Blog

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Als alvèols és on es produeix l’intercanvi de gasos entre el medi exterior i l’interior de l’organisme, és a dir, és on l’oxigen passa a la sang i s’elimina diòxid de carboni. El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.

PREVENCIÓ

La MPOC, a diferència d’altres malalties cròniques, es pot prevenir en gairebé tots els casos. Simplement, no s’ha de fumar. Tenint en compte que el tabac és un factor essencial per l’aparició de la malaltia, la primera estratègia a seguir és no començar a fumar o deixar-ho tan aviat com sigui possible.

SÍMPTOMES

Les persones afectades de MPOC presenten una dificultat per omplir i buidar els pulmons, així com per mobilitzar les secrecions. Per això, han de tossir o respirar més sovint per poder fer la seva vida normal.

El principals símptomes de la MPOC són tos i expectoració, refredats més sovint i intensos, ofec en tasques quotidianes i pèrdua de la qualitat de vida. Les exacerbacions de la MPOC són episodis recurrents en el que el pacient nota un empitjorament continu dels símptomes respiratoris habituals i que no responen al tractament.

COM ES DIAGNOSTICA?

L’espirometria és la prova clau en el diagnòstic de la MPOC. Consisteix en expulsar tot l’aire dels pulmons el més ràpid possible. És senzilla, no invasiva i s’ha de fer fa sota la supervisió d’un professional de la salut.

L’espirometria permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri.

Tot i que el diagnòstic és relativament senzill, avui en dia, gairebé el 70% de les persones que pateixen una MPOC no ho saben.

QUI S’HAURIA DE FER UNA ESPIROMETRIA?

Segons el que recomana la Global Iniciative Obstructive Lung Disease (GOLD), que té entre els seus objectius la prevenció de la malaltia, tota persona que presenti alguna d’aquestes característiques corre risc de patir una MPOC i, per tant, caldria que es fes una espirometria:

  • Tenir més de 40 anys, tenir tos la majoria dels dies, cansar-se més aviat que la majoria de les persones de la seva edat, expectoració habitual, fumar.

TRACTAMENT

La MPOC és una malaltia crònica per a la qual, lamentablement, no hi ha cura, és a dir, els pulmons mai tornaran a una situació normal, però si es poden tractar els símptomes, prevenir les reaguditzacions i millorar la qualitat de vida dels pacients. Passos a seguir en el tractament:

  1. Deixar de fumar. És l’única mesura que canvia de manera ferma i positiva l’evolució i el pronòstic de la MPOC.  
  2. Farmacoteràpia. El fàrmacs, principalment els inhalats, ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, mantenir la funció pulmonar i reduir el nombre d’aguditzacions. Per tant, es important començar el tractament el més aviat possible i fer-lo amb regularitat.
  3. Rehabilitació pulmonar i exercici físic. L’entrenament muscular es fonamental per mantenir una correcta funció pulmonar i, per tant, existeixen programes de rehabilitació dirigits a millorar la capacitat pulmonar. Aquests programes es realitzen en els Serveis de Pneumologia i Rehabilitació de la majoria dels Hospitals del nostre entorn.
  4. Oxigenoteràpia. L’oxigenoteràpia domiciliària és una teràpia que s’administra sempre a partir dels resultats d’una gasometria arterial en el moment en què el pacient es troba en una situació clínica estable. 
  5.  Mesures generals. Una dieta sana i equilibrada o la vacunació contra la grip estacional cada any i contra la pneumònia són mesures que ajuden a reduir les aguditzacions.

 

LINKS D’INTERÈS:

https://escueladepacientes.es/enfermedades-respiratorias/epoc/guias-epoc/guia-manual-rehabilitacion-personas-epoc

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc2

https://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/2-catfamilia/650-epoc

https://portal.hospitalclinic.org/enfermedades/enfermedad-pulmonar-obstructiva-cronica-epoc/sintomas

Llegir més

L’al·lèrgia al pol·len

L’al·lèrgia és la malaltia crònica més freqüent de la infància i els adults joves. Els pacients amb una malaltia al·lèrgica posseeixen un risc elevat de desenvolupar altres malalties al·lèrgiques (asma bronquial al·lèrgica). L’asma i la rinitis al·lèrgica molt sovint coexisteixen en el mateix individu; en el seu conjunt es denomina  al·lèrgia respiratòria. Actualment, s’estima que fins a un 30% dels europeus pateixen rinitis o conjuntivitis al·lèrgica, mentre que fins a un 20% pateixen asma i un 15% afeccions cutànies al·lèrgiques.


PREGUNTES:
Quins són els pol·lens al·lèrgics més freqüents en la zona de Catalunya? A Barcelona hi ha gran quantitat de Platanus (plàtans d’ombra):  arbres d’alineació que es troben en les grans ciutats, la pol·linització de les quals té lloc entre març i abril. I també Cupressàcies “arizonica” i xiprers”.
En el litoral mediterrani trobem molta parietaria i gramínies, a Tarragona Mercurialis (una mala herba) i a Lleida Olivera. 


Quina és la relació entre al·lèrgia i contaminació? La contaminació ambiental pot afavorir l’acció lesiva del pol·len i l’augment dels símptomes de l’al·lèrgia. Les partícules contaminants especialment les partícules dièsel, poden influir sobre l’al·lèrgia ja que s’adhereixen als petits grans de pol·len que actuen com a transportadors de partícules dins de l’arbre respiratori. Per efecte tòxic directe danyen la mucosa del tracte respiratori.


Quina és la relació entre plantes i contaminació? Les plantes estan patint els efectes de la contaminació. Les partícules d’emissió dièsel produïdes per vehicles, calefaccions i emissions industrials creen un ambient hostil al qual les plantes reaccionen de manera “defensiva”. Els pol·lens de zones contaminades generen noves proteïnes denominades “proteïnes d’estrès” que tenen una major capacitat d’estimular la resposta al·lèrgica de les persones.


En què consisteix la immunoteràpia? En l’administració periòdica d’un extracte al qual el pacient és al·lèrgic, durant un període de 3 a 5 anys, de manera que es disminueix el grau dels símptomes que pateix el pacient.

RECOMANACIONS PER A AL·LÈRGICS

  • Evitar les sortides al camp i les activitats a l’aire lliure en dies d’alta pol·linització.
    • Tancar les finestres de casa. Ventilar l’habitatge al migdia i durant poc temps
    • Utilitzar ulleres de sol a l’exterior i màscara que cobreixi nas i boca en dies d’alta pol·linització
    • Viatjar amb les finestretes del cotxe pujades
    • Usar filtre antipol·lució en el cotxe i purificadors d’aire a casa
    • No tallar la gespa ni podar en dies d’alta pol·linització
    • No automedicar-se; consulti amb el seu metge o farmacèutic si té símptomes al·lèrgics
    • Moderi la ingesta d’alcohol, que produeix major sequedat de les mucoses.
    • La utilització de pomades de vaselina permet suavitzar la mucosa nasal i aïllar-la d’al·lergògens en el cas de la rinitis al·lèrgica
    • Demanar cita amb l’al·lergòleg per a instaurar un tractament integral enfocat a tractar la causa de la seva al·lèrgia.


Font d’informació: SEAIC (Societat Espanyola de Al·lergologia i Immunologia Clínica) i CGCOF(Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics) i SEFAC (Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària).

Llegir més

El colesterol

El colesterol és una substància necessària per al nostre organisme i els seus nivells depenen de la producció pròpia del nostre cos i de la quantitat que ingerim a través de l’alimentació. Hi ha determinades situacions en les quals el nivell de colesterol augmenta, fins i tot arribant a valors perjudicials per a la salut, sobretot a nivell cardiovascular. Entre elles ens podem trobar: condició genètica (el nostre cos produeix colesterol en excés), antecedents familiars, edat (a major edat més possibilitat de tenir alt el colesterol), sobrepès, alimentació no adequada i la presa de certs medicaments (consultar al seu farmacèutic). Tenir el colesterol alt no acostuma a donar símptomes, una raó més de la seva perillositat, però es fàcil de detectar amb un simple anàlisis de sang. La freqüència d’aquestes proves depèn de l’edat, dels factors de risc i la història familiar.

Recomanacions:

Seguir una alimentació rica en fruites i verdures, cereals integrals o de gra i llegums.

Reduir el sobrepès.

Disminuir el consum d’aliments amb índex glucèmic alt, com els sucres i hidrats simples.

Ajustar el consum de carns vermelles a dos dies per setmana.

Introduir a la seva dieta els peixos i especialment els blaus rics en omega 3 (sardina, salmó, etc..) preferiblement de mida petita (per a evitar el consum de mercuri) i no més d’una ració de 150g a la setmana.

Evitar en la mesura del possible els fregits i guisats, i cuinar preferiblement a la planxa, al vapor o en papillote.

Es recomanable retirar el greix visible de la carn abans de cuinar-la.

Utilitzar la sal amb moderació. L’excés de sodi es molt nociu per al nostre cor i les nostres artèries. Evitar el consum de productes de pastisseria industrial, fregits i precuinats, rics en àcids grassos saturats que perjudiquen la seva salut.

Procurar fer exercici físic de tres a cinc vegades per setmana.

Preguntes freqüents

Quin es l’origen del colesterol?

La major part del colesterol del nostre organisme es produït pel fetge, encara que també prové d’alguns aliments com ara ous, carns i productes làctics sencers.

Què fa que el colesterol sigui bo o dolent per a la salut?

El colesterol viatja pel torrent sanguini embolicat dins d’unes partícules anomenades lipoproteïnes, de les quals hi ha dos tipus: LDL (conegut com a colesterol dolent) i HDL (que forma el colesterol bo). EL colesterol LDL es considerat dolent perquè es diposita en la paret de les artèries i forma les plaques d’ateroma. El colesterol HDL es considerat bo perquè transporta l’excés de colesterol de nou al fetge perquè sigui destruït.

Què són els triglicèrids?

Els triglicèrids provenen majoritàriament de la digestió dels greixos dels aliments, encara que també són produïts en part pel fetge i són el principal tipus de greix que transporta l’organisme. Constitueixen una font important d’energia i, com el colesterol, tendeixen a augmentar amb l’edat i/o el sobrepès. El valor normal és fins a 150 mg/dl. L’acumulació de majors quantitats, junt a nivells elevats de colesterol pot augmentar considerablement el risc de malaltia cardíaca (200 mg/dl).

Com perjudica el colesterol LDL a la meva salut?

L’excés de colesterol pot dipositar-se dins dels vasos que transporten la sang des del cor cap a la resta del cos i que es coneixen amb el nom d’artèries. L’acumulació de colesterol dins de les artèries –coneguda com a placa d’ateroma- farà que aquestes s’estrenyin, el qual s’anomena aterosclerosi, i que puguin arribar a bloquejar completament l’artèria, de manera que la sang no aconsegueixi fluir a través d’ella. Si aquest bloqueig passa a l’artèria coronaria, la qual subministra sang als músculs del cor, podria provocar un atac de cor, i si l’artèria que li subministra sang al  cervell es bloqueja, podria produir-se un infart cerebral.

Què faig si m’oblido una presa del medicament?

Si oblida una dosi prengui-la quan s’adoni, tret que estigui pròxima la següent presa. Mai prengui el doble de la dosis prescrita.

 

Font: Fitxa de recomanacions de Sefac

Llegir més

L’astènia primaveral

El terme astènia prové del nom grec sthémos que significa força més el prefix anegatiu.

El cansament o astènia és una sensació de debilitat, fatiga, feblesa, esgotament i manca de vitalitat generalitzada, tant física com mental. De fet, es tracta d’una sensació de cansament patològica, ja que no apareix com seria normal, després de fer un sobresforç, sinó que es manifesta després d’esforços mínims o de la feina habitual. A vegades pot impedir fins i tot dur a terme les tasques quotidianes menys pesades, i en alguns casos és constant, sense que tingui relació amb l’activitat ni el descans. La persona afectada es veu incapaç de dur a terme activitats quotidianes.

L’astènia és una síndrome que ve donada per diverses causes. Així, cal tenir en compte que pot provocar cansament com a símptoma destacat, alteracions tan diverses com infeccions, mancances alimentàries, trastorns psicològics o afeccions musculars.

Algunes persones, segons les seves condicions (no en embaràs, ni en algunes patologies o amb determinades medicacions), poden beneficiar-se de complements dietètics.

De tota manera, però, si l’astènia perdura molt temps s’haurà de visitar al metge ja que podría ser símptoma d’alguna patologia major.

A la farmàcia en trobem una gran varietat de medicaments tònics i reconstituents.

La majoria d’ells contenen una associació de diferents vitamines, minerals i aminoàcids en quantitats diàries recomanades.

Com alleujar els símptomes de l’astènia primaveral

-Es recomanable respectar les hores de son.

-Fer exercici físic moderat.

-Portar una dieta sana i equilibrada. L’ajust nutricional proporcionarà al nostre organisme proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals, vitamines i aigua.

-En determinades ocasions, però no n’hi ha prou amb l’aportament d’una dieta variada, i cal recorrer a una aportació vitamínica o mineral complementària. Compte, però: en cap cas els suplements vitamínics i de minerals poden transformar una dieta poc equilibrada en saludable.

Llegir més

Eviti l’insomni amb aquests consells

Somia amb dormir bé? Eviti l’insomni amb aquests consells!

L’insomni es defineix com la dificultat per a iniciar o mantenir el somni. Es considera que una persona que trigui més de 30 minuts a dormir-se i/o dormi menys de 6 hores pateix insomni. Si aquestes sensacions són inferiors a tres setmanes o un mes es parla d’insomni transitori o de curta durada, i quan és superior a aquest temps, d’insomni crònic. Segons les estadístiques, el 10% de la població mundial s’enfronta a aquest trastorn, i segons l’Organització Mundial de la Salut, l’insomni transitori afecta almenys al 40% de la població.


Recomanacions

– Procuri ficar-se al llit i aixecar-se cada dia a la mateixa hora, l’ordre en els horaris ajuda a regular el somni.

– Faci exercici amb regularitat però redueixi la seva intensitat en les hores prèvies a ficar-se al llit. A més, és bo que faci activitats relaxants abans de ficar-se al llit, com llegir o escoltar música.

– Eviti fer migdiades llargues durant el dia, amb 20 minuts de descans és suficient.

– Oblidi la cafeïna, l’alcohol o la nicotina abans d’anar a dormir. En ser estimulants poden afectar el seu descans i provocar un despertar abans d’hora

– Sopi de forma lleugera, limiti la ingesta de líquids i intenti orinar abans de ficar-se al llit.

– Segueixi una rutina abans de ficar-se al llit: raspallar-se les dents, posar el despertador, baixar les persianes… Això el pot ajudar.

– Mantingui l’habitació amb un ambient tranquil i relaxat, sense excés de llum i temperatura adequada per a aconseguir un somni reparador.

– Abans de ficar-se al llit, escrigui en un diari els problemes que el preocupen. D’aquesta manera la seva ment estarà més calmada i llesta per a dormir.

– Si després de mitja hora al llit continua despert, és millor que s’aixequi i realitzi alguna activitat relaxant fins a recuperar el son.

– Fiqui’s al llit quan estigui somnolent..

– Procuri no obsessionar-se o dramatitzar una nit d’insomni. Aixequi’s a l’hora que tenia prevista encara que no hagi dormit bé, probablement es tracta d’una situació passatgera.


Preguntes freqüents
Existeixen malalties que són més susceptibles de produir insomni que unes altres?
Sí. Malalties com la depressió, ansietat, incontinència urinària, hipertiroïdisme o aquelles amb les quals es pateiixi dolor poden provocar insomni. A més, molts medicaments actuen sobre el Sistema Nerviós Central, per la qual cosa poden produir o incrementar l’insomni. En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic.


Està relacionat l’insomni amb l’estrès? L’estrès provoca insomni, però aquest al seu torn és un causant d’estrès, formant un cercle viciós que pot afectar la seva salut. 


Quan n’hi ha prou amb un tractament sense recepta i quan he d’acudir al metge? L’insomni transitori o de curta durada (menor a tres setmanes o un mes) pot tractar-se realitzant petits canvis en la seva rutina i hàbits alimentaris de forma complementària a la presa d’algun medicament sense recepta mèdica i que no creï addicció, consulti amb el seu farmacèutic.


Dormim menys a mesura que ens fem grans? Està demostrat que el somni roman més o menys constant al llarg de l’edat adulta encara que és cert que el patró de somni es va modificant lleugerament conforme augmenta l’edat. Moltes persones grans comencen a sentir son a la tarda i s’aixequen més aviat que quan eren joves, o bé dormen menys a la nit perquè incorporen el costum de la migdiada en les seves rutines. 


La presa habitual de benzodiazepines per a dormir pot reduir el seu efecte amb el temps? Aquests medicaments són útils per a determinats tipus d’insomni i d’ansietat i sempre han de ser prescrits pel metge i prendre’s seguint les seves pautes. Això és important en tots els medicaments, però molt especialment en aquests, ja que poden causar dependència i fer que el cos s’acostumi al medicament fent que la dosi que prengui sigui insuficient. 

Llegir més

Què és el càncer?

La paraula càncer és un terme molt ampli que abarca més de 200 tipus de malalties. No obstant això, totes elles tenen un denominador comú: les cèl·lules canceroses adquireixen la capacitat de multiplicar-se i disseminar-se per tot l’organisme sense control.

Les cèl·lules es divideixen periòdicament amb mecanismes de control. Quan aquests es veuen alterats, es produeixen divisions incontrolades que amb el temps donarà lloc a un tumor o nòdul. 
Quan les cèl·lules que constitueixen aquest tumor no posseeixen la capacitat d’envair i destruir altres òrgans, parlem de tumors benignes. Però quan aquestes cèl·lules a més de créixer sense control sofreixen noves alteracions i adquireixen la facultat d’envair òrgans de voltant parlem de tumor maligne, que és al que anomenem càncer.

Preguntes freqüents

PUC HERETAR LA MALALTIA?

Només en algunes famílies existeix una certa predisposició a patir determinats tipus de càncer (suposen un 5-10% del total de càncers).

TINDRÉ DOLOR?

El càncer no té per què doldre. L’aparició de dolor depèn de la zona en què es localitza el tumor. 


PUC PRENDRE REMEIS NATURALS?

La creença que existeixen remeis naturals que puguin ajudar el pacient a curar-se de la seva malaltia i que són inofensius està molt estesa. No obstant això, aquesta afirmació no és correcta. Generalment, no existeixen estudis científics seriosos sobre aquests remeis o tractaments alternatius que evidenciïn la seva eficàcia contra el càncer. 


EL CÀNCER ÉS UNA LOTERIA, SI ET TOCA, ET TOCA; NO ES POT PREVENIR

No és cert.
Existeix una sèrie de tumors que sí que poden prevenir-se (càncer de pulmó, càncer de còlon…), uns altres poden detectar-se en fases premalignes, és a dir, abans que aparegui el càncer (càncer de coll uterí) i uns altres poden detectar-se en fases inicials, com és el cas del càncer de mama.
Dels diferents tipus de càncer, es coneixen alguns dels factors que els produeixen. Si s’eviten aquests factors o es modifiquen adoptant una sèrie d’hàbits saludables, es podrà disminuir el risc de patir aquest càncer.

Recomanacions dietètiques com a factor de prevenció:
• Evitar el sobrepès i l’obesitat.
• Mantenir una activitat física moderada.
• Menjar entre 400 i 800 grams per dia de fruites o verdures variades.
• Menjar entre 600 i 800 grams diàriament de llegums, cereals (gra), tubercles i altres aliments d’origen vegetal.
• Evitar el consum d’alcohol. En el cas que es consumeixi, s’ha de limitar a dues copes o menys per dia en els homes, i a una copa o menys per dia en les dones.
• Limitar el fet de menjar carn vermella (vedella, be, porc) a menys de 80 grams diaris. És preferible menjar peix, pollastre o altres tipus de carns.
• Limitar el consum de greix d’origen animal.
• Limitar el consum d’aliments conservats en sal. 
• Evitar aliments socarrimats. Menjar només ocasionalment carn feta a la barbacoa, així com aliments curats o fumats.


LES PROVES DE DIAGNÒSTIC PRECOÇ (GARBELLAT O CRIBRATGE) ES FAN NOMÉS AlS QUE TENEN MOLÈSTIES
Quan es realitzen proves de garbellat o cribratge per a algun tipus de càncer, es fan en persones aparentment sanes que no posseeixen cap símptoma de malaltia. Generalment, aquestes proves es realitzen en la població que té més risc de desenvolupar aquesta malaltia. 


UN DIAGNÒSTIC DE CÀNCER ÉS SINÒNIM DE MORT IRREMEIABLE I INSOFRIBLE
No és cert. És un mite. No només perquè cada vegada s’aconsegueix la curació d’una major proporció de casos de càncer, sinó perquè en un nombre important de casos els seus símptomes poden ser controlats de forma adequada.

Llegir més

Grip i refredat: Dues malalties diferents

L’aparell respiratori és l’únic òrgan intern obert a l’exterior i està en contacte continu amb contaminants, partícules i microorganismes, alguns dels quals ens provoquen infeccions. De les infeccions que afecten l’aparell respiratori, el 80% estan provocades per virus, i entre elles les més comunes són la grip i el refredat, que són causants de aproximadament el 50% de totes les infeccions respiratòries agudes. Encara que totes dues infeccions curen soles i són de remissió espontània, són molt molestes, afecten la qualitat de vida i poden derivar en problemes més greus com a otitis, sinusitis, pneumònies, etc… Encara que a vegades es parla indistintament de grip o refredat i els seus símptomes siguin semblants, la realitat és que es manifesten de manera diferent:

Captura

Recomanacions:

  • Pel fet que totes dues malalties són molt contagioses, extremi les precaucions per a evitar la seva transmissió i no veure’s afectat o afectar les persones que ho envolten.
  • Tapi’s la boca i el nas en tossir o estornudar i utilitzi mocadors d’un sol ús quan apareguin els esternuts o la tos, per a disminuir les secrecions i evitar la seva possible dispersió.
  • Renti’s les mans amb freqüència. Els virus poden romandre actius un temps limitat en objectes com a seients, instruments de cuina, baranes, etc… i molt més temps en la pell de les persones, per la qual cosa és aconsellable evitar el contacte físic amb les persones afectades.
  • La grip i el refredat són malalties produïdes per virus. Per tant l’ús de antibiotics no està indicat per a tractar-les. Només el metge podrà prescriure’ls en cas que existeixin complicacions bacterianes.
  • És molt recomanable la vacunació per a evitar la grip, sobretot en persones majors de 65 anys, amb malalties cròniques i en els grups de risc que determinin cada any les autoritats sanitàries.
Llegir més

STOP TABAC

El tabac és un gran negoci capaç de produir, en les persones que fumen, plaer, addicció i greus problemes de salut, en aquest ordre. Fumar és, en realitat, una malaltia crònica de tipus addictiu caracteritzada per una dependència de la nicotina. A Espanya fumen habitualment més de 13 milions de persones, la meitat de les quals voldrien deixar de fumar. El percentatge de fumadors, pròxim al 30% de la població, va descendint lentament, encara que augmenta el consum de tabac entre els joves i les dones. Cada any moren al nostre país més de 54.000 persones per diverses malalties produïdes pel tabac: diversos tipus de càncer (de pulmó especialment), problemes cardiovasculars com l’infart de miocardi, problemes respiratoris (bronquitis, EPOC, emfisema) i moltes altres malalties. Els problemes de salut produïts pel tabac són responsables del 15% de la despesa sanitària total. Un fumador de 20 cigarrets diaris gasta anualment en tabac més de 1600 €.

Es pot deixar de fumar sense tractament amb medicaments?

Sí. Però solament ho aconsegueix un 10% dels quals ho intenten. La majoria te una  manca de veritable motivació per a deixar de fumar. La consulta a un professional sanitari augmenta les possibilitats d’èxit de l’intent.

Per què costa tant deixar el tabac?

La dependència física que produeix la nicotina es veu complicada pel patró de consum legal, en el qual es barregen factors emocionals, socials i econòmics. L’abandó del tabac produeix una moderada síndrome d’abstinència a la nicotina amb un important component psicològic.

És cert que el tabac afecta a la sexualitat?

En els homes fumadors existeix el doble de risc de patir disfunció erèctil que en els homes no fumadors. Els efectes del tabac sobre els vasos sanguinis acaben afectant la irrigació del penis a causa d’una constricció del seu sistema circulatori. Això condueix a una feblesa progressiva en les ereccions.

Quines substàncies conté el fum del tabac?

En el fum del tabac s’han detectat, a més de nicotina, diversos milers de substàncies. Algunes s’empren en processos de combustió (butà, hexamina) i com a combustibles en vehicles d’alta velocitat, avions i coets (hidracina, metà, metanol). Unes altres s’empren en plàstics (clorur de vinil, estirè, fenol), coles (tolueno), pintures (acetona, cadmi, naftalina) o productes de neteja (amoníac).

També conté altres substàncies tòxiques com a arsènic, benzè, formaldehid, níquel o poloni (radioactiu), i diverses substàncies cancerígenes com les nitrosaminas.

És veritat que el tabac afecta als ossos?

Les dones postmenopáusicas que fumen presenten un major grau d’osteoporosi, igual que els homes fumadors d’edat avançada. Això implica un major risc de fractures.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies