orina

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Els problemes de control de la bufeta afecten la manera en què una persona reté o allibera l’orina. Quan s’escapa orina involuntàriament i de manera freqüent, podria tractar-se d’incontinència urinària.


Símptomes 


Els símptomes de la incontinència urinària poden ser: la necessitat d’anar sovint al bany o si s’escapa orina durant les activitats quotidianes.


Factors que fan a una persona més propensa a desenvolupar incontinència urinària


  • Ser de la tercera edat. A mesura que una persona envelleix, els músculs de les vies urinàries s’afebleixen, la qual cosa dificulta la retenció de l’orina.
    • Esdeveniments de la vida, com l’embaràs, el part i la menopausa en les dones, i problemes de la pròstata en els homes.
    • Problemes de salut, com la diabetis, obesitat o restrenyiment de llarga durada
    • Fumar
    • Defectes congènits. El pacient pot tenir un problema amb l’estructura de les seves vies urinàries.


Tipus d’incontinència urinària


Incontinència d’esforç
La incontinència d’esforç es produeix quan algun moviment, com tossir, esternudar, riure o fer activitat física, exerceix pressió sobre la bufeta i fa que s’escapi l’orina.


Incontinència d’urgència
La incontinència d’urgència ocorre quan una persona sent o té una forta urgència o necessitat d’orinar i té una fuita abans d’arribar al bany. Els professionals d’atenció mèdica sovint es refereixen a la incontinència d’urgència com a bufeta hiperactiva, que pot ocórrer quan alguns nervis i músculs de la bufeta no estan treballant coordinadament.
A vegades, una persona pot tenir incontinència d’urgència i incontinència d’esforç al mateix temps, la qual cosa també es coneix com a incontinència mixta.

Incontinència reflexa
La fuita d’orina sense advertència pot ser una incontinència reflexa. Pot ocórrer sovint quan els nervis de la bufeta d’una persona estan danyats i no es “comuniquen” amb el cervell correctament. Durant la incontinència reflexa, la bufeta es pot contreure o tenir un espasme en el moment equivocat, causant una fuita d’orina. Entre les causes de la incontinència reflexa es troba l’esclerosi múltiple o una lesió a la medul·la espinal.


Incontinència per sobreeiximent
La incontinència per sobreeiximent ocorre quan la bufeta no es buida per complet, causant que encara quedi massa orina en la bufeta. Amb aquesta afecció, l’orina s’escapa perquè la bufeta està molt plena.


Incontinència funcional
La incontinència funcional ocorre quan una discapacitat o barrera física, o un problema per a parlar o pensar, impedeix que la persona arribi al bany a temps. Per exemple, és possible que una persona en cadira de rodes no pugui arribar al bany a temps, una persona amb artritis podria tenir problemes per a descordar-se els pantalons, o una persona amb malaltia d’Alzheimer potser no s’adona que necessita programar les visites al bany.


Incontinència temporal
La incontinència temporal o transitòria dura poc temps degut a una situació passatgera, com l’ús d’un determinat medicament o per exemple a causa d’una tos forta.

 

Orinar-se en el llit
A alguns adults se’ls escapa l’orina durant el somni per una varietat de raons: determinats medicaments, prendre cafeïna o alcohol a la nit, infeccions de les vies urinàries, els càlculs renals, la diabetis insípida, l’engrandiment de la pròstata o l’apnea obstructiva del somni.


Tractament


El tractament depèn del tipus d’incontinència urinària entre altres factors. Per això, és important que la seva metgessa li faci el diagnòstic oportú. A vegades és necessari la realització d’un estudi urodinàmic. Aquesta prova provoca i reprodueix els símptomes que refereix la pacient amb la finalitat d’obtenir un registre gràfic i reconèixer el tipus d’incontinència.

A més dels medicaments indicats per a la incontinència urinària, existeixen dispositius mèdics com per exemple les sondes o els pessaris.

El pessari està indicat per a dones i es tracta d’un anell de plàstic tou que pressiona la vagina i la uretra evitant així menys fuites d’orina.

 

Altres ajudes per als problemes de control de la bufeta
Fins i tot després del tractament, és possible que al pacient se li continuï escapant l’orina de tant en tant. Determinats productes poden ajudar-lo amb la fuita d’orina:

  • Protectors grans d’un sol ús. El pacient pot usar protectors grans d’un sol ús per a protegir les cadires i el llit.
  •  Netejadors i cremes especials per a la pell. Els netejadors i cremes especials per a la pell poden prevenir que s’irriti la pell al voltant de la uretra.
  •  Bolquers tipus pants o compreses molt discretes.

 

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/enfermedades-urologicas/problemas-de-control-de-la-vejiga-incontinencia-urinaria

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/incontinencia-urinaria

 

Llegir més

CISTITIS

La cistitis és una infecció del tracte urinari causada per bacteris que s’adhereixen a les parets del tracte urinari inferior.

El bacteri Escherichia coli (E. coli) és el causant majoritari de les infeccions urinàries no complicades (80%).

Aquest bacteri normalment viu en la nostra flora intestinal i ajuda en l’absorció de nutrients. No obstant això, algunes soques desenvolupen la capacitat d’arribar i adherir-se als teixits urinaris de manera que no poden ser expulsats amb l’orina i causen infecció.

Les infeccions urinàries representen el 5-10% de les visites d’atenció primària, el 30% de les cites d’Urologia, i milers d’ingressos a urgències. 

Les dones tendeixen a tenir infecció d’orina més sovint que els homes. Això succeeix perquè la uretra és més curta i més propera a l’anus, on es troba l’ E. coli.

 

Possibles causes que poden desencadenar la cistitis:

-Relacions sexuals (a causa de l’intercanvi de fluids i la major facilitat d’entrada de bacteris) 

-Menopausa 

-Diabetis

-Embaràs

-Anatomia de la uretra (uretra estreta, engrandiment de la pròstata)

-Incontinència intestinal

-Problemes per buidar completament la bufeta (retenció urinària)

-Procediments que impliquen el tracte urinari (per exemple, l’ús de sondes vesicals)

-Romandre quiet durant un llarg període de temps (per exemple, després d’una cirurgia)

-Mal ús d’antibiòtics (ja que es produeix una alteració de la flora vaginal)

-Ús continuat de bolquers. Especialment si els canvis de bolquer ocorren amb poca freqüència.

 

La persona pot ser asimptomàtica, o tenir un o més d’aquests símptomes:

-Pressió a la part inferior de la pelvis per la inflamació de la bufeta

-Dolor o coïssor en orinar 

-Augment del nombre de miccions (el pacient té una necessitat freqüent d’orinar, però tot i anar al bany, no s’alleuja la sensació.)

-Picor vaginal

-Febre

-Dolor en tenir relacions sexuals

 

Mesures higiènic-dietètiques de prevenció:

-Beure aigua en abundància. 

-Orinar regularment cada dos o tres hores i mai retenir les ganes d’orinar.

-Orinar sistemàticament després de cada relació sexual per eliminar els bacteris allotjats a la uretra i la bufeta.

-Cada vegada que es fa una neteja de la zona íntima, s’ha de netejar des de davant cap endarrere: aquesta pràctica evita que els bacteris de l’anus i la vagina s’allotgin al forat urinari.

-Tenir cura de la higiene íntima. S’ha d’evitar utilitzar amb molta freqüència els sabons antibacterians ja que eliminen la flora vaginal protectora.

-Canviar les compreses durant els dies de la menstruació amb regularitat. Tota maceració indueix el desenvolupament de gèrmens que poden colonitzar la bufeta.

-Evitar la roba ajustada.

Suplements alimentaris de prevenció:

Segons l’evidència científica, els components presents en alguns complements alimentaris que prevenen les cistitis recurrents són:

> Nabius: aquestes baies contenen pro antocianidines, que promouen que l’orina s’acidifiqui, afavorint l’eliminació de gèrmens. A més, dificulten que els bacteris s’adhereixin a la paret de la bufeta.

> D-manosa: és un sucre simple present en moltes plantes i fruites en petites quantitats. La propietat que té per a prevenir la cistitis consisteix en la capacitat per a fixar-se als bacteris evitant l’adhesió d’aquests al tracte urinari.

Tractament:

Si sospita que té infecció d’orina, consulti a la seva doctora, qui li prescriurà el tractament necessari. Mai s’automediqui. Consulti amb la seva farmacèutica si té alguna pregunta.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies