Blog

DESMUNTEM ELS MITES SOBRE EL TABAC !

QUÈ ÉS EL TABAC?

El tabac és una planta que conté nicotina, que és la substància que causa dependència. S’usa habitualment fumant-ne les fulles. D’aquesta manera, la nicotina del tabac fumat triga només 7 segons a arribar el cervell desencadenant una sensació de benestar però que al cap d’una estona de no fumar, el fumador experimenta l’anomenada síndrome d’abstinència: sensació de malestar, estat depressiu, insomni, irritabilitat, ansietat, falta de concentració…. que provoca que la persona necessiti tornar a fumar perquè això desaparegui. Aquí és on rau el gran perill del tabac: el tabaquisme i l’addició al tabac.

El tabaquisme és un problema de salut pública. El consum de tabac és la primera causa de mort evitable al nostre territori.

QUINS MITES PODEM DESMUNTAR?

Us volem presentar i argumentar alguns dels mites sobre el tabac que sovint ens arriben.

  • FUMAR ÉS UN MAL HÀBIT

Fumar és una addicció. Ja hem vist abans que la nicotina és la responsable del trastorn addictiu, i fa augmentar la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la glucèmia (sucre en sang) i el moviment intestinal, i per tant fumar va molt més enllà de ser un mal hàbit i prou. Això sense tenir en compte les altres substàncies del tabac que provoquen malalties cardiovascular i càncer, com el monòxid de carboni (el gas tòxic que es desprèn de la combustió del tabac i del paper, que s’absorbeix als pulmons i passa a sang reduint l’aportació d’oxigen als òrgans), quitrà, arsènic, formaldehid, amoníac….

  • DEIXAR DE FUMAR ÉS QÜESTIÓ NOMÉS DE VOLUNTAT

Prendre la decisió de deixar-ho és el primer pas i el més important, però no tothom en té prou amb la força de voluntat… ja sabem que fumar és una addicció i cal tractar-la com a tal.

  • SI NO ACONSEGUIM DEIXAR DE FUMAR A LA PRIMERA, JA NO HO ACONSEGUIREM

Deixar de fumar és un procés en el que sovint, molt sovint, podem patir recaigudes. Malgrat tot, la por al fracàs no ha de ser una barrera per tornar-ho a provar, ja que a cada nou intent és més probable que aconseguim una abstinència sostinguda. Per combatre la por a les recaigudes, des de la farmàcia i l’atenció primària us podem ajudant entrant a formar part dels programes de deshabituació tabàquica que tenim disponibles.

  • FUMAR POQUES CIGARRETES AL DIA NO ÉS TAN PERILLÓS

No existeix una dosi de tabac més segura que una altra, ja que això depèn de cada persona fumadora. Hem de saber que els efectes de la nicotina són acumulatius i tenen un efecte directe amb el càncer de pulmó; és a dir, en aquest cas és cert que a més dosi més risc. Però això no passa amb les malalties cardiovasculars, ja que les probabilitats de patir-les augmenten pel sol fet de ser fumador.

  • LES CIGARRETES FETES A MÀ SÓN MENYS PERJUDICIALS

Els fumadors d’aquest tipus de tabac tenen valors de monòxid de carboni més elevats, possiblement per l’excessiva combustió de paper que es fa en cada pipada.

A més, aquest tipus de tabac no està subjecte a la mateixa normativa que les cigarretes industrials i per tant no estan obligats a dir quanta nicotina contenen i per tant no sabem quanta n’estem absorbint.

  • EL FUM AMBIENTAL (FAT) ÉS MENYS NOCIU QUE L’INHALAT

Els fumadors passius també estan exposats als riscos del tabac. El FAT l’inhala tant el fumador com el fumador passiu. Té més de 7000 components i almenys 250 són nocius (malalties cardiovasculars, pneumònies, asma, baix pes en nadons…) i 70 causen càncer.

  • LA CONTAMINACIÓ CAUSA TANT MAL COM EL TABAC

Els estudis epidemiològics assenyalen que el tabac és la causa del 30% de tots els càncers diagnosticats enfront del 2% causats per factors de contaminació ambiental

  • FUMAR RELAXA

El fet que s’associï el fumar a un descens del nivell d’ansietat, està relacionat amb la pròpia dependència. Allò que es calma quan fumem és la síndrome d’abstinència de la nicotina. Des de la farmàcia us podem aconsellar altres mètodes per disminuir l’estrès i estar en calma.

  • DEIXAR DE FUMAR ENS FARÀ AUGMENTAR MOLT DE PES

És veritat que deixar de fumar comporta un increment de pes, però està comprovat que els kg relacionats amb el no fumar són de 3 a 4 kg. Si ens engreixem més no és per deixar de fumar, sinó per canvis d’hàbits. Fent una alimentació més saludable i exercici podrem compensar aquests kg de més.

  • ESTIC EMBARASSADA PERÒ FUMO MOLT POQUET…SEGUR QUE NO LI PASSA RES AL FETUS

Quan una dona embarassada fuma 1 cigarreta, immediatament la nicotina s’absorbeix per la placenta i la freqüència del cor del fetus augmenta a 130/180 batecs per minut, incrementant el risc d’avortament o problemes durant l’embaràs

  • HI HA DROGUES MÉS PERILLOSES QUE EL TABAC

Hi ha moltes substàncies addictives que són lesives i perilloses però de moment, el consum de tabac segueix sent la principal causa de mort evitable.

  • FUMO PERQUÈ D’ALGUNA COSA HEM DE MORIR

És cert que tots morirem per alguna causa, però està comprovat que els fumadors estan perdent anys de vida. Les autoritats sanitàries fixen que fumar fa perdre com a mínim 14 anys de vida.

  • FA MASSA ANYS QUE FUMO/SÓC MASSA GRAN PER DEIXAR DE FUMAR

Tothom pot intentar deixar de fumar. El més important és tenir clar l’objectiu, les motivacions per deixar-ho i conèixer els factors de risc que puguin provocar una recaiguda.

  • NO TROBO MAI EL MOMENT DE DEIXAR-HO

No arribarà mai el moment ideal, ja que sempre trobarem excuses que retardin la decisió. Per deixar de fumar, el fumador cal que tingui clara la decisió. Cal motivació i voluntat i sobretot recolzar-se en el suport professional que us podem oferir des de la farmàcia.

QUINS BENEFICIS OBTINDREM SI DEIXEM DE FUMAR?

Deixar de fumar comporta canvis a nivell físic, mental i anímic que es fan evidents des dels primers dies:

  • Els primers 20 minuts sense fumar ja es disminueix la pressió arterial i la freqüència cardíaca
  • Després de 48h s’elimina la nicotina de l’organisme
  • Després de 8h disminueix el nivell de monòxid de carboni en sang
  • En el període de 2 setmanes a 3 mesos la funció pulmonar millora un 30%
  • Al cap d’1 a 9 mesos millora la capacitat dels cilis pulmonars per eliminar el moc i netejar el pulmó, també desapareix la tos i ens augmenta l’energia
  • Passat el primer any el risc d’infart o malaltia coronària es redueix a la meitat
  • Al cap de 5 anys, el risc d’infart és similar al dels no fumadors, i el risc de càncer de pulmó, laringe, esòfag o cavitat bucal es redueix a la meitat.
  • Després de 10 / 15 anys d’haver deixat de fumar, el risc de mortalitat s’equipara al dels no fumadors

I a més a més, deixar de fumar ens millora l’aspecte físic en general: la pell es manté hidratada i retarda el seu envelliment, desapareix el mal alè, ens millora l’olfacte i el gust, millorem la capacitat per fer exercici i augmenta l’esperança de vida.

Si ets fumador, tens ganes de deixar-ho o si més no t’hem fet plantejar el fet que deixar de fumar és beneficiós a curt i llarg termini, recorda que a la farmàcia et podem acompanyar i ajudar en tot el procés !

 

Llegir més

MENOPAUSA

ENFOQUEM LA MENOPAUSA POSITIVAMENT

La menopausa és l’absència de períodes menstruals durant 12 mesos ja que hi ha una finalització de la funció ovàrica. No és una malaltia, ni molt menys, sinó que és una etapa natural de la vida de les dones on es deixa de ser fèrtil. Això acostuma a passar al voltant dels 51 anys tot i que cada dona és un món, i es coneixen factors que poden fer que la menopausa arribi abans del que és habitual, com per exemple l’estrès continuat, el sedentarisme, l’obesitat i el tabaquisme.

Moltes dones comencen a notar canvis en el seu organisme abans de tenir instaurada la menopausa, aquest període és el que anomenen perimenopausa. És el període de transició en que els ovaris encara estan actius i per tant és possible encara quedar-se embarassada. Durant la perimenopausa podem notar que els períodes menstruals són més irregulars, alguns fogots lleugers, fort síndrome premenstrual incloent canvis sobtats d’humor. El pas de la perimenopausa a la menopausa pot durar entre 2 i 8 anys.

Des d’aquest blog us volem donar informació útil perquè pugueu entendre tot el que us està passant si us trobeu en aquesta etapa per aprendre a mirar la menopausa des d’una visió més positiva.

Per començar, la manera de detectar la menopausa és a través d’una analítica on es vegi els valors de les diferents hormones: veurem un augment exagerat de la FSH i una disminució important de l’estradiol (estrògens). Per tant, tant a l’inici com durant la menopausa, les visites al ginecòleg són importantíssimes.

La baixada d’estrògens és la responsable de la majoria de símptomes que relacionem amb la menopausa (fogots, insomni, cefalees, atrofia vaginal, sequedat de les mucoses, infeccions vaginals recurrents, osteoporosi….), per això, són útils els preparats vegetals amb isoflavones o fito-estrògens, ja que la seva estructura química és similar a les hormones.

Aquests fito-estrògens s’extreuen de diverses plantes com la soja, el trèvol vermell, l’alfals, la cimifuga, la sàlvia i l’onagra. És important saber que fins al cap d’unes dues setmanes no es començarà a notar l’efecte beneficiós de prendre aquests fito-estrògens.

La recomanació és prendre’ls de manera continuada durant els primers dos anys ja que les nostres hormones abans de la menopausa no deixaven de sintetitzar-se. Només recordar-vos que aquests suplements naturals estan contraindicats en cas de prendre levotiroxina o si ja teníeu contraindicades hormones abans de la menopausa.

Moltes de les dones estan preocupades per saber com els hi canviarà el cos, però la menopausa no té perquè ser un canvi sobtat d’un dia per un altre… malgrat si que hem de saber que els canvis hormonals provocaran els símptomes que hem comentat abans, incloent també la disminució de la libido i l’augment de pes i l’augment del colesterol LDL. però que des de la farmàcia us podem ajudar a que siguin més suportables.

CONSELLS DURANT LA MENOPAUSA:

  • Canvis en l’alimentació: augmentar els aliments que continguin isoflavones i fibra, com els llegums, llavors, brots i germinats… i disminuir els aliments rics en greixos, així com la sal i els aliments que en tenen un alt contingut.
  • Mantenir els nivells de calci i ferro en la dieta
  • Beure aigua i reduir el consum de begudes ensucrades
  • Prendre suplements de fito-estrògens per combatre els fogots i les sudoracions
  • Utilitzar hidratants vulvar/vaginals a diari i lubricants per mantenir relacions sexuals no doloroses
  • Utilitzar de tant en tant probiòtics vaginals per combatre la vaginitis i les infeccions vaginals recurrents
  • Tenir cura de la pell, ja que cal cuidar-la de manera diferent si no volem veure com pateix sequedat i flacciditat. A continuació us expliquem com podeu cuidar-vos per evitar que la pell envelleixi de manera prematura per causa de la falta d’hormones durant la menopausa.

COM CUIDAR LA PELL DURANT LA MENOPAUSA?

1

Ja hem comentat que la falta d’hormones ens produeix efectes negatius sobre la nostra pell: més sequedat ( podent aparèixer picors i èczemes), augment de la flacciditat, disminució del gruix de la pell, més sensibilitat cutània, aparició de cuperosi, acne, rosàcia i augment de les taques. Tots aquests canvis depenen de molts factors, però podem alentir la seva aparició amb l’ajuda dels cosmètics adequats.

  • Juntament amb els fito-estrògens, podem prendre preparats de col·lagen i silici per combatre la flacciditat, i vitamina E i omega 3 i 6 per la sequedat
  • Existeixen al mercat cosmètics específics per pell madura i sensible que són els idonis en el cas de dones que ja tenen la menopausa instaurada
  • El dèficit d’estrògens pot provocar un desequilibri hormonal que faci aparèixer de nou l’acne, però és molt important no utilitzar productes per l’acne juvenil ja que són massa agressius per pells ja madures
  • Cal tenir una molt bona rutina de neteja segons si tenim la pell més seca o menys, ja que el que ens interessa és preservar els lípids naturals de la pell. Recomanem sempre fer una doble neteja amb oli i aigua micel.lar i aplicar després un tònic per deixar la pell preparada per aplicar el tractament
  • Durant la nit, aplicar el tractament antiarrugues ja que la pell està en repòs i serà més efectiu. Per una màxima eficàcia sempre recomanem aplicar un sèrum ( que podria ser antitaques) i una crema antiaging adequada.
  • Durant el dia, hem d’utilitzar filtre solar, que pot anar incorporat a la crema hidratant o de dia que utilitzem o bé aplicar-la com a últim pas de la rutina
  • Cal tenir especial cura del contorn d’ulls, ja que és més fàcil que apareguin bosses i ulleres i en cas de pell seca les temudes “potes de gall”. Per això aplicarem cremes específiques de contorn d’ulls, sempre de manera circular i de baix cap amunt.
  • La zona de l’escot i del coll és una de les parts en què més es nota la flacciditat i que més descuidada tenim. Aquí l’aportació de col·lagen, elastina o proteoglicans en forma d’ampolla és la millor manera de combatre les arrugues i el descolgament.

 

La menopausa és una etapa llarga, en la que cal una mirada més fisiològica i més positiva per viure-la més plenament i poder-nos anar adaptant a la nova situació. No podrem aplicar tots els consells de cop, però des de la farmàcia si que  podem ajudar-vos a cuidar-vos més i millor durant aquests anys en que les hormones deixen d’acompanyar-nos.

Per qualsevol dubte estem a la vostra disposició !

 

Llegir més

NUTRICOSMÈTICA SOLAR

En un país mediterrani com el que vivim nosaltres, estem molt acostumats a gaudir del sol durant diversos mesos de l’any pel nostre estil de vida.  A això hi hem de sumar que un elevat número de la població pertany al fototip II o III, és a dir pell blanca clara, cabells castanys o rossos i ulls clars, cosa que implica que tenim una pell que pot arribar a cremar-se amb facilitat. 

Per aquests motius, el coneixement de com ens afecta la radiació solar en funció del tipus de radiació i com podem ajudar a minimitzar els danys a la nostra pell, més enllà d’aplicar-nos un adequat filtre solar, és molt important.

QUINES RADIACIONS SOLARS UV ENS AFECTEN ?

mela

 

No totes les radiacions ultravioletes actuen igual. El sol desprèn tres tipus de radiació UV: UVA, UVB i UVC. 

Els UVC la gran majoria són bloquejats per la capa d’0zò. I els UVA y els UVB són els que ens arriben a nosaltres i tenen conseqüències per la nostra pell. 

El que hem de saber és que no és que els UVA siguin més o menys perillosos que els UVB , sinó que la seva radiació és diferent i per tant el dany que causen i les seves conseqüències també seran diferents.

Els UVB són els responsables del bronzejat. La seva potència depèn de factors com l’estació de l’any, el clima o les hores del dia. És una radiació amb molta energia i amb una alta capacitat per generar cremades solars o al·lèrgies al sol. Una exposició prolongada pot acabar fent malbé la còrnia i deprimir el sistema immunitari afavorint l’aparició de càncer de pell.

Els UVA tenen més relació amb les arrugues perquè actuen sobretot a nivell cel·lular. La seva presència és exactament igual durant tot l’any. Penetra directament a les capes més profundes de la dermis on afavoreixen la formació de radicals lliures culpables de les arrugues, taques, pèrdua d’elasticitat i danys sobre l’ADN.

La millor manera de protegir-nos del sol és amb els fotoprotectors tòpics, que bloquejaran les radiacions solars i evitaran l’aparició de taques i el fotoenvelliment de la pell. 

Però.. COM PODEM PREPARAR LA PELL ABANS DE L’EXPOSICIÓ AL SOL? Aquí és on juga un paper important la NUTRICOSMÈTICA SOLAR, és a dir, comprimits via oral, formulats per protegir la pell des de dins però que en cap cas substitueixen els protectors solars.

QUÈ ENS APORTA LA NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

  • Disminueix el risc a patir cremades solars ja que potencia la taxa de melanina i redueix el número de cèl·lules afectades per la radiació ultravioleta.
  • Redueix les erupcions cutànies i és un tractament molt adequat per persones amb hipersensibilitat al sol ( rosàcia, vitiligen…) o al·lèrgies solars
  • Tenen propietats antioxidants que redueixen els processos inflamatoris causats pels radicals lliures que es formen per incidència de l’UVA.
  • Són una protecció extra que complementa des de l’interior a la crema solar
  • Tenen una relació directa amb la uniformitat i durabilitat del bronzejat perquè milloren l’aspecte de la pell, sanejant-la i hidratant-la.

 

QUINA COMPOSICIÓ TENEN ELS COMPRIMITS DE NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

Els ingredients del protectors solars en càpsules es poden classificar en tres grups: carotenoides, antioxidants i productes de protecció o reforç de la pell. 

  • CAROTENOIDES: 

aquí hi incloem els beta carotens, el licopè, la luteïna i la zeaxantina. Són pigments que donen el color taronja, groc i vermell a fruites i verdures. Afavoreixen el correcte funcionament del sistema immunitari, tenen propietats antioxidants i afavoreixen la pigmentació de la pell.

  • ANTIOXIDANTS: 

Protegeixen a les cèl·lules encarregades de produir elastina i col·lagen, mantenint la integritat i arquitectura de la pell, evitant l’aparició d’arrugues, taques, sequedat i fotoenvelliment prematur.

Hi trobem substàncies com els polifenols del tè verd, el Polypodium leucotomos ( falguera), les vitamines C, E, i A, el seleni i la N-acetilcisteina

  • PROTECTORS DE LA PELL:

Aquí hi englobem plantes medicinals amb propietats hidratants, emol·lients, nutritives i regeneradores gràcies al seu contingut d’olis i lípids. L’oli de borraina, d’argan o de sèsam rics en àcids grassos insaturats formen part d’aquest grup.

 

També hi trobem substàncies com la tirosina, que accelera i augmenta el bronzejat, la nicotinamida, que repara el dany que el sol produeix a l’ADN i prebiòtics que potencien el sistema immunitari.

Tot i que la majoria de persones solen utilitzar les càpsules de fotoprotecció oral durant els mesos de màxima exposició solar ( de maig a setembre ), des de la farmàcia recomanem que aquelles persones que tinguin alguna condició especial ( feines a l’aire lliure, antecedents de melanoma, fototip I, esportistes que passin moltes hores al sol, persones que usen tractaments despigmentants, pacients amb tractaments fotosensibles….) es protegeixin del sol durant tot l’any, tant amb formules tòpiques de protecció ( les cremes solars ) com amb la protecció oral pel sol.

 

Llegir més

DEFENSES

Canvis d’estació, canvis sobtats de temps, processos al·lèrgics … en aquestes situacions sempre tenim necessitat d’estimular o augmentar les nostres defenses; i en els moments de pandèmia que vivim encara és més important mantenir el nostre sistema immunitari a un bon nivell.

Per això en aquest blog volem explicar-vos de manera senzilla i entenedora tot el que necessitem saber de les defenses i què podem fer per tenir sempre un bon escut protector i evitar dubtes, confusions o un mal ús dels productes que trobem al nostre abast.

1

Qui és l’encarregat de fabricar les nostres defenses? El nostre SISTEMA IMMUNITARI, que és el conjunt d’estructures i processos biològics que es duen a terme en el nostre cos i que ens ajuden a mantenir un bon estat de salut. El sistema immunitari reconeix, identifica i destrueix els agents patògens (bacteris, virus, fongs i paràsits) i les partícules estranyes que ens entren al cos. 

Què pot afectar al sistema immunitari? Hi ha molts factors, però us explicarem els poden alterar-lo o afectar-lo més.

Com podem saber si tenim les defenses baixes?

El nostre cos ens envia senyals quan el sistema immunitari està debilitat. Què és el que podem percebre? Doncs ens podem notar més cansats, les ferides poden trigar més a cicatritzar, ens notem debilitat o fins i tot dolors musculars sense haver fet cap exercici, ens poden caure els cabells…

A més a més, quan les nostres defenses estan sota mínims som més propensos a desenvolupar quadres freqüents d’otitis o sinusitis, diarrees, refredats o herpes de repetició, infeccions fúngiques a nivell de mucoses, per exemple de la boca.

FACTORS QUE ALTEREN EL SISTEMA IMMUNITARI

  • ALIMENTACIÓ Les dietes desequilibrades i l’obesitat disminueixen la resposta del sistema immunitari
  • ESTRÉS FÍSIC O EMOCIONAL El sistema immunitari té molta interacció amb el sistema endocrí i el sistema nerviós de manera que quan un “pateix” se’n ressenteixen els altres.
  • FLORA INTESTINAL els bacteris beneficiosos que tenim a l’intestí quan estem sans tenen un equilibri perfecte que proporciona un efecte barrera que evita l’entrada de patògens a l’intestí. A més una bona microbiota intestinal participa en la síntesi de múltiples factors que fan funcionar el nostre sistema immunitari.

COM PODEM AJUDAR A LES NOSTRES DEFENSES?

El primer que podem fer és dur a terme alguns canvis en els nostres hàbits diaris, per tal de dur una vida més saludable: dormir les hores necessàries, portar una dieta equilibrada rica en antioxidants, incorporar activitat física en el nostre dia a dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar al dia totes les vacunes recomanades …

2

 

I en segon lloc, podem reforçar o estimular el nostre sistema immunitari amb suplements nutricionals o plantes medicinals que podem recomanar-vos des de la farmàcia:

  • Vitamines i minerals
    • Vitamina C : antioxidant. Intervé en la formació col·lagen i participa en molts dels processos del sistema immunitari
    • Vitamina A: ens ajuda a mantenir les mucoses en bon estat per tenir un correcte efecte barrera
    • Vitamina D: promou la immunitat innata i té un paper essencial pel funcionament del sistema immunitari
    • Zinc: antioxidant igual que la vitamina C. Quan tenim dèficit de zinc se’ns altera la resposta immunològica.
    • Ferro: quan ens falta les nostres cèl·lules proliferen menys i això fa minvar la nostra resposta immunitària.
    • Seleni: ajuda als anticossos en la resposta davant certs tòxics i participa en la formació dels limfòcits (glòbuls blancs)

 

Aquestes vitamines i minerals actuen de manera sinèrgica i complementària en els 3 nivells que tenim de defenses: pell i mucoses, leucòcits i limfòcits.

 

  • Probiòtics 

Els Lactobacillus i els Bifidobacterium són els probiòtics que participen més en el bon funcionament del sistema immunitari. Regeneren la flora intestinal perquè pugui estar en perfecte estat.

També trobem els Immunoglucans  que són unes molècules que ens reforcen el sistema immunitari però d’origen vegetal.

 

  • Plantes medicinals moduladores del sistema immunitari

Aquí hi trobem plantes com l’Equinàcia i l’ungla de gat (uncària tomentosa)  que recolzen i estimulen al sistema immunitari.

  • Plantes medicinals adaptògenes

Són les que actuen sobre els sistemes que s’adapten quan tenim estrès, i per tant, com hem vist abans, si disminuïm l’estrès millorem les nostres defenses.

Aquí hi trobem plantes com la Rodiola i l’Eleuterococ.

 

  • Pròpolis i Gelea Reial

Són dos productes de les abelles.

El pròpolis té acció antioxidant, antimicrobiana i recolza al sistema immunitari en el seu funcionament.

La gelea real és molt rica en vitamines, sals minerals, àcids grassos essencials i també gaudeix de certes propietats antimicrobianes. És un molt bon complement per quan ens trobem en convalescència o desequilibris nutricionals.

 

Llegir més

ACNE

Sabem moltes coses de l’acné però… tenim clar quines són certes i quines són falses? En aquest blog us volem donar les claus perquè pugueu resoldre el dubtes que tingueu.

L’acné es forma a causa del greix o el sèu que secreten les glàndules sebàcies de la pell. En el fol.licles i en els porus hi trobem el bacteri Propionibacterium acnes. Quan un d’aquests porus s’obstrueix per excés de greix, per cèl.lules mortes o simplement per brutícia, el Propionibacterium causa una infecció en aquest punt obstruït, generant inflamació i fins i tot pus, donant lloc als grans típics de l’acné que tots coneixem.

 

11

 

 

DESMUNTANT MITES SOBRE L’ACNÉ

 

  • Només ho pateixen els adolescents

 

Tot i que el 85% dels adolescents desenvolupen algun tipus d’acné, els adults també pateixen aquesta malaltia inflamatòria de la pell; i més actualment amb l’ús intensiu de les mascaretes ( ja ho veurem més endavant)

 

  • És més típic dels homes que de les dones

 

És cert que els homes tendeixen a patir un acné més agressiu , però per contra, les dones estan més sotmeses a canvis hormonals que poden generar algun tipus d’acné

 

  • És contagiós

 

No es transmet d’una persona a una altra

 

  • La xocolata genera acné

 

Els aliments no són l’origen de l’acné. En el cas de la xocolata, tot depèn de la quantitat que se’n menja , ja que alguns dels components que porta podrien estimular i augmentar la inflamació; per exemple, la mantega de cacau que porta la xocolata amb llet i que té un alt contingut en greixos.

 

  • No cal hidratar una pell acneica

 

Una pell amb acné, necessita hidratació sense aportar cap mena de greix, però necessita aigua, ja que la majoria de tractament d’higiene acaben ressecant molt la capa dèrmica i necessitem mantenir la funció barrera de la pell íntegra.

  1. Tocar-se els granets fa que marxin abans

Quan ens buidem un granet, la infecció s’escampa per la resta de lesions i per tant triga més a curar-se. A més a més, podem fer que ens quedin marques si en toquem massa les lesions. En cas que ens passi, just quan s’ha rebentat el gra cal aplicar un antisèptic.

En el cas de l’acné inflamatori, on els grans estan molt inflats i infectats, ni tan sols es recomana l’exfoliació pel risc que suposa que quedin cicatrius permanents.
Les làmpades d’UV milloren l’acné

És cert que els rajos UV són desinfectants i assequen els granets; però és un efecte a molt curt termini i quan deixes d’estar-hi exposat, es produeix un efecte rebot i l’acné empitjora.

  1. Amb el sabó de la dutxa ja és suficient per fer una bona higiene

És molt important que els productes que usem siguin els adequats. Els sabons corporal acostumen a ser massa agressius per una pell tan sensibilitzada com la que pateix acné, i ens acabaran irritant més la pell.

Uns bons hàbits  d’higiene inclouen un gel netejador específic i tenir en compte que cal que mantinguem la cara lliure de cabells ( per exemple, més val no portar serrell), ja que aquests poden agreujar l’acné perquè tenen un efecte engreixant i irritant.

El vapor pot ajudar-nos a desobstruir el porus i facilitar així l’eficàcia del tractament tòpic per millorar l’acné.

Sempre hem de rentar-nos la cara amb el sabó indicat i després aplicar-nos el tractament tòpic que haguem recomanat a la farmàcia o que el dermatòleg hagi prescrit.

 

  • Apareix mentre dormim

 

És fals. Tant pot aparèixer de dia com de nit, però sovint, és quan ens llevem que ens adonem que tenim més granets. Però no tenen perquè haver sortit mentre dormim.

 

SABIES QUE….?

 

  • El telèfon mòbil pot provocar acné, ja que conté gran quantitat de bacteris que entren en contacte contínuament amb la nostra pell.
  • L’estrès també pot provocar acné, ja que estimula la glàndula adrenal cosa que fa augmentar el contingut d’andrògens i estimula la secreció de les glàndules sebàcies
  • Alguns fàrmacs tòpics ( com la cortisona ) i orals ( alguns antidepressius) poden provocar acné
  • Existeixen maquillatges i protectors solars específics per la pell acneica

LA MILLOR RUTINA PER MANTENIR L’ACNÉ A RATLLA

  • Neteja la pell en profunditat amb un netejador suau que elimini l’excés de greix sense agredir la pell
  • Matifica i equilibra la pell amb una crema hidratant, oil-free i no comedogènica, que controli la secreció de sèu a diari
  • Redueix els granets puntuals ( no els apretis) amb productes específics que continguin àcid salicílic o niacinamida que baixaran la vermellor i el volum del granet
  • Evita les marques i taques utilitzant un protector solar no comedogènic cada matí

 

HEU SENTIT A PARLAR DEL MASKNÉ?

El maskné és la paraula que utilitzem per definir els granets que surten degut a l’ús continuat i perllongat de la mascareta. Afecta principalment a dones d’entre 20 i 50 anys sobretot a la zona peribucal i de la barbeta.

14

 

L’ús de la mascareta està alterant l’equilibri de la nostra pell, ja que augmenta la humitat de la superfície epidèrmica, incrementa la producció de greix, fa apujar el pH i la temperatura de la pell i ens produeix irritacions per culpa del fregament. 

Aquestes condicions són perfectes perquè apareguin noves imperfeccions a la pell, ja que a més no rep prou aire i queda tancada en un ambient amb efecte “hivernacle”.

No hem de confondre el Maskné amb una fol.liculitis (inflamació del fol.licle), ni amb un èczema per contacte ( irritació que fa picor ) ni amb una dermatitis seborreica (inflamació amb escames greixoses típiques d’aquesta malaltia). Si teniu dubtes, a la farmàcia us podem ajudar.

Igual que hem vist amb l’acné, el Maskné es pot combatre amb una bona rutina que inclogui una bona higiene ( en aquest cas la doble neteja és molt important ), una hidratació correcta amb cremes de textures lleugeres i sobretot una bona neteja de les mascaretes i canviar-les molt sovint.

Llegir més

INTOLERÀNCIES i AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES…

Avui us volem parlar d’un problema que afecta a molta gent, i que alhora, moltes persones el pateixen sense saber-ho ja que cursa amb una simptomatologia que és similars a qualsevol altra problemàtica digestiva.

Una de les intoleràncies més coneguda és la intolerància a la lactosa, que en parlarem més endavant. Però una de les més desconegudes i poc diagnosticades és la INTOLERÀNCIA AL SORBITOL.

  • INTOLERÀNCIA AL SORBITOL: QUÈ EN SABEM?

Si sovint patim mals de panxa, femtes més aviat pastoses, molts gasos i fins i tot migranyes, podria ser que patíssiu una intolerància al sorbitol.

Més del 50% dels adults sans presenten símptomes de mala absorció quan ingereixen entre 5 i 10g de sorbitol.

Què és el sorbitol? És un alcohol que podem trobar de manera natural en algunes fruites, a diferència de la fructosa que és un sucre que està present en totes les fruites i algunes verdures.

22

 

A quins aliments trobem el sorbitol? Peres, pomes, prunes, codony, préssec, albercoc, dàtils, raïm, panses, maduixes, gerds, nabius, grosella, melmelades i sucs.

Però el sorbitol el trobem present molt sovint com a additiu per endolcir, espessir o humitejar en aliments i preparats farmacèutics. Quan s’utilitza com a additiu el trobem com a E-420.

Les causes d’aquesta intolerància són principalment 3:

  • dèficit de l’enzim digestiu GLUT5 ( causa genètica)
  • permeabilitat intestinal ( causada per malalties, excés de medicació o laxants, estrès…)
  • mal estat de la mucosa intestinal al néixer o per una mala introducció dels aliments en l’època infantil.

Com farem el diagnòstic? La prova més senzilla és el TEST D’HIDROGEN EXPIRAT. Aquí podem saber el grau d’intolerància que tenim i a partir d’aquí sabrem en quina mesura o jo podem prendre’n. En cas d’una intolerància greu, fins i tot haurem de vigilar en el contingut de sorbitol que contenen els productes d’higiene i de cosmètica.

Hem de saber que les persones amb còlon irritable solen tenir una major predisposició a la intolerància, ja que tenen alterada la microbiota intestinal i a més tenen la permeabilitat intestinal augmentada.

També és important tenir en compte que la intolerància al sorbitol és un procés reversible que s’atura quan ataquem l’origen del problema: la causa sempre està a l’intestí prim.

  • INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

És una de les intoleràncies alimentàries més coneguda i que afecta aproximadament a un 20 % de la població, de manera més o menys greu.  Els seus efectes es caracteritzen per un malestar general, nàusees, diarrea, flatulències o fins i tot espasmes intestinals.

La lactosa és un sucre present en tots els làctics i la seva intolerància es produeix perquè hi ha un dèficit o absència de l’enzim lactasa, que es fabrica a l’intestí prim i és la responsable del desdoblament de la lactosa en dos sucres simples: la glucosa i la galactosa que ja es poden absorbir pel nostre organisme.

111

 

La lactasa és un enzim que tenen tots els mamífers durant l’època de lactància. A mesura que deixem enrere aquesta etapa, la síntesi de lactasa disminueix i l’intestí perd la capacitat d’assimilar la lactosa. Malgrat tot, en els humans, una modificació genètica produïda fa uns 6.000 anys fa que es mantingui la síntesi de lactasa i per tant que no es produeixi aquesta intolerància.

Les intoleràncies a la lactosa no solen ser reversibles, a excepció de les infantils o quan és dany de la mucosa intestinal causada després d’un quadre de gastroenteritis. EL seu diagnòstic es fa a través d’ingerir lactosa marcada amb un isòtop radioactiu i mesurar-ne la radioactivitat en l’aire expirat. Si la prova surt positiva caldrà prendre les mesures oportunes per reduir o eliminar els làctics de la dieta.

Aquí és molt important tenir en compte les contaminacions creuades. La lactosa és un al·lergen de declaració obligatòria i per tant podem saber si un aliment o medicament en porta simplement llegint l’etiqueta.

  • SABEM DIFERENCIAR UNA INTOLERÀNCIA ALIMENTÀRIA D’UNA AL.LÈRGIA?

L’al·lèrgia alimentària és una reacció exagerada a un aliment, i va lligada sempre a una resposta del sistema immunitari. Moltes vegades són hereditàries i acostumen a desaparèixer en els primers anys de vida.

Quan hi ha una al·lèrgia cal retirar absolutament de la dieta allò que la produeix  ja que sinó la reacció al·lèrgica cada vegada serà exagerada. i llegir les etiquetes de manera estricta.

Les intoleràncies no afecten al sistema immunitari, per tant la resposta del nostre cos no és immediata i sovint es fa difícil identificar el focus. En les intoleràncies , les vellositats intestinals estaran cada cop més alterades i per tant els efectes també aniran augmentant.

  • COM US PODEM AJUDAR DES DE LA FARMÀCIA DAVANT UNA INTOLERÀNCIA?

Ja hem vist que el principal problema amb el que ens trobem quan patim una intolerància és que la permeabilitat intestinal està alterada i això afecta la mucosa intestinal. Per tant us podem recomanar diversos complements que poden ajudar a enfortir la biota i a reduir la inflamació de la mucosa.

  • Regeneradors de mucosa: L-GLUTAMINA , METIONINA
  • Regeneradors de la flora: probiòtics i simbiòtics
  • Antial·lèrgics: quercitina i zinc
  • Antiinflamatoris: omega 3

A més, l’estat emocional en aquests tipus de patologies és clau, i per tant tot allò que ens ajudi a estar més relaxats i a sentir-nos més bé ens pot ajudar a millorar. En aquest sentit, dedicar-nos temps, fer exercici, estar a l’aire lliure…. és un dels millors consells que us podem donar.

Si necessiteu més informació o voleu fer-nos alguna consulta, estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot allò que sigui possible.

 

 

 

Llegir més

INSOMNI: QUÈ HI PODEM FER?

Un dels efectes colaterals que estem patint com a conseqüència de la pandèmia per la COVID-19 és un augment dels casos d’insomni. Els problemes d’insomni deguts al confinament va provocar un allau de consultes a la farmàcia; el fet de treballar des de casa va fer que es practiqués menys exercici i tinguéssim menys exposició a la llum del sol. El teletreball fa que els límits entre la casa i la feina no estiguin tan clars i es treballi a hores irregulars.

Tot i la pandèmia, dels trastorns derivats de la son, l’insomni és el més freqüent. 

Per això avui us volem parlar de com us podem ajudar a combatre l’insomni des de la farmàcia i a gaudir d’un son de més qualitat que permetrà que encarem el dia d’una manera més positiva.

QUÈ ÉS L’INSOMNI? És la dificultat per iniciar o mantenir el son. Es considera que una persona que trigui més de 30 minuts a adormir-se ( INSOMNI D’INICI) o que dormi menys de 6 hores,  ja sigui perquè pateix insomni o perquè es desperta diverses vegades a la nit ( INSOMNI DE MANTENIMENT ). A més a més, podem classificar l’insomni com a insomni TEMPORAL ( si dura durant un període d’uns dies o setmanes) o CRÒNIC (si dura mesos o anys).

Patir insomni té com a conseqüència l’afectació de diverses àrees de la vida, tant laboral com social. 

PODEM CONÈIXER LES CAUSES DE L’INSOMNI?

Tot i que és difícil establir una classificació de causes que provoquen insomni, si que podem classificar-les en 3 grans blocs:

  • CAUSES MÈDIQUES: problemes hormonals, neurològics o digestius. També pot ser que per problemes de dolor ( en casos com fibromiàlgies, cefalees…) no puguem conciliar el son.
  • PROBLEMES D’ANSIETAT O ESTRÈS: quan vivim situacions que alteren el nostre comportament, que ens produeixen angoixa o ens estressen massa, tendim a dormir menys i amb menys qualitat de son. 

Ja sabem que l’estrès provoca insomni i que aquest és un dels causants de l’estrès. Això fa que entrem en un cercle viciós. 

  • CAUSES EXTERNES: són aquelles relacionades amb l’ambient i que ens influeixen negativament en la son (abús de substàncies, sorolls, torns laborals, jet lag…)

Ara que ja coneixem una mica més tot el que fa referència al problema de l’insomni, us presentem alguns consell i possibles tractaments que podem recomanar des de la farmàcia que us poden ajudar.

CONSELLS I RECOMANACIONS PER DORMIR MILLOR

Són mesures i hàbits que podem aplicar d’una manera senzilla i fàcil abans d’anar a dormir i que poden ajudar-nos a establir un patró de son molt més saludable.

  • Evitar realitzar activitats esportives d’alta intensitat física o càrrega intel·lectual abans d’anar a dormir, per estar com més relaxats millor. És important però, que realitzem exercici físic de manera regular durant el dia.
  • Intentar no utilitzar dispositius electrònics tipus tableta o mòbil per evitar l’impacte lumínic
  • No fer àpats abundant ni prendre begudes excitants o nicotina
  • Anar a dormir sempre al llit. Si després d’aproximadament mitja hora segueixes despert, aixecar-se per fer alguna activitat relaxant que us ajudi a recuperar la son
  • Mantenir l’habitació en ordre i amb un ambient agradable
  • Evitar migdiades llargues durant el dia
  • Procurar no mirar la TV o escoltar la ràdio des del llit
  • Intentar no obsessionar-se ni dramatitzar les nits d’insomni. Hem de pensar que és una situació temporal i que passarà, ja que a vegades la mateixa obsessió per dormir ens impedeix relaxar-nos
  • Establir una rutina abans d’anar a dormir, que puguem repetir cada nit

Hem de tenir en compte que, tot i que la son roman més o menys constant al llarg de l’edat adulta, el patró de son va modificant-se conforme augmenta l’edat.

Moltes vegades, si l’insomni és puntual, seguint aquestes recomanacions hi trobem solució. DE totes maneres, si passem per una situació complicada o veiem que no podem resoldre el problema de l’insomni només amb aquests consells, és el moment d’acostar-vos a la farmàcia.

Els farmacèutics podem fer-vos una primera valoració del problema i valorar si les mesures que heu aplicat són les correctes i en cas de considerar-ho necessari us recomanarem algun medicament o tractament fitoterapèutic o en els casos que creguem, derivar-vos al metge.

TRACTAMENTS DE CONSELL FARMACÈUTIC PER L’INSOMNI

blo

 

Els complements a base de plantes medicinals sols o combinats amb melatonina són una molt bona alternativa per tots aquells que pateixen insomni ocasional.

Les plantes medicinals més habituals que podem aconsellar en el trastorn de la son són:

  • VALERIANA: coneguda per les seves propietats sedants. Indicada pel tractament de l’insomni d’origen nerviós. Pot ajudar a disminuir el temps d’inducció de la son i els despertars nocturns. 
  • PASSIFLORA: té propietats sedants, ansiolítiques i antiespasmòdiques. Indicada en casos d’intranquil·litat per conciliar la son. Afavoreix el descans profund, assegurant la fase REM on hi ha el descans psicològic.
  • ROSELLA DE CALIFÒRNIA (Eschscholzia): té propietats sedants, ansiolítiques i antiespasmòdiques, i com la passiflora, ajuda a conciliar el son i a dormir sense interrupcions.

Podem també preparats amb altres plantes com el llúpol, la withania, la melissa, til.la…. totes elles amb propietats que poden ajudar a combatre l’insomni.

Com hem comentat abans, totes aquests plantes poden anar acompanyades de MELATONINA.

QUE ÉS LA MELATONINA?

És una substància que el nostre cos allibera de manera fisiològica quan arriba l’hora d’anar a dormir. La melatonina és secretada per la glàndula pineal que tenim al cervell; en el moment del seu alliberament, la persona es relaxa, se sent més tranquil.la i posteriorment s’adorm.

La producció de melatonina de manera fisiològica és inhibida per la llum, per tant no en produïm durant el dia, sinó que la glàndula pineal s’estimula amb la foscor. 

Quan la producció d’aquesta melatonina pot veure’s compromesa, podem recomanar-la com a suplement per ajudar a mantenir una son de qualitat.

Altres preparats de venta lliure que s’utilitzen per combatre l’insomni puntualment són els que contenen DIFENHIDRAMINA o DOXILAMINA. Aquests principis actius són antihistamínics que, tot i ser molt usuals, poden produir “efecte ressaca” el dia següent.

Us recomanem que si patiu problemes d’insomni eviteu l’automedicació. Des de la farmàcia us podem aconsellar les mesures a aplicar i el tractament més adequat a cadascú.

 

Llegir més

QUÈ EN SABEM DEL GLAUCOMA I DE LES CATARACTES?

Tant les cataractes com el glaucoma poden ser un fet natural en el procés d’envelliment; moltes persones de més de 60 anys poden patir-los tots dos. A part d’això, de formar part del procés natural d’envelliment, són dues malalties oculars que no tenen res més en comú.

La CATARACTA és una afecció ocular on una nuvolositat o opacitat en el cristal·lí bloqueja l’ingrés de llum i afecta la qualitat de la visió. És la principal causa de ceguesa evitable a tot el món. En aquest cas, la pèrdua de visió pot revertir-se mitjançant cirurgia, on es canvia el cristal·lí opac per una lent de material especial adaptada a l’ull humà que permet recuperar la visió.

11

 

El GLAUCOMA engloba un grup de malalties oculars que de manera gradual redueixen la qualitat visual sense avís previ i freqüentment sense símptomes. Aquesta pèrdua de visió és deguda al dany produït al nervi òptic. Aquí la pèrdua de visió és irreversible.

12

 

ES PODEN PREVENIR LES CATARACTES?

Tenint en compte que es tracta d’un procés benigne i fisiològic i que per tant, l’edat és la principal causa de cataractes, semblaria complicat poder-les prevenir; però no obstant això, hi ha altres factors que poden anticipar-ne l’aparició i sobre els que si que podem actuar.

FACTORS DE RISC 

  • Llargues exposicions a llum UV
  • Tabaquisme
  • Ús perllongat de corticoides orals o inhalats
  • Diabetis
  • Antecedents familiars i factors genètics
  • Traumatismes ( puncions, talls o cremades ) oftàlmics

La millor manera de fer una bona prevenció és també estar alerta als símptomes i a la seva progressió i si cal anar a l’oftalmòleg. Els experts ens recomanen una revisió oftalmològica anual.

Aquests símptomes a tenir en compte són:

  1. Visió borrosa, veure-hi doble i dificultat per veure-hi bé de nit
  2. Alta sensibilitat a la llum
  3. Veure els colors brillants més atenuats 

Veient les causes que poden accelerar l’aparició d’una cataracta, els consells que us podem donar són:

  • Protegir els ulls de la radiació solar, utilitzant ulleres de sol que filtrin els raigs UV
  • No automedicar-se en cas de notar els símptomes indicats anteriorment, ja que l’única solució a les cataractes és la cirurgia.
  • Fer-se revisions anuals dels ulls a partir dels 65 anys i cada dos en edats anteriors.

 

QUÈ EN SABEM DEL GLAUCOMA?

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que si no es tracta a temps produeix un deteriorament tan gran de la visió que pot arribar a causar ceguesa. Aquest dany del nervi òptic es produeix quan la pressió intraocular és més elevada de la que l’ull pot suportar, provocant una reducció de la visió lateral.

A diferència de les cataractes, el glaucoma és una malaltia neurodegenerativa que no té cura a dia d’avui. Però amb un bon diagnòstic precoç i un tractament instaurat a temps pot frenar-se i controlar-se.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL GLAUCOMA?

No se’n coneixen massa els mecanismes causants; però la raó més freqüent de la pujada de la pressió ocular és un funcionament inadequat de les estructures que s’encarreguen del drenatge del líquid que ocupa la part anterior, el que anomenem humor aquós. 

A l’igual que les cataractes, el glaucoma té uns factors de risc associats que cal tenir en compte:

  • Antecedents familiars
  • Edat
  • Tenir la còrnia prima i/o alta miopia
  • Diabetis i pressió sanguínia alta

Les revisions anuals a l’ oftalmòleg ens ajudaran a descartar la malaltia i sobretot a fer un diagnòstic precoç i a començar el tractament adequat per frenar el glaucoma.

El TRACTAMENT anirà en funció de l’estadi en que es trobi el glaucoma tot i que sempre anirà pel camí de reduir la pressió ocular a través de col·liris que disminueixin la producció d’humor aquós o en facilitin l’eliminació.

LA IMPORTÀNCIA DE DIFERENCIAR L’ULL SEC DEL GLAUCOMA

La sequedat ocular afecta a una gran part de la població major de 65 anys i és deguda a que el nostre ull no lubrica adequadament perquè té poques llàgrimes o són de mala qualitat. Això pot ocasionar problemes de visió i lesions a la còrnia i a la conjuntiva.

Aquests símptomes es poden confondre amb facilitat amb els dels glaucoma, ja que ens trobem amb visió borrosa, picor als ulls, sensació de sorra i sensibilitat a la llum. Aquesta simptomatologia millora amb l’aplicació de llàgrimes artificials.

Per això des de la farmàcia us aconsellem que si teniu més de 50 anys o alguns dels factors de risc de glaucoma o cataractes, us programeu la revisió oftalmològica anual, ja que la prevenció és la millor solució per aquestes patologies.

https://www.nei.nih.gov/learn-about-eye-health/en-espanol/las-cataratas

https://www.nei.nih.gov/learn-about-eye-health/en-espanol/el-glaucoma

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001620.htm

 

Llegir més

HEMORROIDES: CAUSES I SOLUCIONS

Les hemorroides són dilatacions venoses que es localitzen a les partes del recte i de l’anus, que sovint es congestionen i sagnen. A vegades es poden desplaçar fora del forat anal, desenvolupant el que s’anomena un prolapse.

Les hemorroides poden ser INTERNES ( les que es formen dins el recte tot i que poden créixer fins a sortir en funció de la gravetat ) o EXTERNES ( les que es desenvolupen fora de l’anus i queden recobertes amb pell perianal i poden reduir-se per elles mateixes ).

o

PER QUÈ PATIM HEMORROIDES?

L’estil de vida que portem actualment comporta un seguit d’actituds i hàbits que faciliten que les hemorroides es desenvolupin. 

La DIETA poc equilibrada i pobra en fibra té com a conseqüència el restrenyiment crònic que comporta un sobreesforç en el moment de la defecació; cosa que pot originar hemorroides.

Els HÀBITS D’HIGIENE poc adequats tampoc ajuden a la prevenció d’aquest problema ( per exemple, mantenir-se massa estona assegut a la tassa de vàter).

La VIDA SEDENTÀRIA és un enemic de les hemorroides. També cal vigilar quan es practiquen esports com l’equitació o el ciclisme.

En el cas de l’ EMBARÀS I EL PART, l’aparició de les hemorroides es deu a la pressió de l’úter sobre els vasos sanguinis i també es veuen agreujades pel restrenyiment que sovint acompanya aquestes situacions.

Ens trobem amb MALATIES com la hipertensió arteria, diarrees, abús de laxants irritants, per exemple que augmenten el risc de patir hemorroides

I finalment ens podem trobar que hi ha certa predisposició HEREDITÀRIA a patir-ne.

 

SIMPTOMATOLOGIA

Les hemorroides són un dels problemes de salut més corrents en adults i dels que més preguntes rebem a la farmàcia, tot i que la majoria de vegades cursen de manera asimptomàtica.

A continuació us detallem els símptomes que podeu patir si teniu hemorroides:

  • Picor o prurit anal degut a la inflamació
  • Irritació a la zona de l’anus: pot ser constant o només en el moment de defecar
  • Dolor: sobretot en hemorroides externes ja que s’inflamen els teixits de la zona on hi ha les terminacions nervioses pel dolor.

Aquests símptomes són els que des de la farmàcia us podem ajudar a pal·liar amb medicacions de consell farmacèutic i amb indicacions sobre canvis d’hàbits.

    • Hemorràgia: hem de diferenciar si la sang és fresca de color vermell brillant o no, ja que el segon cas podria venir de la part  interna de l’intestí i caldria anar al metge

 

  • Incontinència fecal

 

  • Prolapse anal: sortida de les hemorroides a l’exterior de l’anus
  • Trombosi: es manifesta amb dolor intens i constant i amb una protuberància de la mida d’un gra de raïm i cal anar al metge per evitar que s’ulceri.

L’objectiu del tractament de les hemorroides és la millora o la resolució dels símptomes. Per això, davant d’un problema d’hemorroides hem d’adoptar sempre canvis en la higiene i en la dieta.

A continuació us expliquem les mesures d’higiene i canvis en l’estil de vida que poden ajudar-nos a millorar la simptomatologia i a prevenir futurs problemes d’hemorroides.

 

MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES

  • Beure molta aigua
  • Incrementar l’aportació de fibra a la dieta
  • No consumir espècies, ni menjars picants ni alcohol, ja que produeixen irritació a la mucosa final de l’anus
  • Fer banys de seient amb aigua calenta com a mínim durant 10 minuts perquè l’esfínter anal es relaxi i així no s’ha de fer tant esforç en el moment de la defecació.
  • Neteja de la zona anal amb aigua tèbia o freda i sabó àcid o neutre després de cada deposició per evitar irritacions degudes a petites quantitats de massa fecal que es quedin a la zona
  • Eixugar-se amb tovalloletes humides específiques per aquest ús fent petits tocs
  • No utilitzar mai paper de WC 
  • Fer ús de vaselina o pomada antihemorroidal ja que l’excessiu rentat fa desaparèixer el mantell lipídic de la pell anal

 

TRACTAMENTS PER LES HEMORROIDES

  • Tractaments locals que indiqui el metge
  • Tractament quirúrgic en cas d’hemorroides més greus
  • Tractaments farmacològics 

Dins dels tractaments medicamentosos, existeixen diversos preparats que podem aconsellar-vos des de la farmàcia. Us els expliquem amb més detall a continuació:

PREPARATS TÒPICS ( CREMES I TOVALLOLETES )

  1. Anestèsics locals ( benzocaïna, lidocaïna…) que ajuden a disminuir prurit, dolor i irritació anal
  2. Esteroides tòpics ( hidrocortisona…) que tenen efecte antiinflamatori i també calmen la picor i el dolor. Els preparats amb corticoides no s’haurien d’aplicar durant més d’una setmana.
  3. Antipruriginosos  ( mentol…) que produeixen sensació de fred i calmen el malestar molt de pressa
  4. Vasoconstrictors (efedrina) i vasoprotectors ( ruscogenina)
  5. Antisèptics ( hexetidina, neomicina, resorcinol…). Els podem trobar en les tovalloletes
  6. Astringents (òxid de zinc, hamamelis, sals de bismut…) que formen una capa protectors per reduir la irritació
  7. Protectors  de la pell i emol·lients ( vaselina, bàlsam de Perú, caolin…)

PREPARATS ORALS

  1. Suplements de fibra ( plantago)
  2. Preparats fitoteràpics que contenen plantes que actuen sobre el sistema circulatori ( castanyer d’índies, vinya, ruscus, hamamelis )
  3. Preparats amb diosmina  que redueixen la dilatació del plexe i fan un efecte protector de la microcirculació, millorant la simptomatologia.

Per poder donar el consell més adequat en cada cas, us aconsellem que passeu per la farmàcia per consultar-nos tot el que necessiteu.

 

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-hemorroides-13081747

Manual Merck de información médica general. Barcelona: Océano; 1997. p. 522-3.

 

Llegir més

LA BARRERA CUTÀNIA: UN EQUILIBRI IMPRESCINDIBLE

La pell és l’òrgan més extens del cos humà que cobreix la pràctica totalitat del nostre organisme, aïllant-lo i protegint-lo, i alhora permet la relació del nostre cos amb el món exterior.

L’epidermis és la capa més superficial de la pell i és la que desenvolupa principalment aquesta funció de defensa. Per això, l’efecte barrera de la pell també s’anomena BARRERA EPIDÈRMICA.

L’epidermis té una estructura molt particular, i per descriure-la, en el món científic, s’utilitza sovint la imatge d’una paret formada per blocs de totxanes ( en realitat són els corneocits, cèl·lules de la pell plenes de queratina ) que es mantenen junts gràcies a un ciment ric en greixos ( lípids epidèrmics ).

Per entendre la importància de la barrera cutània, hem de conèixer els 3 estrats de la epidermis que actuen de manera sinèrgica:

  • ESTRAT CORNI (EC): és la barrera externa de primer nivell; limita la pèrdua d’aigua del cos i és el que fa pròpiament la funció de defensa enfront a elements externs, ja que té una elevada resistència a les agressions de l’entorn.

També ens aporta la flexibilitat i plasticitat que permet tota la gama de moviments i plecs dels teixit cutani.

  • UNIONS ESTRETES (UE): són estructures de proteïnes que formen la barrera interna de segon nivell; bloquegen l’entrada d’elements estranys que podrien estimular el nostre sistema immunitari
  • CÈL·LULES DE LANGERHANS (CL): són la barrera immunològica. S’activen quan existeix un perill o dany a les barreres més externes

Aquests tres estrats treballen junts formant un “sistema de barrera” que genera un eficient control de la superfície de la pell.

Aquest sistema tan organitzat és de vital importància per evitar que la funció barrera de la pell es vegi compromesa per situacions que poden acabar desencadenant una patologia, i hem de procurar aconseguir un contingut d’aigua adequat i ben distribuït en totes aquestes estructures.

 epi

SITUACIONS QUE PODEN ALTERAR LA BARRERA CUTÀNIA

 

A continuació veurem algunes de les situacions que comprometen la integritat de la barrera epidèrmica; hem de tenir molt en compte que si aquestes condicions patològiques no es gestionen adequadament i constant des de les primeres manifestacions poden arribar a provocar problemes de salut que no només es limiten a la pell sinó que poden afectar a altres òrgans intern.

  1. DERMATITIS ATÒPICA

 

És una dermatosis crònica de tipus al·lèrgica i de caràcter inflamatori que cursa amb brots i amb lesions tipus èczema, vermellors i picors.

La dermatitis atòpica pot acabar desencadenant al·lèrgies i l’aparició de patologies respiratòries.

 

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

 

Cal prendre el sol de manera segura, i per això és imprescindible que utilitzem fotoprotectors enriquits amb substàncies reparadores de la pell (olis, ceres, vitamines liposolubles, ceramides….) que evitin la dessecació de la pell.

 

  1. DERMATITIS DE CONTACTE

 

És una afecció dèrmica en forma d’èczema com a resposta de la pell a un contacte amb un agent sensibilitzant extern.

Ens trobem amb lesions vermelloses, edema i picor a l’àrea de contacte que poden evolucionar amb l’aparició de vesícules.

Dins de les dermatitis de contacte, hi trobem la dermatitis del bolquer i la dermatitis causada per la mascareta .

 

En el cas de la mascareta, la nostra pell no està acostumada a interacciona amb un ambient semi-oclusiu que evita l’intercanvi normal amb l’exterior. Aquest ambient que generem amb la mascareta, tan poc oxigenat i tan càlid i humit i ric en CO2 és molt propici perquè l’epidermis pateixi lesions ( irritacions i maskacné)

 

CONSELLS DES DE LA FARMÀCIA PEL MANTENIMENT DE LA BARRERA CUTÀNIA

 

  • Utilitzar sabons i gels de bany que mantinguin i respectin el mantell lipídic i el pH de la pell
  • Incorporar a la bany productes formulats a base de cereals  i olis emolients i hidratants
  • Utilitzar llets i locions corporals hidratants després de la dutxa amb actius que aportin elements d’hidratació (àloe vera, ceramides….)
  • Utilitzar cremes i pomades amb poder aïllant sobre les zones exposades a agressions. En aquest cas cal fer una higiene acurada de la zona abans d’aplicar la pomada
  • Utilitzar protectors solars adequats amb elements reparadors de la pell
  • Beure molta aigua, ja que la conseqüència de la falta d’aigua és la deshidratació de la pell.

 

 

Si necessiteu resoldre algun dubte o demanar-nos algun consell ja sabeu que estem a la vostra disposició.

 

www.elservier.es/es-revista-offarm-4-articulo-cremas-barrera-13067348

unifarcobiomedical.es/skinmag/la-barrera-epidermica-cuestion-de-equilibrio

 

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies