporar activitat física en el nostre dia a dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar al dia totes les vacunes recomanades …

2

 

I en segon lloc, podem reforçar o estimular el nostre sistema immunitari amb suplements nutricionals o plantes medicinals que podem recomanar-vos des de la farmàcia:

  • Vitamines i minerals
    • Vitamina C : antioxidant. Intervé en la formació col·lagen i participa en molts dels processos del sistema immunitari
    • Vitamina A: ens ajuda a mantenir les mucoses en bon estat per tenir un correcte efecte barrera
    • Vitamina D: promou la immunitat innata i té un paper essencial pel funcionament del sistema immunitari
    • Zinc: antioxidant igual que la vitamina C. Quan tenim dèficit de zinc se’ns altera la resposta immunològica.
    • Ferro: quan ens falta les nostres cèl·lules proliferen menys i això fa minvar la nostra resposta immunitària.
    • Seleni: ajuda als anticossos en la resposta davant certs tòxics i participa en la formació dels limfòcits (glòbuls blancs)

 

Aquestes vitamines i minerals actuen de manera sinèrgica i complementària en els 3 nivells que tenim de defenses: pell i mucoses, leucòcits i limfòcits.

 

  • Probiòtics 

Els Lactobacillus i els Bifidobacterium són els probiòtics que participen més en el bon funcionament del sistema immunitari. Regeneren la flora intestinal perquè pugui estar en perfecte estat.

També trobem els Immunoglucans  que són unes molècules que ens reforcen el sistema immunitari però d’origen vegetal.

 

  • Plantes medicinals moduladores del sistema immunitari

Aquí hi trobem plantes com l’Equinàcia i l’ungla de gat (uncària tomentosa)  que recolzen i estimulen al sistema immunitari.

  • Plantes medicinals adaptògenes

Són les que actuen sobre els sistemes que s’adapten quan tenim estrès, i per tant, com hem vist abans, si disminuïm l’estrès millorem les nostres defenses.

Aquí hi trobem plantes com la Rodiola i l’Eleuterococ.

 

  • Pròpolis i Gelea Reial

Són dos productes de les abelles.

El pròpolis té acció antioxidant, antimicrobiana i recolza al sistema immunitari en el seu funcionament.

La gelea real és molt rica en vitamines, sals minerals, àcids grassos essencials i també gaudeix de certes propietats antimicrobianes. És un molt bon complement per quan ens trobem en convalescència o desequilibris nutricionals.

 

Llegir més

ACNE

Sabem moltes coses de l’acné però… tenim clar quines són certes i quines són falses? En aquest blog us volem donar les claus perquè pugueu resoldre el dubtes que tingueu.

L’acné es forma a causa del greix o el sèu que secreten les glàndules sebàcies de la pell. En el fol.licles i en els porus hi trobem el bacteri Propionibacterium acnes. Quan un d’aquests porus s’obstrueix per excés de greix, per cèl.lules mortes o simplement per brutícia, el Propionibacterium causa una infecció en aquest punt obstruït, generant inflamació i fins i tot pus, donant lloc als grans típics de l’acné que tots coneixem.

 

11

 

 

DESMUNTANT MITES SOBRE L’ACNÉ

 

  • Només ho pateixen els adolescents

 

Tot i que el 85% dels adolescents desenvolupen algun tipus d’acné, els adults també pateixen aquesta malaltia inflamatòria de la pell; i més actualment amb l’ús intensiu de les mascaretes ( ja ho veurem més endavant)

 

  • És més típic dels homes que de les dones

 

És cert que els homes tendeixen a patir un acné més agressiu , però per contra, les dones estan més sotmeses a canvis hormonals que poden generar algun tipus d’acné

 

  • És contagiós

 

No es transmet d’una persona a una altra

 

  • La xocolata genera acné

 

Els aliments no són l’origen de l’acné. En el cas de la xocolata, tot depèn de la quantitat que se’n menja , ja que alguns dels components que porta podrien estimular i augmentar la inflamació; per exemple, la mantega de cacau que porta la xocolata amb llet i que té un alt contingut en greixos.

 

  • No cal hidratar una pell acneica

 

Una pell amb acné, necessita hidratació sense aportar cap mena de greix, però necessita aigua, ja que la majoria de tractament d’higiene acaben ressecant molt la capa dèrmica i necessitem mantenir la funció barrera de la pell íntegra.

  1. Tocar-se els granets fa que marxin abans

Quan ens buidem un granet, la infecció s’escampa per la resta de lesions i per tant triga més a curar-se. A més a més, podem fer que ens quedin marques si en toquem massa les lesions. En cas que ens passi, just quan s’ha rebentat el gra cal aplicar un antisèptic.

En el cas de l’acné inflamatori, on els grans estan molt inflats i infectats, ni tan sols es recomana l’exfoliació pel risc que suposa que quedin cicatrius permanents.
Les làmpades d’UV milloren l’acné

És cert que els rajos UV són desinfectants i assequen els granets; però és un efecte a molt curt termini i quan deixes d’estar-hi exposat, es produeix un efecte rebot i l’acné empitjora.

  1. Amb el sabó de la dutxa ja és suficient per fer una bona higiene

És molt important que els productes que usem siguin els adequats. Els sabons corporal acostumen a ser massa agressius per una pell tan sensibilitzada com la que pateix acné, i ens acabaran irritant més la pell.

Uns bons hàbits  d’higiene inclouen un gel netejador específic i tenir en compte que cal que mantinguem la cara lliure de cabells ( per exemple, més val no portar serrell), ja que aquests poden agreujar l’acné perquè tenen un efecte engreixant i irritant.

El vapor pot ajudar-nos a desobstruir el porus i facilitar així l’eficàcia del tractament tòpic per millorar l’acné.

Sempre hem de rentar-nos la cara amb el sabó indicat i després aplicar-nos el tractament tòpic que haguem recomanat a la farmàcia o que el dermatòleg hagi prescrit.

 

  • Apareix mentre dormim

 

És fals. Tant pot aparèixer de dia com de nit, però sovint, és quan ens llevem que ens adonem que tenim més granets. Però no tenen perquè haver sortit mentre dormim.

 

SABIES QUE….?

 

  • El telèfon mòbil pot provocar acné, ja que conté gran quantitat de bacteris que entren en contacte contínuament amb la nostra pell.
  • L’estrès també pot provocar acné, ja que estimula la glàndula adrenal cosa que fa augmentar el contingut d’andrògens i estimula la secreció de les glàndules sebàcies
  • Alguns fàrmacs tòpics ( com la cortisona ) i orals ( alguns antidepressius) poden provocar acné
  • Existeixen maquillatges i protectors solars específics per la pell acneica

LA MILLOR RUTINA PER MANTENIR L’ACNÉ A RATLLA

  • Neteja la pell en profunditat amb un netejador suau que elimini l’excés de greix sense agredir la pell
  • Matifica i equilibra la pell amb una crema hidratant, oil-free i no comedogènica, que controli la secreció de sèu a diari
  • Redueix els granets puntuals ( no els apretis) amb productes específics que continguin àcid salicílic o niacinamida que baixaran la vermellor i el volum del granet
  • Evita les marques i taques utilitzant un protector solar no comedogènic cada matí

 

HEU SENTIT A PARLAR DEL MASKNÉ?

El maskné és la paraula que utilitzem per definir els granets que surten degut a l’ús continuat i perllongat de la mascareta. Afecta principalment a dones d’entre 20 i 50 anys sobretot a la zona peribucal i de la barbeta.

14

 

L’ús de la mascareta està alterant l’equilibri de la nostra pell, ja que augmenta la humitat de la superfície epidèrmica, incrementa la producció de greix, fa apujar el pH i la temperatura de la pell i ens produeix irritacions per culpa del fregament. 

Aquestes condicions són perfectes perquè apareguin noves imperfeccions a la pell, ja que a més no rep prou aire i queda tancada en un ambient amb efecte “hivernacle”.

No hem de confondre el Maskné amb una fol.liculitis (inflamació del fol.licle), ni amb un èczema per contacte ( irritació que fa picor ) ni amb una dermatitis seborreica (inflamació amb escames greixoses típiques d’aquesta malaltia). Si teniu dubtes, a la farmàcia us podem ajudar.

Igual que hem vist amb l’acné, el Maskné es pot combatre amb una bona rutina que inclogui una bona higiene ( en aquest cas la doble neteja és molt important ), una hidratació correcta amb cremes de textures lleugeres i sobretot una bona neteja de les mascaretes i canviar-les molt sovint.

Llegir més

INTOLERÀNCIES i AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES…

Avui us volem parlar d’un problema que afecta a molta gent, i que alhora, moltes persones el pateixen sense saber-ho ja que cursa amb una simptomatologia que és similars a qualsevol altra problemàtica digestiva.

Una de les intoleràncies més coneguda és la intolerància a la lactosa, que en parlarem més endavant. Però una de les més desconegudes i poc diagnosticades és la INTOLERÀNCIA AL SORBITOL.

  • INTOLERÀNCIA AL SORBITOL: QUÈ EN SABEM?

Si sovint patim mals de panxa, femtes més aviat pastoses, molts gasos i fins i tot migranyes, podria ser que patíssiu una intolerància al sorbitol.

Més del 50% dels adults sans presenten símptomes de mala absorció quan ingereixen entre 5 i 10g de sorbitol.

Què és el sorbitol? És un alcohol que podem trobar de manera natural en algunes fruites, a diferència de la fructosa que és un sucre que està present en totes les fruites i algunes verdures.

22

 

A quins aliments trobem el sorbitol? Peres, pomes, prunes, codony, préssec, albercoc, dàtils, raïm, panses, maduixes, gerds, nabius, grosella, melmelades i sucs.

Però el sorbitol el trobem present molt sovint com a additiu per endolcir, espessir o humitejar en aliments i preparats farmacèutics. Quan s’utilitza com a additiu el trobem com a E-420.

Les causes d’aquesta intolerància són principalment 3:

  • dèficit de l’enzim digestiu GLUT5 ( causa genètica)
  • permeabilitat intestinal ( causada per malalties, excés de medicació o laxants, estrès…)
  • mal estat de la mucosa intestinal al néixer o per una mala introducció dels aliments en l’època infantil.

Com farem el diagnòstic? La prova més senzilla és el TEST D’HIDROGEN EXPIRAT. Aquí podem saber el grau d’intolerància que tenim i a partir d’aquí sabrem en quina mesura o jo podem prendre’n. En cas d’una intolerància greu, fins i tot haurem de vigilar en el contingut de sorbitol que contenen els productes d’higiene i de cosmètica.

Hem de saber que les persones amb còlon irritable solen tenir una major predisposició a la intolerància, ja que tenen alterada la microbiota intestinal i a més tenen la permeabilitat intestinal augmentada.

També és important tenir en compte que la intolerància al sorbitol és un procés reversible que s’atura quan ataquem l’origen del problema: la causa sempre està a l’intestí prim.

  • INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

És una de les intoleràncies alimentàries més coneguda i que afecta aproximadament a un 20 % de la població, de manera més o menys greu.  Els seus efectes es caracteritzen per un malestar general, nàusees, diarrea, flatulències o fins i tot espasmes intestinals.

La lactosa és un sucre present en tots els làctics i la seva intolerància es produeix perquè hi ha un dèficit o absència de l’enzim lactasa, que es fabrica a l’intestí prim i és la responsable del desdoblament de la lactosa en dos sucres simples: la glucosa i la galactosa que ja es poden absorbir pel nostre organisme.

111

 

La lactasa és un enzim que tenen tots els mamífers durant l’època de lactància. A mesura que deixem enrere aquesta etapa, la síntesi de lactasa disminueix i l’intestí perd la capacitat d’assimilar la lactosa. Malgrat tot, en els humans, una modificació genètica produïda fa uns 6.000 anys fa que es mantingui la síntesi de lactasa i per tant que no es produeixi aquesta intolerància.

Les intoleràncies a la lactosa no solen ser reversibles, a excepció de les infantils o quan és dany de la mucosa intestinal causada després d’un quadre de gastroenteritis. EL seu diagnòstic es fa a través d’ingerir lactosa marcada amb un isòtop radioactiu i mesurar-ne la radioactivitat en l’aire expirat. Si la prova surt positiva caldrà prendre les mesures oportunes per reduir o eliminar els làctics de la dieta.

Aquí és molt important tenir en compte les contaminacions creuades. La lactosa és un al·lergen de declaració obligatòria i per tant podem saber si un aliment o medicament en porta simplement llegint l’etiqueta.

  • SABEM DIFERENCIAR UNA INTOLERÀNCIA ALIMENTÀRIA D’UNA AL.LÈRGIA?

L’al·lèrgia alimentària és una reacció exagerada a un aliment, i va lligada sempre a una resposta del sistema immunitari. Moltes vegades són hereditàries i acostumen a desaparèixer en els primers anys de vida.

Quan hi ha una al·lèrgia cal retirar absolutament de la dieta allò que la produeix  ja que sinó la reacció al·lèrgica cada vegada serà exagerada. i llegir les etiquetes de manera estricta.

Les intoleràncies no afecten al sistema immunitari, per tant la resposta del nostre cos no és immediata i sovint es fa difícil identificar el focus. En les intoleràncies , les vellositats intestinals estaran cada cop més alterades i per tant els efectes també aniran augmentant.

  • COM US PODEM AJUDAR DES DE LA FARMÀCIA DAVANT UNA INTOLERÀNCIA?

Ja hem vist que el principal problema amb el que ens trobem quan patim una intolerància és que la permeabilitat intestinal està alterada i això afecta la mucosa intestinal. Per tant us podem recomanar diversos complements que poden ajudar a enfortir la biota i a reduir la inflamació de la mucosa.

  • Regeneradors de mucosa: L-GLUTAMINA , METIONINA
  • Regeneradors de la flora: probiòtics i simbiòtics
  • Antial·lèrgics: quercitina i zinc
  • Antiinflamatoris: omega 3

A més, l’estat emocional en aquests tipus de patologies és clau, i per tant tot allò que ens ajudi a estar més relaxats i a sentir-nos més bé ens pot ajudar a millorar. En aquest sentit, dedicar-nos temps, fer exercici, estar a l’aire lliure…. és un dels millors consells que us podem donar.

Si necessiteu més informació o voleu fer-nos alguna consulta, estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot allò que sigui possible.

 

 

 

Llegir més

INSOMNI: QUÈ HI PODEM FER?

Un dels efectes colaterals que estem patint com a conseqüència de la pandèmia per la COVID-19 és un augment dels casos d’insomni. Els problemes d’insomni deguts al confinament va provocar un allau de consultes a la farmàcia; el fet de treballar des de casa va fer que es practiqués menys exercici i tinguéssim menys exposició a la llum del sol. El teletreball fa que els límits entre la casa i la feina no estiguin tan clars i es treballi a hores irregulars.

Tot i la pandèmia, dels trastorns derivats de la son, l’insomni és el més freqüent. 

Per això avui us volem parlar de com us podem ajudar a combatre l’insomni des de la farmàcia i a gaudir d’un son de més qualitat que permetrà que encarem el dia d’una manera més positiva.

QUÈ ÉS L’INSOMNI? És la dificultat per iniciar o mantenir el son. Es considera que una persona que trigui més de 30 minuts a adormir-se ( INSOMNI D’INICI) o que dormi menys de 6 hores,  ja sigui perquè pateix insomni o perquè es desperta diverses vegades a la nit ( INSOMNI DE MANTENIMENT ). A més a més, podem classificar l’insomni com a insomni TEMPORAL ( si dura durant un període d’uns dies o setmanes) o CRÒNIC (si dura mesos o anys).

Patir insomni té com a conseqüència l’afectació de diverses àrees de la vida, tant laboral com social. 

PODEM CONÈIXER LES CAUSES DE L’INSOMNI?

Tot i que és difícil establir una classificació de causes que provoquen insomni, si que podem classificar-les en 3 grans blocs:

  • CAUSES MÈDIQUES: problemes hormonals, neurològics o digestius. També pot ser que per problemes de dolor ( en casos com fibromiàlgies, cefalees…) no puguem conciliar el son.
  • PROBLEMES D’ANSIETAT O ESTRÈS: quan vivim situacions que alteren el nostre comportament, que ens produeixen angoixa o ens estressen massa, tendim a dormir menys i amb menys qualitat de son. 

Ja sabem que l’estrès provoca insomni i que aquest és un dels causants de l’estrès. Això fa que entrem en un cercle viciós. 

  • CAUSES EXTERNES: són aquelles relacionades amb l’ambient i que ens influeixen negativament en la son (abús de substàncies, sorolls, torns laborals, jet lag…)

Ara que ja coneixem una mica més tot el que fa referència al problema de l’insomni, us presentem alguns consell i possibles tractaments que podem recomanar des de la farmàcia que us poden ajudar.

CONSELLS I RECOMANACIONS PER DORMIR MILLOR

Són mesures i hàbits que podem aplicar d’una manera senzilla i fàcil abans d’anar a dormir i que poden ajudar-nos a establir un patró de son molt més saludable.

  • Evitar realitzar activitats esportives d’alta intensitat física o càrrega intel·lectual abans d’anar a dormir, per estar com més relaxats millor. És important però, que realitzem exercici físic de manera regular durant el dia.
  • Intentar no utilitzar dispositius electrònics tipus tableta o mòbil per evitar l’impacte lumínic
  • No fer àpats abundant ni prendre begudes excitants o nicotina
  • Anar a dormir sempre al llit. Si després d’aproximadament mitja hora segueixes despert, aixecar-se per fer alguna activitat relaxant que us ajudi a recuperar la son
  • Mantenir l’habitació en ordre i amb un ambient agradable
  • Evitar migdiades llargues durant el dia
  • Procurar no mirar la TV o escoltar la ràdio des del llit
  • Intentar no obsessionar-se ni dramatitzar les nits d’insomni. Hem de pensar que és una situació temporal i que passarà, ja que a vegades la mateixa obsessió per dormir ens impedeix relaxar-nos
  • Establir una rutina abans d’anar a dormir, que puguem repetir cada nit

Hem de tenir en compte que, tot i que la son roman més o menys constant al llarg de l’edat adulta, el patró de son va modificant-se conforme augmenta l’edat.

Moltes vegades, si l’insomni és puntual, seguint aquestes recomanacions hi trobem solució. DE totes maneres, si passem per una situació complicada o veiem que no podem resoldre el problema de l’insomni només amb aquests consells, és el moment d’acostar-vos a la farmàcia.

Els farmacèutics podem fer-vos una primera valoració del problema i valorar si les mesures que heu aplicat són les correctes i en cas de considerar-ho necessari us recomanarem algun medicament o tractament fitoterapèutic o en els casos que creguem, derivar-vos al metge.

TRACTAMENTS DE CONSELL FARMACÈUTIC PER L’INSOMNI

blo

 

Els complements a base de plantes medicinals sols o combinats amb melatonina són una molt bona alternativa per tots aquells que pateixen insomni ocasional.

Les plantes medicinals més habituals que podem aconsellar en el trastorn de la son són:

  • VALERIANA: coneguda per les seves propietats sedants. Indicada pel tractament de l’insomni d’origen nerviós. Pot ajudar a disminuir el temps d’inducció de la son i els despertars nocturns. 
  • PASSIFLORA: té propietats sedants, ansiolítiques i antiespasmòdiques. Indicada en casos d’intranquil·litat per conciliar la son. Afavoreix el descans profund, assegurant la fase REM on hi ha el descans psicològic.
  • ROSELLA DE CALIFÒRNIA (Eschscholzia): té propietats sedants, ansiolítiques i antiespasmòdiques, i com la passiflora, ajuda a conciliar el son i a dormir sense interrupcions.

Podem també preparats amb altres plantes com el llúpol, la withania, la melissa, til.la…. totes elles amb propietats que poden ajudar a combatre l’insomni.

Com hem comentat abans, totes aquests plantes poden anar acompanyades de MELATONINA.

QUE ÉS LA MELATONINA?

És una substància que el nostre cos allibera de manera fisiològica quan arriba l’hora d’anar a dormir. La melatonina és secretada per la glàndula pineal que tenim al cervell; en el moment del seu alliberament, la persona es relaxa, se sent més tranquil.la i posteriorment s’adorm.

La producció de melatonina de manera fisiològica és inhibida per la llum, per tant no en produïm durant el dia, sinó que la glàndula pineal s’estimula amb la foscor. 

Quan la producció d’aquesta melatonina pot veure’s compromesa, podem recomanar-la com a suplement per ajudar a mantenir una son de qualitat.

Altres preparats de venta lliure que s’utilitzen per combatre l’insomni puntualment són els que contenen DIFENHIDRAMINA o DOXILAMINA. Aquests principis actius són antihistamínics que, tot i ser molt usuals, poden produir “efecte ressaca” el dia següent.

Us recomanem que si patiu problemes d’insomni eviteu l’automedicació. Des de la farmàcia us podem aconsellar les mesures a aplicar i el tractament més adequat a cadascú.

 

Llegir més

QUÈ EN SABEM DEL GLAUCOMA I DE LES CATARACTES?

Tant les cataractes com el glaucoma poden ser un fet natural en el procés d’envelliment; moltes persones de més de 60 anys poden patir-los tots dos. A part d’això, de formar part del procés natural d’envelliment, són dues malalties oculars que no tenen res més en comú.

La CATARACTA és una afecció ocular on una nuvolositat o opacitat en el cristal·lí bloqueja l’ingrés de llum i afecta la qualitat de la visió. És la principal causa de ceguesa evitable a tot el món. En aquest cas, la pèrdua de visió pot revertir-se mitjançant cirurgia, on es canvia el cristal·lí opac per una lent de material especial adaptada a l’ull humà que permet recuperar la visió.

11

 

El GLAUCOMA engloba un grup de malalties oculars que de manera gradual redueixen la qualitat visual sense avís previ i freqüentment sense símptomes. Aquesta pèrdua de visió és deguda al dany produït al nervi òptic. Aquí la pèrdua de visió és irreversible.

12

 

ES PODEN PREVENIR LES CATARACTES?

Tenint en compte que es tracta d’un procés benigne i fisiològic i que per tant, l’edat és la principal causa de cataractes, semblaria complicat poder-les prevenir; però no obstant això, hi ha altres factors que poden anticipar-ne l’aparició i sobre els que si que podem actuar.

FACTORS DE RISC 

  • Llargues exposicions a llum UV
  • Tabaquisme
  • Ús perllongat de corticoides orals o inhalats
  • Diabetis
  • Antecedents familiars i factors genètics
  • Traumatismes ( puncions, talls o cremades ) oftàlmics

La millor manera de fer una bona prevenció és també estar alerta als símptomes i a la seva progressió i si cal anar a l’oftalmòleg. Els experts ens recomanen una revisió oftalmològica anual.

Aquests símptomes a tenir en compte són:

  1. Visió borrosa, veure-hi doble i dificultat per veure-hi bé de nit
  2. Alta sensibilitat a la llum
  3. Veure els colors brillants més atenuats 

Veient les causes que poden accelerar l’aparició d’una cataracta, els consells que us podem donar són:

  • Protegir els ulls de la radiació solar, utilitzant ulleres de sol que filtrin els raigs UV
  • No automedicar-se en cas de notar els símptomes indicats anteriorment, ja que l’única solució a les cataractes és la cirurgia.
  • Fer-se revisions anuals dels ulls a partir dels 65 anys i cada dos en edats anteriors.

 

QUÈ EN SABEM DEL GLAUCOMA?

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que si no es tracta a temps produeix un deteriorament tan gran de la visió que pot arribar a causar ceguesa. Aquest dany del nervi òptic es produeix quan la pressió intraocular és més elevada de la que l’ull pot suportar, provocant una reducció de la visió lateral.

A diferència de les cataractes, el glaucoma és una malaltia neurodegenerativa que no té cura a dia d’avui. Però amb un bon diagnòstic precoç i un tractament instaurat a temps pot frenar-se i controlar-se.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL GLAUCOMA?

No se’n coneixen massa els mecanismes causants; però la raó més freqüent de la pujada de la pressió ocular és un funcionament inadequat de les estructures que s’encarreguen del drenatge del líquid que ocupa la part anterior, el que anomenem humor aquós. 

A l’igual que les cataractes, el glaucoma té uns factors de risc associats que cal tenir en compte:

  • Antecedents familiars
  • Edat
  • Tenir la còrnia prima i/o alta miopia
  • Diabetis i pressió sanguínia alta

Les revisions anuals a l’ oftalmòleg ens ajudaran a descartar la malaltia i sobretot a fer un diagnòstic precoç i a començar el tractament adequat per frenar el glaucoma.

El TRACTAMENT anirà en funció de l’estadi en que es trobi el glaucoma tot i que sempre anirà pel camí de reduir la pressió ocular a través de col·liris que disminueixin la producció d’humor aquós o en facilitin l’eliminació.

LA IMPORTÀNCIA DE DIFERENCIAR L’ULL SEC DEL GLAUCOMA

La sequedat ocular afecta a una gran part de la població major de 65 anys i és deguda a que el nostre ull no lubrica adequadament perquè té poques llàgrimes o són de mala qualitat. Això pot ocasionar problemes de visió i lesions a la còrnia i a la conjuntiva.

Aquests símptomes es poden confondre amb facilitat amb els dels glaucoma, ja que ens trobem amb visió borrosa, picor als ulls, sensació de sorra i sensibilitat a la llum. Aquesta simptomatologia millora amb l’aplicació de llàgrimes artificials.

Per això des de la farmàcia us aconsellem que si teniu més de 50 anys o alguns dels factors de risc de glaucoma o cataractes, us programeu la revisió oftalmològica anual, ja que la prevenció és la millor solució per aquestes patologies.

https://www.nei.nih.gov/learn-about-eye-health/en-espanol/las-cataratas

https://www.nei.nih.gov/learn-about-eye-health/en-espanol/el-glaucoma

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001620.htm

 

Llegir més

HEMORROIDES: CAUSES I SOLUCIONS

Les hemorroides són dilatacions venoses que es localitzen a les partes del recte i de l’anus, que sovint es congestionen i sagnen. A vegades es poden desplaçar fora del forat anal, desenvolupant el que s’anomena un prolapse.

Les hemorroides poden ser INTERNES ( les que es formen dins el recte tot i que poden créixer fins a sortir en funció de la gravetat ) o EXTERNES ( les que es desenvolupen fora de l’anus i queden recobertes amb pell perianal i poden reduir-se per elles mateixes ).

o

PER QUÈ PATIM HEMORROIDES?

L’estil de vida que portem actualment comporta un seguit d’actituds i hàbits que faciliten que les hemorroides es desenvolupin. 

La DIETA poc equilibrada i pobra en fibra té com a conseqüència el restrenyiment crònic que comporta un sobreesforç en el moment de la defecació; cosa que pot originar hemorroides.

Els HÀBITS D’HIGIENE poc adequats tampoc ajuden a la prevenció d’aquest problema ( per exemple, mantenir-se massa estona assegut a la tassa de vàter).

La VIDA SEDENTÀRIA és un enemic de les hemorroides. També cal vigilar quan es practiquen esports com l’equitació o el ciclisme.

En el cas de l’ EMBARÀS I EL PART, l’aparició de les hemorroides es deu a la pressió de l’úter sobre els vasos sanguinis i també es veuen agreujades pel restrenyiment que sovint acompanya aquestes situacions.

Ens trobem amb MALATIES com la hipertensió arteria, diarrees, abús de laxants irritants, per exemple que augmenten el risc de patir hemorroides

I finalment ens podem trobar que hi ha certa predisposició HEREDITÀRIA a patir-ne.

 

SIMPTOMATOLOGIA

Les hemorroides són un dels problemes de salut més corrents en adults i dels que més preguntes rebem a la farmàcia, tot i que la majoria de vegades cursen de manera asimptomàtica.

A continuació us detallem els símptomes que podeu patir si teniu hemorroides:

  • Picor o prurit anal degut a la inflamació
  • Irritació a la zona de l’anus: pot ser constant o només en el moment de defecar
  • Dolor: sobretot en hemorroides externes ja que s’inflamen els teixits de la zona on hi ha les terminacions nervioses pel dolor.

Aquests símptomes són els que des de la farmàcia us podem ajudar a pal·liar amb medicacions de consell farmacèutic i amb indicacions sobre canvis d’hàbits.

    • Hemorràgia: hem de diferenciar si la sang és fresca de color vermell brillant o no, ja que el segon cas podria venir de la part  interna de l’intestí i caldria anar al metge

 

  • Incontinència fecal

 

  • Prolapse anal: sortida de les hemorroides a l’exterior de l’anus
  • Trombosi: es manifesta amb dolor intens i constant i amb una protuberància de la mida d’un gra de raïm i cal anar al metge per evitar que s’ulceri.

L’objectiu del tractament de les hemorroides és la millora o la resolució dels símptomes. Per això, davant d’un problema d’hemorroides hem d’adoptar sempre canvis en la higiene i en la dieta.

A continuació us expliquem les mesures d’higiene i canvis en l’estil de vida que poden ajudar-nos a millorar la simptomatologia i a prevenir futurs problemes d’hemorroides.

 

MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES

  • Beure molta aigua
  • Incrementar l’aportació de fibra a la dieta
  • No consumir espècies, ni menjars picants ni alcohol, ja que produeixen irritació a la mucosa final de l’anus
  • Fer banys de seient amb aigua calenta com a mínim durant 10 minuts perquè l’esfínter anal es relaxi i així no s’ha de fer tant esforç en el moment de la defecació.
  • Neteja de la zona anal amb aigua tèbia o freda i sabó àcid o neutre després de cada deposició per evitar irritacions degudes a petites quantitats de massa fecal que es quedin a la zona
  • Eixugar-se amb tovalloletes humides específiques per aquest ús fent petits tocs
  • No utilitzar mai paper de WC 
  • Fer ús de vaselina o pomada antihemorroidal ja que l’excessiu rentat fa desaparèixer el mantell lipídic de la pell anal

 

TRACTAMENTS PER LES HEMORROIDES

  • Tractaments locals que indiqui el metge
  • Tractament quirúrgic en cas d’hemorroides més greus
  • Tractaments farmacològics 

Dins dels tractaments medicamentosos, existeixen diversos preparats que podem aconsellar-vos des de la farmàcia. Us els expliquem amb més detall a continuació:

PREPARATS TÒPICS ( CREMES I TOVALLOLETES )

  1. Anestèsics locals ( benzocaïna, lidocaïna…) que ajuden a disminuir prurit, dolor i irritació anal
  2. Esteroides tòpics ( hidrocortisona…) que tenen efecte antiinflamatori i també calmen la picor i el dolor. Els preparats amb corticoides no s’haurien d’aplicar durant més d’una setmana.
  3. Antipruriginosos  ( mentol…) que produeixen sensació de fred i calmen el malestar molt de pressa
  4. Vasoconstrictors (efedrina) i vasoprotectors ( ruscogenina)
  5. Antisèptics ( hexetidina, neomicina, resorcinol…). Els podem trobar en les tovalloletes
  6. Astringents (òxid de zinc, hamamelis, sals de bismut…) que formen una capa protectors per reduir la irritació
  7. Protectors  de la pell i emol·lients ( vaselina, bàlsam de Perú, caolin…)

PREPARATS ORALS

  1. Suplements de fibra ( plantago)
  2. Preparats fitoteràpics que contenen plantes que actuen sobre el sistema circulatori ( castanyer d’índies, vinya, ruscus, hamamelis )
  3. Preparats amb diosmina  que redueixen la dilatació del plexe i fan un efecte protector de la microcirculació, millorant la simptomatologia.

Per poder donar el consell més adequat en cada cas, us aconsellem que passeu per la farmàcia per consultar-nos tot el que necessiteu.

 

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-hemorroides-13081747

Manual Merck de información médica general. Barcelona: Océano; 1997. p. 522-3.

 

Llegir més

LA BARRERA CUTÀNIA: UN EQUILIBRI IMPRESCINDIBLE

La pell és l’òrgan més extens del cos humà que cobreix la pràctica totalitat del nostre organisme, aïllant-lo i protegint-lo, i alhora permet la relació del nostre cos amb el món exterior.

L’epidermis és la capa més superficial de la pell i és la que desenvolupa principalment aquesta funció de defensa. Per això, l’efecte barrera de la pell també s’anomena BARRERA EPIDÈRMICA.

L’epidermis té una estructura molt particular, i per descriure-la, en el món científic, s’utilitza sovint la imatge d’una paret formada per blocs de totxanes ( en realitat són els corneocits, cèl·lules de la pell plenes de queratina ) que es mantenen junts gràcies a un ciment ric en greixos ( lípids epidèrmics ).

Per entendre la importància de la barrera cutània, hem de conèixer els 3 estrats de la epidermis que actuen de manera sinèrgica:

  • ESTRAT CORNI (EC): és la barrera externa de primer nivell; limita la pèrdua d’aigua del cos i és el que fa pròpiament la funció de defensa enfront a elements externs, ja que té una elevada resistència a les agressions de l’entorn.

També ens aporta la flexibilitat i plasticitat que permet tota la gama de moviments i plecs dels teixit cutani.

  • UNIONS ESTRETES (UE): són estructures de proteïnes que formen la barrera interna de segon nivell; bloquegen l’entrada d’elements estranys que podrien estimular el nostre sistema immunitari
  • CÈL·LULES DE LANGERHANS (CL): són la barrera immunològica. S’activen quan existeix un perill o dany a les barreres més externes

Aquests tres estrats treballen junts formant un “sistema de barrera” que genera un eficient control de la superfície de la pell.

Aquest sistema tan organitzat és de vital importància per evitar que la funció barrera de la pell es vegi compromesa per situacions que poden acabar desencadenant una patologia, i hem de procurar aconseguir un contingut d’aigua adequat i ben distribuït en totes aquestes estructures.

 epi

SITUACIONS QUE PODEN ALTERAR LA BARRERA CUTÀNIA

 

A continuació veurem algunes de les situacions que comprometen la integritat de la barrera epidèrmica; hem de tenir molt en compte que si aquestes condicions patològiques no es gestionen adequadament i constant des de les primeres manifestacions poden arribar a provocar problemes de salut que no només es limiten a la pell sinó que poden afectar a altres òrgans intern.

  1. DERMATITIS ATÒPICA

 

És una dermatosis crònica de tipus al·lèrgica i de caràcter inflamatori que cursa amb brots i amb lesions tipus èczema, vermellors i picors.

La dermatitis atòpica pot acabar desencadenant al·lèrgies i l’aparició de patologies respiratòries.

 

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

 

Cal prendre el sol de manera segura, i per això és imprescindible que utilitzem fotoprotectors enriquits amb substàncies reparadores de la pell (olis, ceres, vitamines liposolubles, ceramides….) que evitin la dessecació de la pell.

 

  1. DERMATITIS DE CONTACTE

 

És una afecció dèrmica en forma d’èczema com a resposta de la pell a un contacte amb un agent sensibilitzant extern.

Ens trobem amb lesions vermelloses, edema i picor a l’àrea de contacte que poden evolucionar amb l’aparició de vesícules.

Dins de les dermatitis de contacte, hi trobem la dermatitis del bolquer i la dermatitis causada per la mascareta .

 

En el cas de la mascareta, la nostra pell no està acostumada a interacciona amb un ambient semi-oclusiu que evita l’intercanvi normal amb l’exterior. Aquest ambient que generem amb la mascareta, tan poc oxigenat i tan càlid i humit i ric en CO2 és molt propici perquè l’epidermis pateixi lesions ( irritacions i maskacné)

 

CONSELLS DES DE LA FARMÀCIA PEL MANTENIMENT DE LA BARRERA CUTÀNIA

 

  • Utilitzar sabons i gels de bany que mantinguin i respectin el mantell lipídic i el pH de la pell
  • Incorporar a la bany productes formulats a base de cereals  i olis emolients i hidratants
  • Utilitzar llets i locions corporals hidratants després de la dutxa amb actius que aportin elements d’hidratació (àloe vera, ceramides….)
  • Utilitzar cremes i pomades amb poder aïllant sobre les zones exposades a agressions. En aquest cas cal fer una higiene acurada de la zona abans d’aplicar la pomada
  • Utilitzar protectors solars adequats amb elements reparadors de la pell
  • Beure molta aigua, ja que la conseqüència de la falta d’aigua és la deshidratació de la pell.

 

 

Si necessiteu resoldre algun dubte o demanar-nos algun consell ja sabeu que estem a la vostra disposició.

 

www.elservier.es/es-revista-offarm-4-articulo-cremas-barrera-13067348

unifarcobiomedical.es/skinmag/la-barrera-epidermica-cuestion-de-equilibrio

 

Llegir més

ACIDESA ESTOMACAL I MALALTIA DE REFLUX GASTROESOFÀGIC (MRGE)

En moltes ocasions després d’un dinar pesat o a l’anar a dormir apareix una sensació de cremor a la part baixa del pit que, fins i tot, pot acompanyar-se d’un sabor agre o amarg a la gola i la boca.

Gairebé tothom experimenta de manera ocasional l’acidesa o pirosi, però si apareix de manera freqüent i progressiva (més de dues vegades per setmana), es considera que es té la malaltia de reflux gastroesofàgic (MRGE).

Causes de reflux:

En el procés de deglució, les parets musculars de l’esòfag es mouen per empènyer l’aliment cap a l’estómac. Quan ha penetrat a l’estómac, un múscul anomenat esfínter esofàgic inferior tanca l’esòfag. Si aquest múscul no aconsegueix tancar bé, els continguts de l’estómac poden ser retornats a l’esòfag. El material parcialment digerit és àcid i irritant per l’esòfag, de manera que ocasiona sovint acidesa.
1Altres causes que poden produir acidesa són: l’embaràs, alguns aliments, les begudes alcohòliques i alguns medicaments. El tractament de l’acidesa és important perquè amb el transcurs del temps, el reflux pot danyar l’esòfag. Els medicaments sense recepta mèdica poden ajudar. Però si l’acidesa persisteix, és possible necessitar medicaments amb recepta mèdica o una cirurgia.

Recomanacions higièniques i sanitàries

  • Evitar els aliments i begudes que puguin desencadenar el reflux: alcohol, cafè, te i altres begudes amb cafeïna i carbonatades, xocolata, sucs i fruites cítriques, aliments condimentats i grassos, productes amb tomàquet, all, ceba crua, pebre negre i vinagre
  • Menjar amb moderació, ja que un estómac ple exerceix una pressió extra sobre l’esfínter esofàgic inferior i augmenten les possibilitats que l’aliment sigui retornat a l’esòfag
  • Evitar menjar les 2-3 h abans d’anar a dormir.
  • No fer exercici immediatament després de dinar
  • Baixar de pes, ja que l’obesitat augmenta la pressió abdominal
  • Deixar de fumar, ja que el fum de la cigarreta conté químics que debiliten l’esfínter esofàgic inferior
  • Dormir amb el cap aixecat uns 15 cm, ja que quan es dorm amb el cap a un nivell més alt que l’estómac es redueix la possibilitat que els aliments parcialment digerits es tornin a l’esòfag
  • Evitar l’ús de vestimentes al voltant de la cintura, a causa de que estrenyen l’estómac
  • Reduir l’estrès

Malgrat aquestes recomanacions, és important realitzar un registre per saber amb exactitud quan apareixen els símptomes i en quins moments. A més, hem de tenir en compte que en el cas que els símptomes persisteixin és imprescindible recórrer a un professional perquè pugui fer un correcte diagnòstic.

Tractament:

El tractament principal de l’acidesa estomacal són els antiàcids. Tenen com a finalitat neutralitzar l’excés d’àcid secretat per l’estómac, responsable de la sensació desagradable.

 Un dels antiàcids més populars és el bicarbonat sòdic (Sals Eno®). La seva acció és ràpida i potent però dura poc temps i la seva utilització perllongada produeix un efecte secundari que consisteix en un efecte rebot: l’estómac augmenta la seva producció d’àcid per compensar el que ha estat neutralitzat per l’antiàcid. Com que conté sodi, ha de ser utilitzat amb precaució per les persones que realitzen dietes baixes en sodi, les hipertenses i les que presentin problemes renals. Ha d’administrar-se amb aigua, i no amb llet, després dels àpats i abans d’anar a dormir. No s’ha de prendre de forma continuada durant més de 2 setmanes.

Les sals d’alumini i magnesi (Almax®, Gaviscon® … etc) són menys potents que el bicarbonat sòdic, però la seva acció és més prolongada i produeixen menys efectes secundaris. Actuen a la zona intestinal sobre el peristaltisme. En general, els efectes secundaris més freqüents són: restrenyiment, diarrea o efecte laxant, set i rampes a l’estómac. Molts d’aquests medicaments es presenten com pastilles masticables que han de ser mastegades abans d’empassar perquè actuïn amb més rapidesa. Els antiàcids no han d’administrar a nens menors de 6 anys i cal consultar a el metge o farmacèutic abans de automedicar-se amb ells en cas d’embaràs, lactància, dietes pobres en sal o mentre s’estigui consumint altres fàrmacs.

A més, si els símptomes persisteixen o són freqüents en el temps, el professional sanitari haurà de valorar si hi ha MRGE i podrà prescriure altres medicaments.

Fonts d’informació:

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-acidez-antiacidos-13067347

https://medlineplus.gov/spanish/heartburn.html

https://salud.bayer.es/bayer-te-cuida/index.php/prevenir-acidez-estomago

Ilustración: https://medicinaysaludpublica.com/reflujo-acido-y-reflujo-gastroesofagico-son-lo-mismo/ 

Llegir més

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Els problemes de control de la bufeta afecten la manera en què una persona reté o allibera l’orina. Quan s’escapa orina involuntàriament i de manera freqüent, podria tractar-se d’incontinència urinària.


Símptomes 


Els símptomes de la incontinència urinària poden ser: la necessitat d’anar sovint al bany o si s’escapa orina durant les activitats quotidianes.


Factors que fan a una persona més propensa a desenvolupar incontinència urinària


  • Ser de la tercera edat. A mesura que una persona envelleix, els músculs de les vies urinàries s’afebleixen, la qual cosa dificulta la retenció de l’orina.
    • Esdeveniments de la vida, com l’embaràs, el part i la menopausa en les dones, i problemes de la pròstata en els homes.
    • Problemes de salut, com la diabetis, obesitat o restrenyiment de llarga durada
    • Fumar
    • Defectes congènits. El pacient pot tenir un problema amb l’estructura de les seves vies urinàries.


Tipus d’incontinència urinària


Incontinència d’esforç
La incontinència d’esforç es produeix quan algun moviment, com tossir, esternudar, riure o fer activitat física, exerceix pressió sobre la bufeta i fa que s’escapi l’orina.


Incontinència d’urgència
La incontinència d’urgència ocorre quan una persona sent o té una forta urgència o necessitat d’orinar i té una fuita abans d’arribar al bany. Els professionals d’atenció mèdica sovint es refereixen a la incontinència d’urgència com a bufeta hiperactiva, que pot ocórrer quan alguns nervis i músculs de la bufeta no estan treballant coordinadament.
A vegades, una persona pot tenir incontinència d’urgència i incontinència d’esforç al mateix temps, la qual cosa també es coneix com a incontinència mixta.

Incontinència reflexa
La fuita d’orina sense advertència pot ser una incontinència reflexa. Pot ocórrer sovint quan els nervis de la bufeta d’una persona estan danyats i no es “comuniquen” amb el cervell correctament. Durant la incontinència reflexa, la bufeta es pot contreure o tenir un espasme en el moment equivocat, causant una fuita d’orina. Entre les causes de la incontinència reflexa es troba l’esclerosi múltiple o una lesió a la medul·la espinal.


Incontinència per sobreeiximent
La incontinència per sobreeiximent ocorre quan la bufeta no es buida per complet, causant que encara quedi massa orina en la bufeta. Amb aquesta afecció, l’orina s’escapa perquè la bufeta està molt plena.


Incontinència funcional
La incontinència funcional ocorre quan una discapacitat o barrera física, o un problema per a parlar o pensar, impedeix que la persona arribi al bany a temps. Per exemple, és possible que una persona en cadira de rodes no pugui arribar al bany a temps, una persona amb artritis podria tenir problemes per a descordar-se els pantalons, o una persona amb malaltia d’Alzheimer potser no s’adona que necessita programar les visites al bany.


Incontinència temporal
La incontinència temporal o transitòria dura poc temps degut a una situació passatgera, com l’ús d’un determinat medicament o per exemple a causa d’una tos forta.

 

Orinar-se en el llit
A alguns adults se’ls escapa l’orina durant el somni per una varietat de raons: determinats medicaments, prendre cafeïna o alcohol a la nit, infeccions de les vies urinàries, els càlculs renals, la diabetis insípida, l’engrandiment de la pròstata o l’apnea obstructiva del somni.


Tractament


El tractament depèn del tipus d’incontinència urinària entre altres factors. Per això, és important que la seva metgessa li faci el diagnòstic oportú. A vegades és necessari la realització d’un estudi urodinàmic. Aquesta prova provoca i reprodueix els símptomes que refereix la pacient amb la finalitat d’obtenir un registre gràfic i reconèixer el tipus d’incontinència.

A més dels medicaments indicats per a la incontinència urinària, existeixen dispositius mèdics com per exemple les sondes o els pessaris.

El pessari està indicat per a dones i es tracta d’un anell de plàstic tou que pressiona la vagina i la uretra evitant així menys fuites d’orina.

 

Altres ajudes per als problemes de control de la bufeta
Fins i tot després del tractament, és possible que al pacient se li continuï escapant l’orina de tant en tant. Determinats productes poden ajudar-lo amb la fuita d’orina:

  • Protectors grans d’un sol ús. El pacient pot usar protectors grans d’un sol ús per a protegir les cadires i el llit.
  •  Netejadors i cremes especials per a la pell. Els netejadors i cremes especials per a la pell poden prevenir que s’irriti la pell al voltant de la uretra.
  •  Bolquers tipus pants o compreses molt discretes.

 

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/enfermedades-urologicas/problemas-de-control-de-la-vejiga-incontinencia-urinaria

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/incontinencia-urinaria

 

Llegir més

CREMADES

Les cremades són lesions que es produeixen a la pell a conseqüència de l’acció d’agents físics, tèrmics o químics que produeixen un augment de la permeabilitat capil·lar, edema i pèrdua de líquids a causa de la destrucció dels vasos sanguinis que queden afectats.


Classificació
Les cremades es poden classificar en funció de diferents criteris:


1-Segons l’agent causant poden ser: cremades tèrmiques, elèctriques, químiques i per radiació. Centrant-nos en les tèrmiques en aquest grup trobem:

● Per calor: són les més freqüents, degudes a fonts externes de calor que eleven la temperatura de la pell i els teixits, provocant la mort o carbonització de les cèl·lules. A partir de 40 °C la pell comença a presentar alteracions. Si la temperatura arriba a aconseguir els 70 °C el que es produeix és destrucció del teixit epidèrmic.
Dins d’aquest grup trobem:


Cremades per contacte: per sòlids calents (són profundes, però poc extenses) o per líquids calents (són més extenses i penetren amb facilitat).
 Cremades per vapors o gasos: també anomenades cremades per inhalació, són cremades que en molts casos poden passar desapercebudes a simple vista però que generen un gran risc vital per al pacient. Aquest tipus de cremades es produeixen per l’exposició intensa als vapors i gasos produïts per la combustió o ebullició de certes substàncies. Es produeixen cremades a les mucoses de les zones exposades.

 

  • Per fred: temperatures extremadament baixes disminueixen la microcirculació,  la qual cosa comporta enrogiment, butllofes i necrosis de la pell i del teixit subcutani i fins i tot la pèrdua irreversible de la zona danyada.

    2-Segons la seva extensió


Una cremada té repercussions importants si afecta un 10% de la superfície corporal d’un nen o més del 15% de l’organisme d’un adult i cal anar com més aviat millor a un centre sanitari.
A més, hem de tenir en compte la localització de la cremada, considerant les zones crítiques: cara, ulls, orelles, coll, mans, peus i perineu. Totes aquestes zones cicatritzen més lentament i de manera problemàtica.


3-Segons la seva profunditat


En funció de la profunditat de la superfície afectada les cremades poden ser de primer, segon i tercer grau.
Primer grau: són les més superficials i per tant les més lleus. Només es veu afectada l’epidermis, podem apreciar una superfície seca, i un eritema dolorós. No es formen butllofes i milloren entre tres i cinc dies, sense deixar cicatriu.
Segon grau:


  • Superficials: afecten l’epidermis i part de la dermis, es caracteritzen per presentar butllofes i eritema. Produeixen un intens dolor. Milloren entre set i catorze dies, sense deixar generalment cicatriu.

    • Profundes: afecten la part més profunda de la dermis. Aquestes cicatrius no fan mal, ja que produeixen destrucció de terminacions nervioses. Es forma una escara ferma i gruixuda, que dificulta la cicatrització, la qual pot allargar-se per un període superior a 35 dies. Produeixen una pèrdua permanent de pèl i glàndules sebàcies. Deixen cicatriu, la qual pot requerir cirurgia.


Tercer grau: es produeix una destrucció completa de tot el gruix de la pell. No fan mal, es produeix una anestèsia de la zona. L’evolució és lenta, deixen sempre cicatriu, i requereixen tractament quirúrgic.

Complicacions:

La principal complicació de les cremades menors (les de primer grau i segon grau superficial que no afectin a més d’un 1% de la superfície corporal) és el risc d’infecció.
La sobre infecció de les ferides retarda i complica la cicatrització d’aquestes. Per això hem de tractar-les immediatament.

Tractament:


– Per aturar el procés de la cremada i alleujar el dolor, hem de refredar la zona afectada submergint-la en aigua freda o col·locant apòsits estèrils mullats en aigua freda durant almenys quinze minuts. No s’ha de col·locar la cremada sota un raig d’aigua freda, ja que, si la cremada no és de primer grau, es pot aixecar la pell danyada, dificultant la seva curació. Mai s’ha d’utilitzar aigua gelada, ni glaçons, ja que afavoririen una hipotèrmia.
-Treure robes i joies, sempre i quan no estiguin adherides a la pell.
-Netejar la cremada amb aigua i sabó, amb cura de no irritar la pell. Aclarir amb aigua abundant.
-Aplicar una pomada antisèptica els primers dies i tapar la zona amb un apòsit estèril. També és útil l’aplicació d’apòsits impregnats o tuls, de venda en farmàcies, que mantindran la zona hidratada en tot moment.
-Quan la cremada deixi de fer mal, s’indicarà l’aplicació d’una crema cicatritzant, que pot contenir centella asiàtica, oli de rosa mosqueta, o simplement molècules emol·lients com la vaselina.
-Evitar l’exposició al sol els sis mesos següents.
-Si apareix en la zona una butllofa es netejarà amb un antisèptic que no canviï l’aspecte de la cremada: clorhexidina al  0,05% o povidona iodada al 10%.

 

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-las-quemaduras-su-tratamiento-13053120

Guía tratamiento de las heridas y quemaduras. Grupo de Dermatología de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC) 

 

Llegir més

DISFUNCIÓ ERÈCTIL

Què és?

La disfunció erèctil (DE) és la incapacitat persistent d’aconseguir i mantenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria. Es tracta d’un problema relacionat amb els aspectes físics i psicològics de la salut que té un important impacte en la qualitat de vida de les persones afectades i en la de les seves parelles. A més, s’ha de tenir en compte que pot ser un símptoma inicial de malaltia cardiovascular.

Si passa esporàdicament no significa que es tingui disfunció erèctil, per a que aquesta pugui diagnosticar-se, és necessari que els fracassos es repeteixin almenys durant 3 mesos. La prevalença de la disfunció erèctil a Espanya, entre els homes de 25 a 70 anys és del 12.1%.

Causes de la disfunció erèctil


Com que una erecció requereix d’una precisa seqüència d’esdeveniments, la DE pot ocórrer quan s’altera qualsevol d’ells. La seqüència passa pels impulsos nerviosos cerebrals, la resposta dels músculs, les venes i artèries … etc
Malalties com la diabetis, la insuficiència renal, l’alcoholisme crònic, l’esclerosi múltiple, l’arterioesclerosi, malalties vasculars i malalties neurològiques s’associen a aproximadament el 70% dels casos de DE. Altres causes poden ser l’estrès, l’ansietat, el tabaquisme i la fatiga..

 

Recomanacions


>No renunciar a la vida sexual. La falta d’erecció no significa que l’home no tingui desig sexual. No tractar de culpabilitzar-se per això ni tractar de “concentrar-se” exclusivament a tenir una erecció: relaxar-se i gaudir és més efectiu.
>Parlar amb la seva parella. No fer-ho sol complicar les relacions. La seva ajuda sempre resultarà positiva per a tots dos.
>Visitar al metge amb regularitat.
>Mantenir una vida activa, realitzar exercici físic i menjar sa.
>No fumar.


Preguntes freqüents


Quins tractaments existeixen?
En la majoria de les ocasions el tractament recomanat consisteix en un tractament amb medicaments orals com el sildenafilo, vardenafilo, tadalafilo…: són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps. En cas de no respondre al tractament anterior pot ser necessària l’administració d’injeccions intracavernoses o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang a la zona. 


Com funcionen els comprimits?
L’efecte comença aproximadament a partir dels 30 minuts després d’estímul sexual i  millora l’erecció en permetre una major afluència de sang al penis. 


Tothom pot prendre aquests comprimits?
Aquest medicament pot interaccionar amb altres fàrmacs indicats per a:  dolor d’angina de pit; per determinades malalties de cor, fetge i ronyó… Per això és molt important consultar amb el metge o farmacèutica. Aquest medicament va sempre amb prescripció mèdica.

 

https://www.fisterra.com/guias-clinicas/disfuncion-erectil/#33302

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-disfuncion-erectil-tratamiento-13049602

Documento SEFAC, infografia

 

Llegir més

PROBIÒTICS

L’intestí està cobert per unes microvellositats i uns microorganismes específics que, entre altres funcions, el converteixen en l’òrgan amb la capacitat immunitària més important de l’organisme. Controla respostes immunitàries contra les proteïnes de la dieta (prevenció d’al·lèrgies alimentàries) i contra microorganismes patògens: virus (rotavirus, poliovirus), bacteris (Salmonel·la, Listeria, Clostridium, etc.) i paràsits (Toxoplasma).
Els microorganismes que habiten en l’intestí, també coneguts com a flora o microbioma intestinal, tenen una gran influència en la salut digestiva i en el sistema immunitari i, per extensió, en l’estat general de salut de l’individu. Per això, aquest ecosistema ha de mantenir-se en equilibri.
No obstant això, existeixen moments o certes patologies en les quals la nostra flora intestinal es veu alterada, algunes d’aquestes situacions poden ser:

 

Les diarrees infeccioses: els agents causants eliminen la flora intestinal deixant la superfície mucosa sense els mecanismes immunitaris.


L’ús d’antibiòtics: la funció d’aquests és la d’eliminar agents patògens, però de vegades també pot veure’s afectada la flora intestinal. Quan això passa, augmenta la susceptibilitat de patir altres infeccions fúngiques, diarrees…


-En algunes malalties inflamatòries com la síndrome de l’intestí irritable, o en algunes intoleràncies o al·lèrgies com la intolerància a la lactosa, la celiaquia…


-En processos d’hipersensibilitat en que intervenen mecanismes immunològics com: asma, dermatitis atòpica…

En aquest sentit, la ingesta de probiòtics i prebiòtics és beneficiosa. I què són?
Com hem comentat, la clau per a un microbioma sa és tenir un equilibri entre les gairebé 1000 espècies diferents de bacteris de l’intestí.
Hi ha dues maneres de mantenir aquest equilibri: ajudar al fet que creixin els microorganismes que ja estan en l’intestí aportant els aliments que els agraden (prebiòtics) i afegir microorganismes vius directament al cos (probiòtics) per a facilitar la recolonització dels microorganismes autòctons.
Existeix gran varietat de probiòtics en el mercat. D’una banda, podem trobar probiòtics associats a altres compostos, ja siguin prebiòtics, vitamina D, glutamina, zinc i seleni, pro antocianidines.. D’altra banda els estudis realitzats correlacionen una soca concreta amb una patologia determinada. A la farmàcia et podem assessorar de quin és millor per al teu cas.


El perfil de seguretat d’aquest tipus de productes és molt alt i la seva administració no acostuma a provocar efectes adversos. No obstant això, certs grups de població (individus immunodeprimits o en tractaments amb immunosupressors, pacients amb malalties autoimmunes, amb diarrees sanguinolentes o convalescents de cirurgia cardíaca) han d’evitar el seu consum tret que el metge els prescrigui específicament.

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-probioticos-X0213932417608720

https://es.medmedia.me/probioticas?utm_campaign=adwlopb_es_txt-kontekst&utm_term=probi%C3%B3tico&gclid=EAIaIQobChMI85O-6KSM7AIV1entCh3Y0AkkEAMYASAAEgIGl_D_BwE

https://celicidad.net/vellosidades-intestinales/

 

Llegir més

VACUNES

Una vacuna és un medicament que s’obté a partir d’un microorganisme. Quan s’administra a una persona sana, fa que la persona produeixi defenses contra aquest. Si en un futur aquesta persona entrés en contacte amb el microorganisme contra el qual ha estat vacunada, les defenses el protegirien i no patiria la malaltia.

Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o la poliomielitis, tot i que no s’han erradicat del tot n’hi ha molt pocs casos.

 

Per què són tan importants les vacunes? Que pot passar si no ens vacunem?

Les vacunes són molt beneficioses en 2 sentits, per una banda a nivell individual: si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia, alguna de les quals pot originar seqüeles importants o fins i tot la mort.

Per altra banda, les vacunes són beneficioses a nivell social o comunitari: si no ens vacunem, a més de patir la malaltia, la podem transmetre a altres persones de manera que aquesta infecció s’estengui entre la població: és el que es coneix com a brot (aparició sobtada de la malaltia),  epidèmia (si la propagació és en un territori concret) o pandèmia (si la propagació és dóna en més d’un continent).

A més a més, existeix una petita part de la població: els pacients immunodeprimits, que presenten major risc a patir infeccions greus i degut a la seva condició mèdica no sempre es poden vacunar. Per això és tan important la immunitat de grup, és a dir, que els individus que no es puguin vacunar quedin protegits per la resta ja que tots aquells vacunats no tindran la malaltia ni tampoc la transmetran als més susceptibles.

Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus?

“El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem”.

 Les vacunes són medicaments molt segurs. Amb tot i això, algunes persones poden experimentar algun efecte secundari, en general lleu i passatger, com pot ser febre, inflamació, envermelliment o dolor en la zona de la injecció. Les reaccions al·lèrgiques a les vacunes o altres efectes secundaris greus són molt rars i apareixen en ocasions comptades.

 

Quan ens hem de vacunar?

 Les autoritats sanitàries classifiquen les vacunes en “sistemàtiques” i “no sistemàtiques”.

 

1

 

 Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i a Catalunya s’apliquen d’acord amb el calendari oficial de vacunacions sistemàtiques.

 

 Les vacunes no sistemàtiques no estan incloses en el calendari de vacunacions i només s’aconsellen a certes persones (nens o adults) o grups de població que es troben en circumstàncies concretes que els fan més vulnerables a determinades infeccions. Per exemple, treballadors d’escoles o centres sanitaris, viatgers, etc.

 

Actualment, les vacunes que estan finançades són: 
 

  • Poliomielitis (VPI). Aquesta vacuna combat el poliovirus, un virus que produeix una malaltia lleu, però que, si afecta al sistema nerviós pot provocar paràlisi a les cames i fins i tot la mort. S’administra als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys o als 2, 4, 6 i 18 mesos. A Espanya s’acostuma a administrar juntament amb les vacunes contra diftèria, tètanus, tos ferina.

 

  • Diftèria-tètanus-tos ferina (dTpa). Aquesta es pot administrar des de fins i tot abans del naixement, a partir de la setmana 18 de gestació. Després s’administra juntament amb la VPI als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys.

 

  • Haemophilus influenzae b (Hip). Aquesta vacuna es preventiva contra un bacteri que pot produir conseqüències molt greus (pneumònia o meningitis, entre altres), sobretot en nens menors de cinc anys. Per això en el calendari es recomana posar-la als 2, 4 i 11 mesos. Es pot administrar sola o dins de la pentavalent o l’hexavalent.

 

  • Xarampió-rubèola-parotiditis (TV). Coneguda com la triple vírica (TV), a Europa s’administra com una sola vacuna per a combatre aquests tres virus. La primera dosi es recomana als 12 mesos i la segona als 3-4 anys.

 

  • Hepatitis B (HB). L’hepatitis B és una malaltia vírica que, malgrat poder estar anys sense manifestar-se, pot tornar-se crònica i causar malalties molt greus. S’aconsella vacunar als bebès als 3, 4 i 11 mesos i afegir una dosi més en el moment de néixer en cas que la mare hagi donat positiu en el virus.

 

  • Malaltia meningocòccica. La meningitis, una malaltia molt greu que afecta a les meninges i pot provocar danys irreversibles, pot estar causada per diferents bacteris, per això existeixen diferents vacunes. A l’actualitat, es financen la MenC, que s’administra als 4 i als 12 mesos i la MenACWY, als 12 anys.

 

  • Varicel·la (VVZ). Encara que es tracti d’una malaltia que no sol produir complicacions, si es dona el cas, poden ser molt greus, com l’atàxia cerebel·losa o la pneumònia. En l’actualitat es recomana la seva administració als 15 mesos i als 3-4 anys.

 

  • Virus del papil·loma Humà (VPH). Es tracta d’un virus molt freqüent que en la majoria dels casos cursa sense símptomes, però que si persisteix en l’organisme pot produir càncer cervical en dones i altres tipus de càncer en homes. Està finançat, però només a les dones i s’administra als 12 anys en dues o tres dosis durant sis mesos.

 

  • Malaltia pneumocòccica. Es tracta d’una malaltia bacteriana que pot produir infeccions molt greus, sobretot en infants. Per a evitar-ho, es recomana la vacunació als 2, 4 i 11 mesos.



Vacunes no finançades però aconsellades

  • Rotavirus. Els pediatres recomanen posar la vacuna del rotavirus a tots els lactants de menys de 6 mesos. No està finançada.  El rotavirus produeix gastroenteritis i tot i no ser molt greu, afecta a tots els nens menors de dos anys en un moment o altre, i els nens més petits de vegades s’han d’acabar ingressant a l’hospital.
  • Meningococ ACWY o ‘Meningococ tetra’. Està recomanada als 12 mesos i als 12 anys. Afecten normalment als nens més grans, sobretot adolescents.
  • Meningococ B. Està recomanada als 3, als 5 i als 12-15 mesos. “El meningococ b afecta especialment els lactants. Es pot administra
  •  r a partir dels dos mesos de vida o a partir dels 10 anys.
  • Virus del papil·loma. Es recomana aquesta vacuna a nens i nenes als 11 – 12 anys. Només està finançada en les nenes.

 

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:

 

https://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=242:que-es-una-vacuna&catid=38&Itemid=472&lang=ca

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacunacions/tipus-de-vacunes/

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8035/1778033.pdf

https://www.rac1.cat/societat/20200108/472784225668/vacunes-recomanacions-calendari-2020-pediatres-associacio-espanyola-de-pediatria.html

https://www.diarimes.com/noticies/oci/mares_pares/2020/01/08/quines_son_les_vacunes_que_financa_estat_per_als_nens_75006_3075.html?

 

Llegir més

IMPETIGEN

L’impetigen és una infecció bacteriana superficial i localitzada a la pell que afecta principalment infants d’entre 2 i 5 anys, encara que poden resultar afectades persones de totes les edats.

És una infecció habitualment de caràcter lleu, però molt contagiosa. Es pot estendre fàcilment a altres zones del cos i a altres persones per contacte directe o indirecte.

L’impetigen és més comú a l’estiu i també a principis de la tardor, ja que la calor i la humitat n‘afavoreixen l’aparició. 

Agent causal

Dos bacteris poden produir aquesta infecció, Staphylococcus aureus Streptococcus pyogenes, i el primer és el causant de la major part dels casos. El quadre clínic que produeixen és el mateix si està causat per un o altre bacteri.

Infecció:

A partir d’alguna lesió de la pell, que pot ser petita (una picada, una rascada, o fins i tot una lesió de dermatitis atòpica), algun dels bacteris que hem comentat s’instal·la en aquesta ferida i la infecta.

Si ens rasquem la lesió infectada i després ens rasquem alguna altra part del cos, el bacteri es transporta a un segon lloc, on apareixerà una lesió, sovint una ampolla que es rebentarà i acabarà fent una crosta. I així successivament… Com més vegades ens rasquem, més anem fent córrer la infecció.

Transmissió 

Directa: Si ens rasquem aquestes ferides, podem transmetre el bacteri a altres persones a través de les mans infectades.

Indirecta: a partir d’algun objecte que hagi estat en contacte amb la persona que té la infecció (roba, tovalloles…).

Simptomatologia:

El símptoma més comú de l’impetigen és l’aparició de lesions a la pell. La presentació més habitual és en forma de butllofes amb contingut inicialment transparent i més tard tèrbol. Les butllofes es trenquen amb facilitat deixant una zona vermellosa inflamada que es cobreix d’una crosta fina groguenca, que es desprèn sense deixar cicatriu.  

De vegades es pot tenir febre, però com que si no es complica sol ser una infecció molt localitzada a la pell, no sol haver-n’hi.

Les lesions habitualment es localitzen a la cara al voltant dels orificis de la boca o nas i a les extremitats. En infants petits, també es freqüent localitzar-les a la zona del bolquer.

Tractament

Tot i que l’impetigen acostuma a desaparèixer espontàniament al cap d’unes setmanes, es recomana tractar-lo per accelerar-ne la curació i evitar l’extensió de les lesions a altres zones de la pell i la transmissió de la infecció a altres persones.

El tractament d’elecció és un antibiòtic local en forma de pomada per curar la infecció; tot i això en algunes ocasions es requereix tractament oral, especialment si les lesions són més extenses. És important prendre els antibiòtics durant el temps que ha indicat la metgessa, independentment que les lesions hagin o no desaparegut.

Prevenció:

La millor manera de tenir la pell sana és mantenir-la neta. Qualsevol ferida superficial s’ha de rentar immediatament amb aigua i sabó per aplicar després alguna solució antisèptica.

Per evitar la transmissió de la infecció es recomana:

  • Rentar les mans freqüentment amb aigua i sabó abundant. 
  • Tallar bé les ungles i mantenir-les netes.
  • Mantenir seques i netes les zones de pell afectada.
  • Evitar tocar o gratar la pell lesionada.
  • No compartir tovalloles ni roba com mocadors o bufandes.
  • Netejar amb detergent els objectes o superfícies potencialment contaminats, com ara joguines o mobles.
  • No fer activitats que impliquin molt contacte personal.
  • Es recomana tapar les lesions que estiguin descobertes fins que hagin format crosta.
  • Un infant infectat no ha d’anar a l’escola fins a 48 hores després que hagi iniciat el tractament antibiòtic. En alguns casos, pot ser recomanable perllongar el temps d’absència si les lesions no estan seques.
Llegir més

ESTRÈS I ANSIETAT:

L’estrès és una reacció fisiològica que ajuda per exemple a evitar un perill i estar atent/a a l’entorn. Enfront de determinades situacions el cos comença a produir unes hormones perquè el cervell estigui alerta, per a contreure els músculs, o per a augmentar el pols, i produir així una resposta ràpida: “barallar” o “fugir”.

La resposta del cos a aquests estímuls es diu estrès agut, és un mecanisme de defensa i desapareix ràpidament passat el perill potencial. No obstant això, quan mantenim aquest estat durant molt de temps, apareix l’estrès crònic, en el qual el cos es manté alerta fins i tot quan no hi ha perill, i això pot causar problemes de salut.

 El fet de tenir els nivells de les hormones com el cortisol elevats durant llargs períodes pot produir símptomes o patologies com:

A curt termini:
-diarrea o restrenyiment
-mala memòria
-mal de cap
-falta d’energia o concentració
-problemes sexuals
-coll o mandíbula rígids
-cansament
-problemes per a dormir
-malestar d’estómac
-pèrdua o augment de pes


A llarg termini:
-pressió arterial alta
-insuficiència cardíaca
-diabetis
-obesitat
-depressió o ansietat
-problemes de la pell, com acne o èczema
-problemes menstruals

Com afrontar l’estrès?
1. Reconèixer l’origen i els símptomes: El primer pas per reduir l’estrès és reconèixer-lo. Es pot experimentar de diferents maneres: sentir-se irritable, enfadar-se, tenir insomni, mal de cap o malestar estomacal. Quins són els senyals de l’estrès en el seu cas? Una vegada es coneixen els senyals, es pot començar a afrontar.
Addicionalment, identificar les situacions que poden provocar estrès. Poden ser la família, l’escola, el treball, les relacions, els diners o els problemes de salut. Una vegada es comprèn d’on ve l’estrès és més fàcil obtenir eines per a afrontar-lo.

2.No es recomana intentar evitar l’estrès amb comportaments poc saludables com, per exemple:

– Menjar en excés
– Fumar cigarretes
– Beure alcohol
– Dormir massa o no dormir prou

3.Trobar tècniques saludables per a reduir l’estrès:


-Reconèixer les coses que no es poden canviar. Acceptar que no es poden canviar certes coses permet deixar-les anar i no alterar-se. Per exemple, no pot canviar-se el fet de conduir en hora punta. Però es poden buscar maneres de relaxar-se en el trajecte, com escoltar un podcast o un audiollibre.


-Evitar les situacions estressants. Sempre que sigui possible, mantenir-se allunyat/a de la font de l’estrès.


-Fer exercici. Realitzar activitats físiques tots els dies és la millor i més fàcil manera de superar l’estrès. Amb l’exercici, el cervell allibera substàncies químiques que milloren l’estat d’ànim.


-Canviar la perspectiva. Intentar desenvolupar una actitud més positiva davant els desafiaments reemplaçant els pensaments negatius per pensaments més positius.


-Fer una cosa amb la qual gaudir. Sense importar el que es triï, intentar fer almenys una cosa al dia per a un mateix.


-Aprendre noves maneres per a relaxar-se. Existeixen molts tipus, des de respiracions profundes i meditació fins a ioga i taitxí.


-Passar temps amb els sers estimats. Passar temps amb familiars i amics pot ajudar a sentir-se millor i oblidar-se de l’estrès.


-Dormir prou. Entre 7 i 9 hores totes les nits.


-Mantenir una dieta saludable. Evitar els refrigeris amb alts continguts de sucre i consumir moltes verdures, fruites, grans integrals, lactis i proteïnes magres.


-Aprendre a dir que no. Si l’estrès ve de fer massa tasques a casa o en el treball, establir límits.

4. Consultar amb un professional de la salut és la millor opció si no es pot manejar l’estrès per un mateix.

Llegir més

SÒL PELVIÀ

El sòl pelvià sosté l’úter, la bufeta i la vagina i ajuda a mantenir el control de moltes funcions corporals.

Si els músculs del sòl pelvià estan forts i entrenats poden augmentar les sensacions durant les relacions sexuals, a més d’ajudar en la preparació i recuperació del part.

Si pel contrari, el sòl pelvià està dèbil, podem tenir incontinència urinària, prolapse (quan aquests òrgans cauen), mal d’esquena o relacions sexuals poc satisfactòries. Per això, cuidant el nostre sòl pelvià aconseguirem una vida íntima feliç i saludable. I quan abans comencem, més aviat sentirem els beneficis.

 

Per què es deteriora el sòl pelvià?

Amb el temps, el sòl pelvià pot debilitar-se com a resultat de l’embaràs i el part, l’envelliment o dels canvis hormonals associats amb la menopausa. També el sobrepès i l’estrenyiment són factors lligats a aquest problema.


Com ho puc enfortir?


?Exercicis de Kegel: Kegels (pronunciat “quegel”) són els exercicis creats pel Doctor Arnold Kegel que consisteixen en contreure els músculs del sòl pelvià cap amunt i cap a dins, podent enfortir i tonificar la musculatura pelviana. Són una valuosa eina preventiva per a millorar el sòl pelvià.

Com es realitzen? Amb la bufeta buida ens asseiem o ens fiquem al llit, contraient els músculs del sòl pelvià. Els mantenim contrets i comptem entre 3 i 5 segons. Relaxem els músculs i comptem fins a 3 a 5 segons. Repetim 10 vegades, 3 vegades al dia (matí, tarda i nit). Respirem profundament i ens relaxem, verificant que no estem contraient l’estómac, les cuixes, els glutis ni els músculs del pit.

 

?Exercitadors amb pes. Són una altra manera o un complement als exercicis de Kegel. Són exercitadors de silicona que es col·loquen a la vagina, i com que pesen, contraiem els músculs per a subjectar-les gairebé sense adonar-nos. A més d’enfortir el sòl pelvià també estimulen i preparen per a l’activitat sexual i els orgasmes. Existeixen exercitadors de 28g, 38g i 48g. A la farmàcia t’assessorem sobre quin és el més adequat en cada cas.

?Gimnàstica hipopressiva. Consisteix a realitzar una sèrie de postures en apnea (aguantant la respiració) i amb la musculatura pelviana contreta. El fisioterapeuta pot indicar-nos com fer-la o apuntar-nos a alguna classe ja que cada vegada s’inclou més en les activitats dels gimnàs.


?Bona postura. En l’activitat habitual és recomanable tenir una postura alçada i la musculatura pelviana contreta. Sobretot quan agafem pesos o fem algun esforç.


?Dansa del ventre. Activitats com la dansa del ventre o fer exercicis amb la pilota de pilates són molt beneficioses per al sòl pelvià.

Llegir més

CISTITIS

La cistitis és una infecció del tracte urinari causada per bacteris que s’adhereixen a les parets del tracte urinari inferior.

El bacteri Escherichia coli (E. coli) és el causant majoritari de les infeccions urinàries no complicades (80%).

Aquest bacteri normalment viu en la nostra flora intestinal i ajuda en l’absorció de nutrients. No obstant això, algunes soques desenvolupen la capacitat d’arribar i adherir-se als teixits urinaris de manera que no poden ser expulsats amb l’orina i causen infecció.

Les infeccions urinàries representen el 5-10% de les visites d’atenció primària, el 30% de les cites d’Urologia, i milers d’ingressos a urgències. 

Les dones tendeixen a tenir infecció d’orina més sovint que els homes. Això succeeix perquè la uretra és més curta i més propera a l’anus, on es troba l’ E. coli.

 

Possibles causes que poden desencadenar la cistitis:

-Relacions sexuals (a causa de l’intercanvi de fluids i la major facilitat d’entrada de bacteris) 

-Menopausa 

-Diabetis

-Embaràs

-Anatomia de la uretra (uretra estreta, engrandiment de la pròstata)

-Incontinència intestinal

-Problemes per buidar completament la bufeta (retenció urinària)

-Procediments que impliquen el tracte urinari (per exemple, l’ús de sondes vesicals)

-Romandre quiet durant un llarg període de temps (per exemple, després d’una cirurgia)

-Mal ús d’antibiòtics (ja que es produeix una alteració de la flora vaginal)

-Ús continuat de bolquers. Especialment si els canvis de bolquer ocorren amb poca freqüència.

 

La persona pot ser asimptomàtica, o tenir un o més d’aquests símptomes:

-Pressió a la part inferior de la pelvis per la inflamació de la bufeta

-Dolor o coïssor en orinar 

-Augment del nombre de miccions (el pacient té una necessitat freqüent d’orinar, però tot i anar al bany, no s’alleuja la sensació.)

-Picor vaginal

-Febre

-Dolor en tenir relacions sexuals

 

Mesures higiènic-dietètiques de prevenció:

-Beure aigua en abundància. 

-Orinar regularment cada dos o tres hores i mai retenir les ganes d’orinar.

-Orinar sistemàticament després de cada relació sexual per eliminar els bacteris allotjats a la uretra i la bufeta.

-Cada vegada que es fa una neteja de la zona íntima, s’ha de netejar des de davant cap endarrere: aquesta pràctica evita que els bacteris de l’anus i la vagina s’allotgin al forat urinari.

-Tenir cura de la higiene íntima. S’ha d’evitar utilitzar amb molta freqüència els sabons antibacterians ja que eliminen la flora vaginal protectora.

-Canviar les compreses durant els dies de la menstruació amb regularitat. Tota maceració indueix el desenvolupament de gèrmens que poden colonitzar la bufeta.

-Evitar la roba ajustada.

Suplements alimentaris de prevenció:

Segons l’evidència científica, els components presents en alguns complements alimentaris que prevenen les cistitis recurrents són:

> Nabius: aquestes baies contenen pro antocianidines, que promouen que l’orina s’acidifiqui, afavorint l’eliminació de gèrmens. A més, dificulten que els bacteris s’adhereixin a la paret de la bufeta.

> D-manosa: és un sucre simple present en moltes plantes i fruites en petites quantitats. La propietat que té per a prevenir la cistitis consisteix en la capacitat per a fixar-se als bacteris evitant l’adhesió d’aquests al tracte urinari.

Tractament:

Si sospita que té infecció d’orina, consulti a la seva doctora, qui li prescriurà el tractament necessari. Mai s’automediqui. Consulti amb la seva farmacèutica si té alguna pregunta.

Llegir més

FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS

Què hem de tenir en la farmaciola?


  1. MATERIAL DE CURA
    Cotó, gases estèrils, tiretes, benes, esparadrap, sutures quirúrgiques i guants. També hauria d’haver-hi solució salina i algun antisèptic per a netejar ferides. 

  2. ACCESSORIS
    Els accessoris ajuden en la cura i hem de comptar amb tisores, pinces i termòmetre.

 

  1. MEDICAMENTS
    És convenient que només hi hagi medicaments per a afeccions lleus. La farmaciola pot contenir: analgèsics, antitèrmics, productes per a picades d’insectes, antiinflamatoris i pomades per a les cremades. I aquells medicaments prescrits per a les malalties cròniques que pateixin els membres d’aquesta família.


On ha d’estar?
La cuina i el bany són les habitacions en les quals es produeixen més canvis de temperatura i d’humitat, per la qual cosa no són els més adequats per a guardar la farmaciola. Aquest ha d’estar en un lloc fresc, sec i preservat de la llum, perquè no s’alterin les característiques i propietats dels medicaments.
La farmaciola ha d’estar fora de l’abast dels nens, però sense tancar-lo amb clau, per a facilitar la seva obertura quan es necessiti.

Com ha de ser la farmaciola?
La farmaciola no és un magatzem amb restes de medicaments.
Tots els seus components s’han de guardar dins de la seva caixa original i han de mantenir un ordre, ja que només serà útil si se sap el que es busca i es troba fàcilment.
Els medicaments han d’estar clarament identificats. Per a això és important que es guardin en la seva caixa i amb el seu prospecte.
És molt útil tenir en l’exterior o interior de la farmaciola o del lloc on guardem els medicaments telèfons d’utilitat en cas d’emergència: centre de salut, directori mèdic o ambulàncies, Centre Nacional de Toxicologia.

Quins altres aspectes cal tenir en compte?
És aconsellable tenir present les condicions de conservació de cada medicament que apareixen en el prospecte.
Especialment, les d’aquells que requereixen ser mantinguts a una determinada temperatura i guardats en la nevera, així com els que tenen una durada o efectivitat limitada en el temps, una vegada obert l’envàs o reconstituït el preparat, com és el cas d’alguns col·liris o xarops. També és important, en general, preservar els medicaments d’una exposició directa a la llum o al sol.
T’aconsellem també que revisis la teva farmaciola cada 6 mesos per a retirar les restes de medicaments, caducats o que ja no necessitis, i els seus envasos. Porta’ls a la teva farmàcia al punt SIGRE. 

Llegir més

OTITIS

L’otitis és un procés infecciós del conducte auditiu. Generalment és un procés agut, encara que pot arribar a ser crònic. La seva localització sol situar-se en l’oïda mitjana o en l’oïda externa.

L’otitis mitjana aguda (OMA) és una de les infeccions més comunes de la infància, sobretot entre els dos mesos i els dos anys. La majoria dels nens (70-80%) han tingut una infecció d’oïda abans dels 6 anys; aproximadament un terç d’ells presenta tres o més episodis.

Alguns símptomes que poden presentar-se són:

-mal en l’oïda

-febre

-vertigen

-otorrea (secreció procedent de l’oïda)

Causes:

En els infants: la principal via d’infecció de l’oïda mitjana és deguda al factor fisiològic que la trompa d’Eustaqui, que comunica les cavitats nasals amb l’oïda mitjana, en el infants és més curta que en l’adult i molt més ampla.

En l’adult: la causa més freqüent solen ser refredats sobretot si estan associats a faringitis.

Altres vies d’infecció: com a complicació a partir d’una malaltia infecciosa, traumatismes…

A més, existeix una predisposició familiar associada a factors anatòmics, fisiològics i immunològics, i el tabac pot irritar la mucosa, causar rinorrea i una major incidència d’otitis.

Prevenció:

La otitis externa pot prevenir-se mitjançant la neteja o l’assecat de l’oïda amb determinats productes auditius. L’ús dels hisops de cotó o altres instruments del conducte estan totalment desaconsellats. També es recomana l’ús de taps durant el bany per evitar l’entrada d’aigua.  A més, la vacuna pneumocòccica sembla oferir un major control en l’edat de major prevalença, és a dir en menors de 2 anys.

Tractament:

En moltes ocasions es tractada amb antibiòtics, però no sempre són efectius, (augmentant el risc de crear resistència als antibiòtics). En el cas d’otitis de repetició, l’ús continuat d’antibiòtic  pot portar al deteriorament de la microbiota de l’oïda.

En aquest context, els probiòtics semblen ser un enfocament atractiu per prevenir l’OMA recurrent (rOMA) mitjançant la restauració de l’oïda mitjana i la microbiota de la nasofaringe.

En un estudi amb els probiòtics Lactobacillus salivarius PS7, realitzat a 61 nens amb otitis recurrents es va veure una disminució significativa d’aquestes otitis en comparació amb les observades en els 6-12 mesos anteriors. Aquests resultats doncs, semblen ser prometedors per utilitzar aquests probiòtics en la prevenció d’otitis.

Sobretot, s’ha d’evitar l’automedicació i consultar sempre al teu professional sanitari.

Llegir més

MOU-TE!

El sedentarisme és el comportament que suposa passar molta estona asseguts o estirats al llarg del dia. Els comportaments sedentaris típics inclouen veure la tele, jugar a consoles o utilitzar l’ordinador −aquests reben el nom de temps de pantalla−, conduir un automòbil i llegir.

Estudis recents han demostrat que el sedentarisme és un risc per a la salut tan important com no fer suficient activitat física o com fumar.

Què pots fer? Simplement aixeca’t! Trenca amb el temps que estàs assegut/da!

Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió,  el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor…etc

Fer activitat física per tenir una bona salut i prevenir malalties és fàcil!

La millor opció per a la salut és ser actius de manera habitual. Per a les persones d’entre 18 i els 64 anys es recomana un mínim de trenta minuts diaris d’activitat física. Pots incorporar l’activitat física al teu dia a dia de mil i una maneres al llarg del dia:

  • Desplaça’t a peu, amb bicicleta o amb patins per anar a la feina, a l’escola o a comprar.
  • Surt a caminar, fes els encàrrecs a peu.
  • Puja per les escales en lloc d’agafar l’ascensor o les escales mecàniques.
  • Aparca el cotxe una mica més lluny del que és habitual, o baixa de l’autobús o del metro una o dues parades abans.
  • Juga amb els nens o amb el gos.
  • Balla.
  • Fes bicicleta estàtica o cinta de córrer mentre mires la televisió.
  • Fes passejades familiars, ves a buscar bolets.
  • Apunta’t al gimnàs o al poliesportiu.
  • Les tasques domèstiques són una bona manera de fer despesa energètica: escombra, frega, neteja els vidres, fes el llit…
  • Neteja la bicicleta, la moto o el cotxe.
  • Fes bricolatge.
  • Treballa al jardí o a l’hort.
  • Participa en les iniciatives que es posen en marxa al teu poble o ciutat: curses populars, caminades, torneigs esportius, etc.
  • Organitza vacances que incloguin activitats esportives o propostes d’oci actiu: senderisme, esports d’aventura, rutes culturals a peu…

 

Estructura el teu exercici físic:

Les fases:

1.Escalfament: aquesta fase ha de durar entre 10 i 15 minuts

2.Exercici aeròbic: caminar, anar en bicicleta o nedar estan recomanats

3.Refredament: s’ha de reduir la intensitat durant els últims 5-10 minuts

Per obtenir el màxim benefici

-S’ha de fer cada dia

-Escalfa i refreda

-Freqüència cardíaca entre el 60-90% de la màxima.

Com calcular la freqüència cardíaca màxima (FCM)? Es calcula restant l’edat de 220. Durant l’entrenament, la freqüència ha d’oscil·lar entre el 60 i el 90 de la FCM. Es calcula multiplicant-la per 0,6 i 0,9.

Per exemple, una persona de 55 anys, haurà de fer el següent càlcul:

FCM: 220-55 anys= 165

La freqüència cardíaca durant l’entrenament ha de variar entre: 

165 x 0,6=99

165 x 0,9= 149

Recorda que és molt important hidratar-te durant l’exercici físic i que a la farmàcia disposem de productes específics per cada tipus d’esport, et podem assessorar.

Llegir més

CEL·LULITIS


El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.

Llegir més

AL·LÈRGIA AL POL·LEN

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), per a 400 milions de persones a tot el món, la primavera és sinònim d’al·lèrgia al pol·len. 

Congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls… Aquests són alguns dels símptomes de l’al·lèrgia al pol·len, molt freqüent durant els mesos de primavera.

El pol·len és un polsim format per les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors i es transporta a través del vent. L’al·lèrgia a aquesta substància és la resposta del sistema immunitari en entrar-hi en contacte per via respiratòria o els ulls.

Els tipus de pol·len que generen pol·linosis amb major freqüència són:

-algunes gramínies: sègol, blat o civada i altres salvatges

-arbres (plàtan, olivera, xiprer, palmera,etc)

-alguns arbustos i herbes (artemisa)

El tractament de l’al·lèrgia està basat en tres pilars bàsics: Prevenció, tractament simptomàtic i immunoteràpia.


Prevenció: Consisteix en la desal·lergenització, és a dir, evitació de l’al·lergogen o al·lergògens. Existeixen mesures generals que ens poden ajudar a exposar-nos a menys quantitat de pol·len. Algunes d’elles són:

  • Conèixer la planta productora del pol·len i la seva època de pol·linització.
    • Mantenir les finestres tancades del domicili a la nit. Ventilar la casa al migdia (menys emissió de pòl·lens a l’atmosfera).
    • Ús d’aire condicionat amb filtres especials.
    • Evitar activitats a l’aire lliure en els períodes de 5-10h (emissió de pòl·lens) i de 19-22h (descens de pòl·lens des de l’atmosfera).
    • Viatjar amb cotxe amb les finestretes tancades. Ús d’aire condicionat amb filtre.
    • Romandre el major temps possible en el domicili durant els períodes de màxima pol·linització, especialment en dies de vent i després de tempestes.
    • Evitar assecar la roba a l’aire lliure.
    • Ús d’ulleres de sol i, si els símptomes són molt intensos fins i tot ús de màscares.
    • Prendre’s les vacances durant el període àlgid de pol·linització, triant zones amb nivells baixos de pòl·lens (la platja).
    • Evitar tallar la gespa i tombar-s’hi.
    • Prendre la medicació prescrita.
    • Seguir la informació sobre recomptes de pòl·lens.

 

Tractament simptomàtic, que consisteix a administrar diferents medicaments per a fer desaparèixer o, almenys disminuir la freqüència i intensitat dels símptomes d’al·lèrgia. Consulta al teu metge o farmacèutica.


Immunoteràpia, és a dir, la vacuna d’al·lèrgia. Consisteix a administrar de forma repetida un extracte al·lergogen (un o diversos pòl·lens en aquest cas), a dosis creixents fins a l’anomenada dosi de manteniment, per a aconseguir induir tolerància al mateix i evitar símptomes davant posteriors exposicions. Es tracta de l’únic tractament curatiu de l’al·lèrgia, ja que és l’únic que pot modificar el curs natural de les malalties al·lèrgiques, induint tolerància així com també s’ha demostrat que impedeix el desenvolupament d’asma en pacients amb rinitis al·lèrgica.

Es tracta d’un tractament que es tria en funció dels resultats dels test cutanis i analítics realitzats al pacient, que ha de ser receptat sempre per un especialista en al·lergologia i administrat sempre sota supervisió mèdica en Unitats d’Immunoteràpia (amb personal entrenat davant de qualsevol possible reacció després de l’administració de la vacuna). Aquest tractament per tant sí que és individual per a cada pacient i per a això sí que és necessari saber el patró de sensibilització de cada pacient.

Llegir més

CAMES CANSADES O INSUFICIÈNCIA VENOSA CRÒNICA (IVC)

La insuficiència venosa crònica (IVC), popularment associada a les “cames cansades”, és causada per un funcionament deficient de les vàlvules venoses que participen en el retorn de la sang al cor dins del procés circulatori. És una patologia vascular que afecta sobretot les extremitats inferiors.
Els símptomes principals són: dolor, pesadesa, cansament diari a les cames, inflor, rampes nocturnes, sensació de calor, enrogiment i prurit(picor) a les cames.
La IVC és un problema que no desapareix amb el temps, per la qual cosa com més aviat es diagnostiqui i es tracti majors són les possibilitats de prevenir les complicacions associades i el progrés de la malaltia.

Recomanacions:
1-Procuri realitzar EXERCICI FÍSIC per a estimular la funció de la bomba muscular i el retorn venós. Són idonis esports com la natació, bicicleta fixa o simplement caminar almenys trenta minuts tots els dies per a ajudar a activar la microcirculació.


2-Tracti de portar sempre una DIETA SALUDABLE. És important reduir al mínim el consum de sal per a retenir menys líquids.


3-EVITI PASSAR MASSA TEMPS DEMPEUS O ASSEGUT SENSE MOURE’S de forma continuada. En els casos en què sigui recomanable, USI MITJANES DE COMPRESSIÓ i realitzi estiraments de cames i moviments giratoris de turmell.


4-NO USI PECES excessivament AJUSTADES que dificulten el retorn venós.


5-UTILITZI CALÇAT CÒMODE amb un taló de menys de 3 cm d’altura. En cas de problemes en la trepitjada és possible que necessiti plantilles, consulti al seu metge.


6-EVITI EL RESTRENYIMENT, per a això és important seguir una dieta rica en fibra a base de fruites i verdures.


7-Intenti practicar l’ELEVACIÓ DELS MEMBRES INFERIORS sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia, per a reduir la simptomatologia i la inflor, acompanyat de massatges ascendents. Durant el descans nocturn tracti d’elevar les cames entre 20-25 cm, amb això reduirà la inflor i li serà més fàcil col·locar-se les mitjanes de compressió al matí


8-Com que la calor agreuja els símptomes de la malaltia, EVITI L’EXPOSICIÓ SOLAR PROLONGADA (platja, piscina) O LES ALTES TEMPERATURES (estufes, saunes, radiadors, banys calents i depilació amb ceres calentes) de forma continuada.


9-Realitzi DUTXES AMB AIGUA FREDA sobre les seves cames, ja que produeixen vasoconstricció (disminució del calibre dels vasos sanguinis) i per tant efecte antiinflamatori; o bé alterni aigua freda amb tíbia per a estimular el to venós. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent per a activar el retorn sanguini.


10-Mantingui la PELL HIDRATADA per a impedir la formació d’esquerdes, mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia. No s’oblidi de beure aigua durant tot el dia per a afavorir l’eliminació de l’orina.

Tractament:
-Mitges de compressió: aplicació de pressió externa sobre determinats punts de les cames i de manera decreixent cap a la cintura.
-Fitoteràpia: existeixen plantes medicinals que afavoreixen la millora de la circulació sanguínia. Les més utilitzades són:


  • Ginkgo biloba (amb acció venotònica que incrementa el to de les parets venoses, reforçant la seva motricitat i facilitant el retorn);
    • Castanyer d’índies (s’usa principalment la llavor per la seva activitat antiedematosa i antiinflamatòria);
    • Rusc (efecte vasoconstrictor);
    • Vinya vermella (acció vasoprotectora,  estabilitza les parets vasculars, disminuint la permeabilitat i l’edema associat);
    • Centella asiàtica (activitat vasoprotectora, afavoreix l’elasticitat de la paret vascular i la síntesi de col·lagen);
    • Hamamelis virginiana (activitat venotònica). 


-Hidroteràpia: dutxes i massatges alternant aigua freda amb tíbia.
-Teràpia farmacològica: administració de fàrmacs venotònics via oral i/o tòpica, sempre sota prescripció mèdica.
-Cirurgia vascular: en determinats casos pot ser necessari acudir a aquesta mesura, sempre que no hagin funcionat altres teràpies i sota criteri mèdic.

Preguntes freqüents:


SÓN EFECTIVES LES MITGES DE COMPRESSIÓ? TENEN CONTRAINDICACIONS?
La teràpia compressiva és de gran utilitat en la IVC ja que exerceix una pressió passiva en repòs i una altra activa en moviment. Serà el metge qui decideixi el tipus de compressió a utilitzar i la longitud de la peça. A més, és imprescindible una correcta presa de mesures per a encertar amb la talla adequada i que el tractament sigui efectiu.


PER QUÈ ESTAR DEMPEUS O ASSEGUT DE MANERA PROLONGADA PROVOCA O EMPITJORA LA IVC?
En estar dempeus o assegut, la sang té major dificultat per a vèncer la força de la gravetat i tornar al cor.

HI HA ALGUN EXERCICI QUE PUGUI REALITZAR A casa QUE M’AJUDI A PREVENIR I ALLEUJAR ELS SÍMPTOMES?
Existeix una sèrie d’exercicis molt fàcils de realitzar que activen la circulació i el retorn venós. Un d’ells consisteix a posar-se de puntetes, caminar amb els talons i alternar tots dos moviments. També pot tombar-se boca amunt i fer moviments de pedaleig amb les cames enèrgicament, flexionar i estirar els dits dels peus repetidament i/o fer moviments circulars amb les cames.

SI ELS SÍMPTOMES ES MANTENEN MOLT TEMPS, PODRIEN TENIR CONSEQÜÈNCIES GREUS EN LA MEVA SALUT?
En l’evolució de la IVC poden sorgir complicacions hemorràgiques o trombòtiques com ara: varicorràgia (hemorràgia que ocorre en trencar-se una variu), varicoflebitis (desenvolupament d’un trombe venós en una vena varicosa), trombosi venosa superficial (formació d’un trombe en una vena superficial) o fins i tot una trombosi venosa profunda (formació d’un trombe venós en el sistema venós profund).


QUAN S’HA D’ACUDIR Al METGE?
En general són grups de risc les embarassades, els discapacitats físics o psíquics i les persones immobilitzades pel que davant qualsevol símptoma de IVC han d’anar sempre al metge. També hauria de consultar al metge aquella persona que tingui venes varicoses amb dolor, si el seu estat empitjora o no millora amb mesures bàsiques com l’ús de mitges compressives, i si presenta un augment sobtat del dolor a la cama o inflor, febre, enrogiment, úlceres, flebitis o trombosis.

Llegir més

EXERCICIS SUAUS PER A LA GENT GRAN

És important, que durant el confinament pel Coronavirus, segueixi fent exercici físic per tal de no perdre massa muscular, i per a mantenir-se actiu tan física com mentalment. Aquí li donem, alguns exemples d’exercicis a realitzar:

 Al llit, de panxa enlaire, estiri’s bé, procurant arribar molt lluny amb les cames i amb els braços. 

1

A la cadira, amb l’esquena enganxada al respatller, aixequi ara una cama i després l’altra. Repeteixi-ho.

2

A la cadira. Posi un peu nu sobre un saquet d’arròs, lentament, i faci força amb les diverses parts del peu. En acabar, no s’oblidi d’hidratar-se. 

3

Camini de puntetes seguint una filera de rajoles. Repeteixi-ho amb els braços enlaire.

4

Posi una música alegre i dinàmica (pasdoble, salsa, txa-txa-txa, swing). Camini seguint el ritme de la música mentre mou els braços, sense aixecar-los per sobre del cap. Aturi’s i respiri profundament si nota que li manca l’alè.

5

Posi’s al davant del mirall i faci totes les ganyotes que pugui imaginar-se. Exageri molt. Això l’ajudarà a mantenir flexibles els músculs de la cara.

6A casa: Dibuixi una flor sobre la taula amb les mans i esborri-la. Dibuixi’n d’altres. Faci’n de petites i de ben grosses. Dibuixi un arbre a la paret amb les mans i esborri’l. Dibuixi’n d’altres. Faci’ls tan alts com pugui.

7i alguns exercicis de més intensitat..

A la cadira, amb la columna recta. Una pilota de goma escuma. Faci 8 repeticions de cada exercici: Agafi la pilota amb les dues mans, aixequi els colzes i pressioni-la. Col·loqui la pilota entre els genolls i pressioni-la.

8

 

Dempeus, amb les cames separades. Amb una banda elàstica o una tira de roba elàstica. Faci 8 repeticions de cada exercici: Obri els braços en creu. Aixequi un braç, mentre abaixa l’altre. Trepitgi la banda amb un peu i aixequi el braç del mateix costat. A la cadira, posi’s la banda a sota un peu i aixequi la cama estirant amb els braços.9 Amb una pilota de plàstic (20 cm de diàmetre) i un dau. Llanci un dau i faci 10 vegades l’exercici que correspongui al número que hi surt: 

10

1 Llanci la pilota enlaire, piqui de mans i reculli-la. 

2 Amb la pilota a les mans, aixequi un peu i toqui-la, sense fer-la caure. 

3 Posi els braços en creu i passi’s la pilota d’una mà a l’altra, per sobre del cap. Tot seguit, aixequi una cama i passi’s la pilota per sota. 

4 Llanci la pilota per darrere de l’esquena i agafi-la abans  que caigui a terra.

5 Canviï la pilota de mà botant-la per sota d’una cama.

6 Assegut/uda a terra, faci-la rodar al voltant del cos.

                                                               

 

Per relaxar-se: dempeus, descalç/a i amb una pilota petita a sota d’un peu. Faci-la rodar tot pressionant-la amb la part anterior, mitjana i posterior del peu. Faci un total de 10 cercles amb cada part. Després, faci-ho amb l’altre peu. En acabar, hidrati’s els peus i les cames fent-t’hi un massatge.

11

Llegir més

Mesures de protecció bàsiques contra el nou coronavirus: coneix-lo, prepara’t i actua

CONEGUI’L:

COVID-19 és una malaltia respiratòria nova que es va identificar per primera vegada a Wuhan, la Xina. Actualment, la propagació es dóna principalment de persona a persona.
Els símptomes comuns són febre, cansament i tos seca i en els casos greus: febre alta, pneumònia i dificultat respiratòria.
Els símptomes podrien aparèixer d’1 a 12 dies després de l’exposició al virus.
El virus es transmet per contacte personal pròxim amb una persona infectada, a través de persones infectades en tossir o esternudar i en tocar objectes o superfícies contaminades i després tocar-se la boca, el nas o els ulls.
De moment, no hi ha vacuna ni tractament específic, només tractament dels símptomes. Els casos greus poden necessitar oxigen suplementari i ventilació mecànica.

 

PREPARI’S:


1.Renti’s les mans sovint
Renti’s les mans amb freqüència amb un desinfectant de mans a base d’alcohol o amb aigua i sabó.
Per què? Rentar-se les mans amb un desinfectant a base d’alcohol o amb aigua i sabó mata el virus si aquest és a les seves mans.


2.Adopti mesures d’higiene respiratòria
En tossir o esternudar, cobreixi’s la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador; tiri el mocador immediatament i renti’s les mans amb un desinfectant de mans a base d’alcohol, o amb aigua i sabó.
Per què? En cobrir la boca i el nas durant la tos o l’esternut s’evita la propagació de gèrmens i virus. Si vostè esternuda o tus cobrint-se amb les mans pot contaminar els objectes o les persones als quals toca.


3.Mantingui el distanciament social
Mantingui almenys 1 metre (3 peus) de distància entre vostè i les altres persones, particularment aquelles que tussin, esternudin i tinguin febre.
Per què? Quan algú amb una malaltia respiratòria, com la infecció pel 2019-nCoV, tus o esternuda, projecta petites gotes que contenen el virus. Si està massa a prop, pot inhalar el virus.


4.Eviti tocar-se els ulls, el nas i la boca
Per què? Les mans toquen moltes superfícies que poden estar contaminades amb el virus. Si es toca els ulls, el nas o la boca amb les mans contaminades, pots transferir el virus de la superfície a si mateix.


5.Mantingui’s informat i segueixi les recomanacions dels professionals sanitaris
Mantingui’s informat sobre les últimes novetats en relació amb la COVID-19. Segueixi els consells de les autoritats sanitàries pertinents sobre la manera de protegir-se a si mateix i als altres davant la COVID-19. 

 

ACTUI:
1.Quedis a casa
El confinament pot ser difícil a vegades, aquí té alguns consells:
-Mantingui una actitud positiva
-Activis i trenqui amb el sedentarisme
-Segueixi una dieta equilibrada
-Aprofiti la tecnologia però amb ús responsable
-Intenti mantenir una rutina amb els petits de casa, optant pels jocs educatius i actius, limitant el temps que passin davant de les pantalles


2.Mesures de protecció per a les persones que es troben en zones on s’està propagant la COVID-19.
-Descarregui l’aplicació STOP COVID19.CAT en el mòbil per a registrar si té o no símptomes. Li explicaran les indicacions i consells a seguir en cada cas, el sistema sanitari vigilarà el seu cas a partir de les dades enviades i si és necessari activarà els serveis d’emergència mèdica.
-Si té febre alta, dificultat per a respirar, i malestar general truqui al 061 Salut Respon on li faran una valoració del seu cas i l’informaran de les indicacions que ha de seguir.

3.Superar l’estrès durant el brot de 2019-nCoV:
-És normal sentir-se trist, estressat, confós, espantat o enfadat durant una crisi. Pot ser d’ajuda parlar amb persones de confiança. Posi’s en contacte amb amics i familiars
-No recorri al tabac, l’alcohol o altres drogues per a controlar les seves emocions. Si se sent superat per la situació, parli amb personal sanitari.
-Limiti el seu nivell de preocupació i nerviosisme reduint el temps que vostè i la seva família passen veient o escoltant notícies dels mitjans de comunicació que els generin malestar.
-Recorri a capacitats que ja hagi utilitzat en el passat i li hagin ajudat a sobreposar-se a les adversitats de la vida, i utilitzi aquestes capacitats per a controlar les seves emocions durant aquest difícil període de brot.

Llegir més

DERMATITIS DEL BOLQUER

La dermatitis del bolquer és un procés cutani irritatiu i inflamatori que es produeix en la zona coberta pel bolquer. És molt freqüent en lactants i nens petits. Es deu a una interacció de múltiples factors: la pell s’irrita amb l’orina, la femta, la humitat, la fricció, el contacte amb altres substàncies (detergents, perfums…) i l’augment del pH en la pell de l’àrea del bolquer. Aquesta irritació es veu agreujada per l’oclusió que suposa el bolquer.

EPIDEMIOLOGIA DE LA DERMATITIS DEL BOLQUER

La prevalença de la dermatitis del bolquer és desconeguda, però s’estima que entre un 7% i un 35% dels nens presenten dermatitis en qualsevol moment del seu període de lactància.
Afecta per igual a tots dos sexes. La incidència de dermatitis de bolquer és de tres a quatre vegades superior en els nens que presenten descomposició.

FALSOS MITES
-Podria ser que el nen/nena tingui al·lèrgia als bolquers? Els bolquers actuals estan fabricats amb components hipoal·lergènics.
-La dermatitis del bolquer està produïda per l’erupció de les dents? És fals que l’inici de la dentició el produeixi.


TRACTAMENT

El millor tractament és una bona prevenció.

-S’aconsella realitzar una bona higiene de la zona amb aigua tèbia i un sabó àcid o neutre, desaconsellant-se els perfums. La zona s’ha de mantenir neta i seca.
-Els canvis de bolquer han de ser freqüents, i fins i tot en nens amb episodis repetits és molt útil mantenir-los unes hores al dia sense bolquers.
-Es recomana usar bolquers d’elevada absorció.
-A cada canvi de bolquer s’ha d’aplicar un producte protector per a aïllar la pell del contacte amb el bolquer. En aquest sentit són adequades pastes a l’aigua amb òxid de zinc.
-En les dermatitis més severes s’utilitzen cremes amb corticoides de baixa potència. Si hi ha sobre infecció per fongs s’aplica una crema antifúngica.
-No és recomanable usar talc en la zona del bolquer ja que el bebè podria aspirar-los i pot ser perjudicial per als pulmons. A més, si s’apliquen sobre pell lesionada (erosions, úlceres…) pot produir-se un granuloma per cos estrany.

Llegir més

XEROSTOMIA

La xerostomia és la sensació subjectiva de sequedat bucal a causa de la disminució de saliva, provocada per una alteració del funcionament de les glàndules salivals. La presència de saliva en la cavitat bucal és molt important per a evitar un desequilibri de microorganismes, que podria donar pas a l’aparició de càries, malalties en les genives, halitosis o mal alè.
CAUSES
• Parlar en públic: augmenta la necessitat de la salivació per a ajudar a vocalitzar millor les paraules.
• Ambients secs de calefacció o aire condicionat
• Estrès, ansietat i depressió: afecten el sistema nerviós central i, per això, es veuen afectats òrgans i glàndules de tot el cos, incloses les salivals.
• Teràpia amb determinats fàrmacs: antihistamínics, antihipertensius, diürètics, opiacis,..
• Ús d’inhaladors
• Absència de dents: provoca una disminució d’estímuls en la boca i, a conseqüència d’això, existeix una menor producció de saliva.
• Dieta desequilibrada amb excés d’hidrats de carboni i dèficit de fruites i verdures.
• Consum de tabac i alcohol: pot disminuir aquesta secreció salival, ja que inhibeix la transmissió d’impulsos nerviosos.
• També la diabetis i altres malalties sistèmiques afecten a tot l’organisme, alterant el funcionament glandular.
• Cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia
• Alteracions del sistema immunològic: infecció per VIH, esclerosi múltiple o síndrome de Sjögren.
EFECTES

• Sequedat, enrogiment, irritació i presència de ferides en els teixits tous, facilitant l’atac dels microorganismes oportunistes
• Inflamació de les mucoses (estomatitis) i de les genives (gingivitis).
• Mal alè (halitosis)
• Infeccions bucals (candidiasis).
• Faringitis, laringitis, dispèpsia.
• Dolor, sensació d’aspresa bucal.
• Rebuig als aliments a causa de la dificultat per a menjar (sobretot aliments secs), parlar, mastegar o empassar. Això constitueix un predictor important per a la pèrdua involuntària de pes en la tercera edat.
• Augment de càries, per absència dels enzims antibacterians i perquè a més disminueix la percepció al sabor dolç, condicionant un augment de la ingesta de sucres.
• Erosions de l’esmalt.
• Úlceres per les pròtesis dentals.
• Necessitat d’estar bevent contínuament líquids, fins i tot durant la nit.
SOLUCIONS

1. Canviar, suprimir o reduir els fàrmacs que s’estiguin prenent i que donin tendència a la xerostomia, en cas de ser possible i, sempre, després de consultar-ho amb el metge que els hagi pautat.
2. Tractament: Quan existeix secreció salivar es poden utilitzar medicaments sialagogs, dispensables amb recepta. Quan no existeix secreció salivar no té sentit l’ús dels sialagogs, però sí l’ús de salives artificials o humectants:
-Dins dels humectants, es poden trobar formulacions amb betaïna, al·lantoïna,  àloe vera, fluor i xilitol com a part de la higiene bucal diària per a humectar la cavitat bucal.
-Els substituts salivals normalment comprenen l’ús d’hidratants com aigua, llet, sèrum salí o, en casos més greus, l’ús de salives artificials

3. Reforçar les tècniques d’higiene bucal, mitjançant l’ús d’un raspall dental amb filaments suaus, pastes dentals, col·lutoris específics i gels humectants, per a ajudar a mantenir la mucosa lubrificada
4. Realitzar revisions periòdiques a l’odontòleg.
CONSULTES MÉS FREQÜENTS

Tinc la boca seca, he de seguir alguna dieta especial?
Si, ha d’evitar l’ús d’aliments amb sucre refinat sobretot entre menjars, ja que afavoreixen l’aparició de càries. També ha d’evitar aliments irritants, secs o aspres, picants o àcids, salats i a temperatures extremes. És important també evitar l’alcohol i el tabac.
Convé augmentar la ingesta d’aigua i afegir als aliments herbes aromàtiques, condiments o extractes de fruites.
La meva mare de 80 anys pren molts medicaments. Es queixa que té la boca molt seca i últimament no menja. És normal? Què puc fer?
Existeix una relació entre prendre alguns medicaments i la xerostomia.  D’altra banda, la boca seca podria provocar-li el rebuig de determinats aliments. Ha d’acudir al metge, que avaluarà si ha de seguir o no el tractament, però mentrestant l’adopció de les mesures higiènic-dietètiques  i la utilització d’un substitut de la saliva o un humectant poden ajudar-li a reduir els símptomes.

És cert que mastegar xiclet ajuda a reduir la sequedat bucodental?
Sí, ajuda, pel fet que estimulen mecànicament la secreció de saliva, però han d’emprar-se amb moderació a causa de la presència de sucres (xilitol i maltitol).

He de seguir una higiene dental especial?
Es recomana l’ús de pastes dentífriques adequades per a la patologia (que continguin betaïna, al·lantoïna, àloe vera, fluor i xilitol) així com comprimits i xiclets específics per a estimular la secreció de saliva. Amb això augmenta el benestar del pacient i disminueixen les infeccions locals i sistèmiques. Si tens dubtes, a la farmàcia t’assessorem.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:
https://www.dentaid.es/salud-bucal/Xerostomia
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1699-695X2009000100009
https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-xerostomia-13054587

Llegir més

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Els mètodes anticonceptius són formes d’evitar l’embaràs. Perquè es pugui produir l’embaràs cal que l’òvul de la dona entri en contacte amb els espermatozous de l’home.
L’embaràs es pot evitar mitjançant:
1. Mètodes barrera: interposar un material que impedeix que els espermatozous arribin a trobar l’òvul. Bàsicament són els preservatius masculí i femení (99% d’efectivitat). Els mètodes barrera no només eviten l’embaràs no desitjat, sinó també el contagi de malalties de transmissió sexual (sífilis, VIH-sida, gonorrea o clamídia, entre d’altres) i la infecció pel virus del papil·loma humà i, per tant, la possibilitat de càncer de cèrvix.
2. Mètodes hormonals: S’evita que hi hagi ovulació mitjançant la presa d’hormones en unes dosis determinades (90-95% efectius).
Com influeixen en el cicle menstrual els mètodes hormonals? El cicle menstrual de les dones està controlat bàsicament per dos tipus d’hormones: estrògens i progestàgens. L’increment dels estrògens serveix per preparar l’úter per a un possible embaràs i per ovular, i l’augment dels progestàgens atura l’ovulació, a l’espera de quedar embarassada. Quan no hi ha embaràs, les hormones disminueixen i provoquen el sagnat de la capa interna de l’úter, conegut com a menstruació. Els mètodes hormonals són les mateixes hormones que fabrica el nostre cos, però administrades en una dosi fixa de forma externa que evita o estanca l’ovulació. Serveixen per evitar l’embaràs i regular el cicle hormonal en dones amb menstruacions irregulars, doloroses o excessivament abundants o freqüents. També es poden fer servir per a algunes malalties influïdes pels canvis hormonals, com l’acne o la síndrome de l’ovari poliquístic
Quins tipus de mètodes hormonals hi ha?
1. Combinats (estrògens i progestàgens): píndoles anticonceptives, pegats i anell vaginal.
2. Només amb progestàgens: píndoles de progestàgens, implant subcutani, injecció hormonal i dispositiu intrauterí (DIU).
Algunes preguntes freqüents:
1. Puc iniciar el tractament qualsevol dia del mes?
Si comenceu a prendre la píndola el primer dia de cicle (primer dia de sagnat), la cobertura contraceptiva és immediata. En aquest cas, el cicle serà una mica més curt que els 28 dies habituals.
Si inicieu el tractament més tard del primer dia de cicle, cal que utilitzeu un altre mètode anticonceptiu durant 7 dies.
2. És normal que tingui sagnats durant el tractament?
No. El sagnat fora de la setmana de descans és un efecte advers dels anticonceptius hormonals orals que es pot produir, sobretot a l’inici del tractament. És important continuar amb la presa del medicament per tal de regular el cicle menstrual, ja que tendeix a desaparèixer després dels tres primers mesos. Si el sagnat continua, cal que contacteu amb el vostre ginecòleg perquè valori una reducció de la dosi o un canvi de píndola.
3. Què he de fer si m’oblido de prendre un o més comprimits?
Depèn del moment del cicle en què hàgiu oblidat prendre la píndola, haureu de fer una cosa o una altra.
No es considera oblit si no han passat més de 12 hores de l’hora habitual. Si aquest és el cas, cal que preneu el comprimit i continueu el tractament amb normalitat.
Si han passat més de 12 hores i…
– … Heu oblidat un comprimit durant la primera setmana del blíster, cal prendre el comprimit oblidat com més aviat millor i el següent a l’hora habitual. Es recomana que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies següents.
– … Heu oblidat un comprimit durant la segona setmana del blíster, cal prendre el comprimit com més aviat millor i el següent a l’hora habitual.
– … Heu oblidat un comprimit durant la tercera setmana del blíster, es pot actuar de dues maneres: podeu prendre el comprimit oblidat, acabar els comprimits actius i iniciar immediatament el blíster següent, sense setmana de descans, o bé podeu parar la presa de comprimits i al cap de 7 dies començar el tractament amb un blíster nou.
Si han passat més de 24 hores…
… Heu de prendre la píndola al més aviat possible i la resta de píndoles de manera habitual. Cal que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies posteriors.
Si l’oblit s’ha produït durant la primera setmana de presa de l’anticonceptiu i heu mantingut relacions sexuals sense protecció en els 5 dies previs, cal recórrer a la contracepció d’emergència.
Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu a la vostra farmacèutica o truqueu al 061 CatSalut Respon.
4. Què he de fer si canvio de píndola anticonceptiva?
En cas de canviar de tipus de fàrmac anticonceptiu o píndola, cal que mireu la dosi del nou fàrmac. Si és menor, comenceu a prendre la nova píndola sense deixar setmana de descans. Si la dosi és major, comenceu a prendre-la al cap de set dies (just després de la setmana de descans).
En cas de canviar a pegats anticonceptius, poseu-vos el pegat el primer dia de sagnat de la setmana de descans. Si no teniu sagnat, poseu-vos el pegat 5 dies després de l’últim comprimit actiu. Abans d’iniciar el tractament però, cal que descarteu la possibilitat d’embaràs.
En cas de canviar a anell vaginal, inseriu l’anell a tot tardar l’endemà de la setmana de descans
5. I si prenc altres medicaments o menjo determinats aliments?
Alguns medicaments i plantes disminueixen l’efecte de la píndola. Davant el dubte, utilitzeu preservatiu.
Si preneu al mateix temps antibiòtics, antiepilèptics, immunosupressors o antiretrovirals, cal utilitzar preservatius perquè aquests medicaments poden interaccionar i afectar la seva eficàcia.
L’herba de sant Joan (hipèric) és una planta utilitzada per les seves propietats antidepressives. Ara bé, la presa amb anticonceptius orals fa que aquests tinguin menor efecte, cosa que posa en perill la protecció anticonceptiva.
Els aliments no alteren l’absorció de la píndola i, per tant, es pot prendre durant o fora dels àpats.

6. Quins són els efectes secundaris més freqüents de la píndola?
Els efectes secundaris (efectes adversos) més freqüents i que habitualment experimenten 1 de cada 100 persones aproximadament són:

  • hemorràgia entre menstruacions
  • sensibilitat o dolor mamari
  • migranyes
  • estat d’ànim depressiu
  • nàusees
  • augment de pes
  • secreció vaginal espessa blanquinosa
  • infecció vaginal per fongs

Els anticonceptius orals a dosis altes poden alterar el metabolisme dels glúcids i lípids, així com incrementar la capacitat del cos per coagular la sang (i fer trombes a les venes o a les artèries).

Si experimenteu algun efecte advers, l’heu de comunicar al vostre metge i junts escollireu si cal una reducció de la dosi del medicament o un canvi de mètode anticonceptiu.

Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu-nos a la farmàcia, al metge o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Llegir més

SERVEI PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD)

“La pastilla blanca cada 8 hores. La rosa, cada matí en dejuni ..¿o era a l’inrevés?”

“Avui han vingut els meus néts a veure’m i no recordo si m’he pres o no les pastilles…”

Les estadístiques assenyalen que, actualment, hi ha molts malalts que no segueixen al peu de la lletra el seu tractament farmacològic. Això resulta més evident quan es tracta de pacients afectats per alguna malaltia crònica o en els que han de prendre diversos medicaments cada dia.

Què és el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) ?

L’usuari, una vegada adquirits els medicaments, els lliura al farmacèutic perquè els col·loqui ordenadament en un envàs de tipus blíster, segons la prescripció del metge, procedint-se després a tancar l’envàs hermèticament. D’aquesta manera queden situats tots els medicaments en els diferents compartiments, i el pacient només n’extrau els que ha de prendre en un moment determinat.

La dosi de la medicació està clarament diferenciada per dies de la setmana i per horaris. A més, en la part davantera de l’SPD hi ha una etiqueta on es fan constar també els noms dels fàrmacs no sòlids —xarops, injectables, pomades,…— que s’ha de prendre l’usuari i que no poden ser inclosos al blíster per requerir diferents condicions de manteniment, i com han de fer-ho. En una etiqueta situada al revers es descriuen els medicaments inclosos en el blíster, la posologia, el número de lot i les seves característiques físiques, per facilitar, en cas que sigui necessari, la seva identificació.

 Com funciona?

  • Desprès de donar el teu consentiment, ens revisarem tota la teva medicació
  • La teva farmacèutica prepararà la medicació d’una setmana en envasos tipus blister.
  • Aquests blisters etiquetats amb la informació del teu tractament els recolliràs setmanalment a la teva farmàcia.
  • Regularment acudiràs a la teva farmàcia, on es registraran les teves dades i es revisarà la medicació.
  • A més, hi haurà una estreta relació entre el farmacèutic i el metge de capçalera, no tan sols per ratificar totes les dades aportades per l’usuari, sinó també per facilitar la comunicació en el cas d’incidències i canvis de medicació.

A qui va dirigit l’SPD?

Els avantatges de l’SPD són evidents, en especial per a determinats tipus d’usuaris, per exemple, per als pacients que diàriament se sotmeten a un tractament que inclou tres o més fàrmacs, o per als que prenen dosis decreixents, alternades o irregulars.

També la gent gran, amb dificultats per complir el tractament per problemes cognitius i de manipulació.

El perfil actual de pacient dins del programa SPD és: major de 55 anys, amb malalties cròniques, polimedicats (3, 4 fàrmacs o més), pacients amb medicaments que segueixen una posologia irregular i pacients amb un cuidador o familiar de referència.

Avantatges:

  • Millora de la salut. Perquè prendre bé els teus medicaments suposa una millora de la teva salut i qualitat de vida.
  • Seguretat per tenir la garantia que és el teu farmacèutic de confiança qui ho prepara. Es redueixen per tant, els errors en la presa de la medicació.
  • Comoditat, tots els medicaments junts en un únic envàs.
  • Facilitat d’ús.
  • Contacte amb la teva farmacèutica. Es qui revisarà el teu tractament i t’aconsellarà sobre la teva salut.

https://www.farmaceuticonline.com/es/servicios-adicionales/programa-spd-sistema-personalitzat-de-dosificacio-2/

Medical dispenser cinfa.

 

Llegir més

SEQUEDAT VAGINAL

Diversos estudis mostren que al voltant del 50% de les dones majors de 60 anys presenten símptomes relacionats amb l’atrofia vaginal, manifestant-se fonamentalment per una sensació de sequedat vaginal, prurit, irritació i inclús dolor en les relacions sexuals.

Causes de la sequedat vaginal

Existeixen diferents causes que poden originar la sequedat vaginal:

  • Insuficiència de quantitat d’estrògens. El volum i la viscositat de la lubricació varien seguint la fluctuació de les hormones, per aquesta raó, durant la menstruació, l’embaràs, després del part o en el període de lactància pot estar alterat el procés d’humidificació vaginal.
    Tot i això, és en la menopausa, quan cessa la funció ovàrica i disminueixen de forma marcada els nivells d’estrògens, que un alt percentatge de dones manifesten una pèrdua de la humitat vaginal. Aquesta manca d’humitat a la vagina provoca una alteració que afavoreix el risc d’infeccions i dificulta les relacions sexuals.
  • La vaginitis
  • Quimioteràpia i radioteràpia
  • La diabetis
  • El tabac 
  • Determinats medicaments hormonals (anticonceptius, tractaments del càncer de mama, d’ovari o d’úter i d’altres).
  • Altres

Cada etapa en la vida de la dona es caracteritza per un pH vaginal específic i una flora vaginal determinada. Per tant, els productes recomanats per la sequedat dependran de cada situació. En l’edat fèrtil el pH haurà de ser lleugerament àcid (pH 5) mentre que en la menopausa i en la preadolescència haurà de ser neutre. (ph 7)

Cremes hidratants vaginals

Són de gran ajuda, però han de ser de base aquosa, és a dir, que siguin solubles en aigua:

  • No s’han de fer servir vaselines o olis minerals que es poden adherir a la mucosa de la vagina i alterar-la o fins i tot afavorir el desenvolupament de microorganismes.
  • És convenient que el lubrificant sigui una mica àcid, de manera que sigui semblant al pH natural d’aquesta part del cos. I que no contingui essències, ja que aquests ingredients poden produir irritacions a l’àrea genital. 
  • Les cremes vaginals porten actius hidratants, reparadors, antisèptics i antiirritants.
  • Si s’utilitzen regularment amb 2 o 3 aplicacions per setmana són molt efectives.

Cremes hidratants vulvars

Són cremes hidratants d’ús extern que calmen la picor i les sensacions desagradables.

  • Tenen acció hidratant i cert efecte barrera enfront agressions irritatives. 
  • Porten actius hidratants, reparadors, antipruriginosos, antisèptics. 
  • La sensació de confort que proporcionen és bastant ràpida.

Lubricants

Són gels que aporten hidratació i afavoreixen la lubricació durant les relacions sexuals. Són de base aquosa per tal de protegir la integritat del preservatiu en cas que se n’utilitzi.  La seva aplicació ha de ser en el moment de la relació sexual per poder reduir d’aquesta manera la irritació dels teixits i la fricció. 

Per qualsevol dubte, consultan’s; tenim un ampli ventall de productes a la farmàcia Ocata i nosaltres t’assessorarem.

 

https://www.farmaceuticonline.com/ca/dones/582-sequedad-vaginal

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-sequedad-vaginal-13102034

Llegir més

ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA

Què és l’anticoncepció d’urgència?


La píndola d’urgència o píndola del dia després és un anticonceptiu d’URGÈNCIA que s’utilitza per a disminuir el risc d’embaràs després d’haver tingut una relació sexual amb penetració sense protecció. NO S’HA D’UTILITZAR COM A MÈTODE ANTICONCEPTIU HABITUAL.

Les píndoles anticonceptives d’urgència que existeixen actualment són:
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen acetat de ulipristral (Ella One ®)
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen levonogestrel (Postinor®) (Norlevo®


Mecanisme d’acció
La píndola és un medicament hormonal que impedeix o retarda l’ovulació i en la majoria dels casos evita l’embaràs, però mai l’interromp. Aquesta píndola NO ÉS ABORTIVA ni produeix cap problema o lesió en l’embrió en el cas que hi hagués ja un embaràs.

En quines situacions pot utilitzar-se l’anticoncepció d’urgència?
L’anticoncepció d’urgència pot utilitzar-se en diferents situacions després d’una relació sexual, en particular:
• Quan no s’ha utilitzat cap mètode anticonceptiu;
• En cas d’agressió sexual quan la dona no estava protegida per un mètode anticonceptiu eficaç;
• Quan pot haver fallat el mètode anticonceptiu.


Quan i com es pren?
El tractament consisteix en la presa d’1 comprimit. S’ha de prendre EL MÉS AVIAT POSSIBLE i el millor és fer-ho en les primeres 24 hores. L’acetat de ulipristral (Ella One ®) pot prendre’s fins a les 120 hores (5 dies), mentre que levonogestrel (Postinor®) (Norlevo® només fins a les 72 hores després de la relació sexual. PERÒ EL SEU EFECTE DISMINUEIX QUANT MES ES RETARDA LA PRESA. Si es vomita abans que hagin transcorregut 2 hores de la presa, s’haurà de prendre una altra de nou.


Pas a l’anticoncepció regular
Després de prendre una píndola anticonceptiva d’urgència, es pot reprendre o iniciar un mètode d’anticoncepció regular.

ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUE

•  La píndola del dia després NO et protegeix contra el VIH/SIDA ni contra altres infeccions de transmissió sexual.
•  El PRESERVATIU (masculí i femení) és l’únic mètode que evita al mateix temps els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual com el VIH/SIDA, per la qual cosa és important que ho utilitzis en totes les ocasions.
•  La píndola del dia després NO et protegeix del risc d’embaràs en posteriors relacions sexuals.


RECORDA
Si mantens relacions sexuals has d’utilitzar un anticonceptiu adequat a les teves necessitats. Els mètodes anticonceptius regulars són molt més eficaços que la píndola del dia després per a prevenir els embarassos. ACUDEIX Al TEU CENTRE DE SALUT o CENTRE DE PLANIFICACIÓ per a l’adopció del mètode anticonceptiu més apropiat. Si prens anticonceptius orals has de continuar prenent-los de la forma habitual, encara que hagis pres la píndola del dia després. En prendre la píndola del dia després, la regla apareix generalment en la data esperada, encara que a vegades pot avançar-se o retardar-se. Si es retarda més de 7 dies has de fer-te una prova d’embaràs.

Qualsevol dubte, consulta’ns.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/emergency-contraception

https://www.sefac.org/sites/default/files/sefac2010/documentos_sefac/documentos/guiapddsefacfinal.pdf

Llegir més

HIPERTENSIÓ

La pressió arterial (tensió arterial) és un factor de risc cardiovascular molt comú entre la població, ja que es pensa que entre un 25 i un 40 per cent dels adults poden patir-la, fins i tot sense saber-ho. Però a més, se sap que només el 16,3 per cent de les persones que estan diagnosticades i en tractament estan correctament controlades, és a dir: amb xifres de pressió arterial per sota del límit de risc (140/90 mmHg). La pressió arterial elevada durant molt de temps anirà provocant danys en el ronyó, en el cor, en el cervell i en general en tots els òrgans del cos. Per això es coneix també a aquesta malaltia com “l’assassí silenciós”, i per això és fonamental tenir clares unes pautes bàsiques per a detectar-la el més aviat possible i perquè una vegada diagnosticada es pugui controlar de manera òptima amb ajuda del metge i la farmacèutica.


Recomanacions:


En el control de la hipertensió és molt important l’estil de vida. Millora el control de la pressió arterial si:
-Mantenim un pes adequat.
-Realitzem activitat física regular.
-Realitzem un consum moderat d’alcohol.
-Abandonem l’hàbit tabàquic.
-Disminuïm el consum de la sal (dieta hiposòdica).

Preguntes freqüents:


Què és exactament la pressió arterial?
El cor bombeja la sang a través de les artèries per a enviar l’oxigen i els nutrients a totes les cèl·lules del cos. La pressió arterial és la força que exerceix la sang sobre les parets de les artèries. És a dir, és el mateix que la pressió que porta l’aigua dins d’una canonada.


Quines són les complicacions de la hipertensió a llarg termini?
La pressió arterial alta (hipertensió) mantinguda al llarg del temps pot danyar els vasos sanguinis del cos; en alguns casos afebleixen les parets, permetent sagnats; en uns altres, faciliten el dipòsit de colesterol i altres substàncies en les parets dels vasos impedint el pas de la sang a l’òrgan en qüestió. Aquest bloqueig en les artèries del cervell porta a l’aparició d’un infart cerebral; si és en el cor, infart de miocardi; si és en el ronyó, fallada renal, etc.


Quines són les causes de la hipertensió?
No es coneixen les causes exactes que provoquen l’aparició de la hipertensió, però existeixen factors associats o que faciliten l’aparició de la hipertensió: sobrepès, excés en el consum de sal, greixos i alcohol, estrès, vida sedentària, etc.

Es cura la hipertensió?
Ara com ara la hipertensió no té cura. L’única cosa que podem fer és controlar-la (mantenir els valors de pressió arterial per sota de 140/90 mmHg) amb canvis en la dieta i en l’estil de vida i amb la medicació.

Quan diem que una persona és hipertensa?
La hipertensió (pressió arterial alta) es produeix quan la pressió es manté elevada al llarg del temps per sobre d’unes xifres determinades. La pressió arterial es registra amb dos números, per exemple 125/70. El primer número indica el que es diu pressió sistòlica o màxima (el cor es contreu i envia la sang a la resta del cos); el segon és la pressió diastòlica o mínima (pressió entre batecs del cor; aquest es troba relaxat). Existeix hipertensió quan la pressió sistòlica és de 140 o més quan la pressió diastòlica és de 90 o més.

