Una de les dificultats que més sovint hem de salvar des de darrera el taulell és el fet de negar-nos a donar un antibiòtic si no se’ns porta la recepta mèdica on s’indiqui la prescripció. 

Avui us volem donar la resposta a aquesta pregunta, perquè va molt més enllà de la simple normativa que també hem de complir. És una qüestió de salut pública i d’educació sanitària. És una tasca feixuga però que creiem fermament que és necessària que fem. 

La demanda d’antibiòtics té una incidència molt elevada. La majoria d’infeccions ambulatòries es localitzen en el tracte respiratori i urinari i és en aquests casos on apareixen les resistències en els bacteris que més freqüentment causen les infeccions.

Quin paper tenim els farmacèutics en aquest problema?

El farmacèutic és un professional sanitari ben preparat en farmacologia i té un coneixement ampli dels fàrmacs que hi ha al mercat, per tant són professionals que han de poder participar en polítiques d’ús racional dels antibiòtics. Des del taulell hem d’afavorir la predisposició del pacient per tenir una bona adherència al tractament i hem de poder educar a la població perquè entengui que els antibiòtics són sempre l’última opció per tractar una dolència menor. Ja que veurem que el seu ús inadequat comporta una disminució de l’efectivitat i l’aparició de resistències.

Les resistències als antibiòtics és un problema greu de salut pública, ja que si es produeixen, els antibiòtics deixen de curar les infeccions i això comporta per exemple la impossibilitat de generar transplantaments o fer quimioteràpies. Què passa quan ens prenem un antibiòtic i el nostre cos no és capaç de curar-se perquè hem generat resistència? Com podem curar-lo? Ens trobem davant d’un buit terapèutic ja que no hi ha nous antibiòtics al mercat… i aquesta situació és causada només per la mala adherència al tractament, l’ús inadequat tant per automedicació o per una mala prescripció quan la majoria de vegades l’antibiòtic no és necessari.

Perquè és un problema actualment? L’existència de la resistència no és nova, però anys enrere encara teníem antibiòtics en desenvolupament que ens permetien curar. Actualment, la investigació de nous antibiòtics està estancant-se i tenim dificultats per combatre la farmacoresistència a nivell mundial.

Cal tenir en compte que no tots els antibiòtics són efectius davant de totes les infeccions i que no sempre uns mateixos símptomes estan causats pel mateix bacteri. A més a més alguns dels bacteris patògens tenen la capacitat de reproduir-se molt ràpidament i davant de tractaments inadequats o incorrectes , adquireixen habilitats per no ser sensibles a l’antibiòtic, fent-se resistents.

Tot el personal sanitari en som responsables, ja que hi ha estudis que demostren que la prescripció no sempre és adequada; el pacient no sempre demana informació que condiciona la seva administració; i el farmacèutic no sempre compleix amb l’obligació d’informar al dispensar.

Ja veiem doncs que estem davant d’un problema d’abast global. L’automedicació és fonamental quan es tracta d’utilitzar medicaments de manera responsable per tractar símptomes menors com el dolor, la febre o l’acidesa d’estómac. Els problemes venen quan els medicaments es prenen per iniciativa pròpia durant un temps prolongat, abusem de la dosis recomanada o no es té prou coneixement del veritable efecte del fàrmac, fent que els riscos de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, dificultat per fer un bon diagnòstic mèdic, interaccions amb altres medicaments i sobretot resistència microbiana en cas dels antibiòtics, apareguin cada cop mes freqüentment.

El més preocupant ja hem vist que és l’automedicació amb antibiòtics ja que pot acabar desembocant en una epidèmia de “superbacteris”, tal i com alerta l’OMS. A més, hem de saber que Espanya es troba dins dels països amb més automedicació amb antibiòtics.

Aquesta resistència als antibiòtics s’accelera amb el mal ús i l’abús d’aquests però també per les deficiències en la prevenció i poc control de les infeccions. També pot augmentar si s’interromp el tractament abans d’hora, ja que és el metge el que pot i sap determinar quina és la durada justa per matar tots els bacteris.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS MÉS IMPORTANTS QUE US VOLEM DONAR?

  • Prendre antibiòtics nomes quan els metge els prescrigui
  • Seguir escrupolosament les instruccions que doni el professional sanitari. Aquí és on el farmacèutic constatarà que el pacient ha entès la posologia i la durada del tractament
  • No utilitzar antibiòtics que hagin sobrat 
  • No demanar-los ni utilitzar-los per tractar refredats o grips
  • Acabar el tractament quan el metge ho indiqui
  • En cas que sobri medicació un cop finalitzat el tractament, cal portar-lo al punt SIGRE per la seva eliminació

A més de totes aquestes recomanacions referents als pacients, l’OMS també imposa unes estratègies globals per reduir la resistència bacteriana:

  • Educació sanitària de la població
  • Educació i reglamentació pels prescriptors i dispensadors ( metges i farmacèutics)
  • Control de l’administració d’antibiòtics als animals destinats al consum humà
  • Activitats de sensibilització i polítiques sanitàries

L’objectiu d’aquest blog, és més enllà de sensibilitzar d’un problema creixent, és també intentar fer entendre que quan ens neguem a dispensar medicaments que van sota prescripció mèdica és perquè no podem garantir que allò que ens demaneu sigui la solució al vostre problema. La vostra salut és importantíssima per nosaltres i per això creiem que l’educació sanitària és un gran pas per millorar el gran problema de les resistències als antibiòtics.