La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària que té un  gran impacte psicològic, social i funcional en els pacients que la pateixen. El punt diana de la psoriasi és la pell, tot i que en molta menor mesura pot afectar a altres òrgans.

Es caracteritza per l’aparició de zones inflamades de color vermellós que es cobreixen d’escames nacrades-brillants de mesura variable.

La psoriasi evoluciona en brots; no és contagiosa i tot i no ser hereditària, si que existeix una predisposició genètica a patir-la tot i que també hi ha factors ambientals que poden desencadenar la seva aparició.

Els factors genètics influeixen en el patró de psoriasi i en la gravetat de la malaltia. I dins els factors desencadenants o que poden desencadenar un brot de psoriasi trobem des de processos infecciosos, traumatismes cutanis repetits, determinats fàrmacs ( sals de liti, antipalúdics…), trastorns del metabolisme, estrès emocional, canvis climàtics…..

La psoriasi afecta ambdós sexes per igual i tot i que pot iniciar-se a qualsevol edat, presenta un pic de màxima incidència entre els 15 i els 35 anys i tal com hem dit a l’inici afecta majoritàriament a la pell, tot i que també es veuen afectades les ungles, articulacions i en menor freqüència les mucoses.

En el cas de la pell, les zones més afectades són el cuir cabellut, la regió lumbosacra i la superfície de colzes i genolls.

Gairebé el 10 % dels pacients amb psoriasi desenvolupen processos artrítics abans, durant o simultàniament al desenvolupament de les lesions cutànies; i cal tenir en compte que l’afectació articular no guarda relació amb la intensitat dels símptomes.

QUINES FORMES CLÍNIQUES TROBEM EN LA PSORIASI?

SORI

 

 

  • PSORIASI ESTACIONÀRIA CRÒNICA

És el que anomenem psoriasis en placa o vulgar i és la més freqüent

 

  • PSORIASI ERUPTIVA

 

Molt freqüent en nens i joves. Es formen petites pàpules vermelles i descamatives.

  • ERITRODERMIA PSORIÀSICA

És la forma generalitzada i més greu de la malaltia. És poc freqüent i afecta a tota la superfície corporal.

  • PSORIASI PUSTULOSA

Pot ser generalitzada o localitzada

  • PSORIASI INVERTIDA O FLEXURAL

Afecta sobretot a les zones de plecs: aixelles, engonals, sota dels pits…. i les lesions són menys queratòsiques.

  • PSORIASI DEL CUIR CABELLUT

És una forma clínica molt freqüent. Es caracteritza per plaques descamatives a la zona del cuir cabellut.

  • PSORIASI UNGUEAL

Caracteritzada per depressions mínimes que afecten a una o varies ungles.

El pronòstic de la psoriasi depèn de l’extensió i de la gravetat de l’afecció. Actualment no disposem de tractament que ens assegurin la seva cura, però en molts casos el que si aconseguim és controlar els brots de la malaltia.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM PER LA PSORIASI?

Quan enfoquem un tractament per aquesta malaltia, no només contemplarem les mesures terapèutiques sinó també una sèrie de mesuren generals que fan referència al nostre estil de vida.

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

La fotoexposició habitualment millora les lesions de la psoriasi; de totes maneres, algunes medicacions utilitzades contraindiquen o demanen mesures especials per exposar-se al sol. Però com sempre expliquem l’exposició solar sempre ha de ser controlada i evitant al màxim les cremades.

 

  1. FARMACOTERÀPIA

 

  1. TRACTAMENTS TÒPICS

Emol·lients i queratolítics: s’han d’aplicar de manera continuada per mantenir la capa còrnia hidratada i eliminar l’excés d’escames.

Corticoides tòpics: és el tractament clàssics per la psoriasi en plaques. S’han d’aplicar durant períodes curts.

Anàlegs de la vitamina D: calcipotriol 

Retinoides: tazaroteno. Tenen una eficàcia similar als anàlegs de la vitamina D.

  1. TRACTAMENTS SISTÈMICS

Quan l’extensió de les lesions fa que el tractament tòpic sigui inviable per la gran zona afectada o bé perquè la dosi necessària seria massa elevada, cal avaluar la instauració d’un tractament sistèmic.

 

Retinoides: quan donem retinoides via oral, hem de controlar els nivells de colesterol i triglicèrids abans i durant un mes després del tractament. Cal extremar les mesures contraceptives en dones amb edat fèrtil i han de mantenir-se fins a dos anys després de la suspensió del tractament.

 

Metotrexat: es pot administrar per via oral o intramuscular. Requereix controls hematològics i bioquímics periòdics.

 

Ciclosporina: s’utilitza per via oral. Exigeix monitoritzar la pressió arterial i els nivells de creatinina.

 

  1. ALTRES TRACTAMENTS: tractaments biològics

Actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que s’agrupen dins la terminologia de “teràpia biològics” i que modifiquen de manera important l’esquema terapèutic de la psoriasi.

Els fàrmacs més avançats en la investigació són anticossos monoclonals com l’infliximab i també proteïnes de fusió.