Com puc disminuir el consum de sal de la meva dieta?
Molts aliments en la seva composició ja tenen sal.
Per tant, és molt important, no afegir sal als aliments. Per a condimentar es pot utilitzar llimona, vinagre, pebre, all, julivert… Els aliments que porten sal i que no s’haurien de consumir són: aliments precuinats, pastilles de brou, conserves, embotits i salaons.


Si vol més informació pot consultar a la seva farmàcia de confiança.

Fonts d’informació:

Recomendaciones de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria a la población.

http://www.fersalut.cat/2019/05/20/la-hipertensio-arterial-un-factor-de-risc-cardiovascular/

Llegir més

DERMATITIS ATÒPICA

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que no té causa coneguda precisa, en tractar-se d’un procés multifactorial associat a alteracions dermatològiques i immunològiques. La dermatitis atòpica és una malaltia cutània inflamatòria de caràcter hereditari, que té lloc majoritàriament durant la infància. En aproximadament el 60% dels casos la malaltia es manifesta durant el primer any de vida. La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat al llarg dels anys, a causa de factors com l’estil de vida occidental o l’augment de l’edat materna.


L’individu afectat per dermatitis atòpica té una pell molt seca i pateix picor intensa, per la qual cosa l’ús de productes inadequats en la seva higiene diària pot desencadenar brots i provocar la persistència de la dermatitis. L’ús diari d’emolients específics i adequats ajuda a espaiar els brots i recidives. La utilització de productes inadequats en la higiene i hidratació de la pell, situacions d’estrès o l’ús de roba inadequada són només alguns dels factors que poden desencadenar brots de dermatitis atòpica.

La hidratació de la pell atòpica ha de realitzar-se després del bany, quan la pell encara està una mica humida. S’han d’aplicar multiprotectors emolients -especialment en les zones més exposades als agents externs com la facial- abans de sortir de casa, sobretot en llocs de clima fred. En general, els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar els canvis bruscos de temperatura i els excessos en la calefacció. La temperatura i la humitat de les habitacions han de mantenir-se constants. S’ha d’evitar l’assecat per fricció amb la tovallola o l’ús d’assecadors, que pot irritar la pell. Enlloc d’això es recomana efectuar l’assecat mitjançant tocs amb la tovallola. A més, tallar i netejar amb freqüència les ungles és vital per a evitar infeccions derivades del rascat.


Els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar l’ús de llana i teixits sintètics, que incrementen la temperatura corporal i accentuen la picor, i apostar pel cotó i lli en les seves peces de vestir, que en contacte directe amb la pell faciliten la transpiració. Quan es renta la roba, ha d’evitar-se l’ús de suavitzants i lleixius, que actuen com a irritants per a la pell.

PREGUNTES FREQÜENTS

>Em tornaran a sortir aquestes lesions?
És molt probable. Els pacients amb dermatitis atòpica presenten brots de lesions, a vegades precedides de desencadenants. L’objectiu principal del tractament és disminuir la freqüència i intensitat dels brots.

>Em durarà tota la vida?
És una malaltia crònica. No obstant això, en un 60% dels casos remet en la pubertat

>És contagiosa?
No, la dermatitis atòpica es deu a una anòmala estructura de la capa còrnia de la pell: ciment lipídic de mala qualitat i anòmala síntesi de determinades proteïnes estructurals (filagrina).

>Com es pot evitar l’aparició dels brots?
En tractar-se d’una patologia crònica no es poden evitar els brots. El que si podem aconseguir és espaiar la seva aparició i atenuar la seva intensitat. Per a això, és important utilitzar diàriament els productes adequats i evitar al màxim els factors desencadenants identificats en cada pacient.


>El dermatòleg li ha receptat un corticoide tòpic a la meva filla, puc utilitzar-ho cada dia?
Sempre s’ha de seguir la pauta establerta pel dermatòleg i mai superar el temps estimat de tractament. En cap cas s’hauran d’utilitzar aquests corticoides com a mesura preventiva per a evitar l’aparició dels brots.

Llegir més

POLLS

Polls

El poll humà del cap, o Pediculus humanus capitis, és un insecte parasitari que es pot trobar al cap, les celles o la pestanyes de les persones. Els polls del cap s’alimenten de la sang humana diverses vegades al dia i viuen molt prop del cuir cabellut. No es coneixen casos de transmissió de malalties per aquests polls.
Aquests paràsits s’arrosseguen, no poden saltar ni volar, i es propaguen pel contacte directe amb el cabell d’una persona infestada. Qualsevol persona que estigui en contacte pròxim de cap amb cap amb una altra persona que ja té polls corre un major risc. És inusual la transmissió a través del contacte amb peces de vestir (com a barrets, bufandes, abrics) o altres articles d’ús personal (com pintes, o tovalloles) que hagi usat la persona infestada. La infestació per polls en una persona no té res a veure amb la higiene personal ni amb la neteja en la llar o a l’escola.

Tractaments


Permetrina


La permetrina és un insecticida químic. Els tractaments a base de permetrina són els antipediculicides clàssics.
Normalment es tracta de locions o xampús, o fins i tot tots dos combinats. En cas de triar, és preferible optar per les locions, que romanen més temps en el cabell, amb el que es revelen com més eficaçes.
Els antipediculicides amb permetrina són els insecticides amb menor toxicitat, però com qualsevol producte químic, pot provocar algun efecte advers.
Encara que són bastant eficaços, lamentablement hi ha polls que han desenvolupat resistència a aquests tractaments, la qual cosa dificulta molt la tasca d’acabar amb ells. En qualsevol cas és habitual haver de repetir el tractament passat un temps. En les pròpies instruccions sol indicar-se així.


Silicones

Els efectes adversos dels productes químics i les resistències a la permetrina i altres substàncies químiques estan fent que els últims productes antipeliculicides recorrin a altres sistemes, per exemple, a silicones (com dimeticona o ciclometicona) que impregnen al poll i acaben ofegant-lo.


Llemenera


Per a eliminar els polls i, pitjor encara, els seus ous (les llémenes), s’utilitza una pinta especial, la llemenera. Aquestes pintes tenen pues molt tancades (menys de 0,3 mm de separació), amb les quals es pentina el pèl acuradament per a anar arrossegant els polls i les llémenes, que es queden enganxades en les pues.
  Es necessita bona llum, molta paciència i començar a revisar el cabell, passant la llemenera una vegada i una altra pels flocs de cabell, prestant especial atenció al clatell i darrera de les orelles, on solen estar.
  L’operació pot fer-se tan aviat com es descobreixi la infestació, i també després d’haver aplicat un tractament amb algun producte insecticida: en aquest cas en la pinta llemenera es quedaran enganxats els polls ja morts. S’ha de passar la llemenera reiteradament, i ajudar-se de mans i ungles, si cal.
  Hi ha llemeneres de metall i de plàstic: el que importa és que resulti fàcil d’utilitzar i que tingui les pues ben juntes.

Preguntes freqüents


És possible prevenir els polls?

En cap cas s’han d’usar els productes antipeducilicides per a prevenir les infestacions, perquè amb això en la pràctica només es contribuirà a generar més resistències en els polls. De fet, ja s’han documentat resistències a la permetrina. Per altra banda, si que existeix algun producte amb 1,2 octanodiol 1% que utilitzats com a prevenció, deshidraten i eliminen al poll que pugui estar en contacte amb el cuir cabellut evitant així que la infestació proliferi.


La millor manera de prevenir el contagi dels polls és:
  Evitar les aglomeracions i el contacte cap amb cap amb algú que tingui polls.
  Revisar periòdicament el pèl per a assegurar-se que està lliure de polls.
  I davant el menor senyal, aplicar el tractament seguint escrupolosament les instruccions (temps d’aplicació, repetició passats 7 o 10 dies).


Si el tractament per als polls del cap no sembla donar resultats significa això que els polls són resistents i que necessito un tractament diferent?

Diverses raons freqüents per les quals pot fallar un tractament contra polls del cap són:


1. Diagnòstic erroni. Els símptomes no són causats per una infestació activa de polls vius.


2. Els condicionadors poden actuar com una barrera i això pot reduir l’eficàcia del tractament.


3. Si no se segueixen al peu de la lletra les instruccions per al tractament utilitzat. Per exemple, si no s’aplica un segon tractament, encara que estigui indicat, o si es repeteix el tractament massa aviat després del primer, abans que totes les llémenes hagin eclosionat i es puguin matar a tots els polls nous, o si es repeteix el tractament massa tard, quan els polls han incubat de nou.


4. Resistència al tractament utilitzat contra els polls. Els polls poden tornar-se resistents al tractament. Si el tractament utilitzat no mata tots els polls, la seva metgessa o la seva farmacèutica poden indicar-li si va utilitzar el tractament en la forma correcta i recomanar-li un producte completament diferent, si consideren que els polls són resistents al primer tractament.

https://www.cdc.gov/parasites/lice/head/es/informativa/preguntas_tratamiento.html

https://www.ocu.org/consumo-familia/bebes/consejos/como-eliminar-piojos

Llegir més

OBESITAT

El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

L’excés de pes es produeix quan hi ha un desequilibri entre les calories que s’ingereixen i les que es cremen mitjançant la pràctica d’activitat física. El cos emmagatzema aquest excés de calories en forma de greix.

Altres factors que participen en l’augment de pes també són: L’herència genètica (per exemple per la síndrome de Prader-Willi), els canvis hormonals, algunes malalties (hipotiroidisme, síndrome de Cushing, ovari poliquístic, artritis…), certs medicaments, , desprès de l’embaràs, l’estrés, etc.

La obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Tractament: La millor estratègia és:

  • La motivació és un factor clau per a l’èxit del tractament.
  • Disminuir el consum de greixos i sucres i seguir una alimentación saludable rica en fruites, verdures i fibra.
  • Convé assessorar-se amb professionals sanitaris i seguir tractaments dietètics individualitzats que permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.

A la farmàcia Ocata podem assessorar-te de quina es la millor estrategia en el teu cas i a més comptem amb servei dietètic.

  • No es tracta de renunciar a menjar bé, sinó de modificar el nombre d’àpats i/o les quantitats, les tècniques culinàries, etcètera.
  • No es tracta de fer dieta per sempre, sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. 
  • Incrementar la pràctica d’activitat física regular, adequada a les possibilitats individuals. Per controlar el pes i mantenir-se sa, es recomanen, com a mínim:
    • 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana en el cas de les persones adultes.
    • 60 minuts d’activitat física moderada o intensa cada dia en el cas dels infants de més de 5 anys.

Complicacions:

El sobrepès i l’obesitat augmenten el risc de patir altres problemes de salut, com ara:

  • Infart agut de miocardi
  • Diabetis mellitus tipus 2
  • Certs tipus de càncer, com el càncer de mama o el de pròstata
  • Hipertensió arterial
  • Colesterol elevat
  • Ictus
  • Malaltia del fetge i de la vesícula
  • Asma, apnea del son i altres problemes respiratoris
  • Artrosi
  • Problemes ginecològics, com ara menstruació anormal o infertilitat
  • Disfrunció erèctil i altres problemes relacionats amb la salut sexual
  • Depressió

PREGUNTES FREQÜENTS:

Tenen riscos les dietes miracle?

Les “dietes miracle” són aquelles que pretenen aconseguir resultats de pèrdua de pes ràpids gairebé sense esforç, i tenen múltiples riscos per a la salut. Aquestes augmenten el risc de carències nutricionals que poden produir alteració del gust i de la gana, caiguda del cabell, ungles febles, així com afavorir l’osteoporosi o els trastorns en la coagulació sanguínia. D’altra banda, el dèficit vitamínic pot provocar irritabilitat, lesions oculars, cutànies i gastrointestinals, i falta de memòria i dificultat de concentració, entre d’altres. També produeixen efectes psicològics negatius com ansietat, estrès i depressió que poden desencadenar trastorns del comportament alimentari. I afavoreixen l’efecte rebot, en el moment que es torna als hàbits anteriors.

Saltar-me menjars em permetrà perdre més pes?

En absolut, saltar-se menjars pot produir l’efecte contrari. Estar moltes hores sense realitzar una presa pot augmentar la sensació de fam, amb més risc de picar, generalment aliments de consum ràpid i desitjable, molt rics en greixos i sucres.

L’obesitat pot afectar la fertilitat?

No en tots els casos el pes pot arribar a ser un problema. No obstant això, hi ha trastorns relacionats amb l’obesitat tant en l’home com en la dona que poden interferir amb la concepció i amb el desenvolupament normal de l’embaràs.

Algunes dones presenten desequilibris hormonals que afecten els seus cicles menstruals i interfereixen amb l’ovulació i provoquen infertilitat. L’obesitat està estretament relacionada amb la síndrome d’ovari poliquístic en què els ovaris no produeixen suficient quantitat d’hormones que estimulen l’òvul perquè maduri i sigui alliberat (anovulació) produint infertilitat.

En el cas dels homes, l’obesitat pot reduir tant la quantitat d’espermatozoides, com l’activitat espermàtica amb alteració de la seva funció i modificació en la seva forma.

La bona notícia és que disminuir pes millora de manera significativa les probabilitats de concebre i de tenir un embaràs saludable.

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

Llegir més

HERPES ORAL

L’herpes oral és una infecció comuna de la zona de la boca. La infecció és causada pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1).
Després de la primera infecció, el virus s’ “adorm” (es torna inactiu) als teixits nerviosos de la cara. Algunes vegades, el virus “desperta” (es reactiva) i produeix tibantor i  inflamació.
Les formes de contagi són a través de contacte pròxim amb una persona infectada, o tocant una lesió d’herpes oberta o alguna cosa que hagi estat en contacte amb el virus de l’herpes, com per exemple màquines d’afaitar, tovalloles, plats i altres articles que es comparteixen.


Símptomes


Els símptomes poden ser lleus o greus. En la majoria dels casos apareixen d’1 a 3 setmanes després d’estar en contacte amb el virus i poden durar fins a 3 setmanes.
Algunes persones presenten úlceres a la boca la primera vegada que entren en contacte amb el virus VHS-1. Altres no tenen cap símptoma.
Els símptomes d’advertència inclouen: cremor i/o formigueig prop dels llavis o la zona de la boca.
Abans que apareguin les butllofes, pot presentar-se:
• Mal de coll
• Febre
• Inflamació de ganglis limfàtics
• Dolor en empassar
Es poden formar butllofes a: genives, llavis, boca, gola
Si els símptomes tornen a aparèixer, generalment són menys greus en la majoria dels casos. I solen desencadenar-se per menstruació o canvis hormonals, estar al sol, febre, estrès.

 

Fases herpes oral:


Etapa 1: Símptomes inicials
Per a més del 85% de les persones que pateixen d’herpes labial, els episodis usualment comencen amb símptomes com el formigueig, dolor o picor al voltant dels llavis (els dies 1-2 d’un episodi).


Etapa 2: Progressió
A mesura que la infecció es desenvolupa (dies 2-4 d’un episodi), comencen a formar-se grups de butllofes vermelles, plenes de líquid. Aquest és el resultat del virus que està despertant, multiplicant-se i el cos començant a combatre’l.

Etapa 3: Ruptura
Al dia 4 o 5 de l’episodi, les butllofes poden trencar-se i pot tornar-se molt dolorós. En aquest moment, les butllofes exposades i nafrades començaran a formar una coberta mentre el cos comença el procés de curació.

 
Etapa 4: Formació de la coberta
Al voltant dels dies 5-8 d’un episodi, les cobertes estan formades. Sovint provoquen picor, poden arronsar-se i sagnar. Significa el final de l’episodi, i no s’han de tocar.


Etapa 5: Resolució
Quan el cos té el virus sota el seu control de nou, les cobertes començaran a caure. Per a la majoria de les persones, això ocorre els dies 8-10 des de l’inici dels símptomes sense medicaments. Hi ha medicaments que poden accelerar aquest procés.

 

Prevenció
• Aplicar-se un bàlsam humectant per a evitar que els llavis es ressequin massa.
• Evitar el contacte directe amb ferides ocasionades per l’herpes.
• No compartir utensilis com vasos ni altres elements si algú té herpes oral.

Les mesures a prendre són:
• Aplicar fred o calor a les ferides per a ajudar a alleujar el dolor.
• Rentar les butllofes suaument amb un sabó antisèptic.
• Evitar les begudes calentes, els aliments picants i salats, i els cítrics.
• Fer gàrgares amb aigua freda.

  • Utilitzar cremes antivirals per a reduir el temps de curació de la ferida produïda per l’herpes, així com uns pegats específics per tal que no s’estengui a altres zones del llavi. 
  • Si la freqüència d’aparició de l’herpes és elevada, consulta amb el teu metge, podries necessitar medicació.

 

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000606.htm

https://www.orajel.com/es/Resource-Center/Cold-Sore-Pain-Relief/Cold-Sore-Stages

Llegir més

CAIGUDA DEL CABELL

La caiguda de cabell és una consulta molt freqüent tant en homes com en dones dins de la visita habitual del dermatòleg. Això es fa molt més evident en èpoques de l’any com l’estiu, tardor i primavera.

Quina quantitat de caiguda de cabell es considera anormal?

Considerem una caiguda anormal de cabell, quan és superior a 100 cabells al dia. Correspon al percentatge de cabell que es troba en la fase final del seu cicle de vida. El cabell passa per tres fases: creixement (anagen), transició (catagen) i regressió (telogen, menys del 20% del cabell es troba en aquesta fase).

Quina cura cal tenir del cabell?

El cabell s’ha de rentar tantes vegades com sigui necessari per a cada persona, no per rentar-lo en menor freqüència, caurà menys. Cal fer un ús raonable de xampús, amb un pH neutre i que no siguin agressius. Evitar l’ús freqüent del assecador, tints de cabells o permanents, ja que debiliten el cabell i afavoreixen el trencament d’aquest. Evitar fer pentinats habituals amb recollits extremadament tibants, donat que s’han vist casos d’alopècia per tracció, on s’observa una regressió de la línia d’implantació del cabell.

En quines situacions pot haver un increment de la caiguda del cabell?

Hi ha diferents situacions que poden generar un augment de la caiguda de cabell. Generalment s’identifiquen segons la distribució, evolució i reversibilitat del procés. Des d’aquest punt de vista podem diferenciar dos processos en la caiguda del cabell:

  • Efluvis (caigudes de cabell generalment difuses) on es produeix una caiguda sobtada del cabell. Són casos secundaris a l’ús de quimioteràpics per al tractament del càncer, a alteracions hormonals, dèficits proteics o vitamínics, estrès emocional, cirurgies majors, després d’un part, d’un episodi febril, d’altres processos infecciosos o fins i tot com a conseqüència de dèficits de ferro.
  • Alopècies: degudes a un procés que afecta directament al cuir cabellut. Poden ser amb una distribució determinada com ara l’alopècia androgenètica que és una de les més freqüents (calvície comuna). Altres es manifesten en forma de clapes sense distribució específica  com ara les degudes a infecció directa del cabell per fongs, a processos autoimmunes en l’alopècia areata, o d’altres malalties que poden afectar a la pell. Hi ha casos d’alopècies que són irreversibles i per les quals s’ha de consultar el més abans possible.

S’hereta la caiguda del cabell?

De tots els tipus d’alopècia comentats, la que es considera específicament hereditària és la androgenètica. En l’alopècia areata també existeix una associació familiar.

És reversible la caiguda del cabell?

En la majoria dels casos sí que ho és, sempre i quan es reconegui el factor causant, i pugui ser tractat. El més important és que freqüentment, no requereixen de tractament mèdic específic.

Hi ha alguna relació entre l’alimentació i els complements i la frenada de la caiguda?

Els cabells, així com la pell, les ungles, els cartílags i els ossos, contenen teixit conjuntiu, també anomenat teixit connectiu. Hem de procurar mantenir el teixit conjuntiu saludable. I com? Doncs amb nutrients com el silici, que ajuda a la producció natural de col·lagen i queratina, principals components dels cabells, la pell i les ungles. Altres nutrients interessants són la vitamina C, el zinc, el sofre, el ferro, aminoàcids com la L-prolina, la L-cisteïna, la L-metionina, vitamines del grup B i nutrients antioxidants. Tots ells es poden obtenir a través de la dieta així com en complements alimentaris sempre amb la supervisió d’un professional sanitari.

Es pot tractar?

Depèn de la causa, tenint en compte que a vegades hi ha més d’una causa. Assesora’t pel teu metge o farmacèutic, ja que per una banda hi ha tractaments farmacològics i per d’altra banda hi ha càpsules, ampolles i xampús anticaiguda, de diversos tipus segons cada cas, a la teva farmàcia.

https://www.parcdesalutmar.cat/ca/dermatologia/consells-practics/caiguda-cabell/

http://gestorweb.camfic.cat/uploads/ITEM_10513_FULL_2806.pdf

https://etselquemenges.cat/alternativa/frena-la-caiguda-dels-cabells-amb-lajuda-de-lalimentacio-i-la-complementacio-nutricional

Llegir més

COMPLEMENTS ALIMENTARIS

Els complements alimentaris són productes amb la finalitat de complementar la dieta normal i consisteixen en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies que tenen un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzats en càpsules, ampolles..etc

L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentaria i Nutrició (AECOSAN) recentment ha publicat un decàleg per tal que els consumidors facin un bon ús dels complements alimentaris.

– “Els complements alimentaris no han d’utilitzar-se com a substitut d’una dieta equilibrada”. Una dieta variada i equilibrada proporciona tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d’un organisme sa.
– Segueixi sempre les instruccions d’ús proporcionades en l’envàs.
– Pari atenció als ingredients que conté per si vostè és al·lèrgic o intolerant a algun d’ells.
– No consumeixi un complement alimentari en dosis superiors a les que s’indiquen en l’etiqueta, ja que un consum a dosis més altes de les recomanades pot tenir efectes perjudicials per a la salut, sobretot si es prolonga en el temps.
– Un producte natural no és sinònim d’un producte segur.

– Informi sempre al seu metge:
– Dels complements alimentaris que estigui consumint. En particular, si vostè pateix alguna malaltia subjacent. Això ajudarà el seu metge a considerar els efectes combinats entre la seva medicació i el complement alimentari en el diagnòstic i el tractament de la seva malaltia.
– Si té previst sotmetre’s a una intervenció quirúrgica.
– Si vostè està embarassada o en període de lactància. La majoria dels complements alimentaris no han estat estudiats en dones embarassades o durant el període de lactància.
– De qualsevol efecte perjudicial o reacció adversa que observi. Si sent o sospita que el complement alimentari li causa alguna reacció adversa comuniqui al seu metge els símptomes.

 

– Desconfiï dels complements que s’anuncien amb propietats i efectes increïbles o com a solucions “miracle” dels seus problemes.No compri complements alimentaris de fonts desconegudes. Compri els seus complements alimentaris en canals de distribució d’aliments autoritzats o a la farmàcia. Comprar de fonts desconegudes d’Internet o correu ordinari pot suposar un risc.
– Recordi que per a reduir el sobrepès i l’excés de greix es recomana reduir la ingesta de calories amb una dieta d’aliments adequada i, al mateix temps, augmentar la despesa d’energia mitjançant un adequat nivell d’activitat física. El consum de qualsevol complement alimentari només ha de ser complementari o addicional. A més, recordi que per a mantenir el resultat aconseguit és necessari adoptar de forma permanent hàbits alimentaris saludables i seguir un estil de vida actiu.

– En general, fins i tot si fa esport, amb una dieta variada i equilibrada, que inclogui una adequada hidratació, pot cobrir les necessitats nutricionals del seu cos.

Llegir més

Peu d’atleta i onicomicosis

El peu d’atleta és una infecció als peus provocada per fongs. El terme mèdic és tinya podal. La onicomicosis és l’alteració produïda per la invasió de fongs en l’estructura ungueal de mans i/o peus.


CAUSES


Aquestes infeccions succeeixen quan un fong prolifera sobre la pell o les ungles dels peus. El mateix fong també es pot presentar en altres parts del cos. No obstant això, els peus són els més afectats sobretot entre els dits.
El peu d’atleta és el tipus més comú d’infeccions per tinya i la onicomicosis la principal causa de malaltia de l’ungla als països desenvolupats.  Els fongs prosperen en zones càlides i humides. El risc de contreure aquestes afeccions incrementa si vostè:


• Utilitza calçat tancat, especialment si és recobert amb plàstic
• Manté els seus peus humits durant períodes prolongats
Transpira molt
• Té una lesió menor en la pell o les ungles


El peu d’atleta i la onicomicosis es contagien ràpidament. Es poden transmetre per contacte directe o per contacte amb articles tals com sabates, mitjons i superfícies de dutxes o piscines.

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES

En la onicomicosis clínicament pot existir una onicòlisi (o separació de l’ungla del llit unguial), hiperqueratosi subunguial (engruiximent de l’ungla amb descamació subunguial) i discromia (canvi de color de la ungla des de groguenc o verdós fins a marró o negre).

És un procés freqüentment asimptomàtic però que en ocasions pot produir disconfort o dolor, especialment en el moment de retallar-se les ungles o realitzar exercici físic. En ocasions poden produir-se complicacions importants com la erisipela o cel·lulitis o infecció del greix subcutani, sobre tot en pacients diabètics i immunodeprimits.

El peu d’atleta normalment provoca una erupció cutània escamosa de color vermell. La erupció cutània generalmente comença entre els dits dels peus. El prurit sol ser pitjor just desprès de retirar-se el sabates i/o mitges. Alguns tipus de peu d’atleta presenten ampolles i úlceres.

Són patologies benignes que en general estan exemptes de complicacions, però el seu diagnòstic i tractament no sempre és fàcil i ha d’estar sempre supervisat per un metge. 

http://dermatologia.cat/informacio-per-a-pacients/informacio-de-malalties/onicomicosi/

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000875.htm

Llegir més

NUTRIENTS FONAMENTALS EN LA ETAPA DE L’EMBARÀS

Les pacients embarassades han de complementar la seva alimentació amb l’aportació de nutrients fonamentals en les diferents etapes de la gestació.

Quins aliments s’hauria d’incloure a la dieta per assegurar-se que es pren la major part d’ells?

  • Calci
    Importància en el desenvolupament de les dents i ossos del bebè. Es necessita almenys entre 700 i 800 mg al dia. Es troba en els lactis, hortalisses de fulla verda fosca, pa, llegums, fruita seca, peix blau, mongetes cuites, nous, llavors de sèsam..
  • Ferro
    Importància en la formació de glòbuls vermells en la sang tan per la mare com pel bebè. Es troba en: carn vermella magra, sardines, hortalisses color verd fosc, mongetes, llenties, ous, nous, fruita seca, pa integral i cereals.
  • Àcid fòlic
    Importància en el desenvolupament dels òrgans i teixits del bebè. Redueix el risc de defectes en la columna vertebral com l’espina bífida. Es troba en: cereals enriquits i pa, verdures verdes i taronges.
    És recomanable que totes les dones que es plantegin quedar-se embarassades i aquelles que es trobin en les primeres 12 setmanes d’embaràs prenguin suplements d’àcid fòlic (400 micrograms, escrits com 400 mcg). Així mateix, haurien de continuar prenent entorn de 300 mcg. en la dieta habitual.
  • Vitamina C

 Importància per a l’absorció del ferro. Es troba en: la majoria de les fruites i verdures: les principals fonts de vitamina C són els cítrics i els seus sucs.

  • Vitamina D
    Importància perquè ajuda a absorbir el calci correctament. Es troba en: anxoves, tonyina en oli, ous, llet, mantega, margarina i salses per a amanir de baix contingut gras.
  • Àcids grassos essencials Omega-3
    Importància en el desenvolupament del sistema nerviós del bebè en l’etapa final de l’embaràs. Es troba en: peixos blaus d’aigua freda (verat, salmó, sardines). S’hauria de prendre almenys una ració a la setmana.
  • Vitamina B12
    Importància per al desenvolupament del sistema nerviós del bebè. Es troba en: carns i peix, productes lactis. I algunes algues marines. Es troba també en cereals.


Encara que la major part de les vitamines i minerals durant la gestació es cobreixen amb una dieta variada i equilibrada, els requeriments d’alguns nutrients durant aquesta etapa són tan elevats que requereixen suplementació per a satisfer les demandes addicionals, com és el cas dels folats, el iode o el ferro.

http://www.pmfarma.es/noticias/26125-el-95-de-los-ginecologos-recomiendan-complementos-alimenticios-durante-el-embarazo.html

https://www.correofarmaceutico.com/salud-publica/embarazo-como-pueden-ayudar-los-suplementos-alimenticios-a-cubrir-carencias.html

Llegir més

Lactància Materna

PREGUNTES FREQÜENTS DE LA MARE LACTANT

  1. El meu fill augmenta poc de pes
    La preocupació pel pes és molt freqüent entre les mares lactants, però en la majoria dels casos tot està funcionant bé i el nen està guanyant adequadament. Tingui en compte que:
    -Les gràfiques són un model estadístic pel que la meitat dels nens normals estan per sota de la mitjana. És més important la valoració clínica del nen: el seu aspecte, vivacitat, si mulla 4-5 bolquers diaris,…
    -També és important el creixement al llarg del temps, que el pes en un moment determinat.
  1. Tinc poca llet
    Quan una mare creu que té poca llet, l’habitual és que es tracti d’algun dels següents casos: la posició del nen o la manera d’agafar-se al pit no és adequat, el bebè no obre completament la boca o bé no recolza el seu cap en el colze de la seva mare. Recomanacions:
    És important que mami tot el temps que vulgui del mateix pit, perquè la llet del final té més grassa (més calories). Si vol més, se li pot oferir l’altre pit després.
    • Pot resultar útil emprar un tiralletsper a buidar millor els pits i estimular-los a que fabriquin més llet.
    • Si el bebè dorm tranquil 1-2 hores seguides i no sembla malalt podem suposar que ha pres suficient llet. Si el bebè mulla menys de 5 bolquers al dia, és possible que estigui prenent poca llet i seria convenient consultar amb el pediatra.
  1. Quina quantitat diària de llet ha de prendre el meu bebè?
    Cada nen és diferent. El millor és oferir al bebè el pit durant el primer any unes 4 o 5 vegades com a mínim, millor abans de cada presa de purés o papilles; després del primer any pot fer-ho quan vulgui després dels menjars o entre menjars; d’aquesta forma el bebè no necessita una altra font de llet, sempre que faci aquestes 4 o 5 preses de pit al dia.
  1. Cal donar-li aigua al bebè que pren el pit?
    Abans dels 6 mesos, el bebè que pren només llet materna i a demanda, NO precisa aigua ni altres líquids.
    Després dels 6 mesos, quan pren altres aliments a més del pit, és bo oferir-li aigua de tant en tant.
  1. Puc continuar alletant si em quedo embarassada?
    No és infreqüent que una dona que està alletant al seu fill es quedi embarassada. És possible dur a terme la lactància materna durant tot l’embaràs i després alletar als dos lactants després del segon part.
    La llet produïda immediatament després del part per la mare que no ha deixat d’alletar en cap moment, correspon a calostre. Els primers dies de calostre són clau per al nounat i la producció del mateix té un límit, per la qual cosa el nounat deu ser alletat en primer lloc.
  1. Fins quan és bo que mami el meu fill? quan cal deslletar-ho?
    En l’actualitat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) recomanen mantenir la lactància fins als dos anys o més, en tots els països del món.
  1. Tinc el mugró pla o invertit, podré donar mamar?
    La forma del mugró no sol representar un problema per a la lactància, encara que a vegades es necessita ajuda durant els primers dies perquè el bebè s’agafi al pit.
    La majoria de les vegades es tracta de mugrons plans però elàstics, normalment, aquests casos es resolen a poc a poc i no plantegen dificultats per a la lactància. Es poden utilitzar mugronereso dispositius per a treure el mugró, per mitjà del buit.
    Quan es tracta d’un mugró invertit “veritable”, no protràctil (en estrènyer al voltant de l’arèola s’enfonsa cap a dins del pit i no pot estirar-se) es pot provar d’utilitzar mugronera els primers dies encara que a vegades serà necessari recórrer al tirallets.
  1. Em fa mal el pit, tinc una zona vermella i dura. Ingurgitació, inflamació, mastitis
    Un pit pot inflamar-se i doldre fonamentalment pels següents motius: ingurgitació, obstrucció d’un conducte i mastitis.
    La ingurgitació ocorre quan els pits produeixen més llet de la que el lactant extreu, augmentant tots dos de grandària i provocant dolor. Això sol ocórrer al començament de la lactància amb la “pujada de la llet”. El tractament es basa en: extreure la llet i calmar el dolor. Quan els pits estan molt tibants el bebè pot tenir dificultats per a agafar-se, i convé buidar-los prèviament, de forma manual o amb un tirallets, després d’aplicar calor local (una dutxa o bany en aigua calenta) per a produir vasodilatació i facilitar la sortida de la llet.
    L’obstrucció d’un conducte lacti sorgeix com a conseqüència d’un buidatge defectuós o ineficaç d’un lòbul mamari, per una mala tècnica de lactància o per la utilització de sostenidors de talla o model inadequat que produeixen una compressió excessiva.
    Es manifesta per la presència d’una protuberància dolorosa al pit i enrogiment de la pell d’aquesta zona. Generalment no hi ha febre ni símptomes generals. El tractament és similar al de la ingurgitació, s’ha d’augmentar la freqüència de les preses i aplicar calor local abans de les mateixes.
    La mastitis consisteix en una inflamació d’un o diversos lòbuls de la mama, que pot acompanyar-se o no d’infecció. La mastitis no infecciosa es presenta com a conseqüència d’una retenció de llet no resolta. El quadre pot evolucionar a una mastitis infecciosa, ja que la retenció de llet afavoreix el creixement bacterià. Generalment s’acompanya de símptomes generals similars als d’un quadre gripal: febre, esgarrifances, malestar general, cefalees, nàuseesi vòmits.
    És important saber que la llet del pit afectat no tindrà cap efecte perjudicial en el nen, per la qual cosa no s’ha de suspendre la lactància materna, encara que la mare estigui prenent medicaments (s’utilitzaran aquells compatibles amb la lactància). La infecció no es transmet al lactant i a més en continuar donant el pit millora l’evolució de la mastitis i disminueix el risc de complicacions.

https://www.aeped.es/comite-lactancia-materna/preguntas-frecuentes-sobre-lactancia-materna

 

Llegir més

Diarrea del viatger

La diarrea del viatger és una de les malalties més freqüents en persones que viatgen internacionalment. El 40% dels viatgers que van al tròpic tenen diarrea durant el viatge o poc després. Hi ha zones de molt alt risc (Països del Magrib i pròxim orient) i zones d’alt risc (Amèrica central i del sud, Àfrica i Àsia tropical i subtropical).

 Què és la diarrea del viatger? Es defineix com un mínim de 3 deposicions líquides o de consistència tova en un període de 24 hores, amb un o més dels símptomes següents: rampells, febre, nàusees i/o vòmits o sang a la femta.

Què causa la diarrea del viatger? L’etiologia més freqüent inclou els bacteris entèrics, sobretot l’Escherichia coli (E coli) enterotoxigènica. En alguns estudis i, sobretot, en viatges al sud i sud-est d’Àsia, el Campylobacter és elevat i, fins i tot, supera l’E coli. També pot estar causada per virus i paràsits.

 Com es pot prevenir? 

  1. Renti’s les mans sovint, abans i després de menjar, manipular aliments o anar al bany. 
  1. Begui aigua embotellada o tractada, begudes calentes o refrescs embotellats, són els més segurs
  2. No prengui glaçons si desconeix la procedència de l’aigua. No prengui sucs de fruites no embassats. 
  3. Eviti el consum de llet o derivats làctics sense garanties (com els gelats de parades de carrer, formatges frescs, pastissos…).
  4. Eviti el consum de peix, marisc o carn crua
  5. Peli la fruita personalment i no mengi verdures crues (les amanides poden ser perilloses).
  6. Realitzar un tractament de l’aigua potencialment perillosa 

Ebullició: Durant 10 minuts. Airegi-la per millorar-ne el gust.

 Cloració: 2 gotes de lleixiu (apta per al consum humà) per litre. Esperi 30 minuts abans de consumir-la. 

Com es pot tractar?

  • Es recomana una DIETA tova astringent amb cuit, pa, i evitar sucs, llet, fruites i verdures.
  • El més important és EVITAR LA DESHIDRATACIÓ, mantenir una ingesta continuada de líquids, glucosa i electròlits per reposar les pèrdues per la diarrea, fins i tot quan no es tingui sensació de set o sequedat a la boca. Es recomana prendre sèrum oral.
  • Altres medicaments que es podrien pendre: antitèrmics com el paracetamol en cas de febre, i alguns antiemètics com la metoclopramida en cas de nàusees. Reservar els medicaments que aturen la motilitat de l’intestí com la loperamida nomès en cas de prescripció médica.

CONSULTAR AMB EL SEU METGE A LA TORNADA SI HA PRESENTAT DIARREA.

 

https://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=97

http://projectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/Fulls_Pacients/66_CAT.pdf

https://www.hgc.es/ca/pacients-i-visitants/consells-de-salut/consejos-viajero/diarrea-del-viatger

Llegir més

ALGUNES PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE ELS MOSQUITS

Existeix l’al·lèrgia als mosquits?
Els mosquits piquen per a xuclar la nostra sang, no la necessiten per a alimentar-se sinó per a produir els seus ous, per aquest motiu és la femella mosquit la que pica. En picar-nos, la femella injecta saliva en la nostra pell, la qual és la responsable de la inflamació al voltant de la picada i, només en alguns casos, també de possibles reaccions al·lèrgiques.

Disposem de proves fiables en la consulta per a poder arribar a determinar si realment és una reacció al·lèrgica o simplement si la inflamació és causada per l’efecte directe de la saliva en la nostra pell.

Per què piquen les seves picades?
Quan un mosquit ens pica, introdueix sota la nostra pell dos diminuts tubs: un d’ells li serveix per a xuclar la nostra sang, i l’altre per a injectar-nos una substància que evita que la sang es coaguli en la ferida o en la seva trompa abans d’haver acabat de xuclar.
Aquesta substància provoca que el nostre cos alliberi histamina, una substància involucrada en les respostes localitzades del sistema immune. Així que quan et pica una picada, no és tècnicament culpa del mosquit, sinó del teu cos reaccionant a aquesta substància. Aquest és el motiu pel que no tots reaccionem igual: alguns només noten un bultet mentre que uns altres desenvolupem faves de diversos centímetres.
Per què ens piquen a uns més que a uns altres?
• Els atreu molt més el tipus de sang 0 que l’A.
• Els consumidors d’alcohol (especialment cervesa) tenen més risc de ser picats.
• La roba fosca també augmenta el risc de picades. Els colors més atraients per als mosquits són el negre i el vermell. Els que menys: el verd i el groc.
• La suor és la seva olor preferida. Per tant qualsevol activitat física a l’aire lliure augmenta les possibilitats de picades, especialment al capvespre.
• Els canvis hormonals en dones embarassades originen un tipus de suor i olor que els resulta molt atraients.
• L’olor de peus també s’ha associat amb picades en aquesta zona.

Com es pot prevenir?

• Comptar amb barreres físiques sempre que sigui possible: mosquiteres a les
finestres i roba de màniga llarga són bons punts de partida.
• Evitar sabons, xampús o colònies amb olors apetitosos, com els fruiters, els dolços o els florals.
• Tractar d’emmascarar la teva olor amb repel·lents líquids o en barra, aquests repel·lents solen tenir una olor una mica forta, però asseguren entre 4 i 8 hores relativament a resguard de les picades.

I si ja t’han picat…
Les recomanacions són rentar la zona amb aigua i sabó i aplicar una pomada antihistamínica.
Evita gratar-te tot el possible, perquè la producció d’histamina no continuï i la picor no empitjori. Vigila si tens les ungles llargues per a evitar esquinçar la pell i fer-te una ferida.

En cas que la inflor i la calor siguin molt pronunciades, aplicat gel o compreses d’aigua freda. I si continua durant diversos dies, ves al metge.
https://www.quironsalud.es/blogs/es/alergia-dia/alergia-mosquitos-32c37
https://www.vitonica.com/prevencion/con-el-verano-llegaron-los-mosquitos-por-que-nos-pican-y-como-evitarlo

Llegir més

Què són els protectors solars?

Els protectors solars són agents que ajuden a prevenir que els raigs ultraviolats (UV) arribin a la pell. Existeixen dos tipus de radiació ultraviolada, els raigs UVA i els raigs UVB, els quals causen danys a la pell i augmenten el risc de càncer de pell. La llum UVB és la principal causa de les cremades pel sol, mentre que els raigs UVA penetren en la pell més profundament, s’associen amb les arrugues, la pèrdua de l’elasticitat i altres efectes del foto envelliment. També agreuja els efectes cancerígens dels raigs UVB i cada vegada més es considera la llum UVA un causant de càncer de pell. Els protectors solars varien en la seva capacitat per a protegir contra els raigs UVA i UVB.


Què és el FPS?
La majoria dels filtres solars amb un factor de Protecció Solar (FPS) de 15 o més, fan un excel·lent treball de protecció contra els raigs UVBFPS és la mesura de la capacitat que té un protector solar per a evitar que els raigs UVB danyin la pell. Així és com funciona: si la seva pell sense protecció triga 20 minuts per a començar a posar-se vermella, en utilitzar un protector solar amb un FPS de 15 prevé l’enrogiment teòricament 15 vegades més – al voltant de cinc hores.
Una altra forma de veure-ho és en termes de percentatges: un FPS 15 bloqueja aproximadament el 93 per cent de tots els raigs UVB. Un FPS 30 bloqueja el 97 per cent, i un FPS 50 bloqueja el 99 per cent. Poden semblar diferències insignificants, però si vostè és sensible a la llum, o té antecedents de càncer de pell, aquests percentatges extres faran la diferència. I com pot veure, no hi ha un protector solar que pugui bloquejar tots els raigs UV.
El model del FPS té certs punts a considerar: En primer lloc, cap protector solar, independentment de la seva capacitat, continua sent eficaç sense reaplicar-se cada dues hores. En segon lloc, l’enrogiment de la pell és una reacció als raigs UVB i diu poc sobre el mal que els raigs UVA puguin fer.

 

La fotoprotecció és més important en individus de pell i/o ulls clars que presenten un major risc de cremar-se amb el sol. Els tipus de pell segons el risc de cremar-se (fototipus) són els següents:

Fototipus I II III IV
Es bronzeja Mai A vegades Sempre Sempre
Es crema Sempre A vegades Rarament Mai
Color de cabell Pèl-roig Ros Castany Negre
Color d’ulls Blau Blau/Verd Gris/Marró Marró

 

Recomanacions sobre fotoprotecció

La fotoprotecció no només inclou aplicar-se una pantalla solar en crema sinó que es recomanable seguir les següents recomanacions:

  1. Mantenir-se a l’ombra, especialment a les hores del migdia. Les hores de més insolació al nostre país, a l’estiu, són de 12-17 hores. Els núvols donen una protecció poc més que relativa
  2. No exposar-se al sol sense protecció solar. És especialment necessari protegir els nens del sol, donat que tenen una pell més sensible i a que gran part de les radiacions solars que acumulem les rebem a la infància.
  3. Cobrir-se la pell amb roba per a que la pell no quedi descoberta al sol
  4. Utilitzar un barret que permeti mantenir cara, cap, orelles i coll a l’ombra.
  5. Utilitzar ulleres de sol que protegeixin tant de l’UVA com de l’UVB. Si no bloquegem aquests raigs al 100%, les ulleres poden ser més perjudicials que beneficioses (amb la foscor que donen els vidres foscos es dilata la pupila i passen més raigs ultraviolats). Això és especialment important en nens, i es recomana que un òptic assessori sobre el tipus d’ullera solar necessària en cada cas.
Llegir més

Què és la Diabetis?

La diabetis és una malaltia que es presenta quan el nivell de glucosa en la sang, també conegut com a sucre en la sang, és massa alt. La insulina, una hormona que produeix el pàncrees, ajuda al fet que la glucosa dels aliments ingressi en les cèl·lules per a usar-se com a energia. Algunes vegades, el cos no produeix suficient o no produeix gens d’insulina o no l’usa adequadament i la glucosa es queda en la sang i no arriba a les cèl·lules.
Amb el temps, l’excés de glucosa en la sang pot causar problemes de salut. Encara que la diabetis no té cura, la persona amb diabetis pot prendre mesures per a controlar la seva malaltia i mantenir-se sana.
A vegades les persones quan tenen diabetis diuen que tenen “una miqueta alt el sucre” o que tenen “prediabetis”. Aquests termes ens fan pensar que la persona realment no té diabetis o que el seu cas és menys greu. No obstant això, tots els casos de diabetis són greus.
Quins són els diferents tipus de diabetis?
Els principals tipus de diabetis són tipus 1, tipus 2 i la diabetis gestacional.

Diabetis tipus 1
Amb la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina perquè el sistema immunitari ataca i destrueix les cèl·lules del pàncrees que la produeixen. En general, es diagnostica la diabetis tipus 1 en nens i adults joves, encara que pot aparèixer a qualsevol edat. Les persones amb diabetis tipus 1 necessiten insulina tots els dies.
Diabetis tipus 2
Amb la diabetis tipus 2, el cos no produeix o no usa la insulina adequadament. La diabetis tipus 2 pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot durant la infància. No obstant això, aquest tipus de diabetis es presenta amb major freqüència en les persones de mitjana edat i en els ancians. Aquest és el tipus més comú de diabetis.
Diabetis gestacional
La diabetis gestacional afecta a algunes dones durant l’embaràs. La majoria de les vegades, aquest tipus de diabetis desapareix després que neixi el bebè. Però quan una dona ha tingut diabetis gestacional, té més probabilitat de patir de diabetis tipus 2 més endavant.

Com puc controlar la meva diabetis?
El seu pla pot incloure els passos que s’indiquen a continuació.
Maneres de controlar la seva diabetis:
• Els factors clau del control de la diabetis. (pressió arterial, colesterol, tabaquisme..)

• Converteixi l’activitat física en un hàbit. (30 minuts o més d’exercici gairebé tots els dies de la setmana)

• Prengui’s les seves medicines.

• Eviti el tabac i l’abús en el consum d’alcohol.

• És important realitzar-se controls personals i una revisió mèdica preventiva almenys una vegada a l’any.

• Mesuri el seus nivells de glucosa en la sang. (La forma més usual de controlar el seu nivell de glucosa en la sang a casa és amb un glucòmetre, a la farmàcia també es realitzen analítiques de glucosa en tan sols uns segons)

• Col·labori amb el seu equip sanitari

• Enfronti la seva diabetis de forma saludable. (Reduint l’estrès, dormint 7-8 hores…)

• Segueixi el seu pla d’alimentació per a la diabetis. (aliments baixos en calories, greixos saturats, greixos trans, sucre i sal)

Concretament:

  • Mantenir el pes normal o intentar perdre més d’un 5% si existeix sobrepès.
  • Realitzar un consum de greix inferior al 30% de les calories diàries.
  • Realitzar un consum de grassa animal (saturada) inferior al 10% de les calories diàries.
  • Incloure més de 15 grams de fibra natural per cada mil calories ingerides al dia.

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/diabetes/informacion-general/control

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/diabetes/informacion-general/que-es

https://www.fundaciondiabetes.org/prevencion/312/estilo-de-vida-y-medicamentos-para-prevenir-la-diabetes

Llegir més

La Dieta Mediterrània

La dieta mediterrània és un model d’alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l’olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l’equilibri nutricional i cultural.

Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d’altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, va declarar al novembre del 2010, la dieta mediterrània, Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

 

Entre les moltes propietats beneficioses per a la salut d’aquest patró alimentari, es pot destacar el tipus de greix que el caracteritza (oli d’oliva, peix i fruita seca), les proporcions en els nutrients principals que guarden les seves receptes (cereals i vegetals com a base de els plats i carns o similars com “guarnició”) i la riquesa en micronutrients que conté, fruit de la utilització de verdures de temporada, herbes aromàtiques i condiments.

 

Consells:

1.Utilitzar l’oli d’oliva com a principal greix d’addició.

2.Consumir aliments d’origen vegetal en abundància: fruites, verdures, llegums, xampinyons i fruita seca

3.El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment els seus productes integrals) haurien de formar part de l’alimentació diària.

4.Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats.

5.Consumir diàriament productes làctics,principalment iogurt i formatges.

6.La carn vermella s’hauria de consumir amb moderació i si pot ser com a part de guisats i altres receptes, i les carns processades en quantitats petites i com a ingredients d’entrepans

7.Consumir peix en abundància i ous amb moderació

8.La fruita fresca hauria de ser les postres habituals. Els dolços i pastissos haurien de consumir-se ocasionalment.

9.L’aigua és la beguda per excel·lència a la dieta mediterrània. El vi s’ha de prendre amb moderació i durant els àpats.

10.Realitzar activitat física tots els dies, ja que és tan important com menjar adequadament.

 

Com puc saber si segueixo la dieta mediterrània? Descobreix-ho amb aquestes 14 preguntes: http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/la_dieta_mediterrania/test-segueixo-la-dieta-mediterrania/

 

https://dietamediterranea.com/ca/

http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/la_dieta_mediterrania/

Llegir més

Cames cansades

Arriben les altes temperatures, el bon temps i també comencen a aparèixer els problemes de circulació que quedaven emmascarats pel fred i la roba tapada. Cames cansades, inflor, varius, pell de taronja són els problemes circulatoris principals que s’accentuen especialment amb l’arribada de la calor. Les dones són les que pateixen amb més freqüència aquest trastorn, ja que es relaciona amb alteracions hormonals derivades de la menstruació, la menopausa i altres estadis relacionats. No obstant això, factors com l’edat, l’herència genètica, els embarassos, o una vida sedentària, entre d’altres, poden provocar que les venes es dilatin, de manera que la sang, atreta per la força de la gravetat, s’acumula a les cames i genera problemes com les cames cansades.

Consells per prevenir i alleujar els símptomes del trastorn de cames cansades

  1. Evitar romandre de peu, quiet/a o assegut/da durant llargs períodes de temps: quan per motius de treball o viatges llargs en cotxe, avió o autobús, s’hagi de romandre molt de temps assegut/da, és recomanable no creuar les cames i utilitzar un reposapeus. Tant si s’està assegut/da o de peu durant molta estona, cal moure freqüentment els peus i les cames i donar breus passejos.
  2. Cames amunt: per millorar el funcionament de les venes després de llargs períodes asseguts o de peu, s’aconsella estirar-se i elevar les cames per sobre del nivell del cor. Un bon consell és caminar de puntetes i després de talons. Dormir amb les cames elevades uns 15 cm afavoreix el retorn venós.
  3. Utilitzar mitges terapèutiques: el metge o farmacèutic valorarà el grau de compressió i la talla més adequada per a cada persona.
  4. Seguir una dieta equilibrada, baixa en sal i rica en fibra: tant el sobrepès com el restrenyiment poden afectar la circulació. Per prevenir-los és clau una dieta rica en fibra, fruites, fruits secs, llegums, verdures i cereals; així com reduir al mínim el consum de sal per tal de retenir menys líquids. Incorporar aliments de temporada i rics en substàncies antioxidants, com les fruites del bosc (nabius, mores, maduixes…), taronges; 
  5. Hidratació, per dins i per fora: s’ha de beure abundant aigua, entre 1,5 o 2 litres d’aigua diàriament. Beure aigua o derivats com els sucs, els brous, les infusions, etc., ajuden a hidratar i a netejar el cos per facilitar l’eliminació de greixos i toxines. A més, és recomanable hidratar també la pell amb productes especialitzats per mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia.
  6. L’esport, fonamental: és recomanable la pràctica d’exercici físic moderat de manera regular. Esports com la natació o caminar diàriament, fins i tot el ball, la gimnàstica i la bici, ajuden a activar la circulació sanguínia.
  7. A última hora del dia activar la circulació amb una dutxa i un massatge: en finalitzar la dutxa diària, hem d’aplicar aigua freda a les cames en sentit ascendent per alleujar la sensació de pesadesa. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent, per activar el retorn sanguini.
  8. El calçat i la roba, millor amplis: les peces de roba molt ajustades no són aconsellables, ja que poden dificultar el retorn venós des de les cames al cor. És preferible l’ús de calçat ample i còmode, sense un taló excessiu, de 3 a 5 cm com a màxim.
  9. Evitar la calor: atès que les altes temperatures afavoreixen la dilatació de les venes, és important evitar les fonts de calor dirigides directament a les cames. No s’ha de prendre el sol a les cames de manera prolongada, ni depilar-se amb cera calenta, o utilitzar brasers o saunes.
  10. Consultar amb el professional sanitari: el metge o el farmacèutic pot orientar sobre complements alimentaris, gels per a cames cansades i medicaments específics per afavorir el retorn venós. Passa per la farmacia, t’ajudarem!

http://www.ehub.cat/10-consells-per-prevenir-el-trastorn-de-cames-cansades/

https://etselquemenges.cat/alternativa/adeu-cames-cansades

Llegir més

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Als alvèols és on es produeix l’intercanvi de gasos entre el medi exterior i l’interior de l’organisme, és a dir, és on l’oxigen passa a la sang i s’elimina diòxid de carboni. El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.

PREVENCIÓ

La MPOC, a diferència d’altres malalties cròniques, es pot prevenir en gairebé tots els casos. Simplement, no s’ha de fumar. Tenint en compte que el tabac és un factor essencial per l’aparició de la malaltia, la primera estratègia a seguir és no començar a fumar o deixar-ho tan aviat com sigui possible.

SÍMPTOMES

Les persones afectades de MPOC presenten una dificultat per omplir i buidar els pulmons, així com per mobilitzar les secrecions. Per això, han de tossir o respirar més sovint per poder fer la seva vida normal.

El principals símptomes de la MPOC són tos i expectoració, refredats més sovint i intensos, ofec en tasques quotidianes i pèrdua de la qualitat de vida. Les exacerbacions de la MPOC són episodis recurrents en el que el pacient nota un empitjorament continu dels símptomes respiratoris habituals i que no responen al tractament.

COM ES DIAGNOSTICA?

L’espirometria és la prova clau en el diagnòstic de la MPOC. Consisteix en expulsar tot l’aire dels pulmons el més ràpid possible. És senzilla, no invasiva i s’ha de fer fa sota la supervisió d’un professional de la salut.

L’espirometria permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri.

Tot i que el diagnòstic és relativament senzill, avui en dia, gairebé el 70% de les persones que pateixen una MPOC no ho saben.

QUI S’HAURIA DE FER UNA ESPIROMETRIA?

Segons el que recomana la Global Iniciative Obstructive Lung Disease (GOLD), que té entre els seus objectius la prevenció de la malaltia, tota persona que presenti alguna d’aquestes característiques corre risc de patir una MPOC i, per tant, caldria que es fes una espirometria:

  • Tenir més de 40 anys, tenir tos la majoria dels dies, cansar-se més aviat que la majoria de les persones de la seva edat, expectoració habitual, fumar.

TRACTAMENT

La MPOC és una malaltia crònica per a la qual, lamentablement, no hi ha cura, és a dir, els pulmons mai tornaran a una situació normal, però si es poden tractar els símptomes, prevenir les reaguditzacions i millorar la qualitat de vida dels pacients. Passos a seguir en el tractament:

  1. Deixar de fumar. És l’única mesura que canvia de manera ferma i positiva l’evolució i el pronòstic de la MPOC.  
  2. Farmacoteràpia. El fàrmacs, principalment els inhalats, ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, mantenir la funció pulmonar i reduir el nombre d’aguditzacions. Per tant, es important començar el tractament el més aviat possible i fer-lo amb regularitat.
  3. Rehabilitació pulmonar i exercici físic. L’entrenament muscular es fonamental per mantenir una correcta funció pulmonar i, per tant, existeixen programes de rehabilitació dirigits a millorar la capacitat pulmonar. Aquests programes es realitzen en els Serveis de Pneumologia i Rehabilitació de la majoria dels Hospitals del nostre entorn.
  4. Oxigenoteràpia. L’oxigenoteràpia domiciliària és una teràpia que s’administra sempre a partir dels resultats d’una gasometria arterial en el moment en què el pacient es troba en una situació clínica estable. 
  5.  Mesures generals. Una dieta sana i equilibrada o la vacunació contra la grip estacional cada any i contra la pneumònia són mesures que ajuden a reduir les aguditzacions.

 

LINKS D’INTERÈS:

https://escueladepacientes.es/enfermedades-respiratorias/epoc/guias-epoc/guia-manual-rehabilitacion-personas-epoc

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc2

https://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/2-catfamilia/650-epoc

https://portal.hospitalclinic.org/enfermedades/enfermedad-pulmonar-obstructiva-cronica-epoc/sintomas

Llegir més

L’al·lèrgia al pol·len

L’al·lèrgia és la malaltia crònica més freqüent de la infància i els adults joves. Els pacients amb una malaltia al·lèrgica posseeixen un risc elevat de desenvolupar altres malalties al·lèrgiques (asma bronquial al·lèrgica). L’asma i la rinitis al·lèrgica molt sovint coexisteixen en el mateix individu; en el seu conjunt es denomina  al·lèrgia respiratòria. Actualment, s’estima que fins a un 30% dels europeus pateixen rinitis o conjuntivitis al·lèrgica, mentre que fins a un 20% pateixen asma i un 15% afeccions cutànies al·lèrgiques.


PREGUNTES:
Quins són els pol·lens al·lèrgics més freqüents en la zona de Catalunya? A Barcelona hi ha gran quantitat de Platanus (plàtans d’ombra):  arbres d’alineació que es troben en les grans ciutats, la pol·linització de les quals té lloc entre març i abril. I també Cupressàcies “arizonica” i xiprers”.
En el litoral mediterrani trobem molta parietaria i gramínies, a Tarragona Mercurialis (una mala herba) i a Lleida Olivera. 


Quina és la relació entre al·lèrgia i contaminació? La contaminació ambiental pot afavorir l’acció lesiva del pol·len i l’augment dels símptomes de l’al·lèrgia. Les partícules contaminants especialment les partícules dièsel, poden influir sobre l’al·lèrgia ja que s’adhereixen als petits grans de pol·len que actuen com a transportadors de partícules dins de l’arbre respiratori. Per efecte tòxic directe danyen la mucosa del tracte respiratori.


Quina és la relació entre plantes i contaminació? Les plantes estan patint els efectes de la contaminació. Les partícules d’emissió dièsel produïdes per vehicles, calefaccions i emissions industrials creen un ambient hostil al qual les plantes reaccionen de manera “defensiva”. Els pol·lens de zones contaminades generen noves proteïnes denominades “proteïnes d’estrès” que tenen una major capacitat d’estimular la resposta al·lèrgica de les persones.


En què consisteix la immunoteràpia? En l’administració periòdica d’un extracte al qual el pacient és al·lèrgic, durant un període de 3 a 5 anys, de manera que es disminueix el grau dels símptomes que pateix el pacient.

RECOMANACIONS PER A AL·LÈRGICS

  • Evitar les sortides al camp i les activitats a l’aire lliure en dies d’alta pol·linització.
    • Tancar les finestres de casa. Ventilar l’habitatge al migdia i durant poc temps
    • Utilitzar ulleres de sol a l’exterior i màscara que cobreixi nas i boca en dies d’alta pol·linització
    • Viatjar amb les finestretes del cotxe pujades
    • Usar filtre antipol·lució en el cotxe i purificadors d’aire a casa
    • No tallar la gespa ni podar en dies d’alta pol·linització
    • No automedicar-se; consulti amb el seu metge o farmacèutic si té símptomes al·lèrgics
    • Moderi la ingesta d’alcohol, que produeix major sequedat de les mucoses.
    • La utilització de pomades de vaselina permet suavitzar la mucosa nasal i aïllar-la d’al·lergògens en el cas de la rinitis al·lèrgica
    • Demanar cita amb l’al·lergòleg per a instaurar un tractament integral enfocat a tractar la causa de la seva al·lèrgia.


Font d’informació: SEAIC (Societat Espanyola de Al·lergologia i Immunologia Clínica) i CGCOF(Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics) i SEFAC (Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària).

Llegir més

El colesterol

El colesterol és una substància necessària per al nostre organisme i els seus nivells depenen de la producció pròpia del nostre cos i de la quantitat que ingerim a través de l’alimentació. Hi ha determinades situacions en les quals el nivell de colesterol augmenta, fins i tot arribant a valors perjudicials per a la salut, sobretot a nivell cardiovascular. Entre elles ens podem trobar: condició genètica (el nostre cos produeix colesterol en excés), antecedents familiars, edat (a major edat més possibilitat de tenir alt el colesterol), sobrepès, alimentació no adequada i la presa de certs medicaments (consultar al seu farmacèutic). Tenir el colesterol alt no acostuma a donar símptomes, una raó més de la seva perillositat, però es fàcil de detectar amb un simple anàlisis de sang. La freqüència d’aquestes proves depèn de l’edat, dels factors de risc i la història familiar.

Recomanacions:

Seguir una alimentació rica en fruites i verdures, cereals integrals o de gra i llegums.

Reduir el sobrepès.

Disminuir el consum d’aliments amb índex glucèmic alt, com els sucres i hidrats simples.

Ajustar el consum de carns vermelles a dos dies per setmana.

Introduir a la seva dieta els peixos i especialment els blaus rics en omega 3 (sardina, salmó, etc..) preferiblement de mida petita (per a evitar el consum de mercuri) i no més d’una ració de 150g a la setmana.

Evitar en la mesura del possible els fregits i guisats, i cuinar preferiblement a la planxa, al vapor o en papillote.

Es recomanable retirar el greix visible de la carn abans de cuinar-la.

Utilitzar la sal amb moderació. L’excés de sodi es molt nociu per al nostre cor i les nostres artèries. Evitar el consum de productes de pastisseria industrial, fregits i precuinats, rics en àcids grassos saturats que perjudiquen la seva salut.

Procurar fer exercici físic de tres a cinc vegades per setmana.

Preguntes freqüents

Quin es l’origen del colesterol?

La major part del colesterol del nostre organisme es produït pel fetge, encara que també prové d’alguns aliments com ara ous, carns i productes làctics sencers.

Què fa que el colesterol sigui bo o dolent per a la salut?

El colesterol viatja pel torrent sanguini embolicat dins d’unes partícules anomenades lipoproteïnes, de les quals hi ha dos tipus: LDL (conegut com a colesterol dolent) i HDL (que forma el colesterol bo). EL colesterol LDL es considerat dolent perquè es diposita en la paret de les artèries i forma les plaques d’ateroma. El colesterol HDL es considerat bo perquè transporta l’excés de colesterol de nou al fetge perquè sigui destruït.

Què són els triglicèrids?

Els triglicèrids provenen majoritàriament de la digestió dels greixos dels aliments, encara que també són produïts en part pel fetge i són el principal tipus de greix que transporta l’organisme. Constitueixen una font important d’energia i, com el colesterol, tendeixen a augmentar amb l’edat i/o el sobrepès. El valor normal és fins a 150 mg/dl. L’acumulació de majors quantitats, junt a nivells elevats de colesterol pot augmentar considerablement el risc de malaltia cardíaca (200 mg/dl).

Com perjudica el colesterol LDL a la meva salut?

L’excés de colesterol pot dipositar-se dins dels vasos que transporten la sang des del cor cap a la resta del cos i que es coneixen amb el nom d’artèries. L’acumulació de colesterol dins de les artèries –coneguda com a placa d’ateroma- farà que aquestes s’estrenyin, el qual s’anomena aterosclerosi, i que puguin arribar a bloquejar completament l’artèria, de manera que la sang no aconsegueixi fluir a través d’ella. Si aquest bloqueig passa a l’artèria coronaria, la qual subministra sang als músculs del cor, podria provocar un atac de cor, i si l’artèria que li subministra sang al  cervell es bloqueja, podria produir-se un infart cerebral.

Què faig si m’oblido una presa del medicament?

Si oblida una dosi prengui-la quan s’adoni, tret que estigui pròxima la següent presa. Mai prengui el doble de la dosis prescrita.

 

Font: Fitxa de recomanacions de Sefac

Llegir més

L’astènia primaveral

El terme astènia prové del nom grec sthémos que significa força més el prefix anegatiu.

El cansament o astènia és una sensació de debilitat, fatiga, feblesa, esgotament i manca de vitalitat generalitzada, tant física com mental. De fet, es tracta d’una sensació de cansament patològica, ja que no apareix com seria normal, després de fer un sobresforç, sinó que es manifesta després d’esforços mínims o de la feina habitual. A vegades pot impedir fins i tot dur a terme les tasques quotidianes menys pesades, i en alguns casos és constant, sense que tingui relació amb l’activitat ni el descans. La persona afectada es veu incapaç de dur a terme activitats quotidianes.

L’astènia és una síndrome que ve donada per diverses causes. Així, cal tenir en compte que pot provocar cansament com a símptoma destacat, alteracions tan diverses com infeccions, mancances alimentàries, trastorns psicològics o afeccions musculars.

Algunes persones, segons les seves condicions (no en embaràs, ni en algunes patologies o amb determinades medicacions), poden beneficiar-se de complements dietètics.

De tota manera, però, si l’astènia perdura molt temps s’haurà de visitar al metge ja que podría ser símptoma d’alguna patologia major.

A la farmàcia en trobem una gran varietat de medicaments tònics i reconstituents.

La majoria d’ells contenen una associació de diferents vitamines, minerals i aminoàcids en quantitats diàries recomanades.

Com alleujar els símptomes de l’astènia primaveral

-Es recomanable respectar les hores de son.

-Fer exercici físic moderat.

-Portar una dieta sana i equilibrada. L’ajust nutricional proporcionarà al nostre organisme proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals, vitamines i aigua.

-En determinades ocasions, però no n’hi ha prou amb l’aportament d’una dieta variada, i cal recorrer a una aportació vitamínica o mineral complementària. Compte, però: en cap cas els suplements vitamínics i de minerals poden transformar una dieta poc equilibrada en saludable.

Llegir més

Eviti l’insomni amb aquests consells

Somia amb dormir bé? Eviti l’insomni amb aquests consells!

L’insomni es defineix com la dificultat per a iniciar o mantenir el somni. Es considera que una persona que trigui més de 30 minuts a dormir-se i/o dormi menys de 6 hores pateix insomni. Si aquestes sensacions són inferiors a tres setmanes o un mes es parla d’insomni transitori o de curta durada, i quan és superior a aquest temps, d’insomni crònic. Segons les estadístiques, el 10% de la població mundial s’enfronta a aquest trastorn, i segons l’Organització Mundial de la Salut, l’insomni transitori afecta almenys al 40% de la població.


Recomanacions

– Procuri ficar-se al llit i aixecar-se cada dia a la mateixa hora, l’ordre en els horaris ajuda a regular el somni.

– Faci exercici amb regularitat però redueixi la seva intensitat en les hores prèvies a ficar-se al llit. A més, és bo que faci activitats relaxants abans de ficar-se al llit, com llegir o escoltar música.

– Eviti fer migdiades llargues durant el dia, amb 20 minuts de descans és suficient.

– Oblidi la cafeïna, l’alcohol o la nicotina abans d’anar a dormir. En ser estimulants poden afectar el seu descans i provocar un despertar abans d’hora

– Sopi de forma lleugera, limiti la ingesta de líquids i intenti orinar abans de ficar-se al llit.

– Segueixi una rutina abans de ficar-se al llit: raspallar-se les dents, posar el despertador, baixar les persianes… Això el pot ajudar.

– Mantingui l’habitació amb un ambient tranquil i relaxat, sense excés de llum i temperatura adequada per a aconseguir un somni reparador.

– Abans de ficar-se al llit, escrigui en un diari els problemes que el preocupen. D’aquesta manera la seva ment estarà més calmada i llesta per a dormir.

– Si després de mitja hora al llit continua despert, és millor que s’aixequi i realitzi alguna activitat relaxant fins a recuperar el son.

– Fiqui’s al llit quan estigui somnolent..

– Procuri no obsessionar-se o dramatitzar una nit d’insomni. Aixequi’s a l’hora que tenia prevista encara que no hagi dormit bé, probablement es tracta d’una situació passatgera.


Preguntes freqüents
Existeixen malalties que són més susceptibles de produir insomni que unes altres?
Sí. Malalties com la depressió, ansietat, incontinència urinària, hipertiroïdisme o aquelles amb les quals es pateiixi dolor poden provocar insomni. A més, molts medicaments actuen sobre el Sistema Nerviós Central, per la qual cosa poden produir o incrementar l’insomni. En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic.


Està relacionat l’insomni amb l’estrès? L’estrès provoca insomni, però aquest al seu torn és un causant d’estrès, formant un cercle viciós que pot afectar la seva salut. 


Quan n’hi ha prou amb un tractament sense recepta i quan he d’acudir al metge? L’insomni transitori o de curta durada (menor a tres setmanes o un mes) pot tractar-se realitzant petits canvis en la seva rutina i hàbits alimentaris de forma complementària a la presa d’algun medicament sense recepta mèdica i que no creï addicció, consulti amb el seu farmacèutic.


Dormim menys a mesura que ens fem grans? Està demostrat que el somni roman més o menys constant al llarg de l’edat adulta encara que és cert que el patró de somni es va modificant lleugerament conforme augmenta l’edat. Moltes persones grans comencen a sentir son a la tarda i s’aixequen més aviat que quan eren joves, o bé dormen menys a la nit perquè incorporen el costum de la migdiada en les seves rutines. 


La presa habitual de benzodiazepines per a dormir pot reduir el seu efecte amb el temps? Aquests medicaments són útils per a determinats tipus d’insomni i d’ansietat i sempre han de ser prescrits pel metge i prendre’s seguint les seves pautes. Això és important en tots els medicaments, però molt especialment en aquests, ja que poden causar dependència i fer que el cos s’acostumi al medicament fent que la dosi que prengui sigui insuficient. 

Llegir més

Què és el càncer?

La paraula càncer és un terme molt ampli que abarca més de 200 tipus de malalties. No obstant això, totes elles tenen un denominador comú: les cèl·lules canceroses adquireixen la capacitat de multiplicar-se i disseminar-se per tot l’organisme sense control.

Les cèl·lules es divideixen periòdicament amb mecanismes de control. Quan aquests es veuen alterats, es produeixen divisions incontrolades que amb el temps donarà lloc a un tumor o nòdul. 
Quan les cèl·lules que constitueixen aquest tumor no posseeixen la capacitat d’envair i destruir altres òrgans, parlem de tumors benignes. Però quan aquestes cèl·lules a més de créixer sense control sofreixen noves alteracions i adquireixen la facultat d’envair òrgans de voltant parlem de tumor maligne, que és al que anomenem càncer.

Preguntes freqüents

PUC HERETAR LA MALALTIA?

Només en algunes famílies existeix una certa predisposició a patir determinats tipus de càncer (suposen un 5-10% del total de càncers).

TINDRÉ DOLOR?

El càncer no té per què doldre. L’aparició de dolor depèn de la zona en què es localitza el tumor. 


PUC PRENDRE REMEIS NATURALS?

La creença que existeixen remeis naturals que puguin ajudar el pacient a curar-se de la seva malaltia i que són inofensius està molt estesa. No obstant això, aquesta afirmació no és correcta. Generalment, no existeixen estudis científics seriosos sobre aquests remeis o tractaments alternatius que evidenciïn la seva eficàcia contra el càncer. 


EL CÀNCER ÉS UNA LOTERIA, SI ET TOCA, ET TOCA; NO ES POT PREVENIR

No és cert.
Existeix una sèrie de tumors que sí que poden prevenir-se (càncer de pulmó, càncer de còlon…), uns altres poden detectar-se en fases premalignes, és a dir, abans que aparegui el càncer (càncer de coll uterí) i uns altres poden detectar-se en fases inicials, com és el cas del càncer de mama.
Dels diferents tipus de càncer, es coneixen alguns dels factors que els produeixen. Si s’eviten aquests factors o es modifiquen adoptant una sèrie d’hàbits saludables, es podrà disminuir el risc de patir aquest càncer.

Recomanacions dietètiques com a factor de prevenció:
• Evitar el sobrepès i l’obesitat.
• Mantenir una activitat física moderada.
• Menjar entre 400 i 800 grams per dia de fruites o verdures variades.
• Menjar entre 600 i 800 grams diàriament de llegums, cereals (gra), tubercles i altres aliments d’origen vegetal.
• Evitar el consum d’alcohol. En el cas que es consumeixi, s’ha de limitar a dues copes o menys per dia en els homes, i a una copa o menys per dia en les dones.
• Limitar el fet de menjar carn vermella (vedella, be, porc) a menys de 80 grams diaris. És preferible menjar peix, pollastre o altres tipus de carns.
• Limitar el consum de greix d’origen animal.
• Limitar el consum d’aliments conservats en sal. 
• Evitar aliments socarrimats. Menjar només ocasionalment carn feta a la barbacoa, així com aliments curats o fumats.


LES PROVES DE DIAGNÒSTIC PRECOÇ (GARBELLAT O CRIBRATGE) ES FAN NOMÉS AlS QUE TENEN MOLÈSTIES
Quan es realitzen proves de garbellat o cribratge per a algun tipus de càncer, es fan en persones aparentment sanes que no posseeixen cap símptoma de malaltia. Generalment, aquestes proves es realitzen en la població que té més risc de desenvolupar aquesta malaltia. 


UN DIAGNÒSTIC DE CÀNCER ÉS SINÒNIM DE MORT IRREMEIABLE I INSOFRIBLE
No és cert. És un mite. No només perquè cada vegada s’aconsegueix la curació d’una major proporció de casos de càncer, sinó perquè en un nombre important de casos els seus símptomes poden ser controlats de forma adequada.

Llegir més

Grip i refredat: Dues malalties diferents

L’aparell respiratori és l’únic òrgan intern obert a l’exterior i està en contacte continu amb contaminants, partícules i microorganismes, alguns dels quals ens provoquen infeccions. De les infeccions que afecten l’aparell respiratori, el 80% estan provocades per virus, i entre elles les més comunes són la grip i el refredat, que són causants de aproximadament el 50% de totes les infeccions respiratòries agudes. Encara que totes dues infeccions curen soles i són de remissió espontània, són molt molestes, afecten la qualitat de vida i poden derivar en problemes més greus com a otitis, sinusitis, pneumònies, etc… Encara que a vegades es parla indistintament de grip o refredat i els seus símptomes siguin semblants, la realitat és que es manifesten de manera diferent:

Captura

Recomanacions:

  • Pel fet que totes dues malalties són molt contagioses, extremi les precaucions per a evitar la seva transmissió i no veure’s afectat o afectar les persones que ho envolten.
  • Tapi’s la boca i el nas en tossir o estornudar i utilitzi mocadors d’un sol ús quan apareguin els esternuts o la tos, per a disminuir les secrecions i evitar la seva possible dispersió.
  • Renti’s les mans amb freqüència. Els virus poden romandre actius un temps limitat en objectes com a seients, instruments de cuina, baranes, etc… i molt més temps en la pell de les persones, per la qual cosa és aconsellable evitar el contacte físic amb les persones afectades.
  • La grip i el refredat són malalties produïdes per virus. Per tant l’ús de antibiotics no està indicat per a tractar-les. Només el metge podrà prescriure’ls en cas que existeixin complicacions bacterianes.
  • És molt recomanable la vacunació per a evitar la grip, sobretot en persones majors de 65 anys, amb malalties cròniques i en els grups de risc que determinin cada any les autoritats sanitàries.
Llegir més

STOP TABAC

El tabac és un gran negoci capaç de produir, en les persones que fumen, plaer, addicció i greus problemes de salut, en aquest ordre. Fumar és, en realitat, una malaltia crònica de tipus addictiu caracteritzada per una dependència de la nicotina. A Espanya fumen habitualment més de 13 milions de persones, la meitat de les quals voldrien deixar de fumar. El percentatge de fumadors, pròxim al 30% de la població, va descendint lentament, encara que augmenta el consum de tabac entre els joves i les dones. Cada any moren al nostre país més de 54.000 persones per diverses malalties produïdes pel tabac: diversos tipus de càncer (de pulmó especialment), problemes cardiovasculars com l’infart de miocardi, problemes respiratoris (bronquitis, EPOC, emfisema) i moltes altres malalties. Els problemes de salut produïts pel tabac són responsables del 15% de la despesa sanitària total. Un fumador de 20 cigarrets diaris gasta anualment en tabac més de 1600 €.

Es pot deixar de fumar sense tractament amb medicaments?

Sí. Però solament ho aconsegueix un 10% dels quals ho intenten. La majoria te una  manca de veritable motivació per a deixar de fumar. La consulta a un professional sanitari augmenta les possibilitats d’èxit de l’intent.

Per què costa tant deixar el tabac?

La dependència física que produeix la nicotina es veu complicada pel patró de consum legal, en el qual es barregen factors emocionals, socials i econòmics. L’abandó del tabac produeix una moderada síndrome d’abstinència a la nicotina amb un important component psicològic.

És cert que el tabac afecta a la sexualitat?

En els homes fumadors existeix el doble de risc de patir disfunció erèctil que en els homes no fumadors. Els efectes del tabac sobre els vasos sanguinis acaben afectant la irrigació del penis a causa d’una constricció del seu sistema circulatori. Això condueix a una feblesa progressiva en les ereccions.

Quines substàncies conté el fum del tabac?

En el fum del tabac s’han detectat, a més de nicotina, diversos milers de substàncies. Algunes s’empren en processos de combustió (butà, hexamina) i com a combustibles en vehicles d’alta velocitat, avions i coets (hidracina, metà, metanol). Unes altres s’empren en plàstics (clorur de vinil, estirè, fenol), coles (tolueno), pintures (acetona, cadmi, naftalina) o productes de neteja (amoníac).

També conté altres substàncies tòxiques com a arsènic, benzè, formaldehid, níquel o poloni (radioactiu), i diverses substàncies cancerígenes com les nitrosaminas.

És veritat que el tabac afecta als ossos?

Les dones postmenopáusicas que fumen presenten un major grau d’osteoporosi, igual que els homes fumadors d’edat avançada. Això implica un major risc de fractures.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies