Pell

PSORIASI

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària que té un  gran impacte psicològic, social i funcional en els pacients que la pateixen. El punt diana de la psoriasi és la pell, tot i que en molta menor mesura pot afectar a altres òrgans.

Es caracteritza per l’aparició de zones inflamades de color vermellós que es cobreixen d’escames nacrades-brillants de mesura variable.

La psoriasi evoluciona en brots; no és contagiosa i tot i no ser hereditària, si que existeix una predisposició genètica a patir-la tot i que també hi ha factors ambientals que poden desencadenar la seva aparició.

Els factors genètics influeixen en el patró de psoriasi i en la gravetat de la malaltia. I dins els factors desencadenants o que poden desencadenar un brot de psoriasi trobem des de processos infecciosos, traumatismes cutanis repetits, determinats fàrmacs ( sals de liti, antipalúdics…), trastorns del metabolisme, estrès emocional, canvis climàtics…..

La psoriasi afecta ambdós sexes per igual i tot i que pot iniciar-se a qualsevol edat, presenta un pic de màxima incidència entre els 15 i els 35 anys i tal com hem dit a l’inici afecta majoritàriament a la pell, tot i que també es veuen afectades les ungles, articulacions i en menor freqüència les mucoses.

En el cas de la pell, les zones més afectades són el cuir cabellut, la regió lumbosacra i la superfície de colzes i genolls.

Gairebé el 10 % dels pacients amb psoriasi desenvolupen processos artrítics abans, durant o simultàniament al desenvolupament de les lesions cutànies; i cal tenir en compte que l’afectació articular no guarda relació amb la intensitat dels símptomes.

QUINES FORMES CLÍNIQUES TROBEM EN LA PSORIASI?

SORI

 

 

  • PSORIASI ESTACIONÀRIA CRÒNICA

És el que anomenem psoriasis en placa o vulgar i és la més freqüent

 

  • PSORIASI ERUPTIVA

 

Molt freqüent en nens i joves. Es formen petites pàpules vermelles i descamatives.

  • ERITRODERMIA PSORIÀSICA

És la forma generalitzada i més greu de la malaltia. És poc freqüent i afecta a tota la superfície corporal.

  • PSORIASI PUSTULOSA

Pot ser generalitzada o localitzada

  • PSORIASI INVERTIDA O FLEXURAL

Afecta sobretot a les zones de plecs: aixelles, engonals, sota dels pits…. i les lesions són menys queratòsiques.

  • PSORIASI DEL CUIR CABELLUT

És una forma clínica molt freqüent. Es caracteritza per plaques descamatives a la zona del cuir cabellut.

  • PSORIASI UNGUEAL

Caracteritzada per depressions mínimes que afecten a una o varies ungles.

El pronòstic de la psoriasi depèn de l’extensió i de la gravetat de l’afecció. Actualment no disposem de tractament que ens assegurin la seva cura, però en molts casos el que si aconseguim és controlar els brots de la malaltia.

DE QUINS TRACTAMENTS DISPOSEM PER LA PSORIASI?

Quan enfoquem un tractament per aquesta malaltia, no només contemplarem les mesures terapèutiques sinó també una sèrie de mesuren generals que fan referència al nostre estil de vida.

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

La fotoexposició habitualment millora les lesions de la psoriasi; de totes maneres, algunes medicacions utilitzades contraindiquen o demanen mesures especials per exposar-se al sol. Però com sempre expliquem l’exposició solar sempre ha de ser controlada i evitant al màxim les cremades.

 

  1. FARMACOTERÀPIA

 

  1. TRACTAMENTS TÒPICS

Emol·lients i queratolítics: s’han d’aplicar de manera continuada per mantenir la capa còrnia hidratada i eliminar l’excés d’escames.

Corticoides tòpics: és el tractament clàssics per la psoriasi en plaques. S’han d’aplicar durant períodes curts.

Anàlegs de la vitamina D: calcipotriol 

Retinoides: tazaroteno. Tenen una eficàcia similar als anàlegs de la vitamina D.

  1. TRACTAMENTS SISTÈMICS

Quan l’extensió de les lesions fa que el tractament tòpic sigui inviable per la gran zona afectada o bé perquè la dosi necessària seria massa elevada, cal avaluar la instauració d’un tractament sistèmic.

 

Retinoides: quan donem retinoides via oral, hem de controlar els nivells de colesterol i triglicèrids abans i durant un mes després del tractament. Cal extremar les mesures contraceptives en dones amb edat fèrtil i han de mantenir-se fins a dos anys després de la suspensió del tractament.

 

Metotrexat: es pot administrar per via oral o intramuscular. Requereix controls hematològics i bioquímics periòdics.

 

Ciclosporina: s’utilitza per via oral. Exigeix monitoritzar la pressió arterial i els nivells de creatinina.

 

  1. ALTRES TRACTAMENTS: tractaments biològics

Actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que s’agrupen dins la terminologia de “teràpia biològics” i que modifiquen de manera important l’esquema terapèutic de la psoriasi.

Els fàrmacs més avançats en la investigació són anticossos monoclonals com l’infliximab i també proteïnes de fusió.

 

Llegir més

ROSÀCIA (CUPEROSIS)

La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans amb contingut sovint purulent. Les persones que pateixen rosàcia sovint se’ls hi veuen els vasos sanguinis visibles a la cara.

Pels símptomes es podria confondre amb acne adult o altres patologies de la pell; per això és molt important fer un bon diagnòstic a través d’un dermatòleg.

És una malaltia més freqüent en dones de mitjana edat que tenen la pell clara.

I tot i que no hi ha cura, si que podem controlar i reduir el símptomes amb un tractament adequat.

QUINS SÍMPTOMES CAUSA LA ROSÀCIA?

Sin título

  • Envermelliment facial: sobretot a la part central de la cara. Els petits vasos sanguinis del nas i dels pòmuls sovint s’inflamen i es fan visibles
  • Protuberàncies vermelles i inflamades: es desenvolupen granets que semblen acne
  • Problemes oculars: es pot patir ulls secs, irritats i amb les parpelles vermelles i inflamades. És el que es coneix com rosàcia ocular.
  • Nas engruixit: La rosàcia pot engruixir la pell del nas fent que sembli bulbosa (rinofima). Això és més freqüent en homes que en dones.

La rosàcia es presenta en 4 fases

  1. Fase de pre-rosàcia: on hi ha l’envermelliment i l’escalfor a la cara, sovint acompanyats de picor. En aquesta fase és on hem de tenir més en compte els factors desencadenants que explicarem a continuació.
  2. Fase vascular: on hi ha eritema i edema facials amb inflamació dels vasos sanguinis.
  3. Fase inflamatòria: on es desenvolupen les pàpules i les pústules que s’assimilen a l’acne
  4. Fase tardana: és quan es pot desenvolupar els problemes d’inflamació de teixits a nivell de la pell del nas i els pòmuls.

ES CONEIXEN LES CAUSES DE LA ROSÀCIA?

La causa és desconeguda, però el que si se sap és que ni la dieta ni la higiene té massa afectació en el control de la rosàcia, a diferència de l’acne.

De totes maneres, hi ha tota una sèrie de factors que poden desencadenar brots:

  • Begudes calentes i menjar picant
  • Begudes alcohòliques
  • Temperatures extremes
  • Radiació solar i vent
  • Fer exercici
  • Estrès emocional
  • Medicaments que dilaten els vasos sanguinis
  • Ús de productes cosmètics no adequats

També hi ha determinats factors considerats de risc per desenvolupar la rosàcia. Entre ells hi trobem ser dona, tenir la pell clara, tenir més de 30 anys, ser fumador i tenir antecedents de rosàcia.

QUINS SÓN ELS TRACTAMENTS DE QUÈ DISPOSEM?

El millor consell és que s’evitin en la mesura del possible els factors desencadenants.

A part d’això, que està a les mans del pacient, els dermatòlegs poden prescriure productes per tractar la inflamació, i en funció de la gravetat, donar també antibiòtics tòpics com el metronidazol o orals (metronidazol o doxiciclina). Molts productes tòpics pel control de la rosàcia contenen àcid azelaic, niacinamnida (vitamina B3), ivermectina o retinoides tòpics.

Pel tractament dels vasos sanguinis dilatats i l’envermelliment persistent, es pot utilitzar la tècnica del làser ja que destrueix les estructures alterades de la pell en diverses sessions.

RITUAL COSMÈTIC PER PELLS AMB ROSÀCIA

La rutina cosmètica en rosàcia es basarà en els tres pilars fonamentals de la cura de la pell: neteja, hidratació i protecció.

Neteja facial  Cal netejar la pell dia i nit, i en el cas que ens ocupa és molt important que netegem sense eliminar cap dels lípids de la pell. Això ho aconseguirem amb bases netejadores molt suaus amb actius calmants i antiinflamatoris. 

Hidratació  utilitzarem emulsions de dia amb actius cosmètics hidratants, calmants, antiinflamatoris y anti-envermelliment per recuperar el confort de la pell. 

A la nit, farem un tractament de regeneració dèrmica per tal de recuperar la funció barrera de la pell ( que us vam explicar en un blog anterior) per evitar la pèrdua d’aigua i fer que la pell tingui una major resistència als agents desencadenants.

 

En fase de brot, haurem de controlar la resposta immunitària, la inflamació i l’envermelliment

 

Protecció solar   cal fer servir protecció solar física cada dia, ja que com hem vist abans, l’exposició solar és un dels factors desencadenants de la rosàcia.

 

Esperem que la informació que us hem dona tus pugui ser útils i si necessiteu assessorament sobre la rosàcia, no dubteu en passar per la farmàcia Ocata i us ajudarem en tot allò que estigui en les nostres mans.

 

 

 

Llegir més

LA PELL A L’ESTIU: NETEJA I HIDRATACIÓ, LES CLAUS PER UNA PELL SALUDABLE !

Ja hem entrat de ple a l’estiu, i la calor i les altes temperatures fan que la nostra pell perdi aigua i apareguin problemes com la deshidratació, les cremades i vermellors, taques… en resum, que la pell perd elasticitat i fermesa. A part d’això, l’acció de la radiació solar és encara més incident en la dermis i per tant la possibilitat de patir dany solar és encara major que la resta de l’any.

Tot això fa que la cura de la nostra pell tant corporal com sobretot facial sigui especialment important. L’estiu és una època en que ens costa més mantenir la rutina que portem durant l’any, ja sigui perquè tenim les vacances a prop, perquè les altes temperatures no conviden a posar-nos massa cremes… i per tant, el que us aconsellem per mantenir la pell saludable és preparar-vos una rutina senzilla que faci que la pell estigui neta, hidratada i protegida durant tot el dia.

Per què és bàsic tenir la pell hidratada? 

  • Una bona hidratació evita la inflamació de la pell i per tant l’aparició de noves arrugues
  • La pell hidratada és més resistent a les taques perquè té més capacitat d’afrontar l’oxidació que causen els radicals lliures
  • Una pell hidratada té un aspecte més saludable i un to molt més uniforme

QUÈ PODEM FER PER TENIR LA PELL AMB UN BON NIVELL D’HIDRATACIÓ?

  • Hidratació interior: Beure aigua, sucs de fruites naturals o infusions, també podem augmentar el consum de fruites i verdures ( sobretot amanides ) que ens aportaran aigua i sals minerals
  • Hidratació exterior: Aplicar una bona rutina cosmètica

RUTINES COSMÈTIQUES PER UNA PELL SALUDABLE A L’ESTIU

Ens centrarem especialment en al pell facial perquè és la que més pateix els danys i les conseqüències de l’estiu.

Els passos bàsics sempre seran: 

  • Neteja
  • Hidratació
  • Protecció solar
  • Extra hidratació ( mascaretes )

És importantíssim deixar-vos aconsellar per aplicar-vos els productes adequats en funció de com us sentiu la pell ja que segurament les vostres necessitats canvien respecte l’hivern, i caldrà canviar les textures més denses per textures més fluides per exemple.

NETEJA

És imprescindible netejar el cutis diàriament per tal d’eliminar restes de suor, impureses i sobretot l’excés de protector solar. Al matí farem una neteja amb un producte que ja ens aporti hidratació com poden ser les espumes netejadores o els gels en cas de tenir la pell grassa.

A la nit, és on entra en joc la DOBLE NETEJA. Aquest concepte de neteja va néixer a Corea i que consisteix en utilitzar dos productes diferents d’higiene facial per eliminar qualsevol residu de partícules que s’acumuli a la pell.

El primer netejador que utilitzarem ha de ser de base oliosa (olis desmaquillants )que ens eliminarà les cremes i sobretot el protector solar. L’esbandirem amb aigua tèbia que farà que el netejador tingui la màxima eficàcia.

El segon producte de neteja que farem servir serà de base aquosa (espumes, aigües micel.lars, gels…) amb el que acabarem la neteja i eliminarem les restes del primer producte.

Un cop feta la neteja, ens aplicarem un tònic que ens reequilibri el pH i ens tanqui els porus.

I com sempre, us recomanem fer una exfoliació setmanal amb productes suaus per eliminar les cèl·lules mortes que ens engruixeixen la pell i la tornen poc flexible i per evitar punts negres.

HIDRATACIÓ

Aquí és on hem de buscar les millors formulacions en funció de com ens sentim la pell, ja que les pells grasses necessitaran cremes oil-free i molt fluides o en textura gel, i en canvi les pells més seques caldrà que hi posem fórmules més riques en lípids i potser més nutritives a la nit.

Els dies que haguem anat a la platja, o piscina o haguem fet banys de sol i ens notem la pell més tibant i desvitalitzada, podem aplicar-nos mascaretes que ens donin un plus d’hidratació.

PROTECCIÓ SOLAR

Imprescindible amb majúscules. Cada dia, encara no anem a la platja ni piscina, ja que la radiació UV a l’estiu incideix més sobre la pell. Com a mínim cal aplicar un FPS de 30 tot i que lo ideal és fotoprotecció total.

Ja veieu que ens he, centrat en la cara… perquè és la pell que més denota el nostre estat de salut, però les cures del cos també les hem de tenir en compte. En aquest cas, ja que també acostumem a utilitzar protector solar, farem servir un gel de bany ric en àcids grassos, amb pH fisiològic i sense agents tensioactius. I durant l’estiu, caldria exfoliar-nos el cos un cop a la setmana.

Si podeu seguir tots aquests consells i recomanacions, veureu com podeu mantenir una pell saludable durant l’època estival i que un cop passat l’estiu serà més fàcil recuperar-se de tots els danys que ha patit la pell.

Estarem encantats d’oferir-vos la nostra ajuda i recomanar-vos el més adequat per cadascú de vosaltres. 

Llegir més

MELANOMA: EL PERILL DE LA PELL A L’ESTIU

El melanoma és un tipus de càncer de pell que va en augment cada any que passa. És un càncer més comú en dones que en homes i en la majoria dels casos acostuma a aparèixer entre els 40 i els 70 anys.

Tot i que poden aparèixer en la pell de qualsevol part del cos, les zones més freqüents són el cap, el coll, l’esquena i la part inferior de les cames.

Segons l’Associació Española Contra el Càncer ( AECC ), podem distingir tipus de melanomes:

 

  • Melanoma d’extensió superficial: És el més freqüent en persones de raça blanca d’entre 30 i 50 anys; i es pot generar en qualsevol punt de la pell. 
  • Melanoma nodular: és el segon tipus més freqüent i és el més agressiu. Apareix habitualment en el tronc, cap o coll en persones d’entre 50 i 60 anys.
  • Lentigen maligne melanoma: Acostuma a aparèixer en persones grans en zones danyades pel sol.
  • Melanoma lentiginós acro (MLA): és el menys comú i és el més habitual en persones de raça negra. Apareix en palmes de les mans i en plantes dels peus.

 

Hem de saber que no tots els càncers de pell són melanomes, però que aquests últims són els més freqüents i els més greus.

El melanoma es desenvolupa sempre a partir d’un lunar dèrmic que evoluciona de manera desfavorable i que afecta a les cèl·lules de la pell que em diem melanòcits que es troben a l’estrat bassal de l’epidermis.

QUINES SÓN LES CAUSES DEL MELANOMA?

Les causes no estan clares del tot; és probable que sigui una combinació de factors, genètics i ambientals, els que acabin fent que un lunar es transformi en un melanoma. 

De totes maneres, el que si que se sap és que la causa principal és la radiació UV, ja que aquestes radiacions poden danyar l’ADN de les cèl·lules dèrmiques. 

També es coneix quines persones tenen més risc de patir melanoma. En el grup de risc hi trobem:

  • Persones amb fototip I: pell molt blanca, amb pigues, amb cabells rossos o pèl-rojos, i que tenen tendència a cremar-se molt de pressa.
  • Persones amb molts lunars o berrugues ( més de 50)
  • Pacients amb tractament immunosupressor o amb un sistema immunitari debilitat
  • Persones amb antecedents familiars de melanoma
  • Diagnosticats de queratosi actínica 

Sovint des dels nostres blogs i des de la farmàcia us expliquem que la millor solució sempre és la prevenció; doncs en el cas del melanoma, no és pas diferent.

Davant el melanoma podem fer:

  • Prevenció primària que inclou fonamentalment evitar la radiació UV excessiva tant solar com artificial (cabines de radiacions UVA) i sobretot evitar les cremades solars durant la infantesa
  • Prevenció secundària que consisteix en el diagnòstic precoç

Cal estar atents a l’aparició de noves taques a la pell, lunars que no teníem, o canvis en qualsevol de les pigues o marques a la nostra pell. Hem de recordar que la pell té memòria i va acumulant el dany solar de manera gradual, sobretot aquelles cremades importants i que s’hagin originat a la infantesa.

A la farmàcia us podem ajudar aplicant la REGLA DE L’ ABDCE. Qualsevol lesió que compleixi una o més de les següents característiques, ja la considerarem sospitosa i caldrà demanar cita  al dermatòleg.

A: asimetria la lesió pigmentada presenta un aspecte asimètric i irregular

B: vores (bordes) irregulars els melanomes presenten les vores dentades i poc nítides

C: color color no uniforme. El melanoma acostuma a tenir una barreja de dos o més colors

D: diàmetre les lesions superen els 6 mm de diàmetre

E: evolució les lesions solen evolucionar, amb canvis d’aspecte (mida, color o gruix)

Tot i que la majoria de melanomes es poden incloure en aquesta regla, si sospitem que tenim alguna lesió pigmentada estranya o que ens ha sortit de cop, podem aplicar la REGLA EFG

E: elevació per damunt de la pell

F: fermesa el melanoma és ferm al tacte

G: creixement ràpid en un mes (Growth)

 

Amb tota aquesta informació, ja podeu preveure que els consells bàsics per evitar la sobreexposició al sol, seran els que haurem de tenir en compte per fer una bona prevenció front el melanoma. Us els llistem a continuació perquè els tingueu ben presents:

  • Exposar-se al sol de manera gradual i evitant una exposició prolongada
  • Evitar l’exposició solar entre les 12h i les 16h. Recordeu que els menors de 6 mesos han d’estar-se a l’ombra o amb roba que els protegeixi de la radiació solar. 
  • Cobrir la pell amb barrets o gorres i roba adequada. Recordeu l’ús d’ulleres de sol.
  • Utilitzar protecció solar d’ampli espectre ( radiació UVA, UVB, IR ). Podeu complementar-la amb nutricosmètica solar ( podeu recuperar el blog de l’abril on us parlem de la importància de la fotoprotecció oral). Recordeu que en nens petits es recomana utilitzar filtres minerals com a primera opció.
  • Poseu-vos protecció solar fins i tot en dies núvols.
  • Reapliqueu-vos el fotoprotector cada dues hores encara que tingueu la pell bronzejada. El “moreno” només és un mecanisme de defensa de la pell i per tant cal protegir-la igualment.
  • No feu servir colònies, ni perfums ni cap cosmètic que pugui originar alteracions en la pigmentació de la pell en reacció amb el sol.

Si teniu alguna piga o alguna lesió cutània que us fa dubtar, passeu per la farmàcia i us ajudarem en allò que necessiteu

Llegir més

NUTRICOSMÈTICA SOLAR

En un país mediterrani com el que vivim nosaltres, estem molt acostumats a gaudir del sol durant diversos mesos de l’any pel nostre estil de vida.  A això hi hem de sumar que un elevat número de la població pertany al fototip II o III, és a dir pell blanca clara, cabells castanys o rossos i ulls clars, cosa que implica que tenim una pell que pot arribar a cremar-se amb facilitat. 

Per aquests motius, el coneixement de com ens afecta la radiació solar en funció del tipus de radiació i com podem ajudar a minimitzar els danys a la nostra pell, més enllà d’aplicar-nos un adequat filtre solar, és molt important.

QUINES RADIACIONS SOLARS UV ENS AFECTEN ?

mela

 

No totes les radiacions ultravioletes actuen igual. El sol desprèn tres tipus de radiació UV: UVA, UVB i UVC. 

Els UVC la gran majoria són bloquejats per la capa d’0zò. I els UVA y els UVB són els que ens arriben a nosaltres i tenen conseqüències per la nostra pell. 

El que hem de saber és que no és que els UVA siguin més o menys perillosos que els UVB , sinó que la seva radiació és diferent i per tant el dany que causen i les seves conseqüències també seran diferents.

Els UVB són els responsables del bronzejat. La seva potència depèn de factors com l’estació de l’any, el clima o les hores del dia. És una radiació amb molta energia i amb una alta capacitat per generar cremades solars o al·lèrgies al sol. Una exposició prolongada pot acabar fent malbé la còrnia i deprimir el sistema immunitari afavorint l’aparició de càncer de pell.

Els UVA tenen més relació amb les arrugues perquè actuen sobretot a nivell cel·lular. La seva presència és exactament igual durant tot l’any. Penetra directament a les capes més profundes de la dermis on afavoreixen la formació de radicals lliures culpables de les arrugues, taques, pèrdua d’elasticitat i danys sobre l’ADN.

La millor manera de protegir-nos del sol és amb els fotoprotectors tòpics, que bloquejaran les radiacions solars i evitaran l’aparició de taques i el fotoenvelliment de la pell. 

Però.. COM PODEM PREPARAR LA PELL ABANS DE L’EXPOSICIÓ AL SOL? Aquí és on juga un paper important la NUTRICOSMÈTICA SOLAR, és a dir, comprimits via oral, formulats per protegir la pell des de dins però que en cap cas substitueixen els protectors solars.

QUÈ ENS APORTA LA NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

  • Disminueix el risc a patir cremades solars ja que potencia la taxa de melanina i redueix el número de cèl·lules afectades per la radiació ultravioleta.
  • Redueix les erupcions cutànies i és un tractament molt adequat per persones amb hipersensibilitat al sol ( rosàcia, vitiligen…) o al·lèrgies solars
  • Tenen propietats antioxidants que redueixen els processos inflamatoris causats pels radicals lliures que es formen per incidència de l’UVA.
  • Són una protecció extra que complementa des de l’interior a la crema solar
  • Tenen una relació directa amb la uniformitat i durabilitat del bronzejat perquè milloren l’aspecte de la pell, sanejant-la i hidratant-la.

 

QUINA COMPOSICIÓ TENEN ELS COMPRIMITS DE NUTRICOSMÈTICA SOLAR?

Els ingredients del protectors solars en càpsules es poden classificar en tres grups: carotenoides, antioxidants i productes de protecció o reforç de la pell. 

  • CAROTENOIDES: 

aquí hi incloem els beta carotens, el licopè, la luteïna i la zeaxantina. Són pigments que donen el color taronja, groc i vermell a fruites i verdures. Afavoreixen el correcte funcionament del sistema immunitari, tenen propietats antioxidants i afavoreixen la pigmentació de la pell.

  • ANTIOXIDANTS: 

Protegeixen a les cèl·lules encarregades de produir elastina i col·lagen, mantenint la integritat i arquitectura de la pell, evitant l’aparició d’arrugues, taques, sequedat i fotoenvelliment prematur.

Hi trobem substàncies com els polifenols del tè verd, el Polypodium leucotomos ( falguera), les vitamines C, E, i A, el seleni i la N-acetilcisteina

  • PROTECTORS DE LA PELL:

Aquí hi englobem plantes medicinals amb propietats hidratants, emol·lients, nutritives i regeneradores gràcies al seu contingut d’olis i lípids. L’oli de borraina, d’argan o de sèsam rics en àcids grassos insaturats formen part d’aquest grup.

 

També hi trobem substàncies com la tirosina, que accelera i augmenta el bronzejat, la nicotinamida, que repara el dany que el sol produeix a l’ADN i prebiòtics que potencien el sistema immunitari.

Tot i que la majoria de persones solen utilitzar les càpsules de fotoprotecció oral durant els mesos de màxima exposició solar ( de maig a setembre ), des de la farmàcia recomanem que aquelles persones que tinguin alguna condició especial ( feines a l’aire lliure, antecedents de melanoma, fototip I, esportistes que passin moltes hores al sol, persones que usen tractaments despigmentants, pacients amb tractaments fotosensibles….) es protegeixin del sol durant tot l’any, tant amb formules tòpiques de protecció ( les cremes solars ) com amb la protecció oral pel sol.

 

Llegir més

LA BARRERA CUTÀNIA: UN EQUILIBRI IMPRESCINDIBLE

La pell és l’òrgan més extens del cos humà que cobreix la pràctica totalitat del nostre organisme, aïllant-lo i protegint-lo, i alhora permet la relació del nostre cos amb el món exterior.

L’epidermis és la capa més superficial de la pell i és la que desenvolupa principalment aquesta funció de defensa. Per això, l’efecte barrera de la pell també s’anomena BARRERA EPIDÈRMICA.

L’epidermis té una estructura molt particular, i per descriure-la, en el món científic, s’utilitza sovint la imatge d’una paret formada per blocs de totxanes ( en realitat són els corneocits, cèl·lules de la pell plenes de queratina ) que es mantenen junts gràcies a un ciment ric en greixos ( lípids epidèrmics ).

Per entendre la importància de la barrera cutània, hem de conèixer els 3 estrats de la epidermis que actuen de manera sinèrgica:

  • ESTRAT CORNI (EC): és la barrera externa de primer nivell; limita la pèrdua d’aigua del cos i és el que fa pròpiament la funció de defensa enfront a elements externs, ja que té una elevada resistència a les agressions de l’entorn.

També ens aporta la flexibilitat i plasticitat que permet tota la gama de moviments i plecs dels teixit cutani.

  • UNIONS ESTRETES (UE): són estructures de proteïnes que formen la barrera interna de segon nivell; bloquegen l’entrada d’elements estranys que podrien estimular el nostre sistema immunitari
  • CÈL·LULES DE LANGERHANS (CL): són la barrera immunològica. S’activen quan existeix un perill o dany a les barreres més externes

Aquests tres estrats treballen junts formant un “sistema de barrera” que genera un eficient control de la superfície de la pell.

Aquest sistema tan organitzat és de vital importància per evitar que la funció barrera de la pell es vegi compromesa per situacions que poden acabar desencadenant una patologia, i hem de procurar aconseguir un contingut d’aigua adequat i ben distribuït en totes aquestes estructures.

 epi

SITUACIONS QUE PODEN ALTERAR LA BARRERA CUTÀNIA

 

A continuació veurem algunes de les situacions que comprometen la integritat de la barrera epidèrmica; hem de tenir molt en compte que si aquestes condicions patològiques no es gestionen adequadament i constant des de les primeres manifestacions poden arribar a provocar problemes de salut que no només es limiten a la pell sinó que poden afectar a altres òrgans intern.

  1. DERMATITIS ATÒPICA

 

És una dermatosis crònica de tipus al·lèrgica i de caràcter inflamatori que cursa amb brots i amb lesions tipus èczema, vermellors i picors.

La dermatitis atòpica pot acabar desencadenant al·lèrgies i l’aparició de patologies respiratòries.

 

  1. EXPOSICIÓ SOLAR

 

Cal prendre el sol de manera segura, i per això és imprescindible que utilitzem fotoprotectors enriquits amb substàncies reparadores de la pell (olis, ceres, vitamines liposolubles, ceramides….) que evitin la dessecació de la pell.

 

  1. DERMATITIS DE CONTACTE

 

És una afecció dèrmica en forma d’èczema com a resposta de la pell a un contacte amb un agent sensibilitzant extern.

Ens trobem amb lesions vermelloses, edema i picor a l’àrea de contacte que poden evolucionar amb l’aparició de vesícules.

Dins de les dermatitis de contacte, hi trobem la dermatitis del bolquer i la dermatitis causada per la mascareta .

 

En el cas de la mascareta, la nostra pell no està acostumada a interacciona amb un ambient semi-oclusiu que evita l’intercanvi normal amb l’exterior. Aquest ambient que generem amb la mascareta, tan poc oxigenat i tan càlid i humit i ric en CO2 és molt propici perquè l’epidermis pateixi lesions ( irritacions i maskacné)

 

CONSELLS DES DE LA FARMÀCIA PEL MANTENIMENT DE LA BARRERA CUTÀNIA

 

  • Utilitzar sabons i gels de bany que mantinguin i respectin el mantell lipídic i el pH de la pell
  • Incorporar a la bany productes formulats a base de cereals  i olis emolients i hidratants
  • Utilitzar llets i locions corporals hidratants després de la dutxa amb actius que aportin elements d’hidratació (àloe vera, ceramides….)
  • Utilitzar cremes i pomades amb poder aïllant sobre les zones exposades a agressions. En aquest cas cal fer una higiene acurada de la zona abans d’aplicar la pomada
  • Utilitzar protectors solars adequats amb elements reparadors de la pell
  • Beure molta aigua, ja que la conseqüència de la falta d’aigua és la deshidratació de la pell.

 

 

Si necessiteu resoldre algun dubte o demanar-nos algun consell ja sabeu que estem a la vostra disposició.

 

www.elservier.es/es-revista-offarm-4-articulo-cremas-barrera-13067348

unifarcobiomedical.es/skinmag/la-barrera-epidermica-cuestion-de-equilibrio

 

Llegir més

CREMADES

Les cremades són lesions que es produeixen a la pell a conseqüència de l’acció d’agents físics, tèrmics o químics que produeixen un augment de la permeabilitat capil·lar, edema i pèrdua de líquids a causa de la destrucció dels vasos sanguinis que queden afectats.


Classificació
Les cremades es poden classificar en funció de diferents criteris:


1-Segons l’agent causant poden ser: cremades tèrmiques, elèctriques, químiques i per radiació. Centrant-nos en les tèrmiques en aquest grup trobem:

● Per calor: són les més freqüents, degudes a fonts externes de calor que eleven la temperatura de la pell i els teixits, provocant la mort o carbonització de les cèl·lules. A partir de 40 °C la pell comença a presentar alteracions. Si la temperatura arriba a aconseguir els 70 °C el que es produeix és destrucció del teixit epidèrmic.
Dins d’aquest grup trobem:


Cremades per contacte: per sòlids calents (són profundes, però poc extenses) o per líquids calents (són més extenses i penetren amb facilitat).
 Cremades per vapors o gasos: també anomenades cremades per inhalació, són cremades que en molts casos poden passar desapercebudes a simple vista però que generen un gran risc vital per al pacient. Aquest tipus de cremades es produeixen per l’exposició intensa als vapors i gasos produïts per la combustió o ebullició de certes substàncies. Es produeixen cremades a les mucoses de les zones exposades.

 

  • Per fred: temperatures extremadament baixes disminueixen la microcirculació,  la qual cosa comporta enrogiment, butllofes i necrosis de la pell i del teixit subcutani i fins i tot la pèrdua irreversible de la zona danyada.

    2-Segons la seva extensió


Una cremada té repercussions importants si afecta un 10% de la superfície corporal d’un nen o més del 15% de l’organisme d’un adult i cal anar com més aviat millor a un centre sanitari.
A més, hem de tenir en compte la localització de la cremada, considerant les zones crítiques: cara, ulls, orelles, coll, mans, peus i perineu. Totes aquestes zones cicatritzen més lentament i de manera problemàtica.


3-Segons la seva profunditat


En funció de la profunditat de la superfície afectada les cremades poden ser de primer, segon i tercer grau.
Primer grau: són les més superficials i per tant les més lleus. Només es veu afectada l’epidermis, podem apreciar una superfície seca, i un eritema dolorós. No es formen butllofes i milloren entre tres i cinc dies, sense deixar cicatriu.
Segon grau:


  • Superficials: afecten l’epidermis i part de la dermis, es caracteritzen per presentar butllofes i eritema. Produeixen un intens dolor. Milloren entre set i catorze dies, sense deixar generalment cicatriu.

    • Profundes: afecten la part més profunda de la dermis. Aquestes cicatrius no fan mal, ja que produeixen destrucció de terminacions nervioses. Es forma una escara ferma i gruixuda, que dificulta la cicatrització, la qual pot allargar-se per un període superior a 35 dies. Produeixen una pèrdua permanent de pèl i glàndules sebàcies. Deixen cicatriu, la qual pot requerir cirurgia.


Tercer grau: es produeix una destrucció completa de tot el gruix de la pell. No fan mal, es produeix una anestèsia de la zona. L’evolució és lenta, deixen sempre cicatriu, i requereixen tractament quirúrgic.

Complicacions:

La principal complicació de les cremades menors (les de primer grau i segon grau superficial que no afectin a més d’un 1% de la superfície corporal) és el risc d’infecció.
La sobre infecció de les ferides retarda i complica la cicatrització d’aquestes. Per això hem de tractar-les immediatament.

Tractament:


– Per aturar el procés de la cremada i alleujar el dolor, hem de refredar la zona afectada submergint-la en aigua freda o col·locant apòsits estèrils mullats en aigua freda durant almenys quinze minuts. No s’ha de col·locar la cremada sota un raig d’aigua freda, ja que, si la cremada no és de primer grau, es pot aixecar la pell danyada, dificultant la seva curació. Mai s’ha d’utilitzar aigua gelada, ni glaçons, ja que afavoririen una hipotèrmia.
-Treure robes i joies, sempre i quan no estiguin adherides a la pell.
-Netejar la cremada amb aigua i sabó, amb cura de no irritar la pell. Aclarir amb aigua abundant.
-Aplicar una pomada antisèptica els primers dies i tapar la zona amb un apòsit estèril. També és útil l’aplicació d’apòsits impregnats o tuls, de venda en farmàcies, que mantindran la zona hidratada en tot moment.
-Quan la cremada deixi de fer mal, s’indicarà l’aplicació d’una crema cicatritzant, que pot contenir centella asiàtica, oli de rosa mosqueta, o simplement molècules emol·lients com la vaselina.
-Evitar l’exposició al sol els sis mesos següents.
-Si apareix en la zona una butllofa es netejarà amb un antisèptic que no canviï l’aspecte de la cremada: clorhexidina al  0,05% o povidona iodada al 10%.

 

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-las-quemaduras-su-tratamiento-13053120

Guía tratamiento de las heridas y quemaduras. Grupo de Dermatología de la Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC) 

 

Llegir més

IMPETIGEN

L’impetigen és una infecció bacteriana superficial i localitzada a la pell que afecta principalment infants d’entre 2 i 5 anys, encara que poden resultar afectades persones de totes les edats.

És una infecció habitualment de caràcter lleu, però molt contagiosa. Es pot estendre fàcilment a altres zones del cos i a altres persones per contacte directe o indirecte.

L’impetigen és més comú a l’estiu i també a principis de la tardor, ja que la calor i la humitat n‘afavoreixen l’aparició. 

Agent causal

Dos bacteris poden produir aquesta infecció, Staphylococcus aureus Streptococcus pyogenes, i el primer és el causant de la major part dels casos. El quadre clínic que produeixen és el mateix si està causat per un o altre bacteri.

Infecció:

A partir d’alguna lesió de la pell, que pot ser petita (una picada, una rascada, o fins i tot una lesió de dermatitis atòpica), algun dels bacteris que hem comentat s’instal·la en aquesta ferida i la infecta.

Si ens rasquem la lesió infectada i després ens rasquem alguna altra part del cos, el bacteri es transporta a un segon lloc, on apareixerà una lesió, sovint una ampolla que es rebentarà i acabarà fent una crosta. I així successivament… Com més vegades ens rasquem, més anem fent córrer la infecció.

Transmissió 

Directa: Si ens rasquem aquestes ferides, podem transmetre el bacteri a altres persones a través de les mans infectades.

Indirecta: a partir d’algun objecte que hagi estat en contacte amb la persona que té la infecció (roba, tovalloles…).

Simptomatologia:

El símptoma més comú de l’impetigen és l’aparició de lesions a la pell. La presentació més habitual és en forma de butllofes amb contingut inicialment transparent i més tard tèrbol. Les butllofes es trenquen amb facilitat deixant una zona vermellosa inflamada que es cobreix d’una crosta fina groguenca, que es desprèn sense deixar cicatriu.  

De vegades es pot tenir febre, però com que si no es complica sol ser una infecció molt localitzada a la pell, no sol haver-n’hi.

Les lesions habitualment es localitzen a la cara al voltant dels orificis de la boca o nas i a les extremitats. En infants petits, també es freqüent localitzar-les a la zona del bolquer.

Tractament

Tot i que l’impetigen acostuma a desaparèixer espontàniament al cap d’unes setmanes, es recomana tractar-lo per accelerar-ne la curació i evitar l’extensió de les lesions a altres zones de la pell i la transmissió de la infecció a altres persones.

El tractament d’elecció és un antibiòtic local en forma de pomada per curar la infecció; tot i això en algunes ocasions es requereix tractament oral, especialment si les lesions són més extenses. És important prendre els antibiòtics durant el temps que ha indicat la metgessa, independentment que les lesions hagin o no desaparegut.

Prevenció:

La millor manera de tenir la pell sana és mantenir-la neta. Qualsevol ferida superficial s’ha de rentar immediatament amb aigua i sabó per aplicar després alguna solució antisèptica.

Per evitar la transmissió de la infecció es recomana:

  • Rentar les mans freqüentment amb aigua i sabó abundant. 
  • Tallar bé les ungles i mantenir-les netes.
  • Mantenir seques i netes les zones de pell afectada.
  • Evitar tocar o gratar la pell lesionada.
  • No compartir tovalloles ni roba com mocadors o bufandes.
  • Netejar amb detergent els objectes o superfícies potencialment contaminats, com ara joguines o mobles.
  • No fer activitats que impliquin molt contacte personal.
  • Es recomana tapar les lesions que estiguin descobertes fins que hagin format crosta.
  • Un infant infectat no ha d’anar a l’escola fins a 48 hores després que hagi iniciat el tractament antibiòtic. En alguns casos, pot ser recomanable perllongar el temps d’absència si les lesions no estan seques.
Llegir més

DERMATITIS ATÒPICA

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que no té causa coneguda precisa, en tractar-se d’un procés multifactorial associat a alteracions dermatològiques i immunològiques. La dermatitis atòpica és una malaltia cutània inflamatòria de caràcter hereditari, que té lloc majoritàriament durant la infància. En aproximadament el 60% dels casos la malaltia es manifesta durant el primer any de vida. La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat al llarg dels anys, a causa de factors com l’estil de vida occidental o l’augment de l’edat materna.


L’individu afectat per dermatitis atòpica té una pell molt seca i pateix picor intensa, per la qual cosa l’ús de productes inadequats en la seva higiene diària pot desencadenar brots i provocar la persistència de la dermatitis. L’ús diari d’emolients específics i adequats ajuda a espaiar els brots i recidives. La utilització de productes inadequats en la higiene i hidratació de la pell, situacions d’estrès o l’ús de roba inadequada són només alguns dels factors que poden desencadenar brots de dermatitis atòpica.

La hidratació de la pell atòpica ha de realitzar-se després del bany, quan la pell encara està una mica humida. S’han d’aplicar multiprotectors emolients -especialment en les zones més exposades als agents externs com la facial- abans de sortir de casa, sobretot en llocs de clima fred. En general, els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar els canvis bruscos de temperatura i els excessos en la calefacció. La temperatura i la humitat de les habitacions han de mantenir-se constants. S’ha d’evitar l’assecat per fricció amb la tovallola o l’ús d’assecadors, que pot irritar la pell. Enlloc d’això es recomana efectuar l’assecat mitjançant tocs amb la tovallola. A més, tallar i netejar amb freqüència les ungles és vital per a evitar infeccions derivades del rascat.


Els afectats per dermatitis atòpica han d’evitar l’ús de llana i teixits sintètics, que incrementen la temperatura corporal i accentuen la picor, i apostar pel cotó i lli en les seves peces de vestir, que en contacte directe amb la pell faciliten la transpiració. Quan es renta la roba, ha d’evitar-se l’ús de suavitzants i lleixius, que actuen com a irritants per a la pell.

PREGUNTES FREQÜENTS

>Em tornaran a sortir aquestes lesions?
És molt probable. Els pacients amb dermatitis atòpica presenten brots de lesions, a vegades precedides de desencadenants. L’objectiu principal del tractament és disminuir la freqüència i intensitat dels brots.

>Em durarà tota la vida?
És una malaltia crònica. No obstant això, en un 60% dels casos remet en la pubertat

>És contagiosa?
No, la dermatitis atòpica es deu a una anòmala estructura de la capa còrnia de la pell: ciment lipídic de mala qualitat i anòmala síntesi de determinades proteïnes estructurals (filagrina).

>Com es pot evitar l’aparició dels brots?
En tractar-se d’una patologia crònica no es poden evitar els brots. El que si podem aconseguir és espaiar la seva aparició i atenuar la seva intensitat. Per a això, és important utilitzar diàriament els productes adequats i evitar al màxim els factors desencadenants identificats en cada pacient.


>El dermatòleg li ha receptat un corticoide tòpic a la meva filla, puc utilitzar-ho cada dia?
Sempre s’ha de seguir la pauta establerta pel dermatòleg i mai superar el temps estimat de tractament. En cap cas s’hauran d’utilitzar aquests corticoides com a mesura preventiva per a evitar l’aparició dels brots.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies