Blog

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Els mètodes anticonceptius són formes d’evitar l’embaràs. Perquè es pugui produir l’embaràs cal que l’òvul de la dona entri en contacte amb els espermatozous de l’home.
L’embaràs es pot evitar mitjançant:
1. Mètodes barrera: interposar un material que impedeix que els espermatozous arribin a trobar l’òvul. Bàsicament són els preservatius masculí i femení (99% d’efectivitat). Els mètodes barrera no només eviten l’embaràs no desitjat, sinó també el contagi de malalties de transmissió sexual (sífilis, VIH-sida, gonorrea o clamídia, entre d’altres) i la infecció pel virus del papil·loma humà i, per tant, la possibilitat de càncer de cèrvix.
2. Mètodes hormonals: S’evita que hi hagi ovulació mitjançant la presa d’hormones en unes dosis determinades (90-95% efectius).
Com influeixen en el cicle menstrual els mètodes hormonals? El cicle menstrual de les dones està controlat bàsicament per dos tipus d’hormones: estrògens i progestàgens. L’increment dels estrògens serveix per preparar l’úter per a un possible embaràs i per ovular, i l’augment dels progestàgens atura l’ovulació, a l’espera de quedar embarassada. Quan no hi ha embaràs, les hormones disminueixen i provoquen el sagnat de la capa interna de l’úter, conegut com a menstruació. Els mètodes hormonals són les mateixes hormones que fabrica el nostre cos, però administrades en una dosi fixa de forma externa que evita o estanca l’ovulació. Serveixen per evitar l’embaràs i regular el cicle hormonal en dones amb menstruacions irregulars, doloroses o excessivament abundants o freqüents. També es poden fer servir per a algunes malalties influïdes pels canvis hormonals, com l’acne o la síndrome de l’ovari poliquístic
Quins tipus de mètodes hormonals hi ha?
1. Combinats (estrògens i progestàgens): píndoles anticonceptives, pegats i anell vaginal.
2. Només amb progestàgens: píndoles de progestàgens, implant subcutani, injecció hormonal i dispositiu intrauterí (DIU).
Algunes preguntes freqüents:
1. Puc iniciar el tractament qualsevol dia del mes?
Si comenceu a prendre la píndola el primer dia de cicle (primer dia de sagnat), la cobertura contraceptiva és immediata. En aquest cas, el cicle serà una mica més curt que els 28 dies habituals.
Si inicieu el tractament més tard del primer dia de cicle, cal que utilitzeu un altre mètode anticonceptiu durant 7 dies.
2. És normal que tingui sagnats durant el tractament?
No. El sagnat fora de la setmana de descans és un efecte advers dels anticonceptius hormonals orals que es pot produir, sobretot a l’inici del tractament. És important continuar amb la presa del medicament per tal de regular el cicle menstrual, ja que tendeix a desaparèixer després dels tres primers mesos. Si el sagnat continua, cal que contacteu amb el vostre ginecòleg perquè valori una reducció de la dosi o un canvi de píndola.
3. Què he de fer si m’oblido de prendre un o més comprimits?
Depèn del moment del cicle en què hàgiu oblidat prendre la píndola, haureu de fer una cosa o una altra.
No es considera oblit si no han passat més de 12 hores de l’hora habitual. Si aquest és el cas, cal que preneu el comprimit i continueu el tractament amb normalitat.
Si han passat més de 12 hores i…
– … Heu oblidat un comprimit durant la primera setmana del blíster, cal prendre el comprimit oblidat com més aviat millor i el següent a l’hora habitual. Es recomana que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies següents.
– … Heu oblidat un comprimit durant la segona setmana del blíster, cal prendre el comprimit com més aviat millor i el següent a l’hora habitual.
– … Heu oblidat un comprimit durant la tercera setmana del blíster, es pot actuar de dues maneres: podeu prendre el comprimit oblidat, acabar els comprimits actius i iniciar immediatament el blíster següent, sense setmana de descans, o bé podeu parar la presa de comprimits i al cap de 7 dies començar el tractament amb un blíster nou.
Si han passat més de 24 hores…
… Heu de prendre la píndola al més aviat possible i la resta de píndoles de manera habitual. Cal que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies posteriors.
Si l’oblit s’ha produït durant la primera setmana de presa de l’anticonceptiu i heu mantingut relacions sexuals sense protecció en els 5 dies previs, cal recórrer a la contracepció d’emergència.
Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu a la vostra farmacèutica o truqueu al 061 CatSalut Respon.
4. Què he de fer si canvio de píndola anticonceptiva?
En cas de canviar de tipus de fàrmac anticonceptiu o píndola, cal que mireu la dosi del nou fàrmac. Si és menor, comenceu a prendre la nova píndola sense deixar setmana de descans. Si la dosi és major, comenceu a prendre-la al cap de set dies (just després de la setmana de descans).
En cas de canviar a pegats anticonceptius, poseu-vos el pegat el primer dia de sagnat de la setmana de descans. Si no teniu sagnat, poseu-vos el pegat 5 dies després de l’últim comprimit actiu. Abans d’iniciar el tractament però, cal que descarteu la possibilitat d’embaràs.
En cas de canviar a anell vaginal, inseriu l’anell a tot tardar l’endemà de la setmana de descans
5. I si prenc altres medicaments o menjo determinats aliments?
Alguns medicaments i plantes disminueixen l’efecte de la píndola. Davant el dubte, utilitzeu preservatiu.
Si preneu al mateix temps antibiòtics, antiepilèptics, immunosupressors o antiretrovirals, cal utilitzar preservatius perquè aquests medicaments poden interaccionar i afectar la seva eficàcia.
L’herba de sant Joan (hipèric) és una planta utilitzada per les seves propietats antidepressives. Ara bé, la presa amb anticonceptius orals fa que aquests tinguin menor efecte, cosa que posa en perill la protecció anticonceptiva.
Els aliments no alteren l’absorció de la píndola i, per tant, es pot prendre durant o fora dels àpats.

6. Quins són els efectes secundaris més freqüents de la píndola?
Els efectes secundaris (efectes adversos) més freqüents i que habitualment experimenten 1 de cada 100 persones aproximadament són:

  • hemorràgia entre menstruacions
  • sensibilitat o dolor mamari
  • migranyes
  • estat d’ànim depressiu
  • nàusees
  • augment de pes
  • secreció vaginal espessa blanquinosa
  • infecció vaginal per fongs

Els anticonceptius orals a dosis altes poden alterar el metabolisme dels glúcids i lípids, així com incrementar la capacitat del cos per coagular la sang (i fer trombes a les venes o a les artèries).

Si experimenteu algun efecte advers, l’heu de comunicar al vostre metge i junts escollireu si cal una reducció de la dosi del medicament o un canvi de mètode anticonceptiu.

Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu-nos a la farmàcia, al metge o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Llegir més

SERVEI PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD)

“La pastilla blanca cada 8 hores. La rosa, cada matí en dejuni ..¿o era a l’inrevés?”

“Avui han vingut els meus néts a veure’m i no recordo si m’he pres o no les pastilles…”

Les estadístiques assenyalen que, actualment, hi ha molts malalts que no segueixen al peu de la lletra el seu tractament farmacològic. Això resulta més evident quan es tracta de pacients afectats per alguna malaltia crònica o en els que han de prendre diversos medicaments cada dia.

Què és el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) ?

L’usuari, una vegada adquirits els medicaments, els lliura al farmacèutic perquè els col·loqui ordenadament en un envàs de tipus blíster, segons la prescripció del metge, procedint-se després a tancar l’envàs hermèticament. D’aquesta manera queden situats tots els medicaments en els diferents compartiments, i el pacient només n’extrau els que ha de prendre en un moment determinat.

La dosi de la medicació està clarament diferenciada per dies de la setmana i per horaris. A més, en la part davantera de l’SPD hi ha una etiqueta on es fan constar també els noms dels fàrmacs no sòlids —xarops, injectables, pomades,…— que s’ha de prendre l’usuari i que no poden ser inclosos al blíster per requerir diferents condicions de manteniment, i com han de fer-ho. En una etiqueta situada al revers es descriuen els medicaments inclosos en el blíster, la posologia, el número de lot i les seves característiques físiques, per facilitar, en cas que sigui necessari, la seva identificació.

 Com funciona?

  • Desprès de donar el teu consentiment, ens revisarem tota la teva medicació
  • La teva farmacèutica prepararà la medicació d’una setmana en envasos tipus blister.
  • Aquests blisters etiquetats amb la informació del teu tractament els recolliràs setmanalment a la teva farmàcia.
  • Regularment acudiràs a la teva farmàcia, on es registraran les teves dades i es revisarà la medicació.
  • A més, hi haurà una estreta relació entre el farmacèutic i el metge de capçalera, no tan sols per ratificar totes les dades aportades per l’usuari, sinó també per facilitar la comunicació en el cas d’incidències i canvis de medicació.

A qui va dirigit l’SPD?

Els avantatges de l’SPD són evidents, en especial per a determinats tipus d’usuaris, per exemple, per als pacients que diàriament se sotmeten a un tractament que inclou tres o més fàrmacs, o per als que prenen dosis decreixents, alternades o irregulars.

També la gent gran, amb dificultats per complir el tractament per problemes cognitius i de manipulació.

El perfil actual de pacient dins del programa SPD és: major de 55 anys, amb malalties cròniques, polimedicats (3, 4 fàrmacs o més), pacients amb medicaments que segueixen una posologia irregular i pacients amb un cuidador o familiar de referència.

Avantatges:

  • Millora de la salut. Perquè prendre bé els teus medicaments suposa una millora de la teva salut i qualitat de vida.
  • Seguretat per tenir la garantia que és el teu farmacèutic de confiança qui ho prepara. Es redueixen per tant, els errors en la presa de la medicació.
  • Comoditat, tots els medicaments junts en un únic envàs.
  • Facilitat d’ús.
  • Contacte amb la teva farmacèutica. Es qui revisarà el teu tractament i t’aconsellarà sobre la teva salut.

https://www.farmaceuticonline.com/es/servicios-adicionales/programa-spd-sistema-personalitzat-de-dosificacio-2/

Medical dispenser cinfa.

 

Llegir més

SEQUEDAT VAGINAL

Diversos estudis mostren que al voltant del 50% de les dones majors de 60 anys presenten símptomes relacionats amb l’atrofia vaginal, manifestant-se fonamentalment per una sensació de sequedat vaginal, prurit, irritació i inclús dolor en les relacions sexuals.

Causes de la sequedat vaginal

Existeixen diferents causes que poden originar la sequedat vaginal:

  • Insuficiència de quantitat d’estrògens. El volum i la viscositat de la lubricació varien seguint la fluctuació de les hormones, per aquesta raó, durant la menstruació, l’embaràs, després del part o en el període de lactància pot estar alterat el procés d’humidificació vaginal.
    Tot i això, és en la menopausa, quan cessa la funció ovàrica i disminueixen de forma marcada els nivells d’estrògens, que un alt percentatge de dones manifesten una pèrdua de la humitat vaginal. Aquesta manca d’humitat a la vagina provoca una alteració que afavoreix el risc d’infeccions i dificulta les relacions sexuals.
  • La vaginitis
  • Quimioteràpia i radioteràpia
  • La diabetis
  • El tabac 
  • Determinats medicaments hormonals (anticonceptius, tractaments del càncer de mama, d’ovari o d’úter i d’altres).
  • Altres

Cada etapa en la vida de la dona es caracteritza per un pH vaginal específic i una flora vaginal determinada. Per tant, els productes recomanats per la sequedat dependran de cada situació. En l’edat fèrtil el pH haurà de ser lleugerament àcid (pH 5) mentre que en la menopausa i en la preadolescència haurà de ser neutre. (ph 7)

Cremes hidratants vaginals

Són de gran ajuda, però han de ser de base aquosa, és a dir, que siguin solubles en aigua:

  • No s’han de fer servir vaselines o olis minerals que es poden adherir a la mucosa de la vagina i alterar-la o fins i tot afavorir el desenvolupament de microorganismes.
  • És convenient que el lubrificant sigui una mica àcid, de manera que sigui semblant al pH natural d’aquesta part del cos. I que no contingui essències, ja que aquests ingredients poden produir irritacions a l’àrea genital. 
  • Les cremes vaginals porten actius hidratants, reparadors, antisèptics i antiirritants.
  • Si s’utilitzen regularment amb 2 o 3 aplicacions per setmana són molt efectives.

Cremes hidratants vulvars

Són cremes hidratants d’ús extern que calmen la picor i les sensacions desagradables.

  • Tenen acció hidratant i cert efecte barrera enfront agressions irritatives. 
  • Porten actius hidratants, reparadors, antipruriginosos, antisèptics. 
  • La sensació de confort que proporcionen és bastant ràpida.

Lubricants

Són gels que aporten hidratació i afavoreixen la lubricació durant les relacions sexuals. Són de base aquosa per tal de protegir la integritat del preservatiu en cas que se n’utilitzi.  La seva aplicació ha de ser en el moment de la relació sexual per poder reduir d’aquesta manera la irritació dels teixits i la fricció. 

Per qualsevol dubte, consultan’s; tenim un ampli ventall de productes a la farmàcia Ocata i nosaltres t’assessorarem.

 

https://www.farmaceuticonline.com/ca/dones/582-sequedad-vaginal

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-sequedad-vaginal-13102034

Llegir més

ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA

Què és l’anticoncepció d’urgència?


La píndola d’urgència o píndola del dia després és un anticonceptiu d’URGÈNCIA que s’utilitza per a disminuir el risc d’embaràs després d’haver tingut una relació sexual amb penetració sense protecció. NO S’HA D’UTILITZAR COM A MÈTODE ANTICONCEPTIU HABITUAL.

Les píndoles anticonceptives d’urgència que existeixen actualment són:
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen acetat de ulipristral (Ella One ®)
•  Píndoles anticonceptives d’urgència que contenen levonogestrel (Postinor®) (Norlevo®


Mecanisme d’acció
La píndola és un medicament hormonal que impedeix o retarda l’ovulació i en la majoria dels casos evita l’embaràs, però mai l’interromp. Aquesta píndola NO ÉS ABORTIVA ni produeix cap problema o lesió en l’embrió en el cas que hi hagués ja un embaràs.

En quines situacions pot utilitzar-se l’anticoncepció d’urgència?
L’anticoncepció d’urgència pot utilitzar-se en diferents situacions després d’una relació sexual, en particular:
• Quan no s’ha utilitzat cap mètode anticonceptiu;
• En cas d’agressió sexual quan la dona no estava protegida per un mètode anticonceptiu eficaç;
• Quan pot haver fallat el mètode anticonceptiu.


Quan i com es pren?
El tractament consisteix en la presa d’1 comprimit. S’ha de prendre EL MÉS AVIAT POSSIBLE i el millor és fer-ho en les primeres 24 hores. L’acetat de ulipristral (Ella One ®) pot prendre’s fins a les 120 hores (5 dies), mentre que levonogestrel (Postinor®) (Norlevo® només fins a les 72 hores després de la relació sexual. PERÒ EL SEU EFECTE DISMINUEIX QUANT MES ES RETARDA LA PRESA. Si es vomita abans que hagin transcorregut 2 hores de la presa, s’haurà de prendre una altra de nou.


Pas a l’anticoncepció regular
Després de prendre una píndola anticonceptiva d’urgència, es pot reprendre o iniciar un mètode d’anticoncepció regular.

ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUE

•  La píndola del dia després NO et protegeix contra el VIH/SIDA ni contra altres infeccions de transmissió sexual.
•  El PRESERVATIU (masculí i femení) és l’únic mètode que evita al mateix temps els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual com el VIH/SIDA, per la qual cosa és important que ho utilitzis en totes les ocasions.
•  La píndola del dia després NO et protegeix del risc d’embaràs en posteriors relacions sexuals.


RECORDA
Si mantens relacions sexuals has d’utilitzar un anticonceptiu adequat a les teves necessitats. Els mètodes anticonceptius regulars són molt més eficaços que la píndola del dia després per a prevenir els embarassos. ACUDEIX Al TEU CENTRE DE SALUT o CENTRE DE PLANIFICACIÓ per a l’adopció del mètode anticonceptiu més apropiat. Si prens anticonceptius orals has de continuar prenent-los de la forma habitual, encara que hagis pres la píndola del dia després. En prendre la píndola del dia després, la regla apareix generalment en la data esperada, encara que a vegades pot avançar-se o retardar-se. Si es retarda més de 7 dies has de fer-te una prova d’embaràs.

Qualsevol dubte, consulta’ns.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/emergency-contraception

https://www.sefac.org/sites/default/files/sefac2010/documentos_sefac/documentos/guiapddsefacfinal.pdf

Llegir més

HIPERTENSIÓ

La pressió arterial (tensió arterial) és un factor de risc cardiovascular molt comú entre la població, ja que es pensa que entre un 25 i un 40 per cent dels adults poden patir-la, fins i tot sense saber-ho. Però a més, se sap que només el 16,3 per cent de les persones que estan diagnosticades i en tractament estan correctament controlades, és a dir: amb xifres de pressió arterial per sota del límit de risc (140/90 mmHg). La pressió arterial elevada durant molt de temps anirà provocant danys en el ronyó, en el cor, en el cervell i en general en tots els òrgans del cos. Per això es coneix també a aquesta malaltia com “l’assassí silenciós”, i per això és fonamental tenir clares unes pautes bàsiques per a detectar-la el més aviat possible i perquè una vegada diagnosticada es pugui controlar de manera òptima amb ajuda del metge i la farmacèutica.


Recomanacions:


En el control de la hipertensió és molt important l’estil de vida. Millora el control de la pressió arterial si:
-Mantenim un pes adequat.
-Realitzem activitat física regular.
-Realitzem un consum moderat d’alcohol.
-Abandonem l’hàbit tabàquic.
-Disminuïm el consum de la sal (dieta hiposòdica).

Preguntes freqüents:


Què és exactament la pressió arterial?
El cor bombeja la sang a través de les artèries per a enviar l’oxigen i els nutrients a totes les cèl·lules del cos. La pressió arterial és la força que exerceix la sang sobre les parets de les artèries. És a dir, és el mateix que la pressió que porta l’aigua dins d’una canonada.


Quines són les complicacions de la hipertensió a llarg termini?
La pressió arterial alta (hipertensió) mantinguda al llarg del temps pot danyar els vasos sanguinis del cos; en alguns casos afebleixen les parets, permetent sagnats; en uns altres, faciliten el dipòsit de colesterol i altres substàncies en les parets dels vasos impedint el pas de la sang a l’òrgan en qüestió. Aquest bloqueig en les artèries del cervell porta a l’aparició d’un infart cerebral; si és en el cor, infart de miocardi; si és en el ronyó, fallada renal, etc.


Quines són les causes de la hipertensió?
No es coneixen les causes exactes que provoquen l’aparició de la hipertensió, però existeixen factors associats o que faciliten l’aparició de la hipertensió: sobrepès, excés en el consum de sal, greixos i alcohol, estrès, vida sedentària, etc.

Es cura la hipertensió?
Ara com ara la hipertensió no té cura. L’única cosa que podem fer és controlar-la (mantenir els valors de pressió arterial per sota de 140/90 mmHg) amb canvis en la dieta i en l’estil de vida i amb la medicació.

Quan diem que una persona és hipertensa?
La hipertensió (pressió arterial alta) es produeix quan la pressió es manté elevada al llarg del temps per sobre d’unes xifres determinades. La pressió arterial es registra amb dos números, per exemple 125/70. El primer número indica el que es diu pressió sistòlica o màxima (el cor es contreu i envia la sang a la resta del cos); el segon és la pressió diastòlica o mínima (pressió entre batecs del cor; aquest es troba relaxat). Existeix hipertensió quan la pressió sistòlica és de 140 o més quan la pressió diastòlica és de 90 o més.

Com puc disminuir el consum de sal de la meva dieta?
Molts aliments en la seva composició ja tenen sal.
Per tant, és molt important, no afegir sal als aliments. Per a condimentar es pot utilitzar llimona, vinagre, pebre, all, julivert… Els aliments que porten sal i que no s’haurien de consumir són: aliments precuinats, pastilles de brou, conserves, embotits i salaons.


Si vol més informació pot consultar a la seva farmàcia de confiança.

Fonts d’informació:

Recomendaciones de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria a la población.

http://www.fersalut.cat/2019/05/20/la-hipertensio-arterial-un-factor-de-risc-cardiovascular/

Llegir més

DERMATITIS ATÒPICA

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que no té causa coneguda precisa, en tractar-se d’un procés multifactorial associat a alteracions dermatològiques i immunològiques. La dermatitis atòpica és una malaltia cutània inflamatòria de caràcter hereditari, que té lloc majoritàriament durant la infància. En aproximadament el 60% dels casos la malaltia es manifesta durant el primer any de vida. La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat al llarg dels anys, a causa de factors com l’estil de vida occidental o l’augment de l’edat materna.


L’individu afectat per dermatitis atòpica té una pell molt seca i pateix picor intensa, per la qual cosa l’ús de productes inadequats en la seva higiene diària pot desencadenar brots i provocar la persistència de la dermatitis. L’ús diari d’emolients específics i adequats ajuda a espaiar els brots i recidives. La utilització de productes inadequats en la higiene i hidratació de la pell, situacions d’estrès o l’ús de roba inadequada són només alguns dels factors que poden desencadenar brots de dermatitis atòpica.

La hidratació de la pell atòpica ha de realitzar-se després del bany, quan la pell encara està una mica humida. S’han d’aplicar multiprotectors emolients -especialment en les zones més exposades als agents externs com la facial- abans de sortir de casa, sobretot en llocs de clima fred. En general, els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar els canvis bruscos de temperatura i els excessos en la calefacció. La temperatura i la humitat de les habitacions han de mantenir-se constants. S’ha d’evitar l’assecat per fricció amb la tovallola o l’ús d’assecadors, que pot irritar la pell. Enlloc d’això es recomana efectuar l’assecat mitjançant tocs amb la tovallola. A més, tallar i netejar amb freqüència les ungles és vital per a evitar infeccions derivades del rascat.


Els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar l’ús de llana i teixits sintètics, que incrementen la temperatura corporal i accentuen la picor, i apostar pel cotó i lli en les seves peces de vestir, que en contacte directe amb la pell faciliten la transpiració. Quan es renta la roba, ha d’evitar-se l’ús de suavitzants i lleixius, que actuen com a irritants per a la pell.

PREGUNTES FREQÜENTS

>Em tornaran a sortir aquestes lesions?
És molt probable. Els pacients amb dermatitis atòpica presenten brots de lesions, a vegades precedides de desencadenants. L’objectiu principal del tractament és disminuir la freqüència i intensitat dels brots.

>Em durarà tota la vida?
És una malaltia crònica. No obstant això, en un 60% dels casos remet en la pubertat

>És contagiosa?
No, la dermatitis atòpica es deu a una anòmala estructura de la capa còrnia de la pell: ciment lipídic de mala qualitat i anòmala síntesi de determinades proteïnes estructurals (filagrina).

>Com es pot evitar l’aparició dels brots?
En tractar-se d’una patologia crònica no es poden evitar els brots. El que si podem aconseguir és espaiar la seva aparició i atenuar la seva intensitat. Per a això, és important utilitzar diàriament els productes adequats i evitar al màxim els factors desencadenants identificats en cada pacient.


>El dermatòleg li ha receptat un corticoide tòpic a la meva filla, puc utilitzar-ho cada dia?
Sempre s’ha de seguir la pauta establerta pel dermatòleg i mai superar el temps estimat de tractament. En cap cas s’hauran d’utilitzar aquests corticoides com a mesura preventiva per a evitar l’aparició dels brots.

Llegir més

POLLS

Polls

El poll humà del cap, o Pediculus humanus capitis, és un insecte parasitari que es pot trobar al cap, les celles o la pestanyes de les persones. Els polls del cap s’alimenten de la sang humana diverses vegades al dia i viuen molt prop del cuir cabellut. No es coneixen casos de transmissió de malalties per aquests polls.
Aquests paràsits s’arrosseguen, no poden saltar ni volar, i es propaguen pel contacte directe amb el cabell d’una persona infestada. Qualsevol persona que estigui en contacte pròxim de cap amb cap amb una altra persona que ja té polls corre un major risc. És inusual la transmissió a través del contacte amb peces de vestir (com a barrets, bufandes, abrics) o altres articles d’ús personal (com pintes, o tovalloles) que hagi usat la persona infestada. La infestació per polls en una persona no té res a veure amb la higiene personal ni amb la neteja en la llar o a l’escola.

Tractaments


Permetrina


La permetrina és un insecticida químic. Els tractaments a base de permetrina són els antipediculicides clàssics.
Normalment es tracta de locions o xampús, o fins i tot tots dos combinats. En cas de triar, és preferible optar per les locions, que romanen més temps en el cabell, amb el que es revelen com més eficaçes.
Els antipediculicides amb permetrina són els insecticides amb menor toxicitat, però com qualsevol producte químic, pot provocar algun efecte advers.
Encara que són bastant eficaços, lamentablement hi ha polls que han desenvolupat resistència a aquests tractaments, la qual cosa dificulta molt la tasca d’acabar amb ells. En qualsevol cas és habitual haver de repetir el tractament passat un temps. En les pròpies instruccions sol indicar-se així.


Silicones

Els efectes adversos dels productes químics i les resistències a la permetrina i altres substàncies químiques estan fent que els últims productes antipeliculicides recorrin a altres sistemes, per exemple, a silicones (com dimeticona o ciclometicona) que impregnen al poll i acaben ofegant-lo.


Llemenera


Per a eliminar els polls i, pitjor encara, els seus ous (les llémenes), s’utilitza una pinta especial, la llemenera. Aquestes pintes tenen pues molt tancades (menys de 0,3 mm de separació), amb les quals es pentina el pèl acuradament per a anar arrossegant els polls i les llémenes, que es queden enganxades en les pues.
  Es necessita bona llum, molta paciència i començar a revisar el cabell, passant la llemenera una vegada i una altra pels flocs de cabell, prestant especial atenció al clatell i darrera de les orelles, on solen estar.
  L’operació pot fer-se tan aviat com es descobreixi la infestació, i també després d’haver aplicat un tractament amb algun producte insecticida: en aquest cas en la pinta llemenera es quedaran enganxats els polls ja morts. S’ha de passar la llemenera reiteradament, i ajudar-se de mans i ungles, si cal.
  Hi ha llemeneres de metall i de plàstic: el que importa és que resulti fàcil d’utilitzar i que tingui les pues ben juntes.

Preguntes freqüents


És possible prevenir els polls?

En cap cas s’han d’usar els productes antipeducilicides per a prevenir les infestacions, perquè amb això en la pràctica només es contribuirà a generar més resistències en els polls. De fet, ja s’han documentat resistències a la permetrina. Per altra banda, si que existeix algun producte amb 1,2 octanodiol 1% que utilitzats com a prevenció, deshidraten i eliminen al poll que pugui estar en contacte amb el cuir cabellut evitant així que la infestació proliferi.


La millor manera de prevenir el contagi dels polls és:
  Evitar les aglomeracions i el contacte cap amb cap amb algú que tingui polls.
  Revisar periòdicament el pèl per a assegurar-se que està lliure de polls.
  I davant el menor senyal, aplicar el tractament seguint escrupolosament les instruccions (temps d’aplicació, repetició passats 7 o 10 dies).


Si el tractament per als polls del cap no sembla donar resultats significa això que els polls són resistents i que necessito un tractament diferent?

Diverses raons freqüents per les quals pot fallar un tractament contra polls del cap són:


1. Diagnòstic erroni. Els símptomes no són causats per una infestació activa de polls vius.


2. Els condicionadors poden actuar com una barrera i això pot reduir l’eficàcia del tractament.


3. Si no se segueixen al peu de la lletra les instruccions per al tractament utilitzat. Per exemple, si no s’aplica un segon tractament, encara que estigui indicat, o si es repeteix el tractament massa aviat després del primer, abans que totes les llémenes hagin eclosionat i es puguin matar a tots els polls nous, o si es repeteix el tractament massa tard, quan els polls han incubat de nou.


4. Resistència al tractament utilitzat contra els polls. Els polls poden tornar-se resistents al tractament. Si el tractament utilitzat no mata tots els polls, la seva metgessa o la seva farmacèutica poden indicar-li si va utilitzar el tractament en la forma correcta i recomanar-li un producte completament diferent, si consideren que els polls són resistents al primer tractament.

https://www.cdc.gov/parasites/lice/head/es/informativa/preguntas_tratamiento.html

https://www.ocu.org/consumo-familia/bebes/consejos/como-eliminar-piojos

Llegir més

OBESITAT

El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

L’excés de pes es produeix quan hi ha un desequilibri entre les calories que s’ingereixen i les que es cremen mitjançant la pràctica d’activitat física. El cos emmagatzema aquest excés de calories en forma de greix.

Altres factors que participen en l’augment de pes també són: L’herència genètica (per exemple per la síndrome de Prader-Willi), els canvis hormonals, algunes malalties (hipotiroidisme, síndrome de Cushing, ovari poliquístic, artritis…), certs medicaments, , desprès de l’embaràs, l’estrés, etc.

La obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Tractament: La millor estratègia és:

  • La motivació és un factor clau per a l’èxit del tractament.
  • Disminuir el consum de greixos i sucres i seguir una alimentación saludable rica en fruites, verdures i fibra.
  • Convé assessorar-se amb professionals sanitaris i seguir tractaments dietètics individualitzats que permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.

A la farmàcia Ocata podem assessorar-te de quina es la millor estrategia en el teu cas i a més comptem amb servei dietètic.

  • No es tracta de renunciar a menjar bé, sinó de modificar el nombre d’àpats i/o les quantitats, les tècniques culinàries, etcètera.
  • No es tracta de fer dieta per sempre, sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. 
  • Incrementar la pràctica d’activitat física regular, adequada a les possibilitats individuals. Per controlar el pes i mantenir-se sa, es recomanen, com a mínim:
    • 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana en el cas de les persones adultes.
    • 60 minuts d’activitat física moderada o intensa cada dia en el cas dels infants de més de 5 anys.

Complicacions:

El sobrepès i l’obesitat augmenten el risc de patir altres problemes de salut, com ara:

  • Infart agut de miocardi
  • Diabetis mellitus tipus 2
  • Certs tipus de càncer, com el càncer de mama o el de pròstata
  • Hipertensió arterial
  • Colesterol elevat
  • Ictus
  • Malaltia del fetge i de la vesícula
  • Asma, apnea del son i altres problemes respiratoris
  • Artrosi
  • Problemes ginecològics, com ara menstruació anormal o infertilitat
  • Disfrunció erèctil i altres problemes relacionats amb la salut sexual
  • Depressió

PREGUNTES FREQÜENTS:

Tenen riscos les dietes miracle?

Les “dietes miracle” són aquelles que pretenen aconseguir resultats de pèrdua de pes ràpids gairebé sense esforç, i tenen múltiples riscos per a la salut. Aquestes augmenten el risc de carències nutricionals que poden produir alteració del gust i de la gana, caiguda del cabell, ungles febles, així com afavorir l’osteoporosi o els trastorns en la coagulació sanguínia. D’altra banda, el dèficit vitamínic pot provocar irritabilitat, lesions oculars, cutànies i gastrointestinals, i falta de memòria i dificultat de concentració, entre d’altres. També produeixen efectes psicològics negatius com ansietat, estrès i depressió que poden desencadenar trastorns del comportament alimentari. I afavoreixen l’efecte rebot, en el moment que es torna als hàbits anteriors.

Saltar-me menjars em permetrà perdre més pes?

En absolut, saltar-se menjars pot produir l’efecte contrari. Estar moltes hores sense realitzar una presa pot augmentar la sensació de fam, amb més risc de picar, generalment aliments de consum ràpid i desitjable, molt rics en greixos i sucres.

L’obesitat pot afectar la fertilitat?

No en tots els casos el pes pot arribar a ser un problema. No obstant això, hi ha trastorns relacionats amb l’obesitat tant en l’home com en la dona que poden interferir amb la concepció i amb el desenvolupament normal de l’embaràs.

Algunes dones presenten desequilibris hormonals que afecten els seus cicles menstruals i interfereixen amb l’ovulació i provoquen infertilitat. L’obesitat està estretament relacionada amb la síndrome d’ovari poliquístic en què els ovaris no produeixen suficient quantitat d’hormones que estimulen l’òvul perquè maduri i sigui alliberat (anovulació) produint infertilitat.

En el cas dels homes, l’obesitat pot reduir tant la quantitat d’espermatozoides, com l’activitat espermàtica amb alteració de la seva funció i modificació en la seva forma.

La bona notícia és que disminuir pes millora de manera significativa les probabilitats de concebre i de tenir un embaràs saludable.

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/obesitat/preguntes-frequents

Llegir més

HERPES ORAL

L’herpes oral és una infecció comuna de la zona de la boca. La infecció és causada pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1).
Després de la primera infecció, el virus s’ “adorm” (es torna inactiu) als teixits nerviosos de la cara. Algunes vegades, el virus “desperta” (es reactiva) i produeix tibantor i  inflamació.
Les formes de contagi són a través de contacte pròxim amb una persona infectada, o tocant una lesió d’herpes oberta o alguna cosa que hagi estat en contacte amb el virus de l’herpes, com per exemple màquines d’afaitar, tovalloles, plats i altres articles que es comparteixen.


Símptomes


Els símptomes poden ser lleus o greus. En la majoria dels casos apareixen d’1 a 3 setmanes després d’estar en contacte amb el virus i poden durar fins a 3 setmanes.
Algunes persones presenten úlceres a la boca la primera vegada que entren en contacte amb el virus VHS-1. Altres no tenen cap símptoma.
Els símptomes d’advertència inclouen: cremor i/o formigueig prop dels llavis o la zona de la boca.
Abans que apareguin les butllofes, pot presentar-se:
• Mal de coll
• Febre
• Inflamació de ganglis limfàtics
• Dolor en empassar
Es poden formar butllofes a: genives, llavis, boca, gola
Si els símptomes tornen a aparèixer, generalment són menys greus en la majoria dels casos. I solen desencadenar-se per menstruació o canvis hormonals, estar al sol, febre, estrès.

 

Fases herpes oral:


Etapa 1: Símptomes inicials
Per a més del 85% de les persones que pateixen d’herpes labial, els episodis usualment comencen amb símptomes com el formigueig, dolor o picor al voltant dels llavis (els dies 1-2 d’un episodi).


Etapa 2: Progressió
A mesura que la infecció es desenvolupa (dies 2-4 d’un episodi), comencen a formar-se grups de butllofes vermelles, plenes de líquid. Aquest és el resultat del virus que està despertant, multiplicant-se i el cos començant a combatre’l.

Etapa 3: Ruptura
Al dia 4 o 5 de l’episodi, les butllofes poden trencar-se i pot tornar-se molt dolorós. En aquest moment, les butllofes exposades i nafrades començaran a formar una coberta mentre el cos comença el procés de curació.

 
Etapa 4: Formació de la coberta
Al voltant dels dies 5-8 d’un episodi, les cobertes estan formades. Sovint provoquen picor, poden arronsar-se i sagnar. Significa el final de l’episodi, i no s’han de tocar.


Etapa 5: Resolució
Quan el cos té el virus sota el seu control de nou, les cobertes començaran a caure. Per a la majoria de les persones, això ocorre els dies 8-10 des de l’inici dels símptomes sense medicaments. Hi ha medicaments que poden accelerar aquest procés.

 

Prevenció
• Aplicar-se un bàlsam humectant per a evitar que els llavis es ressequin massa.
• Evitar el contacte directe amb ferides ocasionades per l’herpes.
• No compartir utensilis com vasos ni altres elements si algú té herpes oral.

Les mesures a prendre són:
• Aplicar fred o calor a les ferides per a ajudar a alleujar el dolor.
• Rentar les butllofes suaument amb un sabó antisèptic.
• Evitar les begudes calentes, els aliments picants i salats, i els cítrics.
• Fer gàrgares amb aigua freda.

  • Utilitzar cremes antivirals per a reduir el temps de curació de la ferida produïda per l’herpes, així com uns pegats específics per tal que no s’estengui a altres zones del llavi. 
  • Si la freqüència d’aparició de l’herpes és elevada, consulta amb el teu metge, podries necessitar medicació.

 

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000606.htm

https://www.orajel.com/es/Resource-Center/Cold-Sore-Pain-Relief/Cold-Sore-Stages

Llegir més

CAIGUDA DEL CABELL

La caiguda de cabell és una consulta molt freqüent tant en homes com en dones dins de la visita habitual del dermatòleg. Això es fa molt més evident en èpoques de l’any com l’estiu, tardor i primavera.

Quina quantitat de caiguda de cabell es considera anormal?

Considerem una caiguda anormal de cabell, quan és superior a 100 cabells al dia. Correspon al percentatge de cabell que es troba en la fase final del seu cicle de vida. El cabell passa per tres fases: creixement (anagen), transició (catagen) i regressió (telogen, menys del 20% del cabell es troba en aquesta fase).

Quina cura cal tenir del cabell?

El cabell s’ha de rentar tantes vegades com sigui necessari per a cada persona, no per rentar-lo en menor freqüència, caurà menys. Cal fer un ús raonable de xampús, amb un pH neutre i que no siguin agressius. Evitar l’ús freqüent del assecador, tints de cabells o permanents, ja que debiliten el cabell i afavoreixen el trencament d’aquest. Evitar fer pentinats habituals amb recollits extremadament tibants, donat que s’han vist casos d’alopècia per tracció, on s’observa una regressió de la línia d’implantació del cabell.

En quines situacions pot haver un increment de la caiguda del cabell?

Hi ha diferents situacions que poden generar un augment de la caiguda de cabell. Generalment s’identifiquen segons la distribució, evolució i reversibilitat del procés. Des d’aquest punt de vista podem diferenciar dos processos en la caiguda del cabell:

  • Efluvis (caigudes de cabell generalment difuses) on es produeix una caiguda sobtada del cabell. Són casos secundaris a l’ús de quimioteràpics per al tractament del càncer, a alteracions hormonals, dèficits proteics o vitamínics, estrès emocional, cirurgies majors, després d’un part, d’un episodi febril, d’altres processos infecciosos o fins i tot com a conseqüència de dèficits de ferro.
  • Alopècies: degudes a un procés que afecta directament al cuir cabellut. Poden ser amb una distribució determinada com ara l’alopècia androgenètica que és una de les més freqüents (calvície comuna). Altres es manifesten en forma de clapes sense distribució específica  com ara les degudes a infecció directa del cabell per fongs, a processos autoimmunes en l’alopècia areata, o d’altres malalties que poden afectar a la pell. Hi ha casos d’alopècies que són irreversibles i per les quals s’ha de consultar el més abans possible.

S’hereta la caiguda del cabell?

De tots els tipus d’alopècia comentats, la que es considera específicament hereditària és la androgenètica. En l’alopècia areata també existeix una associació familiar.

És reversible la caiguda del cabell?

En la majoria dels casos sí que ho és, sempre i quan es reconegui el factor causant, i pugui ser tractat. El més important és que freqüentment, no requereixen de tractament mèdic específic.

Hi ha alguna relació entre l’alimentació i els complements i la frenada de la caiguda?

Els cabells, així com la pell, les ungles, els cartílags i els ossos, contenen teixit conjuntiu, també anomenat teixit connectiu. Hem de procurar mantenir el teixit conjuntiu saludable. I com? Doncs amb nutrients com el silici, que ajuda a la producció natural de col·lagen i queratina, principals components dels cabells, la pell i les ungles. Altres nutrients interessants són la vitamina C, el zinc, el sofre, el ferro, aminoàcids com la L-prolina, la L-cisteïna, la L-metionina, vitamines del grup B i nutrients antioxidants. Tots ells es poden obtenir a través de la dieta així com en complements alimentaris sempre amb la supervisió d’un professional sanitari.

Es pot tractar?

Depèn de la causa, tenint en compte que a vegades hi ha més d’una causa. Assesora’t pel teu metge o farmacèutic, ja que per una banda hi ha tractaments farmacològics i per d’altra banda hi ha càpsules, ampolles i xampús anticaiguda, de diversos tipus segons cada cas, a la teva farmàcia.

https://www.parcdesalutmar.cat/ca/dermatologia/consells-practics/caiguda-cabell/

http://gestorweb.camfic.cat/uploads/ITEM_10513_FULL_2806.pdf

https://etselquemenges.cat/alternativa/frena-la-caiguda-dels-cabells-amb-lajuda-de-lalimentacio-i-la-complementacio-nutricional

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies