MALALTIA

PSORIASI

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària que té un  gran impacte psicològic, social i funcional en els pacients que la pateixen. El punt diana de la psoriasi és la pell, tot i que en molta menor mesura pot afectar a altres òrgans.

Es caracteritza per l’aparició de zones inflamades de color vermellós que es cobreixen d’escames nacrades-brillants de mesura variable.

La psoriasi evoluciona en brots; no és contagiosa i tot i no ser hereditària, si que existeix una predisposició genètica a patir-la tot i que també hi ha factors ambientals que poden desencadenar la seva aparició.

Els factors genètics influeixen en el patró de psoriasi i en la gravetat de la malaltia. I dins els factors desencadenants o que poden desencadenar un brot de psoriasi trobem des de processos infecciosos, traumatismes cutanis repetits, determinats fàrmacs ( sals de liti, antipalúdics…), trastorns del metabolisme, estrès emocional, canvis climàtics…..

La psoriasi afecta ambdós sexes per igual i tot i que pot iniciar-se a qualsevol edat, presenta un pic de màxima incidència entre els 15 i els 35 anys i tal com hem dit a l’inici afecta majoritàriament a la pell, tot i que també es veuen afectades les ungles, articulacions i en menor freqüència les mucoses.

En el cas de la pell, les zones més afectades són el cuir cabellut, la regió lumbosacra i la superfície de colzes i genolls.

Gairebé el 10 % dels pacients amb psoriasi desenvolupen processos artrítics abans, durant o simultàniament al desenvolupament de les lesions cutànies; i cal tenir en compte que l’afectació articular no guarda relació amb la intensitat dels símptomes.

QUINES FORMES CLÍNIQUES TROBEM EN LA PSORIASI?

SORI

 

 

  • PSORIASI ESTACIONÀRIA CRÒNICA

És el que anomenem psoriasis en placa o vulgar i és la més freqüent

 

  • PSORIASI ERUPTIVA

 

Molt freqüent en nens i joves. Es formen petites pàpules vermelles i descamatives.

  • ERITRODERMIA PSORIÀSICA

És la forma generalitzada i més greu de la malaltia. És poc freqüent i afecta a tota la superfície corporal.

  • PSORIASI PUSTULOSA

Pot ser generalitzada o localitzada

  • PSORIASI INVERTIDA O FLEXURAL

Afecta sobretot a les zones de plecs: aixelles, engonals, sota dels pits…. i les lesions són menys queratòsiques.

  • PSORIASI DEL CUIR CABELLUT

És una forma clínica molt freqüent. Es caracteritza per plaques descamatives a la zona del cuir cabellut.

  • PSORIASI UNGUEAL

Caracteritzada per depressions mínimes que afecten a una o varies ungles.

El pronòstic de la psoriasi depèn de l’extensió i de la gravetat de l’afecció. Actualment no disposem de tractament que ens assegurin la seva cura, però en molts casos el que si aconseguim és controlar els brots de la malaltia.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM PER LA PSORIASI?

Quan enfoquem un tractament per aquesta malaltia, no només contemplarem les mesures terapèutiques sinó també una sèrie de mesuren generals que fan referència al nostre estil de vida.

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

La fotoexposició habitualment millora les lesions de la psoriasi; de totes maneres, algunes medicacions utilitzades contraindiquen o demanen mesures especials per exposar-se al sol. Però com sempre expliquem l’exposició solar sempre ha de ser controlada i evitant al màxim les cremades.

 

  1. FARMACOTERÀPIA

 

  1. TRACTAMENTS TÒPICS

Emol·lients i queratolítics: s’han d’aplicar de manera continuada per mantenir la capa còrnia hidratada i eliminar l’excés d’escames.

Corticoides tòpics: és el tractament clàssics per la psoriasi en plaques. S’han d’aplicar durant períodes curts.

Anàlegs de la vitamina D: calcipotriol 

Retinoides: tazaroteno. Tenen una eficàcia similar als anàlegs de la vitamina D.

  1. TRACTAMENTS SISTÈMICS

Quan l’extensió de les lesions fa que el tractament tòpic sigui inviable per la gran zona afectada o bé perquè la dosi necessària seria massa elevada, cal avaluar la instauració d’un tractament sistèmic.

 

Retinoides: quan donem retinoides via oral, hem de controlar els nivells de colesterol i triglicèrids abans i durant un mes després del tractament. Cal extremar les mesures contraceptives en dones amb edat fèrtil i han de mantenir-se fins a dos anys després de la suspensió del tractament.

 

Metotrexat: es pot administrar per via oral o intramuscular. Requereix controls hematològics i bioquímics periòdics.

 

Ciclosporina: s’utilitza per via oral. Exigeix monitoritzar la pressió arterial i els nivells de creatinina.

 

  1. ALTRES TRACTAMENTS: tractaments biològics

Actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que s’agrupen dins la terminologia de “teràpia biològics” i que modifiquen de manera important l’esquema terapèutic de la psoriasi.

Els fàrmacs més avançats en la investigació són anticossos monoclonals com l’infliximab i també proteïnes de fusió.

 

Llegir més

VACUNES

Una vacuna és un medicament que s’obté a partir d’un microorganisme. Quan s’administra a una persona sana, fa que la persona produeixi defenses contra aquest. Si en un futur aquesta persona entrés en contacte amb el microorganisme contra el qual ha estat vacunada, les defenses el protegirien i no patiria la malaltia.

Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o la poliomielitis, tot i que no s’han erradicat del tot n’hi ha molt pocs casos.

 

Per què són tan importants les vacunes? Que pot passar si no ens vacunem?

Les vacunes són molt beneficioses en 2 sentits, per una banda a nivell individual: si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia, alguna de les quals pot originar seqüeles importants o fins i tot la mort.

Per altra banda, les vacunes són beneficioses a nivell social o comunitari: si no ens vacunem, a més de patir la malaltia, la podem transmetre a altres persones de manera que aquesta infecció s’estengui entre la població: és el que es coneix com a brot (aparició sobtada de la malaltia),  epidèmia (si la propagació és en un territori concret) o pandèmia (si la propagació és dóna en més d’un continent).

A més a més, existeix una petita part de la població: els pacients immunodeprimits, que presenten major risc a patir infeccions greus i degut a la seva condició mèdica no sempre es poden vacunar. Per això és tan important la immunitat de grup, és a dir, que els individus que no es puguin vacunar quedin protegits per la resta ja que tots aquells vacunats no tindran la malaltia ni tampoc la transmetran als més susceptibles.

Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus?

“El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem”.

 Les vacunes són medicaments molt segurs. Amb tot i això, algunes persones poden experimentar algun efecte secundari, en general lleu i passatger, com pot ser febre, inflamació, envermelliment o dolor en la zona de la injecció. Les reaccions al·lèrgiques a les vacunes o altres efectes secundaris greus són molt rars i apareixen en ocasions comptades.

 

Quan ens hem de vacunar?

 Les autoritats sanitàries classifiquen les vacunes en “sistemàtiques” i “no sistemàtiques”.

 

1

 

 Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i a Catalunya s’apliquen d’acord amb el calendari oficial de vacunacions sistemàtiques.

 

 Les vacunes no sistemàtiques no estan incloses en el calendari de vacunacions i només s’aconsellen a certes persones (nens o adults) o grups de població que es troben en circumstàncies concretes que els fan més vulnerables a determinades infeccions. Per exemple, treballadors d’escoles o centres sanitaris, viatgers, etc.

 

Actualment, les vacunes que estan finançades són: 
 

  • Poliomielitis (VPI). Aquesta vacuna combat el poliovirus, un virus que produeix una malaltia lleu, però que, si afecta al sistema nerviós pot provocar paràlisi a les cames i fins i tot la mort. S’administra als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys o als 2, 4, 6 i 18 mesos. A Espanya s’acostuma a administrar juntament amb les vacunes contra diftèria, tètanus, tos ferina.

 

  • Diftèria-tètanus-tos ferina (dTpa). Aquesta es pot administrar des de fins i tot abans del naixement, a partir de la setmana 18 de gestació. Després s’administra juntament amb la VPI als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys.

 

  • Haemophilus influenzae b (Hip). Aquesta vacuna es preventiva contra un bacteri que pot produir conseqüències molt greus (pneumònia o meningitis, entre altres), sobretot en nens menors de cinc anys. Per això en el calendari es recomana posar-la als 2, 4 i 11 mesos. Es pot administrar sola o dins de la pentavalent o l’hexavalent.

 

  • Xarampió-rubèola-parotiditis (TV). Coneguda com la triple vírica (TV), a Europa s’administra com una sola vacuna per a combatre aquests tres virus. La primera dosi es recomana als 12 mesos i la segona als 3-4 anys.

 

  • Hepatitis B (HB). L’hepatitis B és una malaltia vírica que, malgrat poder estar anys sense manifestar-se, pot tornar-se crònica i causar malalties molt greus. S’aconsella vacunar als bebès als 3, 4 i 11 mesos i afegir una dosi més en el moment de néixer en cas que la mare hagi donat positiu en el virus.

 

  • Malaltia meningocòccica. La meningitis, una malaltia molt greu que afecta a les meninges i pot provocar danys irreversibles, pot estar causada per diferents bacteris, per això existeixen diferents vacunes. A l’actualitat, es financen la MenC, que s’administra als 4 i als 12 mesos i la MenACWY, als 12 anys.

 

  • Varicel·la (VVZ). Encara que es tracti d’una malaltia que no sol produir complicacions, si es dona el cas, poden ser molt greus, com l’atàxia cerebel·losa o la pneumònia. En l’actualitat es recomana la seva administració als 15 mesos i als 3-4 anys.

 

  • Virus del papil·loma Humà (VPH). Es tracta d’un virus molt freqüent que en la majoria dels casos cursa sense símptomes, però que si persisteix en l’organisme pot produir càncer cervical en dones i altres tipus de càncer en homes. Està finançat, però només a les dones i s’administra als 12 anys en dues o tres dosis durant sis mesos.

 

  • Malaltia pneumocòccica. Es tracta d’una malaltia bacteriana que pot produir infeccions molt greus, sobretot en infants. Per a evitar-ho, es recomana la vacunació als 2, 4 i 11 mesos.



Vacunes no finançades però aconsellades

  • Rotavirus. Els pediatres recomanen posar la vacuna del rotavirus a tots els lactants de menys de 6 mesos. No està finançada.  El rotavirus produeix gastroenteritis i tot i no ser molt greu, afecta a tots els nens menors de dos anys en un moment o altre, i els nens més petits de vegades s’han d’acabar ingressant a l’hospital.
  • Meningococ ACWY o ‘Meningococ tetra’. Està recomanada als 12 mesos i als 12 anys. Afecten normalment als nens més grans, sobretot adolescents.
  • Meningococ B. Està recomanada als 3, als 5 i als 12-15 mesos. “El meningococ b afecta especialment els lactants. Es pot administra
  •  r a partir dels dos mesos de vida o a partir dels 10 anys.
  • Virus del papil·loma. Es recomana aquesta vacuna a nens i nenes als 11 – 12 anys. Només està finançada en les nenes.

 

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:

 

https://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=242:que-es-una-vacuna&catid=38&Itemid=472&lang=ca

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacunacions/tipus-de-vacunes/

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8035/1778033.pdf

https://www.rac1.cat/societat/20200108/472784225668/vacunes-recomanacions-calendari-2020-pediatres-associacio-espanyola-de-pediatria.html

https://www.diarimes.com/noticies/oci/mares_pares/2020/01/08/quines_son_les_vacunes_que_financa_estat_per_als_nens_75006_3075.html?

 

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies