Arxius de Sin categoría

CEL·LULITIS


El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.

Llegir més

CAMES CANSADES O INSUFICIÈNCIA VENOSA CRÒNICA (IVC)

La insuficiència venosa crònica (IVC), popularment associada a les “cames cansades”, és causada per un funcionament deficient de les vàlvules venoses que participen en el retorn de la sang al cor dins del procés circulatori. És una patologia vascular que afecta sobretot les extremitats inferiors.
Els símptomes principals són: dolor, pesadesa, cansament diari a les cames, inflor, rampes nocturnes, sensació de calor, enrogiment i prurit(picor) a les cames.
La IVC és un problema que no desapareix amb el temps, per la qual cosa com més aviat es diagnostiqui i es tracti majors són les possibilitats de prevenir les complicacions associades i el progrés de la malaltia.

Recomanacions:
1-Procuri realitzar EXERCICI FÍSIC per a estimular la funció de la bomba muscular i el retorn venós. Són idonis esports com la natació, bicicleta fixa o simplement caminar almenys trenta minuts tots els dies per a ajudar a activar la microcirculació.


2-Tracti de portar sempre una DIETA SALUDABLE. És important reduir al mínim el consum de sal per a retenir menys líquids.


3-EVITI PASSAR MASSA TEMPS DEMPEUS O ASSEGUT SENSE MOURE’S de forma continuada. En els casos en què sigui recomanable, USI MITJANES DE COMPRESSIÓ i realitzi estiraments de cames i moviments giratoris de turmell.


4-NO USI PECES excessivament AJUSTADES que dificulten el retorn venós.


5-UTILITZI CALÇAT CÒMODE amb un taló de menys de 3 cm d’altura. En cas de problemes en la trepitjada és possible que necessiti plantilles, consulti al seu metge.


6-EVITI EL RESTRENYIMENT, per a això és important seguir una dieta rica en fibra a base de fruites i verdures.


7-Intenti practicar l’ELEVACIÓ DELS MEMBRES INFERIORS sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia, per a reduir la simptomatologia i la inflor, acompanyat de massatges ascendents. Durant el descans nocturn tracti d’elevar les cames entre 20-25 cm, amb això reduirà la inflor i li serà més fàcil col·locar-se les mitjanes de compressió al matí


8-Com que la calor agreuja els símptomes de la malaltia, EVITI L’EXPOSICIÓ SOLAR PROLONGADA (platja, piscina) O LES ALTES TEMPERATURES (estufes, saunes, radiadors, banys calents i depilació amb ceres calentes) de forma continuada.


9-Realitzi DUTXES AMB AIGUA FREDA sobre les seves cames, ja que produeixen vasoconstricció (disminució del calibre dels vasos sanguinis) i per tant efecte antiinflamatori; o bé alterni aigua freda amb tíbia per a estimular el to venós. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent per a activar el retorn sanguini.


10-Mantingui la PELL HIDRATADA per a impedir la formació d’esquerdes, mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia. No s’oblidi de beure aigua durant tot el dia per a afavorir l’eliminació de l’orina.

Tractament:
-Mitges de compressió: aplicació de pressió externa sobre determinats punts de les cames i de manera decreixent cap a la cintura.
-Fitoteràpia: existeixen plantes medicinals que afavoreixen la millora de la circulació sanguínia. Les més utilitzades són:


  • Ginkgo biloba (amb acció venotònica que incrementa el to de les parets venoses, reforçant la seva motricitat i facilitant el retorn);
    • Castanyer d’índies (s’usa principalment la llavor per la seva activitat antiedematosa i antiinflamatòria);
    • Rusc (efecte vasoconstrictor);
    • Vinya vermella (acció vasoprotectora,  estabilitza les parets vasculars, disminuint la permeabilitat i l’edema associat);
    • Centella asiàtica (activitat vasoprotectora, afavoreix l’elasticitat de la paret vascular i la síntesi de col·lagen);
    • Hamamelis virginiana (activitat venotònica). 


-Hidroteràpia: dutxes i massatges alternant aigua freda amb tíbia.
-Teràpia farmacològica: administració de fàrmacs venotònics via oral i/o tòpica, sempre sota prescripció mèdica.
-Cirurgia vascular: en determinats casos pot ser necessari acudir a aquesta mesura, sempre que no hagin funcionat altres teràpies i sota criteri mèdic.

Preguntes freqüents:


SÓN EFECTIVES LES MITGES DE COMPRESSIÓ? TENEN CONTRAINDICACIONS?
La teràpia compressiva és de gran utilitat en la IVC ja que exerceix una pressió passiva en repòs i una altra activa en moviment. Serà el metge qui decideixi el tipus de compressió a utilitzar i la longitud de la peça. A més, és imprescindible una correcta presa de mesures per a encertar amb la talla adequada i que el tractament sigui efectiu.


PER QUÈ ESTAR DEMPEUS O ASSEGUT DE MANERA PROLONGADA PROVOCA O EMPITJORA LA IVC?
En estar dempeus o assegut, la sang té major dificultat per a vèncer la força de la gravetat i tornar al cor.

HI HA ALGUN EXERCICI QUE PUGUI REALITZAR A casa QUE M’AJUDI A PREVENIR I ALLEUJAR ELS SÍMPTOMES?
Existeix una sèrie d’exercicis molt fàcils de realitzar que activen la circulació i el retorn venós. Un d’ells consisteix a posar-se de puntetes, caminar amb els talons i alternar tots dos moviments. També pot tombar-se boca amunt i fer moviments de pedaleig amb les cames enèrgicament, flexionar i estirar els dits dels peus repetidament i/o fer moviments circulars amb les cames.

SI ELS SÍMPTOMES ES MANTENEN MOLT TEMPS, PODRIEN TENIR CONSEQÜÈNCIES GREUS EN LA MEVA SALUT?
En l’evolució de la IVC poden sorgir complicacions hemorràgiques o trombòtiques com ara: varicorràgia (hemorràgia que ocorre en trencar-se una variu), varicoflebitis (desenvolupament d’un trombe venós en una vena varicosa), trombosi venosa superficial (formació d’un trombe en una vena superficial) o fins i tot una trombosi venosa profunda (formació d’un trombe venós en el sistema venós profund).


QUAN S’HA D’ACUDIR Al METGE?
En general són grups de risc les embarassades, els discapacitats físics o psíquics i les persones immobilitzades pel que davant qualsevol símptoma de IVC han d’anar sempre al metge. També hauria de consultar al metge aquella persona que tingui venes varicoses amb dolor, si el seu estat empitjora o no millora amb mesures bàsiques com l’ús de mitges compressives, i si presenta un augment sobtat del dolor a la cama o inflor, febre, enrogiment, úlceres, flebitis o trombosis.

Llegir més

SERVEI PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD)

“La pastilla blanca cada 8 hores. La rosa, cada matí en dejuni ..¿o era a l’inrevés?”

“Avui han vingut els meus néts a veure’m i no recordo si m’he pres o no les pastilles…”

Les estadístiques assenyalen que, actualment, hi ha molts malalts que no segueixen al peu de la lletra el seu tractament farmacològic. Això resulta més evident quan es tracta de pacients afectats per alguna malaltia crònica o en els que han de prendre diversos medicaments cada dia.

Què és el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) ?

L’usuari, una vegada adquirits els medicaments, els lliura al farmacèutic perquè els col·loqui ordenadament en un envàs de tipus blíster, segons la prescripció del metge, procedint-se després a tancar l’envàs hermèticament. D’aquesta manera queden situats tots els medicaments en els diferents compartiments, i el pacient només n’extrau els que ha de prendre en un moment determinat.

La dosi de la medicació està clarament diferenciada per dies de la setmana i per horaris. A més, en la part davantera de l’SPD hi ha una etiqueta on es fan constar també els noms dels fàrmacs no sòlids —xarops, injectables, pomades,…— que s’ha de prendre l’usuari i que no poden ser inclosos al blíster per requerir diferents condicions de manteniment, i com han de fer-ho. En una etiqueta situada al revers es descriuen els medicaments inclosos en el blíster, la posologia, el número de lot i les seves característiques físiques, per facilitar, en cas que sigui necessari, la seva identificació.

 Com funciona?

  • Desprès de donar el teu consentiment, ens revisarem tota la teva medicació
  • La teva farmacèutica prepararà la medicació d’una setmana en envasos tipus blister.
  • Aquests blisters etiquetats amb la informació del teu tractament els recolliràs setmanalment a la teva farmàcia.
  • Regularment acudiràs a la teva farmàcia, on es registraran les teves dades i es revisarà la medicació.
  • A més, hi haurà una estreta relació entre el farmacèutic i el metge de capçalera, no tan sols per ratificar totes les dades aportades per l’usuari, sinó també per facilitar la comunicació en el cas d’incidències i canvis de medicació.

A qui va dirigit l’SPD?

Els avantatges de l’SPD són evidents, en especial per a determinats tipus d’usuaris, per exemple, per als pacients que diàriament se sotmeten a un tractament que inclou tres o més fàrmacs, o per als que prenen dosis decreixents, alternades o irregulars.

També la gent gran, amb dificultats per complir el tractament per problemes cognitius i de manipulació.

El perfil actual de pacient dins del programa SPD és: major de 55 anys, amb malalties cròniques, polimedicats (3, 4 fàrmacs o més), pacients amb medicaments que segueixen una posologia irregular i pacients amb un cuidador o familiar de referència.

Avantatges:

  • Millora de la salut. Perquè prendre bé els teus medicaments suposa una millora de la teva salut i qualitat de vida.
  • Seguretat per tenir la garantia que és el teu farmacèutic de confiança qui ho prepara. Es redueixen per tant, els errors en la presa de la medicació.
  • Comoditat, tots els medicaments junts en un únic envàs.
  • Facilitat d’ús.
  • Contacte amb la teva farmacèutica. Es qui revisarà el teu tractament i t’aconsellarà sobre la teva salut.

https://www.farmaceuticonline.com/es/servicios-adicionales/programa-spd-sistema-personalitzat-de-dosificacio-2/

Medical dispenser cinfa.

 

Llegir més

ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA

Què és l’anticoncepció d’urgència?


La píndola d’urgència o píndola del dia després és un anticonceptiu d’URGÈNCIA que s’utilitza per a disminuir el risc d’embaràs després d’haver tingut una relació sexual amb penetració sense protecció. NO S’HA D’UTILITZAR COM A MÈTODE ANTICONCEPTIU HABITUAL.

Les píndoles anticonceptives d’urgència que existeixen actualment són:
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen acetat de ulipristral (Ella One ®)
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen levonogestrel (Postinor®) (Norlevo®


Mecanisme d’acció
La píndola és un medicament hormonal que impedeix o retarda l’ovulació i en la majoria dels casos evita l’embaràs, però mai l’interromp. Aquesta píndola NO ÉS ABORTIVA ni produeix cap problema o lesió en l’embrió en el cas que hi hagués ja un embaràs.

En quines situacions pot utilitzar-se l’anticoncepció d’urgència?
L’anticoncepció d’urgència pot utilitzar-se en diferents situacions després d’una relació sexual, en particular:
• Quan no s’ha utilitzat cap mètode anticonceptiu;
• En cas d’agressió sexual quan la dona no estava protegida per un mètode anticonceptiu eficaç;
• Quan pot haver fallat el mètode anticonceptiu.


Quan i com es pren?
El tractament consisteix en la presa d’1 comprimit. S’ha de prendre EL MÉS AVIAT POSSIBLE i el millor és fer-ho en les primeres 24 hores. L’acetat de ulipristral (Ella One ®) pot prendre’s fins a les 120 hores (5 dies), mentre que levonogestrel (Postinor®) (Norlevo® només fins a les 72 hores després de la relació sexual. PERÒ EL SEU EFECTE DISMINUEIX QUANT MES ES RETARDA LA PRESA. Si es vomita abans que hagin transcorregut 2 hores de la presa, s’haurà de prendre una altra de nou.


Pas a l’anticoncepció regular
Després de prendre una píndola anticonceptiva d’urgència, es pot reprendre o iniciar un mètode d’anticoncepció regular.

ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUE

•  La píndola del dia després NO et protegeix contra el VIH/SIDA ni contra altres infeccions de transmissió sexual.
•  El PRESERVATIU (masculí i femení) és l’únic mètode que evita al mateix temps els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual com el VIH/SIDA, per la qual cosa és important que ho utilitzis en totes les ocasions.
•  La píndola del dia després NO et protegeix del risc d’embaràs en posteriors relacions sexuals.


RECORDA
Si mantens relacions sexuals has d’utilitzar un anticonceptiu adequat a les teves necessitats. Els mètodes anticonceptius regulars són molt més eficaços que la píndola del dia després per a prevenir els embarassos. ACUDEIX Al TEU CENTRE DE SALUT o CENTRE DE PLANIFICACIÓ per a l’adopció del mètode anticonceptiu més apropiat. Si prens anticonceptius orals has de continuar prenent-los de la forma habitual, encara que hagis pres la píndola del dia després. En prendre la píndola del dia després, la regla apareix generalment en la data esperada, encara que a vegades pot avançar-se o retardar-se. Si es retarda més de 7 dies has de fer-te una prova d’embaràs.

Qualsevol dubte, consulta’ns.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/emergency-contraception

https://www.sefac.org/sites/default/files/sefac2010/documentos_sefac/documentos/guiapddsefacfinal.pdf

Llegir més

NUTRIENTS FONAMENTALS EN LA ETAPA DE L’EMBARÀS

Les pacients embarassades han de complementar la seva alimentació amb l’aportació de nutrients fonamentals en les diferents etapes de la gestació.

Quins aliments s’hauria d’incloure a la dieta per assegurar-se que es pren la major part d’ells?

  • Calci
    Importància en el desenvolupament de les dents i ossos del bebè. Es necessita almenys entre 700 i 800 mg al dia. Es troba en els lactis, hortalisses de fulla verda fosca, pa, llegums, fruita seca, peix blau, mongetes cuites, nous, llavors de sèsam..
  • Ferro
    Importància en la formació de glòbuls vermells en la sang tan per la mare com pel bebè. Es troba en: carn vermella magra, sardines, hortalisses color verd fosc, mongetes, llenties, ous, nous, fruita seca, pa integral i cereals.
  • Àcid fòlic
    Importància en el desenvolupament dels òrgans i teixits del bebè. Redueix el risc de defectes en la columna vertebral com l’espina bífida. Es troba en: cereals enriquits i pa, verdures verdes i taronges.
    És recomanable que totes les dones que es plantegin quedar-se embarassades i aquelles que es trobin en les primeres 12 setmanes d’embaràs prenguin suplements d’àcid fòlic (400 micrograms, escrits com 400 mcg). Així mateix, haurien de continuar prenent entorn de 300 mcg. en la dieta habitual.
  • Vitamina C

 Importància per a l’absorció del ferro. Es troba en: la majoria de les fruites i verdures: les principals fonts de vitamina C són els cítrics i els seus sucs.

  • Vitamina D
    Importància perquè ajuda a absorbir el calci correctament. Es troba en: anxoves, tonyina en oli, ous, llet, mantega, margarina i salses per a amanir de baix contingut gras.
  • Àcids grassos essencials Omega-3
    Importància en el desenvolupament del sistema nerviós del bebè en l’etapa final de l’embaràs. Es troba en: peixos blaus d’aigua freda (verat, salmó, sardines). S’hauria de prendre almenys una ració a la setmana.
  • Vitamina B12
    Importància per al desenvolupament del sistema nerviós del bebè. Es troba en: carns i peix, productes lactis. I algunes algues marines. Es troba també en cereals.


Encara que la major part de les vitamines i minerals durant la gestació es cobreixen amb una dieta variada i equilibrada, els requeriments d’alguns nutrients durant aquesta etapa són tan elevats que requereixen suplementació per a satisfer les demandes addicionals, com és el cas dels folats, el iode o el ferro.

http://www.pmfarma.es/noticias/26125-el-95-de-los-ginecologos-recomiendan-complementos-alimenticios-durante-el-embarazo.html

https://www.correofarmaceutico.com/salud-publica/embarazo-como-pueden-ayudar-los-suplementos-alimenticios-a-cubrir-carencias.html

Llegir més

Lactància Materna

PREGUNTES FREQÜENTS DE LA MARE LACTANT

  1. El meu fill augmenta poc de pes
    La preocupació pel pes és molt freqüent entre les mares lactants, però en la majoria dels casos tot està funcionant bé i el nen està guanyant adequadament. Tingui en compte que:
    -Les gràfiques són un model estadístic pel que la meitat dels nens normals estan per sota de la mitjana. És més important la valoració clínica del nen: el seu aspecte, vivacitat, si mulla 4-5 bolquers diaris,…
    -També és important el creixement al llarg del temps, que el pes en un moment determinat.
  1. Tinc poca llet
    Quan una mare creu que té poca llet, l’habitual és que es tracti d’algun dels següents casos: la posició del nen o la manera d’agafar-se al pit no és adequat, el bebè no obre completament la boca o bé no recolza el seu cap en el colze de la seva mare. Recomanacions:
    És important que mami tot el temps que vulgui del mateix pit, perquè la llet del final té més grassa (més calories). Si vol més, se li pot oferir l’altre pit després.
    • Pot resultar útil emprar un tiralletsper a buidar millor els pits i estimular-los a que fabriquin més llet.
    • Si el bebè dorm tranquil 1-2 hores seguides i no sembla malalt podem suposar que ha pres suficient llet. Si el bebè mulla menys de 5 bolquers al dia, és possible que estigui prenent poca llet i seria convenient consultar amb el pediatra.
  1. Quina quantitat diària de llet ha de prendre el meu bebè?
    Cada nen és diferent. El millor és oferir al bebè el pit durant el primer any unes 4 o 5 vegades com a mínim, millor abans de cada presa de purés o papilles; després del primer any pot fer-ho quan vulgui després dels menjars o entre menjars; d’aquesta forma el bebè no necessita una altra font de llet, sempre que faci aquestes 4 o 5 preses de pit al dia.
  1. Cal donar-li aigua al bebè que pren el pit?
    Abans dels 6 mesos, el bebè que pren només llet materna i a demanda, NO precisa aigua ni altres líquids.
    Després dels 6 mesos, quan pren altres aliments a més del pit, és bo oferir-li aigua de tant en tant.
  1. Puc continuar alletant si em quedo embarassada?
    No és infreqüent que una dona que està alletant al seu fill es quedi embarassada. És possible dur a terme la lactància materna durant tot l’embaràs i després alletar als dos lactants després del segon part.
    La llet produïda immediatament després del part per la mare que no ha deixat d’alletar en cap moment, correspon a calostre. Els primers dies de calostre són clau per al nounat i la producció del mateix té un límit, per la qual cosa el nounat deu ser alletat en primer lloc.
  1. Fins quan és bo que mami el meu fill? quan cal deslletar-ho?
    En l’actualitat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) recomanen mantenir la lactància fins als dos anys o més, en tots els països del món.
  1. Tinc el mugró pla o invertit, podré donar mamar?
    La forma del mugró no sol representar un problema per a la lactància, encara que a vegades es necessita ajuda durant els primers dies perquè el bebè s’agafi al pit.
    La majoria de les vegades es tracta de mugrons plans però elàstics, normalment, aquests casos es resolen a poc a poc i no plantegen dificultats per a la lactància. Es poden utilitzar mugronereso dispositius per a treure el mugró, per mitjà del buit.
    Quan es tracta d’un mugró invertit “veritable”, no protràctil (en estrènyer al voltant de l’arèola s’enfonsa cap a dins del pit i no pot estirar-se) es pot provar d’utilitzar mugronera els primers dies encara que a vegades serà necessari recórrer al tirallets.
  1. Em fa mal el pit, tinc una zona vermella i dura. Ingurgitació, inflamació, mastitis
    Un pit pot inflamar-se i doldre fonamentalment pels següents motius: ingurgitació, obstrucció d’un conducte i mastitis.
    La ingurgitació ocorre quan els pits produeixen més llet de la que el lactant extreu, augmentant tots dos de grandària i provocant dolor. Això sol ocórrer al començament de la lactància amb la “pujada de la llet”. El tractament es basa en: extreure la llet i calmar el dolor. Quan els pits estan molt tibants el bebè pot tenir dificultats per a agafar-se, i convé buidar-los prèviament, de forma manual o amb un tirallets, després d’aplicar calor local (una dutxa o bany en aigua calenta) per a produir vasodilatació i facilitar la sortida de la llet.
    L’obstrucció d’un conducte lacti sorgeix com a conseqüència d’un buidatge defectuós o ineficaç d’un lòbul mamari, per una mala tècnica de lactància o per la utilització de sostenidors de talla o model inadequat que produeixen una compressió excessiva.
    Es manifesta per la presència d’una protuberància dolorosa al pit i enrogiment de la pell d’aquesta zona. Generalment no hi ha febre ni símptomes generals. El tractament és similar al de la ingurgitació, s’ha d’augmentar la freqüència de les preses i aplicar calor local abans de les mateixes.
    La mastitis consisteix en una inflamació d’un o diversos lòbuls de la mama, que pot acompanyar-se o no d’infecció. La mastitis no infecciosa es presenta com a conseqüència d’una retenció de llet no resolta. El quadre pot evolucionar a una mastitis infecciosa, ja que la retenció de llet afavoreix el creixement bacterià. Generalment s’acompanya de símptomes generals similars als d’un quadre gripal: febre, esgarrifances, malestar general, cefalees, nàuseesi vòmits.
    És important saber que la llet del pit afectat no tindrà cap efecte perjudicial en el nen, per la qual cosa no s’ha de suspendre la lactància materna, encara que la mare estigui prenent medicaments (s’utilitzaran aquells compatibles amb la lactància). La infecció no es transmet al lactant i a més en continuar donant el pit millora l’evolució de la mastitis i disminueix el risc de complicacions.

https://www.aeped.es/comite-lactancia-materna/preguntas-frecuentes-sobre-lactancia-materna

 

Llegir més

Diarrea del viatger

La diarrea del viatger és una de les malalties més freqüents en persones que viatgen internacionalment. El 40% dels viatgers que van al tròpic tenen diarrea durant el viatge o poc després. Hi ha zones de molt alt risc (Països del Magrib i pròxim orient) i zones d’alt risc (Amèrica central i del sud, Àfrica i Àsia tropical i subtropical).

 Què és la diarrea del viatger? Es defineix com un mínim de 3 deposicions líquides o de consistència tova en un període de 24 hores, amb un o més dels símptomes següents: rampells, febre, nàusees i/o vòmits o sang a la femta.

Què causa la diarrea del viatger? L’etiologia més freqüent inclou els bacteris entèrics, sobretot l’Escherichia coli (E coli) enterotoxigènica. En alguns estudis i, sobretot, en viatges al sud i sud-est d’Àsia, el Campylobacter és elevat i, fins i tot, supera l’E coli. També pot estar causada per virus i paràsits.

 Com es pot prevenir? 

  1. Renti’s les mans sovint, abans i després de menjar, manipular aliments o anar al bany. 
  1. Begui aigua embotellada o tractada, begudes calentes o refrescs embotellats, són els més segurs
  2. No prengui glaçons si desconeix la procedència de l’aigua. No prengui sucs de fruites no embassats. 
  3. Eviti el consum de llet o derivats làctics sense garanties (com els gelats de parades de carrer, formatges frescs, pastissos…).
  4. Eviti el consum de peix, marisc o carn crua
  5. Peli la fruita personalment i no mengi verdures crues (les amanides poden ser perilloses).
  6. Realitzar un tractament de l’aigua potencialment perillosa 

Ebullició: Durant 10 minuts. Airegi-la per millorar-ne el gust.

 Cloració: 2 gotes de lleixiu (apta per al consum humà) per litre. Esperi 30 minuts abans de consumir-la. 

Com es pot tractar?

  • Es recomana una DIETA tova astringent amb cuit, pa, i evitar sucs, llet, fruites i verdures.
  • El més important és EVITAR LA DESHIDRATACIÓ, mantenir una ingesta continuada de líquids, glucosa i electròlits per reposar les pèrdues per la diarrea, fins i tot quan no es tingui sensació de set o sequedat a la boca. Es recomana prendre sèrum oral.
  • Altres medicaments que es podrien pendre: antitèrmics com el paracetamol en cas de febre, i alguns antiemètics com la metoclopramida en cas de nàusees. Reservar els medicaments que aturen la motilitat de l’intestí com la loperamida nomès en cas de prescripció médica.

CONSULTAR AMB EL SEU METGE A LA TORNADA SI HA PRESENTAT DIARREA.

 

https://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=97

http://projectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/Fulls_Pacients/66_CAT.pdf

https://www.hgc.es/ca/pacients-i-visitants/consells-de-salut/consejos-viajero/diarrea-del-viatger

Llegir més

ALGUNES PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE ELS MOSQUITS

Existeix l’al·lèrgia als mosquits?
Els mosquits piquen per a xuclar la nostra sang, no la necessiten per a alimentar-se sinó per a produir els seus ous, per aquest motiu és la femella mosquit la que pica. En picar-nos, la femella injecta saliva en la nostra pell, la qual és la responsable de la inflamació al voltant de la picada i, només en alguns casos, també de possibles reaccions al·lèrgiques.

Disposem de proves fiables en la consulta per a poder arribar a determinar si realment és una reacció al·lèrgica o simplement si la inflamació és causada per l’efecte directe de la saliva en la nostra pell.

Per què piquen les seves picades?
Quan un mosquit ens pica, introdueix sota la nostra pell dos diminuts tubs: un d’ells li serveix per a xuclar la nostra sang, i l’altre per a injectar-nos una substància que evita que la sang es coaguli en la ferida o en la seva trompa abans d’haver acabat de xuclar.
Aquesta substància provoca que el nostre cos alliberi histamina, una substància involucrada en les respostes localitzades del sistema immune. Així que quan et pica una picada, no és tècnicament culpa del mosquit, sinó del teu cos reaccionant a aquesta substància. Aquest és el motiu pel que no tots reaccionem igual: alguns només noten un bultet mentre que uns altres desenvolupem faves de diversos centímetres.
Per què ens piquen a uns més que a uns altres?
• Els atreu molt més el tipus de sang 0 que l’A.
• Els consumidors d’alcohol (especialment cervesa) tenen més risc de ser picats.
• La roba fosca també augmenta el risc de picades. Els colors més atraients per als mosquits són el negre i el vermell. Els que menys: el verd i el groc.
• La suor és la seva olor preferida. Per tant qualsevol activitat física a l’aire lliure augmenta les possibilitats de picades, especialment al capvespre.
• Els canvis hormonals en dones embarassades originen un tipus de suor i olor que els resulta molt atraients.
• L’olor de peus també s’ha associat amb picades en aquesta zona.

Com es pot prevenir?

• Comptar amb barreres físiques sempre que sigui possible: mosquiteres a les
finestres i roba de màniga llarga són bons punts de partida.
• Evitar sabons, xampús o colònies amb olors apetitosos, com els fruiters, els dolços o els florals.
• Tractar d’emmascarar la teva olor amb repel·lents líquids o en barra, aquests repel·lents solen tenir una olor una mica forta, però asseguren entre 4 i 8 hores relativament a resguard de les picades.

I si ja t’han picat…
Les recomanacions són rentar la zona amb aigua i sabó i aplicar una pomada antihistamínica.
Evita gratar-te tot el possible, perquè la producció d’histamina no continuï i la picor no empitjori. Vigila si tens les ungles llargues per a evitar esquinçar la pell i fer-te una ferida.

En cas que la inflor i la calor siguin molt pronunciades, aplicat gel o compreses d’aigua freda. I si continua durant diversos dies, ves al metge.
https://www.quironsalud.es/blogs/es/alergia-dia/alergia-mosquitos-32c37
https://www.vitonica.com/prevencion/con-el-verano-llegaron-los-mosquitos-por-que-nos-pican-y-como-evitarlo

Llegir més

Què són els protectors solars?

Els protectors solars són agents que ajuden a prevenir que els raigs ultraviolats (UV) arribin a la pell. Existeixen dos tipus de radiació ultraviolada, els raigs UVA i els raigs UVB, els quals causen danys a la pell i augmenten el risc de càncer de pell. La llum UVB és la principal causa de les cremades pel sol, mentre que els raigs UVA penetren en la pell més profundament, s’associen amb les arrugues, la pèrdua de l’elasticitat i altres efectes del foto envelliment. També agreuja els efectes cancerígens dels raigs UVB i cada vegada més es considera la llum UVA un causant de càncer de pell. Els protectors solars varien en la seva capacitat per a protegir contra els raigs UVA i UVB.


Què és el FPS?
La majoria dels filtres solars amb un factor de Protecció Solar (FPS) de 15 o més, fan un excel·lent treball de protecció contra els raigs UVBFPS és la mesura de la capacitat que té un protector solar per a evitar que els raigs UVB danyin la pell. Així és com funciona: si la seva pell sense protecció triga 20 minuts per a començar a posar-se vermella, en utilitzar un protector solar amb un FPS de 15 prevé l’enrogiment teòricament 15 vegades més – al voltant de cinc hores.
Una altra forma de veure-ho és en termes de percentatges: un FPS 15 bloqueja aproximadament el 93 per cent de tots els raigs UVB. Un FPS 30 bloqueja el 97 per cent, i un FPS 50 bloqueja el 99 per cent. Poden semblar diferències insignificants, però si vostè és sensible a la llum, o té antecedents de càncer de pell, aquests percentatges extres faran la diferència. I com pot veure, no hi ha un protector solar que pugui bloquejar tots els raigs UV.
El model del FPS té certs punts a considerar: En primer lloc, cap protector solar, independentment de la seva capacitat, continua sent eficaç sense reaplicar-se cada dues hores. En segon lloc, l’enrogiment de la pell és una reacció als raigs UVB i diu poc sobre el mal que els raigs UVA puguin fer.

 

La fotoprotecció és més important en individus de pell i/o ulls clars que presenten un major risc de cremar-se amb el sol. Els tipus de pell segons el risc de cremar-se (fototipus) són els següents:

Fototipus I II III IV
Es bronzeja Mai A vegades Sempre Sempre
Es crema Sempre A vegades Rarament Mai
Color de cabell Pèl-roig Ros Castany Negre
Color d’ulls Blau Blau/Verd Gris/Marró Marró

 

Recomanacions sobre fotoprotecció

La fotoprotecció no només inclou aplicar-se una pantalla solar en crema sinó que es recomanable seguir les següents recomanacions:

  1. Mantenir-se a l’ombra, especialment a les hores del migdia. Les hores de més insolació al nostre país, a l’estiu, són de 12-17 hores. Els núvols donen una protecció poc més que relativa
  2. No exposar-se al sol sense protecció solar. És especialment necessari protegir els nens del sol, donat que tenen una pell més sensible i a que gran part de les radiacions solars que acumulem les rebem a la infància.
  3. Cobrir-se la pell amb roba per a que la pell no quedi descoberta al sol
  4. Utilitzar un barret que permeti mantenir cara, cap, orelles i coll a l’ombra.
  5. Utilitzar ulleres de sol que protegeixin tant de l’UVA com de l’UVB. Si no bloquegem aquests raigs al 100%, les ulleres poden ser més perjudicials que beneficioses (amb la foscor que donen els vidres foscos es dilata la pupila i passen més raigs ultraviolats). Això és especialment important en nens, i es recomana que un òptic assessori sobre el tipus d’ullera solar necessària en cada cas.
Llegir més

Què és la Diabetis?

La diabetis és una malaltia que es presenta quan el nivell de glucosa en la sang, també conegut com a sucre en la sang, és massa alt. La insulina, una hormona que produeix el pàncrees, ajuda al fet que la glucosa dels aliments ingressi en les cèl·lules per a usar-se com a energia. Algunes vegades, el cos no produeix suficient o no produeix gens d’insulina o no l’usa adequadament i la glucosa es queda en la sang i no arriba a les cèl·lules.
Amb el temps, l’excés de glucosa en la sang pot causar problemes de salut. Encara que la diabetis no té cura, la persona amb diabetis pot prendre mesures per a controlar la seva malaltia i mantenir-se sana.
A vegades les persones quan tenen diabetis diuen que tenen “una miqueta alt el sucre” o que tenen “prediabetis”. Aquests termes ens fan pensar que la persona realment no té diabetis o que el seu cas és menys greu. No obstant això, tots els casos de diabetis són greus.
Quins són els diferents tipus de diabetis?
Els principals tipus de diabetis són tipus 1, tipus 2 i la diabetis gestacional.

Diabetis tipus 1
Amb la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina perquè el sistema immunitari ataca i destrueix les cèl·lules del pàncrees que la produeixen. En general, es diagnostica la diabetis tipus 1 en nens i adults joves, encara que pot aparèixer a qualsevol edat. Les persones amb diabetis tipus 1 necessiten insulina tots els dies.
Diabetis tipus 2
Amb la diabetis tipus 2, el cos no produeix o no usa la insulina adequadament. La diabetis tipus 2 pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot durant la infància. No obstant això, aquest tipus de diabetis es presenta amb major freqüència en les persones de mitjana edat i en els ancians. Aquest és el tipus més comú de diabetis.
Diabetis gestacional
La diabetis gestacional afecta a algunes dones durant l’embaràs. La majoria de les vegades, aquest tipus de diabetis desapareix després que neixi el bebè. Però quan una dona ha tingut diabetis gestacional, té més probabilitat de patir de diabetis tipus 2 més endavant.

Com puc controlar la meva diabetis?
El seu pla pot incloure els passos que s’indiquen a continuació.
Maneres de controlar la seva diabetis:
• Els factors clau del control de la diabetis. (pressió arterial, colesterol, tabaquisme..)

• Converteixi l’activitat física en un hàbit. (30 minuts o més d’exercici gairebé tots els dies de la setmana)

• Prengui’s les seves medicines.

• Eviti el tabac i l’abús en el consum d’alcohol.

• És important realitzar-se controls personals i una revisió mèdica preventiva almenys una vegada a l’any.

• Mesuri el seus nivells de glucosa en la sang. (La forma més usual de controlar el seu nivell de glucosa en la sang a casa és amb un glucòmetre, a la farmàcia també es realitzen analítiques de glucosa en tan sols uns segons)

• Col·labori amb el seu equip sanitari

• Enfronti la seva diabetis de forma saludable. (Reduint l’estrès, dormint 7-8 hores…)

• Segueixi el seu pla d’alimentació per a la diabetis. (aliments baixos en calories, greixos saturats, greixos trans, sucre i sal)

Concretament:

  • Mantenir el pes normal o intentar perdre més d’un 5% si existeix sobrepès.
  • Realitzar un consum de greix inferior al 30% de les calories diàries.
  • Realitzar un consum de grassa animal (saturada) inferior al 10% de les calories diàries.
  • Incloure més de 15 grams de fibra natural per cada mil calories ingerides al dia.

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/diabetes/informacion-general/control

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/diabetes/informacion-general/que-es

https://www.fundaciondiabetes.org/prevencion/312/estilo-de-vida-y-medicamentos-para-prevenir-la-diabetes

Llegir més

La Dieta Mediterrània

La dieta mediterrània és un model d’alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l’olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l’equilibri nutricional i cultural.

Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d’altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, va declarar al novembre del 2010, la dieta mediterrània, Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

 

Entre les moltes propietats beneficioses per a la salut d’aquest patró alimentari, es pot destacar el tipus de greix que el caracteritza (oli d’oliva, peix i fruita seca), les proporcions en els nutrients principals que guarden les seves receptes (cereals i vegetals com a base de els plats i carns o similars com “guarnició”) i la riquesa en micronutrients que conté, fruit de la utilització de verdures de temporada, herbes aromàtiques i condiments.

 

Consells:

1.Utilitzar l’oli d’oliva com a principal greix d’addició.

2.Consumir aliments d’origen vegetal en abundància: fruites, verdures, llegums, xampinyons i fruita seca

3.El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment els seus productes integrals) haurien de formar part de l’alimentació diària.

4.Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats.

5.Consumir diàriament productes làctics,principalment iogurt i formatges.

6.La carn vermella s’hauria de consumir amb moderació i si pot ser com a part de guisats i altres receptes, i les carns processades en quantitats petites i com a ingredients d’entrepans

7.Consumir peix en abundància i ous amb moderació

8.La fruita fresca hauria de ser les postres habituals. Els dolços i pastissos haurien de consumir-se ocasionalment.

9.L’aigua és la beguda per excel·lència a la dieta mediterrània. El vi s’ha de prendre amb moderació i durant els àpats.

10.Realitzar activitat física tots els dies, ja que és tan important com menjar adequadament.

 

Com puc saber si segueixo la dieta mediterrània? Descobreix-ho amb aquestes 14 preguntes: http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/la_dieta_mediterrania/test-segueixo-la-dieta-mediterrania/

 

https://dietamediterranea.com/ca/

http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/la_dieta_mediterrania/

Llegir més

Cames cansades

Arriben les altes temperatures, el bon temps i també comencen a aparèixer els problemes de circulació que quedaven emmascarats pel fred i la roba tapada. Cames cansades, inflor, varius, pell de taronja són els problemes circulatoris principals que s’accentuen especialment amb l’arribada de la calor. Les dones són les que pateixen amb més freqüència aquest trastorn, ja que es relaciona amb alteracions hormonals derivades de la menstruació, la menopausa i altres estadis relacionats. No obstant això, factors com l’edat, l’herència genètica, els embarassos, o una vida sedentària, entre d’altres, poden provocar que les venes es dilatin, de manera que la sang, atreta per la força de la gravetat, s’acumula a les cames i genera problemes com les cames cansades.

Consells per prevenir i alleujar els símptomes del trastorn de cames cansades

  1. Evitar romandre de peu, quiet/a o assegut/da durant llargs períodes de temps: quan per motius de treball o viatges llargs en cotxe, avió o autobús, s’hagi de romandre molt de temps assegut/da, és recomanable no creuar les cames i utilitzar un reposapeus. Tant si s’està assegut/da o de peu durant molta estona, cal moure freqüentment els peus i les cames i donar breus passejos.
  2. Cames amunt: per millorar el funcionament de les venes després de llargs períodes asseguts o de peu, s’aconsella estirar-se i elevar les cames per sobre del nivell del cor. Un bon consell és caminar de puntetes i després de talons. Dormir amb les cames elevades uns 15 cm afavoreix el retorn venós.
  3. Utilitzar mitges terapèutiques: el metge o farmacèutic valorarà el grau de compressió i la talla més adequada per a cada persona.
  4. Seguir una dieta equilibrada, baixa en sal i rica en fibra: tant el sobrepès com el restrenyiment poden afectar la circulació. Per prevenir-los és clau una dieta rica en fibra, fruites, fruits secs, llegums, verdures i cereals; així com reduir al mínim el consum de sal per tal de retenir menys líquids. Incorporar aliments de temporada i rics en substàncies antioxidants, com les fruites del bosc (nabius, mores, maduixes…), taronges; 
  5. Hidratació, per dins i per fora: s’ha de beure abundant aigua, entre 1,5 o 2 litres d’aigua diàriament. Beure aigua o derivats com els sucs, els brous, les infusions, etc., ajuden a hidratar i a netejar el cos per facilitar l’eliminació de greixos i toxines. A més, és recomanable hidratar també la pell amb productes especialitzats per mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia.
  6. L’esport, fonamental: és recomanable la pràctica d’exercici físic moderat de manera regular. Esports com la natació o caminar diàriament, fins i tot el ball, la gimnàstica i la bici, ajuden a activar la circulació sanguínia.
  7. A última hora del dia activar la circulació amb una dutxa i un massatge: en finalitzar la dutxa diària, hem d’aplicar aigua freda a les cames en sentit ascendent per alleujar la sensació de pesadesa. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent, per activar el retorn sanguini.
  8. El calçat i la roba, millor amplis: les peces de roba molt ajustades no són aconsellables, ja que poden dificultar el retorn venós des de les cames al cor. És preferible l’ús de calçat ample i còmode, sense un taló excessiu, de 3 a 5 cm com a màxim.
  9. Evitar la calor: atès que les altes temperatures afavoreixen la dilatació de les venes, és important evitar les fonts de calor dirigides directament a les cames. No s’ha de prendre el sol a les cames de manera prolongada, ni depilar-se amb cera calenta, o utilitzar brasers o saunes.
  10. Consultar amb el professional sanitari: el metge o el farmacèutic pot orientar sobre complements alimentaris, gels per a cames cansades i medicaments específics per afavorir el retorn venós. Passa per la farmacia, t’ajudarem!

http://www.ehub.cat/10-consells-per-prevenir-el-trastorn-de-cames-cansades/

https://etselquemenges.cat/alternativa/adeu-cames-cansades

Llegir més

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Als alvèols és on es produeix l’intercanvi de gasos entre el medi exterior i l’interior de l’organisme, és a dir, és on l’oxigen passa a la sang i s’elimina diòxid de carboni. El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.

PREVENCIÓ

La MPOC, a diferència d’altres malalties cròniques, es pot prevenir en gairebé tots els casos. Simplement, no s’ha de fumar. Tenint en compte que el tabac és un factor essencial per l’aparició de la malaltia, la primera estratègia a seguir és no començar a fumar o deixar-ho tan aviat com sigui possible.

SÍMPTOMES

Les persones afectades de MPOC presenten una dificultat per omplir i buidar els pulmons, així com per mobilitzar les secrecions. Per això, han de tossir o respirar més sovint per poder fer la seva vida normal.

El principals símptomes de la MPOC són tos i expectoració, refredats més sovint i intensos, ofec en tasques quotidianes i pèrdua de la qualitat de vida. Les exacerbacions de la MPOC són episodis recurrents en el que el pacient nota un empitjorament continu dels símptomes respiratoris habituals i que no responen al tractament.

COM ES DIAGNOSTICA?

L’espirometria és la prova clau en el diagnòstic de la MPOC. Consisteix en expulsar tot l’aire dels pulmons el més ràpid possible. És senzilla, no invasiva i s’ha de fer fa sota la supervisió d’un professional de la salut.

L’espirometria permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri.

Tot i que el diagnòstic és relativament senzill, avui en dia, gairebé el 70% de les persones que pateixen una MPOC no ho saben.

QUI S’HAURIA DE FER UNA ESPIROMETRIA?

Segons el que recomana la Global Iniciative Obstructive Lung Disease (GOLD), que té entre els seus objectius la prevenció de la malaltia, tota persona que presenti alguna d’aquestes característiques corre risc de patir una MPOC i, per tant, caldria que es fes una espirometria:

  • Tenir més de 40 anys, tenir tos la majoria dels dies, cansar-se més aviat que la majoria de les persones de la seva edat, expectoració habitual, fumar.

TRACTAMENT

La MPOC és una malaltia crònica per a la qual, lamentablement, no hi ha cura, és a dir, els pulmons mai tornaran a una situació normal, però si es poden tractar els símptomes, prevenir les reaguditzacions i millorar la qualitat de vida dels pacients. Passos a seguir en el tractament:

  1. Deixar de fumar. És l’única mesura que canvia de manera ferma i positiva l’evolució i el pronòstic de la MPOC.  
  2. Farmacoteràpia. El fàrmacs, principalment els inhalats, ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, mantenir la funció pulmonar i reduir el nombre d’aguditzacions. Per tant, es important començar el tractament el més aviat possible i fer-lo amb regularitat.
  3. Rehabilitació pulmonar i exercici físic. L’entrenament muscular es fonamental per mantenir una correcta funció pulmonar i, per tant, existeixen programes de rehabilitació dirigits a millorar la capacitat pulmonar. Aquests programes es realitzen en els Serveis de Pneumologia i Rehabilitació de la majoria dels Hospitals del nostre entorn.
  4. Oxigenoteràpia. L’oxigenoteràpia domiciliària és una teràpia que s’administra sempre a partir dels resultats d’una gasometria arterial en el moment en què el pacient es troba en una situació clínica estable. 
  5.  Mesures generals. Una dieta sana i equilibrada o la vacunació contra la grip estacional cada any i contra la pneumònia són mesures que ajuden a reduir les aguditzacions.

 

LINKS D’INTERÈS:

https://escueladepacientes.es/enfermedades-respiratorias/epoc/guias-epoc/guia-manual-rehabilitacion-personas-epoc

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc2

https://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/2-catfamilia/650-epoc

https://portal.hospitalclinic.org/enfermedades/enfermedad-pulmonar-obstructiva-cronica-epoc/sintomas

Llegir més

L’al·lèrgia al pol·len

L’al·lèrgia és la malaltia crònica més freqüent de la infància i els adults joves. Els pacients amb una malaltia al·lèrgica posseeixen un risc elevat de desenvolupar altres malalties al·lèrgiques (asma bronquial al·lèrgica). L’asma i la rinitis al·lèrgica molt sovint coexisteixen en el mateix individu; en el seu conjunt es denomina  al·lèrgia respiratòria. Actualment, s’estima que fins a un 30% dels europeus pateixen rinitis o conjuntivitis al·lèrgica, mentre que fins a un 20% pateixen asma i un 15% afeccions cutànies al·lèrgiques.


PREGUNTES:
Quins són els pol·lens al·lèrgics més freqüents en la zona de Catalunya? A Barcelona hi ha gran quantitat de Platanus (plàtans d’ombra):  arbres d’alineació que es troben en les grans ciutats, la pol·linització de les quals té lloc entre març i abril. I també Cupressàcies “arizonica” i xiprers”.
En el litoral mediterrani trobem molta parietaria i gramínies, a Tarragona Mercurialis (una mala herba) i a Lleida Olivera. 


Quina és la relació entre al·lèrgia i contaminació? La contaminació ambiental pot afavorir l’acció lesiva del pol·len i l’augment dels símptomes de l’al·lèrgia. Les partícules contaminants especialment les partícules dièsel, poden influir sobre l’al·lèrgia ja que s’adhereixen als petits grans de pol·len que actuen com a transportadors de partícules dins de l’arbre respiratori. Per efecte tòxic directe danyen la mucosa del tracte respiratori.


Quina és la relació entre plantes i contaminació? Les plantes estan patint els efectes de la contaminació. Les partícules d’emissió dièsel produïdes per vehicles, calefaccions i emissions industrials creen un ambient hostil al qual les plantes reaccionen de manera “defensiva”. Els pol·lens de zones contaminades generen noves proteïnes denominades “proteïnes d’estrès” que tenen una major capacitat d’estimular la resposta al·lèrgica de les persones.


En què consisteix la immunoteràpia? En l’administració periòdica d’un extracte al qual el pacient és al·lèrgic, durant un període de 3 a 5 anys, de manera que es disminueix el grau dels símptomes que pateix el pacient.

RECOMANACIONS PER A AL·LÈRGICS

  • Evitar les sortides al camp i les activitats a l’aire lliure en dies d’alta pol·linització.
    • Tancar les finestres de casa. Ventilar l’habitatge al migdia i durant poc temps
    • Utilitzar ulleres de sol a l’exterior i màscara que cobreixi nas i boca en dies d’alta pol·linització
    • Viatjar amb les finestretes del cotxe pujades
    • Usar filtre antipol·lució en el cotxe i purificadors d’aire a casa
    • No tallar la gespa ni podar en dies d’alta pol·linització
    • No automedicar-se; consulti amb el seu metge o farmacèutic si té símptomes al·lèrgics
    • Moderi la ingesta d’alcohol, que produeix major sequedat de les mucoses.
    • La utilització de pomades de vaselina permet suavitzar la mucosa nasal i aïllar-la d’al·lergògens en el cas de la rinitis al·lèrgica
    • Demanar cita amb l’al·lergòleg per a instaurar un tractament integral enfocat a tractar la causa de la seva al·lèrgia.


Font d’informació: SEAIC (Societat Espanyola de Al·lergologia i Immunologia Clínica) i CGCOF(Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics) i SEFAC (Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària).

Llegir més

El colesterol

El colesterol és una substància necessària per al nostre organisme i els seus nivells depenen de la producció pròpia del nostre cos i de la quantitat que ingerim a través de l’alimentació. Hi ha determinades situacions en les quals el nivell de colesterol augmenta, fins i tot arribant a valors perjudicials per a la salut, sobretot a nivell cardiovascular. Entre elles ens podem trobar: condició genètica (el nostre cos produeix colesterol en excés), antecedents familiars, edat (a major edat més possibilitat de tenir alt el colesterol), sobrepès, alimentació no adequada i la presa de certs medicaments (consultar al seu farmacèutic). Tenir el colesterol alt no acostuma a donar símptomes, una raó més de la seva perillositat, però es fàcil de detectar amb un simple anàlisis de sang. La freqüència d’aquestes proves depèn de l’edat, dels factors de risc i la història familiar.

Recomanacions:

Seguir una alimentació rica en fruites i verdures, cereals integrals o de gra i llegums.

Reduir el sobrepès.

Disminuir el consum d’aliments amb índex glucèmic alt, com els sucres i hidrats simples.

Ajustar el consum de carns vermelles a dos dies per setmana.

Introduir a la seva dieta els peixos i especialment els blaus rics en omega 3 (sardina, salmó, etc..) preferiblement de mida petita (per a evitar el consum de mercuri) i no més d’una ració de 150g a la setmana.

Evitar en la mesura del possible els fregits i guisats, i cuinar preferiblement a la planxa, al vapor o en papillote.

Es recomanable retirar el greix visible de la carn abans de cuinar-la.

Utilitzar la sal amb moderació. L’excés de sodi es molt nociu per al nostre cor i les nostres artèries. Evitar el consum de productes de pastisseria industrial, fregits i precuinats, rics en àcids grassos saturats que perjudiquen la seva salut.

Procurar fer exercici físic de tres a cinc vegades per setmana.

Preguntes freqüents

Quin es l’origen del colesterol?

La major part del colesterol del nostre organisme es produït pel fetge, encara que també prové d’alguns aliments com ara ous, carns i productes làctics sencers.

Què fa que el colesterol sigui bo o dolent per a la salut?

El colesterol viatja pel torrent sanguini embolicat dins d’unes partícules anomenades lipoproteïnes, de les quals hi ha dos tipus: LDL (conegut com a colesterol dolent) i HDL (que forma el colesterol bo). EL colesterol LDL es considerat dolent perquè es diposita en la paret de les artèries i forma les plaques d’ateroma. El colesterol HDL es considerat bo perquè transporta l’excés de colesterol de nou al fetge perquè sigui destruït.

Què són els triglicèrids?

Els triglicèrids provenen majoritàriament de la digestió dels greixos dels aliments, encara que també són produïts en part pel fetge i són el principal tipus de greix que transporta l’organisme. Constitueixen una font important d’energia i, com el colesterol, tendeixen a augmentar amb l’edat i/o el sobrepès. El valor normal és fins a 150 mg/dl. L’acumulació de majors quantitats, junt a nivells elevats de colesterol pot augmentar considerablement el risc de malaltia cardíaca (200 mg/dl).

Com perjudica el colesterol LDL a la meva salut?

L’excés de colesterol pot dipositar-se dins dels vasos que transporten la sang des del cor cap a la resta del cos i que es coneixen amb el nom d’artèries. L’acumulació de colesterol dins de les artèries –coneguda com a placa d’ateroma- farà que aquestes s’estrenyin, el qual s’anomena aterosclerosi, i que puguin arribar a bloquejar completament l’artèria, de manera que la sang no aconsegueixi fluir a través d’ella. Si aquest bloqueig passa a l’artèria coronaria, la qual subministra sang als músculs del cor, podria provocar un atac de cor, i si l’artèria que li subministra sang al  cervell es bloqueja, podria produir-se un infart cerebral.

Què faig si m’oblido una presa del medicament?

Si oblida una dosi prengui-la quan s’adoni, tret que estigui pròxima la següent presa. Mai prengui el doble de la dosis prescrita.

 

Font: Fitxa de recomanacions de Sefac

Llegir més

L’astènia primaveral

El terme astènia prové del nom grec sthémos que significa força més el prefix anegatiu.

El cansament o astènia és una sensació de debilitat, fatiga, feblesa, esgotament i manca de vitalitat generalitzada, tant física com mental. De fet, es tracta d’una sensació de cansament patològica, ja que no apareix com seria normal, després de fer un sobresforç, sinó que es manifesta després d’esforços mínims o de la feina habitual. A vegades pot impedir fins i tot dur a terme les tasques quotidianes menys pesades, i en alguns casos és constant, sense que tingui relació amb l’activitat ni el descans. La persona afectada es veu incapaç de dur a terme activitats quotidianes.

L’astènia és una síndrome que ve donada per diverses causes. Així, cal tenir en compte que pot provocar cansament com a símptoma destacat, alteracions tan diverses com infeccions, mancances alimentàries, trastorns psicològics o afeccions musculars.

Algunes persones, segons les seves condicions (no en embaràs, ni en algunes patologies o amb determinades medicacions), poden beneficiar-se de complements dietètics.

De tota manera, però, si l’astènia perdura molt temps s’haurà de visitar al metge ja que podría ser símptoma d’alguna patologia major.

A la farmàcia en trobem una gran varietat de medicaments tònics i reconstituents.

La majoria d’ells contenen una associació de diferents vitamines, minerals i aminoàcids en quantitats diàries recomanades.

Com alleujar els símptomes de l’astènia primaveral

-Es recomanable respectar les hores de son.

-Fer exercici físic moderat.

-Portar una dieta sana i equilibrada. L’ajust nutricional proporcionarà al nostre organisme proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals, vitamines i aigua.

-En determinades ocasions, però no n’hi ha prou amb l’aportament d’una dieta variada, i cal recorrer a una aportació vitamínica o mineral complementària. Compte, però: en cap cas els suplements vitamínics i de minerals poden transformar una dieta poc equilibrada en saludable.

Llegir més

Eviti l’insomni amb aquests consells

Somia amb dormir bé? Eviti l’insomni amb aquests consells!

L’insomni es defineix com la dificultat per a iniciar o mantenir el somni. Es considera que una persona que trigui més de 30 minuts a dormir-se i/o dormi menys de 6 hores pateix insomni. Si aquestes sensacions són inferiors a tres setmanes o un mes es parla d’insomni transitori o de curta durada, i quan és superior a aquest temps, d’insomni crònic. Segons les estadístiques, el 10% de la població mundial s’enfronta a aquest trastorn, i segons l’Organització Mundial de la Salut, l’insomni transitori afecta almenys al 40% de la població.


Recomanacions

– Procuri ficar-se al llit i aixecar-se cada dia a la mateixa hora, l’ordre en els horaris ajuda a regular el somni.

– Faci exercici amb regularitat però redueixi la seva intensitat en les hores prèvies a ficar-se al llit. A més, és bo que faci activitats relaxants abans de ficar-se al llit, com llegir o escoltar música.

– Eviti fer migdiades llargues durant el dia, amb 20 minuts de descans és suficient.

– Oblidi la cafeïna, l’alcohol o la nicotina abans d’anar a dormir. En ser estimulants poden afectar el seu descans i provocar un despertar abans d’hora

– Sopi de forma lleugera, limiti la ingesta de líquids i intenti orinar abans de ficar-se al llit.

– Segueixi una rutina abans de ficar-se al llit: raspallar-se les dents, posar el despertador, baixar les persianes… Això el pot ajudar.

– Mantingui l’habitació amb un ambient tranquil i relaxat, sense excés de llum i temperatura adequada per a aconseguir un somni reparador.

– Abans de ficar-se al llit, escrigui en un diari els problemes que el preocupen. D’aquesta manera la seva ment estarà més calmada i llesta per a dormir.

– Si després de mitja hora al llit continua despert, és millor que s’aixequi i realitzi alguna activitat relaxant fins a recuperar el son.

– Fiqui’s al llit quan estigui somnolent..

– Procuri no obsessionar-se o dramatitzar una nit d’insomni. Aixequi’s a l’hora que tenia prevista encara que no hagi dormit bé, probablement es tracta d’una situació passatgera.


Preguntes freqüents
Existeixen malalties que són més susceptibles de produir insomni que unes altres?
Sí. Malalties com la depressió, ansietat, incontinència urinària, hipertiroïdisme o aquelles amb les quals es pateiixi dolor poden provocar insomni. A més, molts medicaments actuen sobre el Sistema Nerviós Central, per la qual cosa poden produir o incrementar l’insomni. En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic.


Està relacionat l’insomni amb l’estrès? L’estrès provoca insomni, però aquest al seu torn és un causant d’estrès, formant un cercle viciós que pot afectar la seva salut. 


Quan n’hi ha prou amb un tractament sense recepta i quan he d’acudir al metge? L’insomni transitori o de curta durada (menor a tres setmanes o un mes) pot tractar-se realitzant petits canvis en la seva rutina i hàbits alimentaris de forma complementària a la presa d’algun medicament sense recepta mèdica i que no creï addicció, consulti amb el seu farmacèutic.


Dormim menys a mesura que ens fem grans? Està demostrat que el somni roman més o menys constant al llarg de l’edat adulta encara que és cert que el patró de somni es va modificant lleugerament conforme augmenta l’edat. Moltes persones grans comencen a sentir son a la tarda i s’aixequen més aviat que quan eren joves, o bé dormen menys a la nit perquè incorporen el costum de la migdiada en les seves rutines. 


La presa habitual de benzodiazepines per a dormir pot reduir el seu efecte amb el temps? Aquests medicaments són útils per a determinats tipus d’insomni i d’ansietat i sempre han de ser prescrits pel metge i prendre’s seguint les seves pautes. Això és important en tots els medicaments, però molt especialment en aquests, ja que poden causar dependència i fer que el cos s’acostumi al medicament fent que la dosi que prengui sigui insuficient. 

Llegir més

Grip i refredat: Dues malalties diferents

L’aparell respiratori és l’únic òrgan intern obert a l’exterior i està en contacte continu amb contaminants, partícules i microorganismes, alguns dels quals ens provoquen infeccions. De les infeccions que afecten l’aparell respiratori, el 80% estan provocades per virus, i entre elles les més comunes són la grip i el refredat, que són causants de aproximadament el 50% de totes les infeccions respiratòries agudes. Encara que totes dues infeccions curen soles i són de remissió espontània, són molt molestes, afecten la qualitat de vida i poden derivar en problemes més greus com a otitis, sinusitis, pneumònies, etc… Encara que a vegades es parla indistintament de grip o refredat i els seus símptomes siguin semblants, la realitat és que es manifesten de manera diferent:

Captura

Recomanacions:

  • Pel fet que totes dues malalties són molt contagioses, extremi les precaucions per a evitar la seva transmissió i no veure’s afectat o afectar les persones que ho envolten.
  • Tapi’s la boca i el nas en tossir o estornudar i utilitzi mocadors d’un sol ús quan apareguin els esternuts o la tos, per a disminuir les secrecions i evitar la seva possible dispersió.
  • Renti’s les mans amb freqüència. Els virus poden romandre actius un temps limitat en objectes com a seients, instruments de cuina, baranes, etc… i molt més temps en la pell de les persones, per la qual cosa és aconsellable evitar el contacte físic amb les persones afectades.
  • La grip i el refredat són malalties produïdes per virus. Per tant l’ús de antibiotics no està indicat per a tractar-les. Només el metge podrà prescriure’ls en cas que existeixin complicacions bacterianes.
  • És molt recomanable la vacunació per a evitar la grip, sobretot en persones majors de 65 anys, amb malalties cròniques i en els grups de risc que determinin cada any les autoritats sanitàries.
Llegir més

STOP TABAC

El tabac és un gran negoci capaç de produir, en les persones que fumen, plaer, addicció i greus problemes de salut, en aquest ordre. Fumar és, en realitat, una malaltia crònica de tipus addictiu caracteritzada per una dependència de la nicotina. A Espanya fumen habitualment més de 13 milions de persones, la meitat de les quals voldrien deixar de fumar. El percentatge de fumadors, pròxim al 30% de la població, va descendint lentament, encara que augmenta el consum de tabac entre els joves i les dones. Cada any moren al nostre país més de 54.000 persones per diverses malalties produïdes pel tabac: diversos tipus de càncer (de pulmó especialment), problemes cardiovasculars com l’infart de miocardi, problemes respiratoris (bronquitis, EPOC, emfisema) i moltes altres malalties. Els problemes de salut produïts pel tabac són responsables del 15% de la despesa sanitària total. Un fumador de 20 cigarrets diaris gasta anualment en tabac més de 1600 €.

Es pot deixar de fumar sense tractament amb medicaments?

Sí. Però solament ho aconsegueix un 10% dels quals ho intenten. La majoria te una  manca de veritable motivació per a deixar de fumar. La consulta a un professional sanitari augmenta les possibilitats d’èxit de l’intent.

Per què costa tant deixar el tabac?

La dependència física que produeix la nicotina es veu complicada pel patró de consum legal, en el qual es barregen factors emocionals, socials i econòmics. L’abandó del tabac produeix una moderada síndrome d’abstinència a la nicotina amb un important component psicològic.

És cert que el tabac afecta a la sexualitat?

En els homes fumadors existeix el doble de risc de patir disfunció erèctil que en els homes no fumadors. Els efectes del tabac sobre els vasos sanguinis acaben afectant la irrigació del penis a causa d’una constricció del seu sistema circulatori. Això condueix a una feblesa progressiva en les ereccions.

Quines substàncies conté el fum del tabac?

En el fum del tabac s’han detectat, a més de nicotina, diversos milers de substàncies. Algunes s’empren en processos de combustió (butà, hexamina) i com a combustibles en vehicles d’alta velocitat, avions i coets (hidracina, metà, metanol). Unes altres s’empren en plàstics (clorur de vinil, estirè, fenol), coles (tolueno), pintures (acetona, cadmi, naftalina) o productes de neteja (amoníac).

També conté altres substàncies tòxiques com a arsènic, benzè, formaldehid, níquel o poloni (radioactiu), i diverses substàncies cancerígenes com les nitrosaminas.

És veritat que el tabac afecta als ossos?

Les dones postmenopáusicas que fumen presenten un major grau d’osteoporosi, igual que els homes fumadors d’edat avançada. Això implica un major risc de fractures.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies