Arxius de SALUT

DEFENSES

Canvis d’estació, canvis sobtats de temps, processos al·lèrgics … en aquestes situacions sempre tenim necessitat d’estimular o augmentar les nostres defenses; i en els moments de pandèmia que vivim encara és més important mantenir el nostre sistema immunitari a un bon nivell.

Per això en aquest blog volem explicar-vos de manera senzilla i entenedora tot el que necessitem saber de les defenses i què podem fer per tenir sempre un bon escut protector i evitar dubtes, confusions o un mal ús dels productes que trobem al nostre abast.

1

Qui és l’encarregat de fabricar les nostres defenses? El nostre SISTEMA IMMUNITARI, que és el conjunt d’estructures i processos biològics que es duen a terme en el nostre cos i que ens ajuden a mantenir un bon estat de salut. El sistema immunitari reconeix, identifica i destrueix els agents patògens (bacteris, virus, fongs i paràsits) i les partícules estranyes que ens entren al cos. 

Què pot afectar al sistema immunitari? Hi ha molts factors, però us explicarem els poden alterar-lo o afectar-lo més.

Com podem saber si tenim les defenses baixes?

El nostre cos ens envia senyals quan el sistema immunitari està debilitat. Què és el que podem percebre? Doncs ens podem notar més cansats, les ferides poden trigar més a cicatritzar, ens notem debilitat o fins i tot dolors musculars sense haver fet cap exercici, ens poden caure els cabells…

A més a més, quan les nostres defenses estan sota mínims som més propensos a desenvolupar quadres freqüents d’otitis o sinusitis, diarrees, refredats o herpes de repetició, infeccions fúngiques a nivell de mucoses, per exemple de la boca.

FACTORS QUE ALTEREN EL SISTEMA IMMUNITARI

  • ALIMENTACIÓ Les dietes desequilibrades i l’obesitat disminueixen la resposta del sistema immunitari
  • ESTRÉS FÍSIC O EMOCIONAL El sistema immunitari té molta interacció amb el sistema endocrí i el sistema nerviós de manera que quan un “pateix” se’n ressenteixen els altres.
  • FLORA INTESTINAL els bacteris beneficiosos que tenim a l’intestí quan estem sans tenen un equilibri perfecte que proporciona un efecte barrera que evita l’entrada de patògens a l’intestí. A més una bona microbiota intestinal participa en la síntesi de múltiples factors que fan funcionar el nostre sistema immunitari.

COM PODEM AJUDAR A LES NOSTRES DEFENSES?

El primer que podem fer és dur a terme alguns canvis en els nostres hàbits diaris, per tal de dur una vida més saludable: dormir les hores necessàries, portar una dieta equilibrada rica en antioxidants, incorporar activitat física en el nostre dia a dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar al dia totes les vacunes recomanades …

2

 

I en segon lloc, podem reforçar o estimular el nostre sistema immunitari amb suplements nutricionals o plantes medicinals que podem recomanar-vos des de la farmàcia:

  • Vitamines i minerals
    • Vitamina C : antioxidant. Intervé en la formació col·lagen i participa en molts dels processos del sistema immunitari
    • Vitamina A: ens ajuda a mantenir les mucoses en bon estat per tenir un correcte efecte barrera
    • Vitamina D: promou la immunitat innata i té un paper essencial pel funcionament del sistema immunitari
    • Zinc: antioxidant igual que la vitamina C. Quan tenim dèficit de zinc se’ns altera la resposta immunològica.
    • Ferro: quan ens falta les nostres cèl·lules proliferen menys i això fa minvar la nostra resposta immunitària.
    • Seleni: ajuda als anticossos en la resposta davant certs tòxics i participa en la formació dels limfòcits (glòbuls blancs)

 

Aquestes vitamines i minerals actuen de manera sinèrgica i complementària en els 3 nivells que tenim de defenses: pell i mucoses, leucòcits i limfòcits.

 

  • Probiòtics 

Els Lactobacillus i els Bifidobacterium són els probiòtics que participen més en el bon funcionament del sistema immunitari. Regeneren la flora intestinal perquè pugui estar en perfecte estat.

També trobem els Immunoglucans  que són unes molècules que ens reforcen el sistema immunitari però d’origen vegetal.

 

  • Plantes medicinals moduladores del sistema immunitari

Aquí hi trobem plantes com l’Equinàcia i l’ungla de gat (uncària tomentosa)  que recolzen i estimulen al sistema immunitari.

  • Plantes medicinals adaptògenes

Són les que actuen sobre els sistemes que s’adapten quan tenim estrès, i per tant, com hem vist abans, si disminuïm l’estrès millorem les nostres defenses.

Aquí hi trobem plantes com la Rodiola i l’Eleuterococ.

 

  • Pròpolis i Gelea Reial

Són dos productes de les abelles.

El pròpolis té acció antioxidant, antimicrobiana i recolza al sistema immunitari en el seu funcionament.

La gelea real és molt rica en vitamines, sals minerals, àcids grassos essencials i també gaudeix de certes propietats antimicrobianes. És un molt bon complement per quan ens trobem en convalescència o desequilibris nutricionals.

 

Llegir més

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Els problemes de control de la bufeta afecten la manera en què una persona reté o allibera l’orina. Quan s’escapa orina involuntàriament i de manera freqüent, podria tractar-se d’incontinència urinària.


Símptomes 


Els símptomes de la incontinència urinària poden ser: la necessitat d’anar sovint al bany o si s’escapa orina durant les activitats quotidianes.


Factors que fan a una persona més propensa a desenvolupar incontinència urinària


  • Ser de la tercera edat. A mesura que una persona envelleix, els músculs de les vies urinàries s’afebleixen, la qual cosa dificulta la retenció de l’orina.
    • Esdeveniments de la vida, com l’embaràs, el part i la menopausa en les dones, i problemes de la pròstata en els homes.
    • Problemes de salut, com la diabetis, obesitat o restrenyiment de llarga durada
    • Fumar
    • Defectes congènits. El pacient pot tenir un problema amb l’estructura de les seves vies urinàries.


Tipus d’incontinència urinària


Incontinència d’esforç
La incontinència d’esforç es produeix quan algun moviment, com tossir, esternudar, riure o fer activitat física, exerceix pressió sobre la bufeta i fa que s’escapi l’orina.


Incontinència d’urgència
La incontinència d’urgència ocorre quan una persona sent o té una forta urgència o necessitat d’orinar i té una fuita abans d’arribar al bany. Els professionals d’atenció mèdica sovint es refereixen a la incontinència d’urgència com a bufeta hiperactiva, que pot ocórrer quan alguns nervis i músculs de la bufeta no estan treballant coordinadament.
A vegades, una persona pot tenir incontinència d’urgència i incontinència d’esforç al mateix temps, la qual cosa també es coneix com a incontinència mixta.

Incontinència reflexa
La fuita d’orina sense advertència pot ser una incontinència reflexa. Pot ocórrer sovint quan els nervis de la bufeta d’una persona estan danyats i no es “comuniquen” amb el cervell correctament. Durant la incontinència reflexa, la bufeta es pot contreure o tenir un espasme en el moment equivocat, causant una fuita d’orina. Entre les causes de la incontinència reflexa es troba l’esclerosi múltiple o una lesió a la medul·la espinal.


Incontinència per sobreeiximent
La incontinència per sobreeiximent ocorre quan la bufeta no es buida per complet, causant que encara quedi massa orina en la bufeta. Amb aquesta afecció, l’orina s’escapa perquè la bufeta està molt plena.


Incontinència funcional
La incontinència funcional ocorre quan una discapacitat o barrera física, o un problema per a parlar o pensar, impedeix que la persona arribi al bany a temps. Per exemple, és possible que una persona en cadira de rodes no pugui arribar al bany a temps, una persona amb artritis podria tenir problemes per a descordar-se els pantalons, o una persona amb malaltia d’Alzheimer potser no s’adona que necessita programar les visites al bany.


Incontinència temporal
La incontinència temporal o transitòria dura poc temps degut a una situació passatgera, com l’ús d’un determinat medicament o per exemple a causa d’una tos forta.

 

Orinar-se en el llit
A alguns adults se’ls escapa l’orina durant el somni per una varietat de raons: determinats medicaments, prendre cafeïna o alcohol a la nit, infeccions de les vies urinàries, els càlculs renals, la diabetis insípida, l’engrandiment de la pròstata o l’apnea obstructiva del somni.


Tractament


El tractament depèn del tipus d’incontinència urinària entre altres factors. Per això, és important que la seva metgessa li faci el diagnòstic oportú. A vegades és necessari la realització d’un estudi urodinàmic. Aquesta prova provoca i reprodueix els símptomes que refereix la pacient amb la finalitat d’obtenir un registre gràfic i reconèixer el tipus d’incontinència.

A més dels medicaments indicats per a la incontinència urinària, existeixen dispositius mèdics com per exemple les sondes o els pessaris.

El pessari està indicat per a dones i es tracta d’un anell de plàstic tou que pressiona la vagina i la uretra evitant així menys fuites d’orina.

 

Altres ajudes per als problemes de control de la bufeta
Fins i tot després del tractament, és possible que al pacient se li continuï escapant l’orina de tant en tant. Determinats productes poden ajudar-lo amb la fuita d’orina:

  • Protectors grans d’un sol ús. El pacient pot usar protectors grans d’un sol ús per a protegir les cadires i el llit.
  •  Netejadors i cremes especials per a la pell. Els netejadors i cremes especials per a la pell poden prevenir que s’irriti la pell al voltant de la uretra.
  •  Bolquers tipus pants o compreses molt discretes.

 

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/enfermedades-urologicas/problemas-de-control-de-la-vejiga-incontinencia-urinaria

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/incontinencia-urinaria

 

Llegir més

DISFUNCIÓ ERÈCTIL

Què és?

La disfunció erèctil (DE) és la incapacitat persistent d’aconseguir i mantenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria. Es tracta d’un problema relacionat amb els aspectes físics i psicològics de la salut que té un important impacte en la qualitat de vida de les persones afectades i en la de les seves parelles. A més, s’ha de tenir en compte que pot ser un símptoma inicial de malaltia cardiovascular.

Si passa esporàdicament no significa que es tingui disfunció erèctil, per a que aquesta pugui diagnosticar-se, és necessari que els fracassos es repeteixin almenys durant 3 mesos. La prevalença de la disfunció erèctil a Espanya, entre els homes de 25 a 70 anys és del 12.1%.

Causes de la disfunció erèctil


Com que una erecció requereix d’una precisa seqüència d’esdeveniments, la DE pot ocórrer quan s’altera qualsevol d’ells. La seqüència passa pels impulsos nerviosos cerebrals, la resposta dels músculs, les venes i artèries … etc
Malalties com la diabetis, la insuficiència renal, l’alcoholisme crònic, l’esclerosi múltiple, l’arterioesclerosi, malalties vasculars i malalties neurològiques s’associen a aproximadament el 70% dels casos de DE. Altres causes poden ser l’estrès, l’ansietat, el tabaquisme i la fatiga..

 

Recomanacions


>No renunciar a la vida sexual. La falta d’erecció no significa que l’home no tingui desig sexual. No tractar de culpabilitzar-se per això ni tractar de “concentrar-se” exclusivament a tenir una erecció: relaxar-se i gaudir és més efectiu.
>Parlar amb la seva parella. No fer-ho sol complicar les relacions. La seva ajuda sempre resultarà positiva per a tots dos.
>Visitar al metge amb regularitat.
>Mantenir una vida activa, realitzar exercici físic i menjar sa.
>No fumar.


Preguntes freqüents


Quins tractaments existeixen?
En la majoria de les ocasions el tractament recomanat consisteix en un tractament amb medicaments orals com el sildenafilo, vardenafilo, tadalafilo…: són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps. En cas de no respondre al tractament anterior pot ser necessària l’administració d’injeccions intracavernoses o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang a la zona. 


Com funcionen els comprimits?
L’efecte comença aproximadament a partir dels 30 minuts després d’estímul sexual i  millora l’erecció en permetre una major afluència de sang al penis. 


Tothom pot prendre aquests comprimits?
Aquest medicament pot interaccionar amb altres fàrmacs indicats per a:  dolor d’angina de pit; per determinades malalties de cor, fetge i ronyó… Per això és molt important consultar amb el metge o farmacèutica. Aquest medicament va sempre amb prescripció mèdica.

 

https://www.fisterra.com/guias-clinicas/disfuncion-erectil/#33302

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-disfuncion-erectil-tratamiento-13049602

Documento SEFAC, infografia

 

Llegir més

VACUNES

Una vacuna és un medicament que s’obté a partir d’un microorganisme. Quan s’administra a una persona sana, fa que la persona produeixi defenses contra aquest. Si en un futur aquesta persona entrés en contacte amb el microorganisme contra el qual ha estat vacunada, les defenses el protegirien i no patiria la malaltia.

Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o la poliomielitis, tot i que no s’han erradicat del tot n’hi ha molt pocs casos.

 

Per què són tan importants les vacunes? Que pot passar si no ens vacunem?

Les vacunes són molt beneficioses en 2 sentits, per una banda a nivell individual: si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia, alguna de les quals pot originar seqüeles importants o fins i tot la mort.

Per altra banda, les vacunes són beneficioses a nivell social o comunitari: si no ens vacunem, a més de patir la malaltia, la podem transmetre a altres persones de manera que aquesta infecció s’estengui entre la població: és el que es coneix com a brot (aparició sobtada de la malaltia),  epidèmia (si la propagació és en un territori concret) o pandèmia (si la propagació és dóna en més d’un continent).

A més a més, existeix una petita part de la població: els pacients immunodeprimits, que presenten major risc a patir infeccions greus i degut a la seva condició mèdica no sempre es poden vacunar. Per això és tan important la immunitat de grup, és a dir, que els individus que no es puguin vacunar quedin protegits per la resta ja que tots aquells vacunats no tindran la malaltia ni tampoc la transmetran als més susceptibles.

Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus?

“El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem”.

 Les vacunes són medicaments molt segurs. Amb tot i això, algunes persones poden experimentar algun efecte secundari, en general lleu i passatger, com pot ser febre, inflamació, envermelliment o dolor en la zona de la injecció. Les reaccions al·lèrgiques a les vacunes o altres efectes secundaris greus són molt rars i apareixen en ocasions comptades.

 

Quan ens hem de vacunar?

 Les autoritats sanitàries classifiquen les vacunes en “sistemàtiques” i “no sistemàtiques”.

 

1

 

 Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i a Catalunya s’apliquen d’acord amb el calendari oficial de vacunacions sistemàtiques.

 

 Les vacunes no sistemàtiques no estan incloses en el calendari de vacunacions i només s’aconsellen a certes persones (nens o adults) o grups de població que es troben en circumstàncies concretes que els fan més vulnerables a determinades infeccions. Per exemple, treballadors d’escoles o centres sanitaris, viatgers, etc.

 

Actualment, les vacunes que estan finançades són: 
 

  • Poliomielitis (VPI). Aquesta vacuna combat el poliovirus, un virus que produeix una malaltia lleu, però que, si afecta al sistema nerviós pot provocar paràlisi a les cames i fins i tot la mort. S’administra als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys o als 2, 4, 6 i 18 mesos. A Espanya s’acostuma a administrar juntament amb les vacunes contra diftèria, tètanus, tos ferina.

 

  • Diftèria-tètanus-tos ferina (dTpa). Aquesta es pot administrar des de fins i tot abans del naixement, a partir de la setmana 18 de gestació. Després s’administra juntament amb la VPI als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys.

 

  • Haemophilus influenzae b (Hip). Aquesta vacuna es preventiva contra un bacteri que pot produir conseqüències molt greus (pneumònia o meningitis, entre altres), sobretot en nens menors de cinc anys. Per això en el calendari es recomana posar-la als 2, 4 i 11 mesos. Es pot administrar sola o dins de la pentavalent o l’hexavalent.

 

  • Xarampió-rubèola-parotiditis (TV). Coneguda com la triple vírica (TV), a Europa s’administra com una sola vacuna per a combatre aquests tres virus. La primera dosi es recomana als 12 mesos i la segona als 3-4 anys.

 

  • Hepatitis B (HB). L’hepatitis B és una malaltia vírica que, malgrat poder estar anys sense manifestar-se, pot tornar-se crònica i causar malalties molt greus. S’aconsella vacunar als bebès als 3, 4 i 11 mesos i afegir una dosi més en el moment de néixer en cas que la mare hagi donat positiu en el virus.

 

  • Malaltia meningocòccica. La meningitis, una malaltia molt greu que afecta a les meninges i pot provocar danys irreversibles, pot estar causada per diferents bacteris, per això existeixen diferents vacunes. A l’actualitat, es financen la MenC, que s’administra als 4 i als 12 mesos i la MenACWY, als 12 anys.

 

  • Varicel·la (VVZ). Encara que es tracti d’una malaltia que no sol produir complicacions, si es dona el cas, poden ser molt greus, com l’atàxia cerebel·losa o la pneumònia. En l’actualitat es recomana la seva administració als 15 mesos i als 3-4 anys.

 

  • Virus del papil·loma Humà (VPH). Es tracta d’un virus molt freqüent que en la majoria dels casos cursa sense símptomes, però que si persisteix en l’organisme pot produir càncer cervical en dones i altres tipus de càncer en homes. Està finançat, però només a les dones i s’administra als 12 anys en dues o tres dosis durant sis mesos.

 

  • Malaltia pneumocòccica. Es tracta d’una malaltia bacteriana que pot produir infeccions molt greus, sobretot en infants. Per a evitar-ho, es recomana la vacunació als 2, 4 i 11 mesos.



Vacunes no finançades però aconsellades

  • Rotavirus. Els pediatres recomanen posar la vacuna del rotavirus a tots els lactants de menys de 6 mesos. No està finançada.  El rotavirus produeix gastroenteritis i tot i no ser molt greu, afecta a tots els nens menors de dos anys en un moment o altre, i els nens més petits de vegades s’han d’acabar ingressant a l’hospital.
  • Meningococ ACWY o ‘Meningococ tetra’. Està recomanada als 12 mesos i als 12 anys. Afecten normalment als nens més grans, sobretot adolescents.
  • Meningococ B. Està recomanada als 3, als 5 i als 12-15 mesos. “El meningococ b afecta especialment els lactants. Es pot administra
  •  r a partir dels dos mesos de vida o a partir dels 10 anys.
  • Virus del papil·loma. Es recomana aquesta vacuna a nens i nenes als 11 – 12 anys. Només està finançada en les nenes.

 

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:

 

https://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=242:que-es-una-vacuna&catid=38&Itemid=472&lang=ca

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacunacions/tipus-de-vacunes/

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8035/1778033.pdf

https://www.rac1.cat/societat/20200108/472784225668/vacunes-recomanacions-calendari-2020-pediatres-associacio-espanyola-de-pediatria.html

https://www.diarimes.com/noticies/oci/mares_pares/2020/01/08/quines_son_les_vacunes_que_financa_estat_per_als_nens_75006_3075.html?

 

Llegir més

FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS

Què hem de tenir en la farmaciola?


  1. MATERIAL DE CURA
    Cotó, gases estèrils, tiretes, benes, esparadrap, sutures quirúrgiques i guants. També hauria d’haver-hi solució salina i algun antisèptic per a netejar ferides. 

  2. ACCESSORIS
    Els accessoris ajuden en la cura i hem de comptar amb tisores, pinces i termòmetre.

 

  1. MEDICAMENTS
    És convenient que només hi hagi medicaments per a afeccions lleus. La farmaciola pot contenir: analgèsics, antitèrmics, productes per a picades d’insectes, antiinflamatoris i pomades per a les cremades. I aquells medicaments prescrits per a les malalties cròniques que pateixin els membres d’aquesta família.


On ha d’estar?
La cuina i el bany són les habitacions en les quals es produeixen més canvis de temperatura i d’humitat, per la qual cosa no són els més adequats per a guardar la farmaciola. Aquest ha d’estar en un lloc fresc, sec i preservat de la llum, perquè no s’alterin les característiques i propietats dels medicaments.
La farmaciola ha d’estar fora de l’abast dels nens, però sense tancar-lo amb clau, per a facilitar la seva obertura quan es necessiti.

Com ha de ser la farmaciola?
La farmaciola no és un magatzem amb restes de medicaments.
Tots els seus components s’han de guardar dins de la seva caixa original i han de mantenir un ordre, ja que només serà útil si se sap el que es busca i es troba fàcilment.
Els medicaments han d’estar clarament identificats. Per a això és important que es guardin en la seva caixa i amb el seu prospecte.
És molt útil tenir en l’exterior o interior de la farmaciola o del lloc on guardem els medicaments telèfons d’utilitat en cas d’emergència: centre de salut, directori mèdic o ambulàncies, Centre Nacional de Toxicologia.

Quins altres aspectes cal tenir en compte?
És aconsellable tenir present les condicions de conservació de cada medicament que apareixen en el prospecte.
Especialment, les d’aquells que requereixen ser mantinguts a una determinada temperatura i guardats en la nevera, així com els que tenen una durada o efectivitat limitada en el temps, una vegada obert l’envàs o reconstituït el preparat, com és el cas d’alguns col·liris o xarops. També és important, en general, preservar els medicaments d’una exposició directa a la llum o al sol.
T’aconsellem també que revisis la teva farmaciola cada 6 mesos per a retirar les restes de medicaments, caducats o que ja no necessitis, i els seus envasos. Porta’ls a la teva farmàcia al punt SIGRE. 

Llegir més

CEL·LULITIS


El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.

Llegir més

AL·LÈRGIA AL POL·LEN

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), per a 400 milions de persones a tot el món, la primavera és sinònim d’al·lèrgia al pol·len. 

Congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls… Aquests són alguns dels símptomes de l’al·lèrgia al pol·len, molt freqüent durant els mesos de primavera.

El pol·len és un polsim format per les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors i es transporta a través del vent. L’al·lèrgia a aquesta substància és la resposta del sistema immunitari en entrar-hi en contacte per via respiratòria o els ulls.

Els tipus de pol·len que generen pol·linosis amb major freqüència són:

-algunes gramínies: sègol, blat o civada i altres salvatges

-arbres (plàtan, olivera, xiprer, palmera,etc)

-alguns arbustos i herbes (artemisa)

El tractament de l’al·lèrgia està basat en tres pilars bàsics: Prevenció, tractament simptomàtic i immunoteràpia.


Prevenció: Consisteix en la desal·lergenització, és a dir, evitació de l’al·lergogen o al·lergògens. Existeixen mesures generals que ens poden ajudar a exposar-nos a menys quantitat de pol·len. Algunes d’elles són:

  • Conèixer la planta productora del pol·len i la seva època de pol·linització.
    • Mantenir les finestres tancades del domicili a la nit. Ventilar la casa al migdia (menys emissió de pòl·lens a l’atmosfera).
    • Ús d’aire condicionat amb filtres especials.
    • Evitar activitats a l’aire lliure en els períodes de 5-10h (emissió de pòl·lens) i de 19-22h (descens de pòl·lens des de l’atmosfera).
    • Viatjar amb cotxe amb les finestretes tancades. Ús d’aire condicionat amb filtre.
    • Romandre el major temps possible en el domicili durant els períodes de màxima pol·linització, especialment en dies de vent i després de tempestes.
    • Evitar assecar la roba a l’aire lliure.
    • Ús d’ulleres de sol i, si els símptomes són molt intensos fins i tot ús de màscares.
    • Prendre’s les vacances durant el període àlgid de pol·linització, triant zones amb nivells baixos de pòl·lens (la platja).
    • Evitar tallar la gespa i tombar-s’hi.
    • Prendre la medicació prescrita.
    • Seguir la informació sobre recomptes de pòl·lens.

 

Tractament simptomàtic, que consisteix a administrar diferents medicaments per a fer desaparèixer o, almenys disminuir la freqüència i intensitat dels símptomes d’al·lèrgia. Consulta al teu metge o farmacèutica.


Immunoteràpia, és a dir, la vacuna d’al·lèrgia. Consisteix a administrar de forma repetida un extracte al·lergogen (un o diversos pòl·lens en aquest cas), a dosis creixents fins a l’anomenada dosi de manteniment, per a aconseguir induir tolerància al mateix i evitar símptomes davant posteriors exposicions. Es tracta de l’únic tractament curatiu de l’al·lèrgia, ja que és l’únic que pot modificar el curs natural de les malalties al·lèrgiques, induint tolerància així com també s’ha demostrat que impedeix el desenvolupament d’asma en pacients amb rinitis al·lèrgica.

Es tracta d’un tractament que es tria en funció dels resultats dels test cutanis i analítics realitzats al pacient, que ha de ser receptat sempre per un especialista en al·lergologia i administrat sempre sota supervisió mèdica en Unitats d’Immunoteràpia (amb personal entrenat davant de qualsevol possible reacció després de l’administració de la vacuna). Aquest tractament per tant sí que és individual per a cada pacient i per a això sí que és necessari saber el patró de sensibilització de cada pacient.

Llegir més

CAMES CANSADES O INSUFICIÈNCIA VENOSA CRÒNICA (IVC)

La insuficiència venosa crònica (IVC), popularment associada a les “cames cansades”, és causada per un funcionament deficient de les vàlvules venoses que participen en el retorn de la sang al cor dins del procés circulatori. És una patologia vascular que afecta sobretot les extremitats inferiors.
Els símptomes principals són: dolor, pesadesa, cansament diari a les cames, inflor, rampes nocturnes, sensació de calor, enrogiment i prurit(picor) a les cames.
La IVC és un problema que no desapareix amb el temps, per la qual cosa com més aviat es diagnostiqui i es tracti majors són les possibilitats de prevenir les complicacions associades i el progrés de la malaltia.

Recomanacions:
1-Procuri realitzar EXERCICI FÍSIC per a estimular la funció de la bomba muscular i el retorn venós. Són idonis esports com la natació, bicicleta fixa o simplement caminar almenys trenta minuts tots els dies per a ajudar a activar la microcirculació.


2-Tracti de portar sempre una DIETA SALUDABLE. És important reduir al mínim el consum de sal per a retenir menys líquids.


3-EVITI PASSAR MASSA TEMPS DEMPEUS O ASSEGUT SENSE MOURE’S de forma continuada. En els casos en què sigui recomanable, USI MITJANES DE COMPRESSIÓ i realitzi estiraments de cames i moviments giratoris de turmell.


4-NO USI PECES excessivament AJUSTADES que dificulten el retorn venós.


5-UTILITZI CALÇAT CÒMODE amb un taló de menys de 3 cm d’altura. En cas de problemes en la trepitjada és possible que necessiti plantilles, consulti al seu metge.


6-EVITI EL RESTRENYIMENT, per a això és important seguir una dieta rica en fibra a base de fruites i verdures.


7-Intenti practicar l’ELEVACIÓ DELS MEMBRES INFERIORS sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia, per a reduir la simptomatologia i la inflor, acompanyat de massatges ascendents. Durant el descans nocturn tracti d’elevar les cames entre 20-25 cm, amb això reduirà la inflor i li serà més fàcil col·locar-se les mitjanes de compressió al matí


8-Com que la calor agreuja els símptomes de la malaltia, EVITI L’EXPOSICIÓ SOLAR PROLONGADA (platja, piscina) O LES ALTES TEMPERATURES (estufes, saunes, radiadors, banys calents i depilació amb ceres calentes) de forma continuada.


9-Realitzi DUTXES AMB AIGUA FREDA sobre les seves cames, ja que produeixen vasoconstricció (disminució del calibre dels vasos sanguinis) i per tant efecte antiinflamatori; o bé alterni aigua freda amb tíbia per a estimular el to venós. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent per a activar el retorn sanguini.


10-Mantingui la PELL HIDRATADA per a impedir la formació d’esquerdes, mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia. No s’oblidi de beure aigua durant tot el dia per a afavorir l’eliminació de l’orina.

Tractament:
-Mitges de compressió: aplicació de pressió externa sobre determinats punts de les cames i de manera decreixent cap a la cintura.
-Fitoteràpia: existeixen plantes medicinals que afavoreixen la millora de la circulació sanguínia. Les més utilitzades són:


  • Ginkgo biloba (amb acció venotònica que incrementa el to de les parets venoses, reforçant la seva motricitat i facilitant el retorn);
    • Castanyer d’índies (s’usa principalment la llavor per la seva activitat antiedematosa i antiinflamatòria);
    • Rusc (efecte vasoconstrictor);
    • Vinya vermella (acció vasoprotectora,  estabilitza les parets vasculars, disminuint la permeabilitat i l’edema associat);
    • Centella asiàtica (activitat vasoprotectora, afavoreix l’elasticitat de la paret vascular i la síntesi de col·lagen);
    • Hamamelis virginiana (activitat venotònica). 


-Hidroteràpia: dutxes i massatges alternant aigua freda amb tíbia.
-Teràpia farmacològica: administració de fàrmacs venotònics via oral i/o tòpica, sempre sota prescripció mèdica.
-Cirurgia vascular: en determinats casos pot ser necessari acudir a aquesta mesura, sempre que no hagin funcionat altres teràpies i sota criteri mèdic.

Preguntes freqüents:


SÓN EFECTIVES LES MITGES DE COMPRESSIÓ? TENEN CONTRAINDICACIONS?
La teràpia compressiva és de gran utilitat en la IVC ja que exerceix una pressió passiva en repòs i una altra activa en moviment. Serà el metge qui decideixi el tipus de compressió a utilitzar i la longitud de la peça. A més, és imprescindible una correcta presa de mesures per a encertar amb la talla adequada i que el tractament sigui efectiu.


PER QUÈ ESTAR DEMPEUS O ASSEGUT DE MANERA PROLONGADA PROVOCA O EMPITJORA LA IVC?
En estar dempeus o assegut, la sang té major dificultat per a vèncer la força de la gravetat i tornar al cor.

HI HA ALGUN EXERCICI QUE PUGUI REALITZAR A casa QUE M’AJUDI A PREVENIR I ALLEUJAR ELS SÍMPTOMES?
Existeix una sèrie d’exercicis molt fàcils de realitzar que activen la circulació i el retorn venós. Un d’ells consisteix a posar-se de puntetes, caminar amb els talons i alternar tots dos moviments. També pot tombar-se boca amunt i fer moviments de pedaleig amb les cames enèrgicament, flexionar i estirar els dits dels peus repetidament i/o fer moviments circulars amb les cames.

SI ELS SÍMPTOMES ES MANTENEN MOLT TEMPS, PODRIEN TENIR CONSEQÜÈNCIES GREUS EN LA MEVA SALUT?
En l’evolució de la IVC poden sorgir complicacions hemorràgiques o trombòtiques com ara: varicorràgia (hemorràgia que ocorre en trencar-se una variu), varicoflebitis (desenvolupament d’un trombe venós en una vena varicosa), trombosi venosa superficial (formació d’un trombe en una vena superficial) o fins i tot una trombosi venosa profunda (formació d’un trombe venós en el sistema venós profund).


QUAN S’HA D’ACUDIR Al METGE?
En general són grups de risc les embarassades, els discapacitats físics o psíquics i les persones immobilitzades pel que davant qualsevol símptoma de IVC han d’anar sempre al metge. També hauria de consultar al metge aquella persona que tingui venes varicoses amb dolor, si el seu estat empitjora o no millora amb mesures bàsiques com l’ús de mitges compressives, i si presenta un augment sobtat del dolor a la cama o inflor, febre, enrogiment, úlceres, flebitis o trombosis.

Llegir més

EXERCICIS SUAUS PER A LA GENT GRAN

És important, que durant el confinament pel Coronavirus, segueixi fent exercici físic per tal de no perdre massa muscular, i per a mantenir-se actiu tan física com mentalment. Aquí li donem, alguns exemples d’exercicis a realitzar:

 Al llit, de panxa enlaire, estiri’s bé, procurant arribar molt lluny amb les cames i amb els braços. 

1

A la cadira, amb l’esquena enganxada al respatller, aixequi ara una cama i després l’altra. Repeteixi-ho.

2

A la cadira. Posi un peu nu sobre un saquet d’arròs, lentament, i faci força amb les diverses parts del peu. En acabar, no s’oblidi d’hidratar-se. 

3

Camini de puntetes seguint una filera de rajoles. Repeteixi-ho amb els braços enlaire.

4

Posi una música alegre i dinàmica (pasdoble, salsa, txa-txa-txa, swing). Camini seguint el ritme de la música mentre mou els braços, sense aixecar-los per sobre del cap. Aturi’s i respiri profundament si nota que li manca l’alè.

5

Posi’s al davant del mirall i faci totes les ganyotes que pugui imaginar-se. Exageri molt. Això l’ajudarà a mantenir flexibles els músculs de la cara.

6A casa: Dibuixi una flor sobre la taula amb les mans i esborri-la. Dibuixi’n d’altres. Faci’n de petites i de ben grosses. Dibuixi un arbre a la paret amb les mans i esborri’l. Dibuixi’n d’altres. Faci’ls tan alts com pugui.

7i alguns exercicis de més intensitat..

A la cadira, amb la columna recta. Una pilota de goma escuma. Faci 8 repeticions de cada exercici: Agafi la pilota amb les dues mans, aixequi els colzes i pressioni-la. Col·loqui la pilota entre els genolls i pressioni-la.

8

 

Dempeus, amb les cames separades. Amb una banda elàstica o una tira de roba elàstica. Faci 8 repeticions de cada exercici: Obri els braços en creu. Aixequi un braç, mentre abaixa l’altre. Trepitgi la banda amb un peu i aixequi el braç del mateix costat. A la cadira, posi’s la banda a sota un peu i aixequi la cama estirant amb els braços.9 Amb una pilota de plàstic (20 cm de diàmetre) i un dau. Llanci un dau i faci 10 vegades l’exercici que correspongui al número que hi surt: 

10

1 Llanci la pilota enlaire, piqui de mans i reculli-la. 

2 Amb la pilota a les mans, aixequi un peu i toqui-la, sense fer-la caure. 

3 Posi els braços en creu i passi’s la pilota d’una mà a l’altra, per sobre del cap. Tot seguit, aixequi una cama i passi’s la pilota per sota. 

4 Llanci la pilota per darrere de l’esquena i agafi-la abans  que caigui a terra.

5 Canviï la pilota de mà botant-la per sota d’una cama.

6 Assegut/uda a terra, faci-la rodar al voltant del cos.

                                                               

 

Per relaxar-se: dempeus, descalç/a i amb una pilota petita a sota d’un peu. Faci-la rodar tot pressionant-la amb la part anterior, mitjana i posterior del peu. Faci un total de 10 cercles amb cada part. Després, faci-ho amb l’altre peu. En acabar, hidrati’s els peus i les cames fent-t’hi un massatge.

11

Llegir més

Mesures de protecció bàsiques contra el nou coronavirus: coneix-lo, prepara’t i actua

CONEGUI’L:

COVID-19 és una malaltia respiratòria nova que es va identificar per primera vegada a Wuhan, la Xina. Actualment, la propagació es dóna principalment de persona a persona.
Els símptomes comuns són febre, cansament i tos seca i en els casos greus: febre alta, pneumònia i dificultat respiratòria.
Els símptomes podrien aparèixer d’1 a 12 dies després de l’exposició al virus.
El virus es transmet per contacte personal pròxim amb una persona infectada, a través de persones infectades en tossir o esternudar i en tocar objectes o superfícies contaminades i després tocar-se la boca, el nas o els ulls.
De moment, no hi ha vacuna ni tractament específic, només tractament dels símptomes. Els casos greus poden necessitar oxigen suplementari i ventilació mecànica.

 

PREPARI’S:


1.Renti’s les mans sovint
Renti’s les mans amb freqüència amb un desinfectant de mans a base d’alcohol o amb aigua i sabó.
Per què? Rentar-se les mans amb un desinfectant a base d’alcohol o amb aigua i sabó mata el virus si aquest és a les seves mans.


2.Adopti mesures d’higiene respiratòria
En tossir o esternudar, cobreixi’s la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador; tiri el mocador immediatament i renti’s les mans amb un desinfectant de mans a base d’alcohol, o amb aigua i sabó.
Per què? En cobrir la boca i el nas durant la tos o l’esternut s’evita la propagació de gèrmens i virus. Si vostè esternuda o tus cobrint-se amb les mans pot contaminar els objectes o les persones als quals toca.


3.Mantingui el distanciament social
Mantingui almenys 1 metre (3 peus) de distància entre vostè i les altres persones, particularment aquelles que tussin, esternudin i tinguin febre.
Per què? Quan algú amb una malaltia respiratòria, com la infecció pel 2019-nCoV, tus o esternuda, projecta petites gotes que contenen el virus. Si està massa a prop, pot inhalar el virus.


4.Eviti tocar-se els ulls, el nas i la boca
Per què? Les mans toquen moltes superfícies que poden estar contaminades amb el virus. Si es toca els ulls, el nas o la boca amb les mans contaminades, pots transferir el virus de la superfície a si mateix.


5.Mantingui’s informat i segueixi les recomanacions dels professionals sanitaris
Mantingui’s informat sobre les últimes novetats en relació amb la COVID-19. Segueixi els consells de les autoritats sanitàries pertinents sobre la manera de protegir-se a si mateix i als altres davant la COVID-19. 

 

ACTUI:
1.Quedis a casa
El confinament pot ser difícil a vegades, aquí té alguns consells:
-Mantingui una actitud positiva
-Activis i trenqui amb el sedentarisme
-Segueixi una dieta equilibrada
-Aprofiti la tecnologia però amb ús responsable
-Intenti mantenir una rutina amb els petits de casa, optant pels jocs educatius i actius, limitant el temps que passin davant de les pantalles


2.Mesures de protecció per a les persones que es troben en zones on s’està propagant la COVID-19.
-Descarregui l’aplicació STOP COVID19.CAT en el mòbil per a registrar si té o no símptomes. Li explicaran les indicacions i consells a seguir en cada cas, el sistema sanitari vigilarà el seu cas a partir de les dades enviades i si és necessari activarà els serveis d’emergència mèdica.
-Si té febre alta, dificultat per a respirar, i malestar general truqui al 061 Salut Respon on li faran una valoració del seu cas i l’informaran de les indicacions que ha de seguir.

3.Superar l’estrès durant el brot de 2019-nCoV:
-És normal sentir-se trist, estressat, confós, espantat o enfadat durant una crisi. Pot ser d’ajuda parlar amb persones de confiança. Posi’s en contacte amb amics i familiars
-No recorri al tabac, l’alcohol o altres drogues per a controlar les seves emocions. Si se sent superat per la situació, parli amb personal sanitari.
-Limiti el seu nivell de preocupació i nerviosisme reduint el temps que vostè i la seva família passen veient o escoltant notícies dels mitjans de comunicació que els generin malestar.
-Recorri a capacitats que ja hagi utilitzat en el passat i li hagin ajudat a sobreposar-se a les adversitats de la vida, i utilitzi aquestes capacitats per a controlar les seves emocions durant aquest difícil període de brot.

Llegir més

DERMATITIS DEL BOLQUER

La dermatitis del bolquer és un procés cutani irritatiu i inflamatori que es produeix en la zona coberta pel bolquer. És molt freqüent en lactants i nens petits. Es deu a una interacció de múltiples factors: la pell s’irrita amb l’orina, la femta, la humitat, la fricció, el contacte amb altres substàncies (detergents, perfums…) i l’augment del pH en la pell de l’àrea del bolquer. Aquesta irritació es veu agreujada per l’oclusió que suposa el bolquer.

EPIDEMIOLOGIA DE LA DERMATITIS DEL BOLQUER

La prevalença de la dermatitis del bolquer és desconeguda, però s’estima que entre un 7% i un 35% dels nens presenten dermatitis en qualsevol moment del seu període de lactància.
Afecta per igual a tots dos sexes. La incidència de dermatitis de bolquer és de tres a quatre vegades superior en els nens que presenten descomposició.

FALSOS MITES
-Podria ser que el nen/nena tingui al·lèrgia als bolquers? Els bolquers actuals estan fabricats amb components hipoal·lergènics.
-La dermatitis del bolquer està produïda per l’erupció de les dents? És fals que l’inici de la dentició el produeixi.


TRACTAMENT

El millor tractament és una bona prevenció.

-S’aconsella realitzar una bona higiene de la zona amb aigua tèbia i un sabó àcid o neutre, desaconsellant-se els perfums. La zona s’ha de mantenir neta i seca.
-Els canvis de bolquer han de ser freqüents, i fins i tot en nens amb episodis repetits és molt útil mantenir-los unes hores al dia sense bolquers.
-Es recomana usar bolquers d’elevada absorció.
-A cada canvi de bolquer s’ha d’aplicar un producte protector per a aïllar la pell del contacte amb el bolquer. En aquest sentit són adequades pastes a l’aigua amb òxid de zinc.
-En les dermatitis més severes s’utilitzen cremes amb corticoides de baixa potència. Si hi ha sobre infecció per fongs s’aplica una crema antifúngica.
-No és recomanable usar talc en la zona del bolquer ja que el bebè podria aspirar-los i pot ser perjudicial per als pulmons. A més, si s’apliquen sobre pell lesionada (erosions, úlceres…) pot produir-se un granuloma per cos estrany.

Llegir més

XEROSTOMIA

La xerostomia és la sensació subjectiva de sequedat bucal a causa de la disminució de saliva, provocada per una alteració del funcionament de les glàndules salivals. La presència de saliva en la cavitat bucal és molt important per a evitar un desequilibri de microorganismes, que podria donar pas a l’aparició de càries, malalties en les genives, halitosis o mal alè.
CAUSES
• Parlar en públic: augmenta la necessitat de la salivació per a ajudar a vocalitzar millor les paraules.
• Ambients secs de calefacció o aire condicionat
• Estrès, ansietat i depressió: afecten el sistema nerviós central i, per això, es veuen afectats òrgans i glàndules de tot el cos, incloses les salivals.
• Teràpia amb determinats fàrmacs: antihistamínics, antihipertensius, diürètics, opiacis,..
• Ús d’inhaladors
• Absència de dents: provoca una disminució d’estímuls en la boca i, a conseqüència d’això, existeix una menor producció de saliva.
• Dieta desequilibrada amb excés d’hidrats de carboni i dèficit de fruites i verdures.
• Consum de tabac i alcohol: pot disminuir aquesta secreció salival, ja que inhibeix la transmissió d’impulsos nerviosos.
• També la diabetis i altres malalties sistèmiques afecten a tot l’organisme, alterant el funcionament glandular.
• Cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia
• Alteracions del sistema immunològic: infecció per VIH, esclerosi múltiple o síndrome de Sjögren.
EFECTES

• Sequedat, enrogiment, irritació i presència de ferides en els teixits tous, facilitant l’atac dels microorganismes oportunistes
• Inflamació de les mucoses (estomatitis) i de les genives (gingivitis).
• Mal alè (halitosis)
• Infeccions bucals (candidiasis).
• Faringitis, laringitis, dispèpsia.
• Dolor, sensació d’aspresa bucal.
• Rebuig als aliments a causa de la dificultat per a menjar (sobretot aliments secs), parlar, mastegar o empassar. Això constitueix un predictor important per a la pèrdua involuntària de pes en la tercera edat.
• Augment de càries, per absència dels enzims antibacterians i perquè a més disminueix la percepció al sabor dolç, condicionant un augment de la ingesta de sucres.
• Erosions de l’esmalt.
• Úlceres per les pròtesis dentals.
• Necessitat d’estar bevent contínuament líquids, fins i tot durant la nit.
SOLUCIONS

1. Canviar, suprimir o reduir els fàrmacs que s’estiguin prenent i que donin tendència a la xerostomia, en cas de ser possible i, sempre, després de consultar-ho amb el metge que els hagi pautat.
2. Tractament: Quan existeix secreció salivar es poden utilitzar medicaments sialagogs, dispensables amb recepta. Quan no existeix secreció salivar no té sentit l’ús dels sialagogs, però sí l’ús de salives artificials o humectants:
-Dins dels humectants, es poden trobar formulacions amb betaïna, al·lantoïna,  àloe vera, fluor i xilitol com a part de la higiene bucal diària per a humectar la cavitat bucal.
-Els substituts salivals normalment comprenen l’ús d’hidratants com aigua, llet, sèrum salí o, en casos més greus, l’ús de salives artificials

3. Reforçar les tècniques d’higiene bucal, mitjançant l’ús d’un raspall dental amb filaments suaus, pastes dentals, col·lutoris específics i gels humectants, per a ajudar a mantenir la mucosa lubrificada
4. Realitzar revisions periòdiques a l’odontòleg.
CONSULTES MÉS FREQÜENTS

Tinc la boca seca, he de seguir alguna dieta especial?
Si, ha d’evitar l’ús d’aliments amb sucre refinat sobretot entre menjars, ja que afavoreixen l’aparició de càries. També ha d’evitar aliments irritants, secs o aspres, picants o àcids, salats i a temperatures extremes. És important també evitar l’alcohol i el tabac.
Convé augmentar la ingesta d’aigua i afegir als aliments herbes aromàtiques, condiments o extractes de fruites.
La meva mare de 80 anys pren molts medicaments. Es queixa que té la boca molt seca i últimament no menja. És normal? Què puc fer?
Existeix una relació entre prendre alguns medicaments i la xerostomia.  D’altra banda, la boca seca podria provocar-li el rebuig de determinats aliments. Ha d’acudir al metge, que avaluarà si ha de seguir o no el tractament, però mentrestant l’adopció de les mesures higiènic-dietètiques  i la utilització d’un substitut de la saliva o un humectant poden ajudar-li a reduir els símptomes.

És cert que mastegar xiclet ajuda a reduir la sequedat bucodental?
Sí, ajuda, pel fet que estimulen mecànicament la secreció de saliva, però han d’emprar-se amb moderació a causa de la presència de sucres (xilitol i maltitol).

He de seguir una higiene dental especial?
Es recomana l’ús de pastes dentífriques adequades per a la patologia (que continguin betaïna, al·lantoïna, àloe vera, fluor i xilitol) així com comprimits i xiclets específics per a estimular la secreció de saliva. Amb això augmenta el benestar del pacient i disminueixen les infeccions locals i sistèmiques. Si tens dubtes, a la farmàcia t’assessorem.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:
https://www.dentaid.es/salud-bucal/Xerostomia
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1699-695X2009000100009
https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-xerostomia-13054587

Llegir més

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Els mètodes anticonceptius són formes d’evitar l’embaràs. Perquè es pugui produir l’embaràs cal que l’òvul de la dona entri en contacte amb els espermatozous de l’home.
L’embaràs es pot evitar mitjançant:
1. Mètodes barrera: interposar un material que impedeix que els espermatozous arribin a trobar l’òvul. Bàsicament són els preservatius masculí i femení (99% d’efectivitat). Els mètodes barrera no només eviten l’embaràs no desitjat, sinó també el contagi de malalties de transmissió sexual (sífilis, VIH-sida, gonorrea o clamídia, entre d’altres) i la infecció pel virus del papil·loma humà i, per tant, la possibilitat de càncer de cèrvix.
2. Mètodes hormonals: S’evita que hi hagi ovulació mitjançant la presa d’hormones en unes dosis determinades (90-95% efectius).
Com influeixen en el cicle menstrual els mètodes hormonals? El cicle menstrual de les dones està controlat bàsicament per dos tipus d’hormones: estrògens i progestàgens. L’increment dels estrògens serveix per preparar l’úter per a un possible embaràs i per ovular, i l’augment dels progestàgens atura l’ovulació, a l’espera de quedar embarassada. Quan no hi ha embaràs, les hormones disminueixen i provoquen el sagnat de la capa interna de l’úter, conegut com a menstruació. Els mètodes hormonals són les mateixes hormones que fabrica el nostre cos, però administrades en una dosi fixa de forma externa que evita o estanca l’ovulació. Serveixen per evitar l’embaràs i regular el cicle hormonal en dones amb menstruacions irregulars, doloroses o excessivament abundants o freqüents. També es poden fer servir per a algunes malalties influïdes pels canvis hormonals, com l’acne o la síndrome de l’ovari poliquístic
Quins tipus de mètodes hormonals hi ha?
1. Combinats (estrògens i progestàgens): píndoles anticonceptives, pegats i anell vaginal.
2. Només amb progestàgens: píndoles de progestàgens, implant subcutani, injecció hormonal i dispositiu intrauterí (DIU).
Algunes preguntes freqüents:
1. Puc iniciar el tractament qualsevol dia del mes?
Si comenceu a prendre la píndola el primer dia de cicle (primer dia de sagnat), la cobertura contraceptiva és immediata. En aquest cas, el cicle serà una mica més curt que els 28 dies habituals.
Si inicieu el tractament més tard del primer dia de cicle, cal que utilitzeu un altre mètode anticonceptiu durant 7 dies.
2. És normal que tingui sagnats durant el tractament?
No. El sagnat fora de la setmana de descans és un efecte advers dels anticonceptius hormonals orals que es pot produir, sobretot a l’inici del tractament. És important continuar amb la presa del medicament per tal de regular el cicle menstrual, ja que tendeix a desaparèixer després dels tres primers mesos. Si el sagnat continua, cal que contacteu amb el vostre ginecòleg perquè valori una reducció de la dosi o un canvi de píndola.
3. Què he de fer si m’oblido de prendre un o més comprimits?
Depèn del moment del cicle en què hàgiu oblidat prendre la píndola, haureu de fer una cosa o una altra.
No es considera oblit si no han passat més de 12 hores de l’hora habitual. Si aquest és el cas, cal que preneu el comprimit i continueu el tractament amb normalitat.
Si han passat més de 12 hores i…
– … Heu oblidat un comprimit durant la primera setmana del blíster, cal prendre el comprimit oblidat com més aviat millor i el següent a l’hora habitual. Es recomana que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies següents.
– … Heu oblidat un comprimit durant la segona setmana del blíster, cal prendre el comprimit com més aviat millor i el següent a l’hora habitual.
– … Heu oblidat un comprimit durant la tercera setmana del blíster, es pot actuar de dues maneres: podeu prendre el comprimit oblidat, acabar els comprimits actius i iniciar immediatament el blíster següent, sense setmana de descans, o bé podeu parar la presa de comprimits i al cap de 7 dies començar el tractament amb un blíster nou.
Si han passat més de 24 hores…
… Heu de prendre la píndola al més aviat possible i la resta de píndoles de manera habitual. Cal que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies posteriors.
Si l’oblit s’ha produït durant la primera setmana de presa de l’anticonceptiu i heu mantingut relacions sexuals sense protecció en els 5 dies previs, cal recórrer a la contracepció d’emergència.
Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu a la vostra farmacèutica o truqueu al 061 CatSalut Respon.
4. Què he de fer si canvio de píndola anticonceptiva?
En cas de canviar de tipus de fàrmac anticonceptiu o píndola, cal que mireu la dosi del nou fàrmac. Si és menor, comenceu a prendre la nova píndola sense deixar setmana de descans. Si la dosi és major, comenceu a prendre-la al cap de set dies (just després de la setmana de descans).
En cas de canviar a pegats anticonceptius, poseu-vos el pegat el primer dia de sagnat de la setmana de descans. Si no teniu sagnat, poseu-vos el pegat 5 dies després de l’últim comprimit actiu. Abans d’iniciar el tractament però, cal que descarteu la possibilitat d’embaràs.
En cas de canviar a anell vaginal, inseriu l’anell a tot tardar l’endemà de la setmana de descans
5. I si prenc altres medicaments o menjo determinats aliments?
Alguns medicaments i plantes disminueixen l’efecte de la píndola. Davant el dubte, utilitzeu preservatiu.
Si preneu al mateix temps antibiòtics, antiepilèptics, immunosupressors o antiretrovirals, cal utilitzar preservatius perquè aquests medicaments poden interaccionar i afectar la seva eficàcia.
L’herba de sant Joan (hipèric) és una planta utilitzada per les seves propietats antidepressives. Ara bé, la presa amb anticonceptius orals fa que aquests tinguin menor efecte, cosa que posa en perill la protecció anticonceptiva.
Els aliments no alteren l’absorció de la píndola i, per tant, es pot prendre durant o fora dels àpats.

6. Quins són els efectes secundaris més freqüents de la píndola?
Els efectes secundaris (efectes adversos) més freqüents i que habitualment experimenten 1 de cada 100 persones aproximadament són:

  • hemorràgia entre menstruacions
  • sensibilitat o dolor mamari
  • migranyes
  • estat d’ànim depressiu
  • nàusees
  • augment de pes
  • secreció vaginal espessa blanquinosa
  • infecció vaginal per fongs

Els anticonceptius orals a dosis altes poden alterar el metabolisme dels glúcids i lípids, així com incrementar la capacitat del cos per coagular la sang (i fer trombes a les venes o a les artèries).

Si experimenteu algun efecte advers, l’heu de comunicar al vostre metge i junts escollireu si cal una reducció de la dosi del medicament o un canvi de mètode anticonceptiu.

Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu-nos a la farmàcia, al metge o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Llegir més

SERVEI PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD)

“La pastilla blanca cada 8 hores. La rosa, cada matí en dejuni ..¿o era a l’inrevés?”

“Avui han vingut els meus néts a veure’m i no recordo si m’he pres o no les pastilles…”

Les estadístiques assenyalen que, actualment, hi ha molts malalts que no segueixen al peu de la lletra el seu tractament farmacològic. Això resulta més evident quan es tracta de pacients afectats per alguna malaltia crònica o en els que han de prendre diversos medicaments cada dia.

Què és el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) ?

L’usuari, una vegada adquirits els medicaments, els lliura al farmacèutic perquè els col·loqui ordenadament en un envàs de tipus blíster, segons la prescripció del metge, procedint-se després a tancar l’envàs hermèticament. D’aquesta manera queden situats tots els medicaments en els diferents compartiments, i el pacient només n’extrau els que ha de prendre en un moment determinat.

La dosi de la medicació està clarament diferenciada per dies de la setmana i per horaris. A més, en la part davantera de l’SPD hi ha una etiqueta on es fan constar també els noms dels fàrmacs no sòlids —xarops, injectables, pomades,…— que s’ha de prendre l’usuari i que no poden ser inclosos al blíster per requerir diferents condicions de manteniment, i com han de fer-ho. En una etiqueta situada al revers es descriuen els medicaments inclosos en el blíster, la posologia, el número de lot i les seves característiques físiques, per facilitar, en cas que sigui necessari, la seva identificació.

 Com funciona?

  • Desprès de donar el teu consentiment, ens revisarem tota la teva medicació
  • La teva farmacèutica prepararà la medicació d’una setmana en envasos tipus blister.
  • Aquests blisters etiquetats amb la informació del teu tractament els recolliràs setmanalment a la teva farmàcia.
  • Regularment acudiràs a la teva farmàcia, on es registraran les teves dades i es revisarà la medicació.
  • A més, hi haurà una estreta relació entre el farmacèutic i el metge de capçalera, no tan sols per ratificar totes les dades aportades per l’usuari, sinó també per facilitar la comunicació en el cas d’incidències i canvis de medicació.

A qui va dirigit l’SPD?

Els avantatges de l’SPD són evidents, en especial per a determinats tipus d’usuaris, per exemple, per als pacients que diàriament se sotmeten a un tractament que inclou tres o més fàrmacs, o per als que prenen dosis decreixents, alternades o irregulars.

També la gent gran, amb dificultats per complir el tractament per problemes cognitius i de manipulació.

El perfil actual de pacient dins del programa SPD és: major de 55 anys, amb malalties cròniques, polimedicats (3, 4 fàrmacs o més), pacients amb medicaments que segueixen una posologia irregular i pacients amb un cuidador o familiar de referència.

Avantatges:

  • Millora de la salut. Perquè prendre bé els teus medicaments suposa una millora de la teva salut i qualitat de vida.
  • Seguretat per tenir la garantia que és el teu farmacèutic de confiança qui ho prepara. Es redueixen per tant, els errors en la presa de la medicació.
  • Comoditat, tots els medicaments junts en un únic envàs.
  • Facilitat d’ús.
  • Contacte amb la teva farmacèutica. Es qui revisarà el teu tractament i t’aconsellarà sobre la teva salut.

https://www.farmaceuticonline.com/es/servicios-adicionales/programa-spd-sistema-personalitzat-de-dosificacio-2/

Medical dispenser cinfa.

 

Llegir més

SEQUEDAT VAGINAL

Diversos estudis mostren que al voltant del 50% de les dones majors de 60 anys presenten símptomes relacionats amb l’atrofia vaginal, manifestant-se fonamentalment per una sensació de sequedat vaginal, prurit, irritació i inclús dolor en les relacions sexuals.

Causes de la sequedat vaginal

Existeixen diferents causes que poden originar la sequedat vaginal:

  • Insuficiència de quantitat d’estrògens. El volum i la viscositat de la lubricació varien seguint la fluctuació de les hormones, per aquesta raó, durant la menstruació, l’embaràs, després del part o en el període de lactància pot estar alterat el procés d’humidificació vaginal.
    Tot i això, és en la menopausa, quan cessa la funció ovàrica i disminueixen de forma marcada els nivells d’estrògens, que un alt percentatge de dones manifesten una pèrdua de la humitat vaginal. Aquesta manca d’humitat a la vagina provoca una alteració que afavoreix el risc d’infeccions i dificulta les relacions sexuals.
  • La vaginitis
  • Quimioteràpia i radioteràpia
  • La diabetis
  • El tabac 
  • Determinats medicaments hormonals (anticonceptius, tractaments del càncer de mama, d’ovari o d’úter i d’altres).
  • Altres

Cada etapa en la vida de la dona es caracteritza per un pH vaginal específic i una flora vaginal determinada. Per tant, els productes recomanats per la sequedat dependran de cada situació. En l’edat fèrtil el pH haurà de ser lleugerament àcid (pH 5) mentre que en la menopausa i en la preadolescència haurà de ser neutre. (ph 7)

Cremes hidratants vaginals

Són de gran ajuda, però han de ser de base aquosa, és a dir, que siguin solubles en aigua:

  • No s’han de fer servir vaselines o olis minerals que es poden adherir a la mucosa de la vagina i alterar-la o fins i tot afavorir el desenvolupament de microorganismes.
  • És convenient que el lubrificant sigui una mica àcid, de manera que sigui semblant al pH natural d’aquesta part del cos. I que no contingui essències, ja que aquests ingredients poden produir irritacions a l’àrea genital. 
  • Les cremes vaginals porten actius hidratants, reparadors, antisèptics i antiirritants.
  • Si s’utilitzen regularment amb 2 o 3 aplicacions per setmana són molt efectives.

Cremes hidratants vulvars

Són cremes hidratants d’ús extern que calmen la picor i les sensacions desagradables.

  • Tenen acció hidratant i cert efecte barrera enfront agressions irritatives. 
  • Porten actius hidratants, reparadors, antipruriginosos, antisèptics. 
  • La sensació de confort que proporcionen és bastant ràpida.

Lubricants

Són gels que aporten hidratació i afavoreixen la lubricació durant les relacions sexuals. Són de base aquosa per tal de protegir la integritat del preservatiu en cas que se n’utilitzi.  La seva aplicació ha de ser en el moment de la relació sexual per poder reduir d’aquesta manera la irritació dels teixits i la fricció. 

Per qualsevol dubte, consultan’s; tenim un ampli ventall de productes a la farmàcia Ocata i nosaltres t’assessorarem.

 

https://www.farmaceuticonline.com/ca/dones/582-sequedad-vaginal

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-sequedad-vaginal-13102034

Llegir més

ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA

Què és l’anticoncepció d’urgència?


La píndola d’urgència o píndola del dia després és un anticonceptiu d’URGÈNCIA que s’utilitza per a disminuir el risc d’embaràs després d’haver tingut una relació sexual amb penetració sense protecció. NO S’HA D’UTILITZAR COM A MÈTODE ANTICONCEPTIU HABITUAL.

Les píndoles anticonceptives d’urgència que existeixen actualment són:
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen acetat de ulipristral (Ella One ®)
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen levonogestrel (Postinor®) (Norlevo®


Mecanisme d’acció
La píndola és un medicament hormonal que impedeix o retarda l’ovulació i en la majoria dels casos evita l’embaràs, però mai l’interromp. Aquesta píndola NO ÉS ABORTIVA ni produeix cap problema o lesió en l’embrió en el cas que hi hagués ja un embaràs.

En quines situacions pot utilitzar-se l’anticoncepció d’urgència?
L’anticoncepció d’urgència pot utilitzar-se en diferents situacions després d’una relació sexual, en particular:
• Quan no s’ha utilitzat cap mètode anticonceptiu;
• En cas d’agressió sexual quan la dona no estava protegida per un mètode anticonceptiu eficaç;
• Quan pot haver fallat el mètode anticonceptiu.


Quan i com es pren?
El tractament consisteix en la presa d’1 comprimit. S’ha de prendre EL MÉS AVIAT POSSIBLE i el millor és fer-ho en les primeres 24 hores. L’acetat de ulipristral (Ella One ®) pot prendre’s fins a les 120 hores (5 dies), mentre que levonogestrel (Postinor®) (Norlevo® només fins a les 72 hores després de la relació sexual. PERÒ EL SEU EFECTE DISMINUEIX QUANT MES ES RETARDA LA PRESA. Si es vomita abans que hagin transcorregut 2 hores de la presa, s’haurà de prendre una altra de nou.


Pas a l’anticoncepció regular
Després de prendre una píndola anticonceptiva d’urgència, es pot reprendre o iniciar un mètode d’anticoncepció regular.

ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUE

•  La píndola del dia després NO et protegeix contra el VIH/SIDA ni contra altres infeccions de transmissió sexual.
•  El PRESERVATIU (masculí i femení) és l’únic mètode que evita al mateix temps els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual com el VIH/SIDA, per la qual cosa és important que ho utilitzis en totes les ocasions.
•  La píndola del dia després NO et protegeix del risc d’embaràs en posteriors relacions sexuals.


RECORDA
Si mantens relacions sexuals has d’utilitzar un anticonceptiu adequat a les teves necessitats. Els mètodes anticonceptius regulars són molt més eficaços que la píndola del dia després per a prevenir els embarassos. ACUDEIX Al TEU CENTRE DE SALUT o CENTRE DE PLANIFICACIÓ per a l’adopció del mètode anticonceptiu més apropiat. Si prens anticonceptius orals has de continuar prenent-los de la forma habitual, encara que hagis pres la píndola del dia després. En prendre la píndola del dia després, la regla apareix generalment en la data esperada, encara que a vegades pot avançar-se o retardar-se. Si es retarda més de 7 dies has de fer-te una prova d’embaràs.

Qualsevol dubte, consulta’ns.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/emergency-contraception

https://www.sefac.org/sites/default/files/sefac2010/documentos_sefac/documentos/guiapddsefacfinal.pdf

Llegir més

HIPERTENSIÓ

La pressió arterial (tensió arterial) és un factor de risc cardiovascular molt comú entre la població, ja que es pensa que entre un 25 i un 40 per cent dels adults poden patir-la, fins i tot sense saber-ho. Però a més, se sap que només el 16,3 per cent de les persones que estan diagnosticades i en tractament estan correctament controlades, és a dir: amb xifres de pressió arterial per sota del límit de risc (140/90 mmHg). La pressió arterial elevada durant molt de temps anirà provocant danys en el ronyó, en el cor, en el cervell i en general en tots els òrgans del cos. Per això es coneix també a aquesta malaltia com “l’assassí silenciós”, i per això és fonamental tenir clares unes pautes bàsiques per a detectar-la el més aviat possible i perquè una vegada diagnosticada es pugui controlar de manera òptima amb ajuda del metge i la farmacèutica.


Recomanacions:


En el control de la hipertensió és molt important l’estil de vida. Millora el control de la pressió arterial si:
-Mantenim un pes adequat.
-Realitzem activitat física regular.
-Realitzem un consum moderat d’alcohol.
-Abandonem l’hàbit tabàquic.
-Disminuïm el consum de la sal (dieta hiposòdica).

Preguntes freqüents:


Què és exactament la pressió arterial?
El cor bombeja la sang a través de les artèries per a enviar l’oxigen i els nutrients a totes les cèl·lules del cos. La pressió arterial és la força que exerceix la sang sobre les parets de les artèries. És a dir, és el mateix que la pressió que porta l’aigua dins d’una canonada.


Quines són les complicacions de la hipertensió a llarg termini?
La pressió arterial alta (hipertensió) mantinguda al llarg del temps pot danyar els vasos sanguinis del cos; en alguns casos afebleixen les parets, permetent sagnats; en uns altres, faciliten el dipòsit de colesterol i altres substàncies en les parets dels vasos impedint el pas de la sang a l’òrgan en qüestió. Aquest bloqueig en les artèries del cervell porta a l’aparició d’un infart cerebral; si és en el cor, infart de miocardi; si és en el ronyó, fallada renal, etc.


Quines són les causes de la hipertensió?
No es coneixen les causes exactes que provoquen l’aparició de la hipertensió, però existeixen factors associats o que faciliten l’aparició de la hipertensió: sobrepès, excés en el consum de sal, greixos i alcohol, estrès, vida sedentària, etc.

Es cura la hipertensió?
Ara com ara la hipertensió no té cura. L’única cosa que podem fer és controlar-la (mantenir els valors de pressió arterial per sota de 140/90 mmHg) amb canvis en la dieta i en l’estil de vida i amb la medicació.

Quan diem que una persona és hipertensa?
La hipertensió (pressió arterial alta) es produeix quan la pressió es manté elevada al llarg del temps per sobre d’unes xifres determinades. La pressió arterial es registra amb dos números, per exemple 125/70. El primer número indica el que es diu pressió sistòlica o màxima (el cor es contreu i envia la sang a la resta del cos); el segon és la pressió diastòlica o mínima (pressió entre batecs del cor; aquest es troba relaxat). Existeix hipertensió quan la pressió sistòlica és de 140 o més quan la pressió diastòlica és de 90 o més.

Com puc disminuir el consum de sal de la meva dieta?
Molts aliments en la seva composició ja tenen sal.
Per tant, és molt important, no afegir sal als aliments. Per a condimentar es pot utilitzar llimona, vinagre, pebre, all, julivert… Els aliments que porten sal i que no s’haurien de consumir són: aliments precuinats, pastilles de brou, conserves, embotits i salaons.


Si vol més informació pot consultar a la seva farmàcia de confiança.

Fonts d’informació:

Recomendaciones de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria a la población.

http://www.fersalut.cat/2019/05/20/la-hipertensio-arterial-un-factor-de-risc-cardiovascular/

Llegir més

DERMATITIS ATÒPICA

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que no té causa coneguda precisa, en tractar-se d’un procés multifactorial associat a alteracions dermatològiques i immunològiques. La dermatitis atòpica és una malaltia cutània inflamatòria de caràcter hereditari, que té lloc majoritàriament durant la infància. En aproximadament el 60% dels casos la malaltia es manifesta durant el primer any de vida. La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat al llarg dels anys, a causa de factors com l’estil de vida occidental o l’augment de l’edat materna.


L’individu afectat per dermatitis atòpica té una pell molt seca i pateix picor intensa, per la qual cosa l’ús de productes inadequats en la seva higiene diària pot desencadenar brots i provocar la persistència de la dermatitis. L’ús diari d’emolients específics i adequats ajuda a espaiar els brots i recidives. La utilització de productes inadequats en la higiene i hidratació de la pell, situacions d’estrès o l’ús de roba inadequada són només alguns dels factors que poden desencadenar brots de dermatitis atòpica.

La hidratació de la pell atòpica ha de realitzar-se després del bany, quan la pell encara està una mica humida. S’han d’aplicar multiprotectors emolients -especialment en les zones més exposades als agents externs com la facial- abans de sortir de casa, sobretot en llocs de clima fred. En general, els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar els canvis bruscos de temperatura i els excessos en la calefacció. La temperatura i la humitat de les habitacions han de mantenir-se constants. S’ha d’evitar l’assecat per fricció amb la tovallola o l’ús d’assecadors, que pot irritar la pell. Enlloc d’això es recomana efectuar l’assecat mitjançant tocs amb la tovallola. A més, tallar i netejar amb freqüència les ungles és vital per a evitar infeccions derivades del rascat.


Els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar l’ús de llana i teixits sintètics, que incrementen la temperatura corporal i accentuen la picor, i apostar pel cotó i lli en les seves peces de vestir, que en contacte directe amb la pell faciliten la transpiració. Quan es renta la roba, ha d’evitar-se l’ús de suavitzants i lleixius, que actuen com a irritants per a la pell.

PREGUNTES FREQÜENTS

>Em tornaran a sortir aquestes lesions?
És molt probable. Els pacients amb dermatitis atòpica presenten brots de lesions, a vegades precedides de desencadenants. L’objectiu principal del tractament és disminuir la freqüència i intensitat dels brots.

>Em durarà tota la vida?
És una malaltia crònica. No obstant això, en un 60% dels casos remet en la pubertat

>És contagiosa?
No, la dermatitis atòpica es deu a una anòmala estructura de la capa còrnia de la pell: ciment lipídic de mala qualitat i anòmala síntesi de determinades proteïnes estructurals (filagrina).

>Com es pot evitar l’aparició dels brots?
En tractar-se d’una patologia crònica no es poden evitar els brots. El que si podem aconseguir és espaiar la seva aparició i atenuar la seva intensitat. Per a això, és important utilitzar diàriament els productes adequats i evitar al màxim els factors desencadenants identificats en cada pacient.


>El dermatòleg li ha receptat un corticoide tòpic a la meva filla, puc utilitzar-ho cada dia?
Sempre s’ha de seguir la pauta establerta pel dermatòleg i mai superar el temps estimat de tractament. En cap cas s’hauran d’utilitzar aquests corticoides com a mesura preventiva per a evitar l’aparició dels brots.

Llegir més

POLLS

Polls

El poll humà del cap, o Pediculus humanus capitis, és un insecte parasitari que es pot trobar al cap, les celles o la pestanyes de les persones. Els polls del cap s’alimenten de la sang humana diverses vegades al dia i viuen molt prop del cuir cabellut. No es coneixen casos de transmissió de malalties per aquests polls.
Aquests paràsits s’arrosseguen, no poden saltar ni volar, i es propaguen pel contacte directe amb el cabell d’una persona infestada. Qualsevol persona que estigui en contacte pròxim de cap amb cap amb una altra persona que ja té polls corre un major risc. És inusual la transmissió a través del contacte amb peces de vestir (com a barrets, bufandes, abrics) o altres articles d’ús personal (com pintes, o tovalloles) que hagi usat la persona infestada. La infestació per polls en una persona no té res a veure amb la higiene personal ni amb la neteja en la llar o a l’escola.

Tractaments


Permetrina


La permetrina és un insecticida químic. Els tractaments a base de permetrina són els antipediculicides clàssics.
Normalment es tracta de locions o xampús, o fins i tot tots dos combinats. En cas de triar, és preferible optar per les locions, que romanen més temps en el cabell, amb el que es revelen com més eficaçes.
Els antipediculicides amb permetrina són els insecticides amb menor toxicitat, però com qualsevol producte químic, pot provocar algun efecte advers.
Encara que són bastant eficaços, lamentablement hi ha polls que han desenvolupat resistència a aquests tractaments, la qual cosa dificulta molt la tasca d’acabar amb ells. En qualsevol cas és habitual haver de repetir el tractament passat un temps. En les pròpies instruccions sol indicar-se així.


Silicones

Els efectes adversos dels productes químics i les resistències a la permetrina i altres substàncies químiques estan fent que els últims productes antipeliculicides recorrin a altres sistemes, per exemple, a silicones (com dimeticona o ciclometicona) que impregnen al poll i acaben ofegant-lo.


Llemenera


Per a eliminar els polls i, pitjor encara, els seus ous (les llémenes), s’utilitza una pinta especial, la llemenera. Aquestes pintes tenen pues molt tancades (menys de 0,3 mm de separació), amb les quals es pentina el pèl acuradament per a anar arrossegant els polls i les llémenes, que es queden enganxades en les pues.
  Es necessita bona llum, molta paciència i començar a revisar el cabell, passant la llemenera una vegada i una altra pels flocs de cabell, prestant especial atenció al clatell i darrera de les orelles, on solen estar.
  L’operació pot fer-se tan aviat com es descobreixi la infestació, i també després d’haver aplicat un tractament amb algun producte insecticida: en aquest cas en la pinta llemenera es quedaran enganxats els polls ja morts. S’ha de passar la llemenera reiteradament, i ajudar-se de mans i ungles, si cal.
  Hi ha llemeneres de metall i de plàstic: el que importa és que resulti fàcil d’utilitzar i que tingui les pues ben juntes.

Preguntes freqüents


És possible prevenir els polls?

En cap cas s’han d’usar els productes antipeducilicides per a prevenir les infestacions, perquè amb això en la pràctica només es contribuirà a generar més resistències en els polls. De fet, ja s’han documentat resistències a la permetrina. Per altra banda, si que existeix algun producte amb 1,2 octanodiol 1% que utilitzats com a prevenció, deshidraten i eliminen al poll que pugui estar en contacte amb el cuir cabellut evitant així que la infestació proliferi.


La millor manera de prevenir el contagi dels polls és:
  Evitar les aglomeracions i el contacte cap amb cap amb algú que tingui polls.
  Revisar periòdicament el pèl per a assegurar-se que està lliure de polls.
  I davant el menor senyal, aplicar el tractament seguint escrupolosament les instruccions (temps d’aplicació, repetició passats 7 o 10 dies).


Si el tractament per als polls del cap no sembla donar resultats significa això que els polls són resistents i que necessito un tractament diferent?

Diverses raons freqüents per les quals pot fallar un tractament contra polls del cap són:


1. Diagnòstic erroni. Els símptomes no són causats per una infestació activa de polls vius.


2. Els condicionadors poden actuar com una barrera i això pot reduir l’eficàcia del tractament.


3. Si no se segueixen al peu de la lletra les instruccions per al tractament utilitzat. Per exemple, si no s’aplica un segon tractament, encara que estigui indicat, o si es repeteix el tractament massa aviat després del primer, abans que totes les llémenes hagin eclosionat i es puguin matar a tots els polls nous, o si es repeteix el tractament massa tard, quan els polls han incubat de nou.


4. Resistència al tractament utilitzat contra els polls. Els polls poden tornar-se resistents al tractament. Si el tractament utilitzat no mata tots els polls, la seva metgessa o la seva farmacèutica poden indicar-li si va utilitzar el tractament en la forma correcta i recomanar-li un producte completament diferent, si consideren que els polls són resistents al primer tractament.

https://www.cdc.gov/parasites/lice/head/es/informativa/preguntas_tratamiento.html

https://www.ocu.org/consumo-familia/bebes/consejos/como-eliminar-piojos

Llegir més

OBESITAT

El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

L’excés de pes es produeix quan hi ha un desequilibri entre les calories que s’ingereixen i les que es cremen mitjançant la pràctica d’activitat física. El cos emmagatzema aquest excés de calories en forma de greix.

Altres factors que participen en l’augment de pes també són: L’herència genètica (per exemple per la síndrome de Prader-Willi), els canvis hormonals, algunes malalties (hipotiroidisme, síndrome de Cushing, ovari poliquístic, artritis…), certs medicaments, , desprès de l’embaràs, l’estrés, etc.

La obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Tractament: La millor estratègia és:

  • La motivació és un factor clau per a l’èxit del tractament.
  • Disminuir el consum de greixos i sucres i seguir una alimentación saludable rica en fruites, verdures i fibra.
  • Convé assessorar-se amb professionals sanitaris i seguir tractaments dietètics individualitzats que permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.

A la farmàcia Ocata podem assessorar-te de quina es la millor estrategia en el teu cas i a més comptem amb servei dietètic.

  • No es tracta de renunciar a menjar bé, sinó de modificar el nombre d’àpats i/o les quantitats, les tècniques culinàries, etcètera.
  • No es tracta de fer dieta per sempre, sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. 
  • Incrementar la pràctica d’activitat física regular, adequada a les possibilitats individuals. Per controlar el pes i mantenir-se sa, es recomanen, com a mínim:
    • 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana en el cas de les persones adultes.
    • 60 minuts d’activitat física moderada o intensa cada dia en el cas dels infants de més de 5 anys.

Complicacions:

El sobrepès i l’obesitat augmenten el risc de patir altres problemes de salut, com ara:

  • Infart agut de miocardi
  • Diabetis mellitus tipus 2
  • Certs tipus de càncer, com el càncer de mama o el de pròstata
  • Hipertensió arterial
  • Colesterol elevat
  • Ictus
  • Malaltia del fetge i de la vesícula
  • Asma, apnea del son i altres problemes respiratoris
  • Artrosi
  • Problemes ginecològics, com ara menstruació anormal o infertilitat
  • Disfrunció erèctil i altres problemes relacionats amb la salut sexual
  • Depressió

PREGUNTES FREQÜENTS:

Tenen riscos les dietes miracle?

Les “dietes miracle” són aquelles que pretenen aconseguir resultats de pèrdua de pes ràpids gairebé sense esforç, i tenen múltiples riscos per a la salut. Aquestes augmenten el risc de carències nutricionals que poden produir alteració del gust i de la gana, caiguda del cabell, ungles febles, així com afavorir l’osteoporosi o els trastorns en la coagulació sanguínia. D’altra banda, el dèficit vitamínic pot provocar irritabilitat, lesions oculars, cutànies i gastrointestinals, i falta de memòria i dificultat de concentració, entre d’altres. També produeixen efectes psicològics negatius com ansietat, estrès i depressió que poden desencadenar trastorns del comportament alimentari. I afavoreixen l’efecte rebot, en el moment que es torna als hàbits anteriors.

Saltar-me menjars em permetrà perdre més pes?

En absolut, saltar-se menjars pot produir l’efecte contrari. Estar moltes hores sense realitzar una presa pot augmentar la sensació de fam, amb més risc de picar, generalment aliments de consum ràpid i desitjable, molt rics en greixos i sucres.

L’obesitat pot afectar la fertilitat?

No en tots els casos el pes pot arribar a ser un problema. No obstant això, hi ha trastorns relacionats amb l’obesitat tant en l’home com en la dona que poden interferir amb la concepció i amb el desenvolupament normal de l’embaràs.

Algunes dones presenten desequilibris hormonals que afecten els seus cicles menstruals i interfereixen amb l’ovulació i provoquen infertilitat. L’obesitat està estretament relacionada amb la síndrome d’ovari poliquístic en què els ovaris no produeixen suficient quantitat d’hormones que estimulen l’òvul perquè maduri i sigui alliberat (anovulació) produint infertilitat.

En el cas dels homes, l’obesitat pot reduir tant la quantitat d’espermatozoides, com l’activitat espermàtica amb alteració de la seva funció i modificació en la seva forma.

La bona notícia és que disminuir pes millora de manera significativa les probabilitats de concebre i de tenir un embaràs saludable.

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

Llegir més

HERPES ORAL

L’herpes oral és una infecció comuna de la zona de la boca. La infecció és causada pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1).
Després de la primera infecció, el virus s’ “adorm” (es torna inactiu) als teixits nerviosos de la cara. Algunes vegades, el virus “desperta” (es reactiva) i produeix tibantor i  inflamació.
Les formes de contagi són a través de contacte pròxim amb una persona infectada, o tocant una lesió d’herpes oberta o alguna cosa que hagi estat en contacte amb el virus de l’herpes, com per exemple màquines d’afaitar, tovalloles, plats i altres articles que es comparteixen.


Símptomes


Els símptomes poden ser lleus o greus. En la majoria dels casos apareixen d’1 a 3 setmanes després d’estar en contacte amb el virus i poden durar fins a 3 setmanes.
Algunes persones presenten úlceres a la boca la primera vegada que entren en contacte amb el virus VHS-1. Altres no tenen cap símptoma.
Els símptomes d’advertència inclouen: cremor i/o formigueig prop dels llavis o la zona de la boca.
Abans que apareguin les butllofes, pot presentar-se:
• Mal de coll
• Febre
• Inflamació de ganglis limfàtics
• Dolor en empassar
Es poden formar butllofes a: genives, llavis, boca, gola
Si els símptomes tornen a aparèixer, generalment són menys greus en la majoria dels casos. I solen desencadenar-se per menstruació o canvis hormonals, estar al sol, febre, estrès.

 

Fases herpes oral:


Etapa 1: Símptomes inicials
Per a més del 85% de les persones que pateixen d’herpes labial, els episodis usualment comencen amb símptomes com el formigueig, dolor o picor al voltant dels llavis (els dies 1-2 d’un episodi).


Etapa 2: Progressió
A mesura que la infecció es desenvolupa (dies 2-4 d’un episodi), comencen a formar-se grups de butllofes vermelles, plenes de líquid. Aquest és el resultat del virus que està despertant, multiplicant-se i el cos començant a combatre’l.

Etapa 3: Ruptura
Al dia 4 o 5 de l’episodi, les butllofes poden trencar-se i pot tornar-se molt dolorós. En aquest moment, les butllofes exposades i nafrades començaran a formar una coberta mentre el cos comença el procés de curació.

 
Etapa 4: Formació de la coberta
Al voltant dels dies 5-8 d’un episodi, les cobertes estan formades. Sovint provoquen picor, poden arronsar-se i sagnar. Significa el final de l’episodi, i no s’han de tocar.


Etapa 5: Resolució
Quan el cos té el virus sota el seu control de nou, les cobertes començaran a caure. Per a la majoria de les persones, això ocorre els dies 8-10 des de l’inici dels símptomes sense medicaments. Hi ha medicaments que poden accelerar aquest procés.

 

Prevenció
• Aplicar-se un bàlsam humectant per a evitar que els llavis es ressequin massa.
• Evitar el contacte directe amb ferides ocasionades per l’herpes.
• No compartir utensilis com vasos ni altres elements si algú té herpes oral.

Les mesures a prendre són:
• Aplicar fred o calor a les ferides per a ajudar a alleujar el dolor.
• Rentar les butllofes suaument amb un sabó antisèptic.
• Evitar les begudes calentes, els aliments picants i salats, i els cítrics.
• Fer gàrgares amb aigua freda.

  • Utilitzar cremes antivirals per a reduir el temps de curació de la ferida produïda per l’herpes, així com uns pegats específics per tal que no s’estengui a altres zones del llavi. 
  • Si la freqüència d’aparició de l’herpes és elevada, consulta amb el teu metge, podries necessitar medicació.

 

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000606.htm

https://www.orajel.com/es/Resource-Center/Cold-Sore-Pain-Relief/Cold-Sore-Stages

Llegir més

CAIGUDA DEL CABELL

La caiguda de cabell és una consulta molt freqüent tant en homes com en dones dins de la visita habitual del dermatòleg. Això es fa molt més evident en èpoques de l’any com l’estiu, tardor i primavera.

Quina quantitat de caiguda de cabell es considera anormal?

Considerem una caiguda anormal de cabell, quan és superior a 100 cabells al dia. Correspon al percentatge de cabell que es troba en la fase final del seu cicle de vida. El cabell passa per tres fases: creixement (anagen), transició (catagen) i regressió (telogen, menys del 20% del cabell es troba en aquesta fase).

Quina cura cal tenir del cabell?

El cabell s’ha de rentar tantes vegades com sigui necessari per a cada persona, no per rentar-lo en menor freqüència, caurà menys. Cal fer un ús raonable de xampús, amb un pH neutre i que no siguin agressius. Evitar l’ús freqüent del assecador, tints de cabells o permanents, ja que debiliten el cabell i afavoreixen el trencament d’aquest. Evitar fer pentinats habituals amb recollits extremadament tibants, donat que s’han vist casos d’alopècia per tracció, on s’observa una regressió de la línia d’implantació del cabell.

En quines situacions pot haver un increment de la caiguda del cabell?

Hi ha diferents situacions que poden generar un augment de la caiguda de cabell. Generalment s’identifiquen segons la distribució, evolució i reversibilitat del procés. Des d’aquest punt de vista podem diferenciar dos processos en la caiguda del cabell:

  • Efluvis (caigudes de cabell generalment difuses) on es produeix una caiguda sobtada del cabell. Són casos secundaris a l’ús de quimioteràpics per al tractament del càncer, a alteracions hormonals, dèficits proteics o vitamínics, estrès emocional, cirurgies majors, després d’un part, d’un episodi febril, d’altres processos infecciosos o fins i tot com a conseqüència de dèficits de ferro.
  • Alopècies: degudes a un procés que afecta directament al cuir cabellut. Poden ser amb una distribució determinada com ara l’alopècia androgenètica que és una de les més freqüents (calvície comuna). Altres es manifesten en forma de clapes sense distribució específica  com ara les degudes a infecció directa del cabell per fongs, a processos autoimmunes en l’alopècia areata, o d’altres malalties que poden afectar a la pell. Hi ha casos d’alopècies que són irreversibles i per les quals s’ha de consultar el més abans possible.

S’hereta la caiguda del cabell?

De tots els tipus d’alopècia comentats, la que es considera específicament hereditària és la androgenètica. En l’alopècia areata també existeix una associació familiar.

És reversible la caiguda del cabell?

En la majoria dels casos sí que ho és, sempre i quan es reconegui el factor causant, i pugui ser tractat. El més important és que freqüentment, no requereixen de tractament mèdic específic.

Hi ha alguna relació entre l’alimentació i els complements i la frenada de la caiguda?

Els cabells, així com la pell, les ungles, els cartílags i els ossos, contenen teixit conjuntiu, també anomenat teixit connectiu. Hem de procurar mantenir el teixit conjuntiu saludable. I com? Doncs amb nutrients com el silici, que ajuda a la producció natural de col·lagen i queratina, principals components dels cabells, la pell i les ungles. Altres nutrients interessants són la vitamina C, el zinc, el sofre, el ferro, aminoàcids com la L-prolina, la L-cisteïna, la L-metionina, vitamines del grup B i nutrients antioxidants. Tots ells es poden obtenir a través de la dieta així com en complements alimentaris sempre amb la supervisió d’un professional sanitari.

Es pot tractar?

Depèn de la causa, tenint en compte que a vegades hi ha més d’una causa. Assesora’t pel teu metge o farmacèutic, ja que per una banda hi ha tractaments farmacològics i per d’altra banda hi ha càpsules, ampolles i xampús anticaiguda, de diversos tipus segons cada cas, a la teva farmàcia.

https://www.parcdesalutmar.cat/ca/dermatologia/consells-practics/caiguda-cabell/

http://gestorweb.camfic.cat/uploads/ITEM_10513_FULL_2806.pdf

https://etselquemenges.cat/alternativa/frena-la-caiguda-dels-cabells-amb-lajuda-de-lalimentacio-i-la-complementacio-nutricional

Llegir més

COMPLEMENTS ALIMENTARIS

Els complements alimentaris són productes amb la finalitat de complementar la dieta normal i consisteixen en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies que tenen un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzats en càpsules, ampolles..etc

L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentaria i Nutrició (AECOSAN) recentment ha publicat un decàleg per tal que els consumidors facin un bon ús dels complements alimentaris.

– “Els complements alimentaris no han d’utilitzar-se com a substitut d’una dieta equilibrada”. Una dieta variada i equilibrada proporciona tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d’un organisme sa.
– Segueixi sempre les instruccions d’ús proporcionades en l’envàs.
– Pari atenció als ingredients que conté per si vostè és al·lèrgic o intolerant a algun d’ells.
– No consumeixi un complement alimentari en dosis superiors a les que s’indiquen en l’etiqueta, ja que un consum a dosis més altes de les recomanades pot tenir efectes perjudicials per a la salut, sobretot si es prolonga en el temps.
– Un producte natural no és sinònim d’un producte segur.

– Informi sempre al seu metge:
– Dels complements alimentaris que estigui consumint. En particular, si vostè pateix alguna malaltia subjacent. Això ajudarà el seu metge a considerar els efectes combinats entre la seva medicació i el complement alimentari en el diagnòstic i el tractament de la seva malaltia.
– Si té previst sotmetre’s a una intervenció quirúrgica.
– Si vostè està embarassada o en període de lactància. La majoria dels complements alimentaris no han estat estudiats en dones embarassades o durant el període de lactància.
– De qualsevol efecte perjudicial o reacció adversa que observi. Si sent o sospita que el complement alimentari li causa alguna reacció adversa comuniqui al seu metge els símptomes.

 

– Desconfiï dels complements que s’anuncien amb propietats i efectes increïbles o com a solucions “miracle” dels seus problemes.No compri complements alimentaris de fonts desconegudes. Compri els seus complements alimentaris en canals de distribució d’aliments autoritzats o a la farmàcia. Comprar de fonts desconegudes d’Internet o correu ordinari pot suposar un risc.
– Recordi que per a reduir el sobrepès i l’excés de greix es recomana reduir la ingesta de calories amb una dieta d’aliments adequada i, al mateix temps, augmentar la despesa d’energia mitjançant un adequat nivell d’activitat física. El consum de qualsevol complement alimentari només ha de ser complementari o addicional. A més, recordi que per a mantenir el resultat aconseguit és necessari adoptar de forma permanent hàbits alimentaris saludables i seguir un estil de vida actiu.

– En general, fins i tot si fa esport, amb una dieta variada i equilibrada, que inclogui una adequada hidratació, pot cobrir les necessitats nutricionals del seu cos.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies