cames

CEL·LULITIS


El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.

Llegir més

CAMES CANSADES O INSUFICIÈNCIA VENOSA CRÒNICA (IVC)

La insuficiència venosa crònica (IVC), popularment associada a les “cames cansades”, és causada per un funcionament deficient de les vàlvules venoses que participen en el retorn de la sang al cor dins del procés circulatori. És una patologia vascular que afecta sobretot les extremitats inferiors.
Els símptomes principals són: dolor, pesadesa, cansament diari a les cames, inflor, rampes nocturnes, sensació de calor, enrogiment i prurit(picor) a les cames.
La IVC és un problema que no desapareix amb el temps, per la qual cosa com més aviat es diagnostiqui i es tracti majors són les possibilitats de prevenir les complicacions associades i el progrés de la malaltia.

Recomanacions:
1-Procuri realitzar EXERCICI FÍSIC per a estimular la funció de la bomba muscular i el retorn venós. Són idonis esports com la natació, bicicleta fixa o simplement caminar almenys trenta minuts tots els dies per a ajudar a activar la microcirculació.


2-Tracti de portar sempre una DIETA SALUDABLE. És important reduir al mínim el consum de sal per a retenir menys líquids.


3-EVITI PASSAR MASSA TEMPS DEMPEUS O ASSEGUT SENSE MOURE’S de forma continuada. En els casos en què sigui recomanable, USI MITJANES DE COMPRESSIÓ i realitzi estiraments de cames i moviments giratoris de turmell.


4-NO USI PECES excessivament AJUSTADES que dificulten el retorn venós.


5-UTILITZI CALÇAT CÒMODE amb un taló de menys de 3 cm d’altura. En cas de problemes en la trepitjada és possible que necessiti plantilles, consulti al seu metge.


6-EVITI EL RESTRENYIMENT, per a això és important seguir una dieta rica en fibra a base de fruites i verdures.


7-Intenti practicar l’ELEVACIÓ DELS MEMBRES INFERIORS sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia, per a reduir la simptomatologia i la inflor, acompanyat de massatges ascendents. Durant el descans nocturn tracti d’elevar les cames entre 20-25 cm, amb això reduirà la inflor i li serà més fàcil col·locar-se les mitjanes de compressió al matí


8-Com que la calor agreuja els símptomes de la malaltia, EVITI L’EXPOSICIÓ SOLAR PROLONGADA (platja, piscina) O LES ALTES TEMPERATURES (estufes, saunes, radiadors, banys calents i depilació amb ceres calentes) de forma continuada.


9-Realitzi DUTXES AMB AIGUA FREDA sobre les seves cames, ja que produeixen vasoconstricció (disminució del calibre dels vasos sanguinis) i per tant efecte antiinflamatori; o bé alterni aigua freda amb tíbia per a estimular el to venós. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent per a activar el retorn sanguini.


10-Mantingui la PELL HIDRATADA per a impedir la formació d’esquerdes, mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia. No s’oblidi de beure aigua durant tot el dia per a afavorir l’eliminació de l’orina.

Tractament:
-Mitges de compressió: aplicació de pressió externa sobre determinats punts de les cames i de manera decreixent cap a la cintura.
-Fitoteràpia: existeixen plantes medicinals que afavoreixen la millora de la circulació sanguínia. Les més utilitzades són:


  • Ginkgo biloba (amb acció venotònica que incrementa el to de les parets venoses, reforçant la seva motricitat i facilitant el retorn);
    • Castanyer d’índies (s’usa principalment la llavor per la seva activitat antiedematosa i antiinflamatòria);
    • Rusc (efecte vasoconstrictor);
    • Vinya vermella (acció vasoprotectora,  estabilitza les parets vasculars, disminuint la permeabilitat i l’edema associat);
    • Centella asiàtica (activitat vasoprotectora, afavoreix l’elasticitat de la paret vascular i la síntesi de col·lagen);
    • Hamamelis virginiana (activitat venotònica). 


-Hidroteràpia: dutxes i massatges alternant aigua freda amb tíbia.
-Teràpia farmacològica: administració de fàrmacs venotònics via oral i/o tòpica, sempre sota prescripció mèdica.
-Cirurgia vascular: en determinats casos pot ser necessari acudir a aquesta mesura, sempre que no hagin funcionat altres teràpies i sota criteri mèdic.

Preguntes freqüents:


SÓN EFECTIVES LES MITGES DE COMPRESSIÓ? TENEN CONTRAINDICACIONS?
La teràpia compressiva és de gran utilitat en la IVC ja que exerceix una pressió passiva en repòs i una altra activa en moviment. Serà el metge qui decideixi el tipus de compressió a utilitzar i la longitud de la peça. A més, és imprescindible una correcta presa de mesures per a encertar amb la talla adequada i que el tractament sigui efectiu.


PER QUÈ ESTAR DEMPEUS O ASSEGUT DE MANERA PROLONGADA PROVOCA O EMPITJORA LA IVC?
En estar dempeus o assegut, la sang té major dificultat per a vèncer la força de la gravetat i tornar al cor.

HI HA ALGUN EXERCICI QUE PUGUI REALITZAR A casa QUE M’AJUDI A PREVENIR I ALLEUJAR ELS SÍMPTOMES?
Existeix una sèrie d’exercicis molt fàcils de realitzar que activen la circulació i el retorn venós. Un d’ells consisteix a posar-se de puntetes, caminar amb els talons i alternar tots dos moviments. També pot tombar-se boca amunt i fer moviments de pedaleig amb les cames enèrgicament, flexionar i estirar els dits dels peus repetidament i/o fer moviments circulars amb les cames.

SI ELS SÍMPTOMES ES MANTENEN MOLT TEMPS, PODRIEN TENIR CONSEQÜÈNCIES GREUS EN LA MEVA SALUT?
En l’evolució de la IVC poden sorgir complicacions hemorràgiques o trombòtiques com ara: varicorràgia (hemorràgia que ocorre en trencar-se una variu), varicoflebitis (desenvolupament d’un trombe venós en una vena varicosa), trombosi venosa superficial (formació d’un trombe en una vena superficial) o fins i tot una trombosi venosa profunda (formació d’un trombe venós en el sistema venós profund).


QUAN S’HA D’ACUDIR Al METGE?
En general són grups de risc les embarassades, els discapacitats físics o psíquics i les persones immobilitzades pel que davant qualsevol símptoma de IVC han d’anar sempre al metge. També hauria de consultar al metge aquella persona que tingui venes varicoses amb dolor, si el seu estat empitjora o no millora amb mesures bàsiques com l’ús de mitges compressives, i si presenta un augment sobtat del dolor a la cama o inflor, febre, enrogiment, úlceres, flebitis o trombosis.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies