El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.