Les cremades són lesions que es produeixen a la pell a conseqüència de l’acció d’agents físics, tèrmics o químics que produeixen un augment de la permeabilitat capil·lar, edema i pèrdua de líquids a causa de la destrucció dels vasos sanguinis que queden afectats.


Classificació
Les cremades es poden classificar en funció de diferents criteris:


1-Segons l’agent causant poden ser: cremades tèrmiques, elèctriques, químiques i per radiació. Centrant-nos en les tèrmiques en aquest grup trobem:

● Per calor: són les més freqüents, degudes a fonts externes de calor que eleven la temperatura de la pell i els teixits, provocant la mort o carbonització de les cèl·lules. A partir de 40 °C la pell comença a presentar alteracions. Si la temperatura arriba a aconseguir els 70 °C el que es produeix és destrucció del teixit epidèrmic.
Dins d’aquest grup trobem:


Cremades per contacte: per sòlids calents (són profundes, però poc extenses) o per líquids calents (són més extenses i penetren amb facilitat).
 Cremades per vapors o gasos: també anomenades cremades per inhalació, són cremades que en molts casos poden passar desapercebudes a simple vista però que generen un gran risc vital per al pacient. Aquest tipus de cremades es produeixen per l’exposició intensa als vapors i gasos produïts per la combustió o ebullició de certes substàncies. Es produeixen cremades a les mucoses de les zones exposades.

 

  • Per fred: temperatures extremadament baixes disminueixen la microcirculació,  la qual cosa comporta enrogiment, butllofes i necrosis de la pell i del teixit subcutani i fins i tot la pèrdua irreversible de la zona danyada.

    2-Segons la seva extensió


Una cremada té repercussions importants si afecta un 10% de la superfície corporal d’un nen o més del 15% de l’organisme d’un adult i cal anar com més aviat millor a un centre sanitari.
A més, hem de tenir en compte la localització de la cremada, considerant les zones crítiques: cara, ulls, orelles, coll, mans, peus i perineu. Totes aquestes zones cicatritzen més lentament i de manera problemàtica.


3-Segons la seva profunditat


En funció de la profunditat de la superfície afectada les cremades poden ser de primer, segon i tercer grau.
Primer grau: són les més superficials i per tant les més lleus. Només es veu afectada l’epidermis, podem apreciar una superfície seca, i un eritema dolorós. No es formen butllofes i milloren entre tres i cinc dies, sense deixar cicatriu.
Segon grau:


  • Superficials: afecten l’epidermis i part de la dermis, es caracteritzen per presentar butllofes i eritema. Produeixen un intens dolor. Milloren entre set i catorze dies, sense deixar generalment cicatriu.

    • Profundes: afecten la part més profunda de la dermis. Aquestes cicatrius no fan mal, ja que produeixen destrucció de terminacions nervioses. Es forma una escara ferma i gruixuda, que dificulta la cicatrització, la qual pot allargar-se per un període superior a 35 dies. Produeixen una pèrdua permanent de pèl i glàndules sebàcies. Deixen cicatriu, la qual pot requerir cirurgia.


Tercer grau: es produeix una destrucció completa de tot el gruix de la pell. No fan mal, es produeix una anestèsia de la zona. L’evolució és lenta, deixen sempre cicatriu, i requereixen tractament quirúrgic.

Complicacions:

La principal complicació de les cremades menors (les de primer grau i segon grau superficial que no afectin a més d’un 1% de la superfície corporal) és el risc d’infecció.
La sobre infecció de les ferides retarda i complica la cicatrització d’aquestes. Per això hem de tractar-les immediatament.

Tractament:


– Per aturar el procés de la cremada i alleujar el dolor, hem de refredar la zona afectada submergint-la en aigua freda o col·locant apòsits estèrils mullats en aigua freda durant almenys quinze minuts. No s’ha de col·locar la cremada sota un raig d’aigua freda, ja que, si la cremada no és de primer grau, es pot aixecar la pell danyada, dificultant la seva curació. Mai s’ha d’utilitzar aigua gelada, ni glaçons, ja que afavoririen una hipotèrmia.
-Treure robes i joies, sempre i quan no estiguin adherides a la pell.
-Netejar la cremada amb aigua i sabó, amb cura de no irritar la pell. Aclarir amb aigua abundant.
-Aplicar una pomada antisèptica els primers dies i tapar la zona amb un apòsit estèril. També és útil l’aplicació d’apòsits impregnats o tuls, de venda en farmàcies, que mantindran la zona hidratada en tot moment.
-Quan la cremada deixi de fer mal, s’indicarà l’aplicació d’una crema cicatritzant, que pot contenir centella asiàtica, oli de rosa mosqueta, o simplement molècules emol·lients com la vaselina.
-Evitar l’exposició al sol els sis mesos següents.
-Si apareix en la zona una butllofa es netejarà amb un antisèptic que no canviï l’aspecte de la cremada: clorhexidina al  0,05% o povidona iodada al 10%.

 

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-las-quemaduras-su-tratamiento-13053120

Guía tratamiento de las heridas y quemaduras. Grupo de Dermatología de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC)