Salut

DEFENSES

Canvis d’estació, canvis sobtats de temps, processos al·lèrgics … en aquestes situacions sempre tenim necessitat d’estimular o augmentar les nostres defenses; i en els moments de pandèmia que vivim encara és més important mantenir el nostre sistema immunitari a un bon nivell.

Per això en aquest blog volem explicar-vos de manera senzilla i entenedora tot el que necessitem saber de les defenses i què podem fer per tenir sempre un bon escut protector i evitar dubtes, confusions o un mal ús dels productes que trobem al nostre abast.

1

Qui és l’encarregat de fabricar les nostres defenses? El nostre SISTEMA IMMUNITARI, que és el conjunt d’estructures i processos biològics que es duen a terme en el nostre cos i que ens ajuden a mantenir un bon estat de salut. El sistema immunitari reconeix, identifica i destrueix els agents patògens (bacteris, virus, fongs i paràsits) i les partícules estranyes que ens entren al cos. 

Què pot afectar al sistema immunitari? Hi ha molts factors, però us explicarem els poden alterar-lo o afectar-lo més.

Com podem saber si tenim les defenses baixes?

El nostre cos ens envia senyals quan el sistema immunitari està debilitat. Què és el que podem percebre? Doncs ens podem notar més cansats, les ferides poden trigar més a cicatritzar, ens notem debilitat o fins i tot dolors musculars sense haver fet cap exercici, ens poden caure els cabells…

A més a més, quan les nostres defenses estan sota mínims som més propensos a desenvolupar quadres freqüents d’otitis o sinusitis, diarrees, refredats o herpes de repetició, infeccions fúngiques a nivell de mucoses, per exemple de la boca.

FACTORS QUE ALTEREN EL SISTEMA IMMUNITARI

  • ALIMENTACIÓ Les dietes desequilibrades i l’obesitat disminueixen la resposta del sistema immunitari
  • ESTRÉS FÍSIC O EMOCIONAL El sistema immunitari té molta interacció amb el sistema endocrí i el sistema nerviós de manera que quan un “pateix” se’n ressenteixen els altres.
  • FLORA INTESTINAL els bacteris beneficiosos que tenim a l’intestí quan estem sans tenen un equilibri perfecte que proporciona un efecte barrera que evita l’entrada de patògens a l’intestí. A més una bona microbiota intestinal participa en la síntesi de múltiples factors que fan funcionar el nostre sistema immunitari.

COM PODEM AJUDAR A LES NOSTRES DEFENSES?

El primer que podem fer és dur a terme alguns canvis en els nostres hàbits diaris, per tal de dur una vida més saludable: dormir les hores necessàries, portar una dieta equilibrada rica en antioxidants, incorporar activitat física en el nostre dia a dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar al dia totes les vacunes recomanades …

2

 

I en segon lloc, podem reforçar o estimular el nostre sistema immunitari amb suplements nutricionals o plantes medicinals que podem recomanar-vos des de la farmàcia:

  • Vitamines i minerals
    • Vitamina C : antioxidant. Intervé en la formació col·lagen i participa en molts dels processos del sistema immunitari
    • Vitamina A: ens ajuda a mantenir les mucoses en bon estat per tenir un correcte efecte barrera
    • Vitamina D: promou la immunitat innata i té un paper essencial pel funcionament del sistema immunitari
    • Zinc: antioxidant igual que la vitamina C. Quan tenim dèficit de zinc se’ns altera la resposta immunològica.
    • Ferro: quan ens falta les nostres cèl·lules proliferen menys i això fa minvar la nostra resposta immunitària.
    • Seleni: ajuda als anticossos en la resposta davant certs tòxics i participa en la formació dels limfòcits (glòbuls blancs)

 

Aquestes vitamines i minerals actuen de manera sinèrgica i complementària en els 3 nivells que tenim de defenses: pell i mucoses, leucòcits i limfòcits.

 

  • Probiòtics 

Els Lactobacillus i els Bifidobacterium són els probiòtics que participen més en el bon funcionament del sistema immunitari. Regeneren la flora intestinal perquè pugui estar en perfecte estat.

També trobem els Immunoglucans  que són unes molècules que ens reforcen el sistema immunitari però d’origen vegetal.

 

  • Plantes medicinals moduladores del sistema immunitari

Aquí hi trobem plantes com l’Equinàcia i l’ungla de gat (uncària tomentosa)  que recolzen i estimulen al sistema immunitari.

  • Plantes medicinals adaptògenes

Són les que actuen sobre els sistemes que s’adapten quan tenim estrès, i per tant, com hem vist abans, si disminuïm l’estrès millorem les nostres defenses.

Aquí hi trobem plantes com la Rodiola i l’Eleuterococ.

 

  • Pròpolis i Gelea Reial

Són dos productes de les abelles.

El pròpolis té acció antioxidant, antimicrobiana i recolza al sistema immunitari en el seu funcionament.

La gelea real és molt rica en vitamines, sals minerals, àcids grassos essencials i també gaudeix de certes propietats antimicrobianes. És un molt bon complement per quan ens trobem en convalescència o desequilibris nutricionals.

 

Llegir més

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Els problemes de control de la bufeta afecten la manera en què una persona reté o allibera l’orina. Quan s’escapa orina involuntàriament i de manera freqüent, podria tractar-se d’incontinència urinària.


Símptomes 


Els símptomes de la incontinència urinària poden ser: la necessitat d’anar sovint al bany o si s’escapa orina durant les activitats quotidianes.


Factors que fan a una persona més propensa a desenvolupar incontinència urinària


  • Ser de la tercera edat. A mesura que una persona envelleix, els músculs de les vies urinàries s’afebleixen, la qual cosa dificulta la retenció de l’orina.
    • Esdeveniments de la vida, com l’embaràs, el part i la menopausa en les dones, i problemes de la pròstata en els homes.
    • Problemes de salut, com la diabetis, obesitat o restrenyiment de llarga durada
    • Fumar
    • Defectes congènits. El pacient pot tenir un problema amb l’estructura de les seves vies urinàries.


Tipus d’incontinència urinària


Incontinència d’esforç
La incontinència d’esforç es produeix quan algun moviment, com tossir, esternudar, riure o fer activitat física, exerceix pressió sobre la bufeta i fa que s’escapi l’orina.


Incontinència d’urgència
La incontinència d’urgència ocorre quan una persona sent o té una forta urgència o necessitat d’orinar i té una fuita abans d’arribar al bany. Els professionals d’atenció mèdica sovint es refereixen a la incontinència d’urgència com a bufeta hiperactiva, que pot ocórrer quan alguns nervis i músculs de la bufeta no estan treballant coordinadament.
A vegades, una persona pot tenir incontinència d’urgència i incontinència d’esforç al mateix temps, la qual cosa també es coneix com a incontinència mixta.

Incontinència reflexa
La fuita d’orina sense advertència pot ser una incontinència reflexa. Pot ocórrer sovint quan els nervis de la bufeta d’una persona estan danyats i no es “comuniquen” amb el cervell correctament. Durant la incontinència reflexa, la bufeta es pot contreure o tenir un espasme en el moment equivocat, causant una fuita d’orina. Entre les causes de la incontinència reflexa es troba l’esclerosi múltiple o una lesió a la medul·la espinal.


Incontinència per sobreeiximent
La incontinència per sobreeiximent ocorre quan la bufeta no es buida per complet, causant que encara quedi massa orina en la bufeta. Amb aquesta afecció, l’orina s’escapa perquè la bufeta està molt plena.


Incontinència funcional
La incontinència funcional ocorre quan una discapacitat o barrera física, o un problema per a parlar o pensar, impedeix que la persona arribi al bany a temps. Per exemple, és possible que una persona en cadira de rodes no pugui arribar al bany a temps, una persona amb artritis podria tenir problemes per a descordar-se els pantalons, o una persona amb malaltia d’Alzheimer potser no s’adona que necessita programar les visites al bany.


Incontinència temporal
La incontinència temporal o transitòria dura poc temps degut a una situació passatgera, com l’ús d’un determinat medicament o per exemple a causa d’una tos forta.

 

Orinar-se en el llit
A alguns adults se’ls escapa l’orina durant el somni per una varietat de raons: determinats medicaments, prendre cafeïna o alcohol a la nit, infeccions de les vies urinàries, els càlculs renals, la diabetis insípida, l’engrandiment de la pròstata o l’apnea obstructiva del somni.


Tractament


El tractament depèn del tipus d’incontinència urinària entre altres factors. Per això, és important que la seva metgessa li faci el diagnòstic oportú. A vegades és necessari la realització d’un estudi urodinàmic. Aquesta prova provoca i reprodueix els símptomes que refereix la pacient amb la finalitat d’obtenir un registre gràfic i reconèixer el tipus d’incontinència.

A més dels medicaments indicats per a la incontinència urinària, existeixen dispositius mèdics com per exemple les sondes o els pessaris.

El pessari està indicat per a dones i es tracta d’un anell de plàstic tou que pressiona la vagina i la uretra evitant així menys fuites d’orina.

 

Altres ajudes per als problemes de control de la bufeta
Fins i tot després del tractament, és possible que al pacient se li continuï escapant l’orina de tant en tant. Determinats productes poden ajudar-lo amb la fuita d’orina:

  • Protectors grans d’un sol ús. El pacient pot usar protectors grans d’un sol ús per a protegir les cadires i el llit.
  •  Netejadors i cremes especials per a la pell. Els netejadors i cremes especials per a la pell poden prevenir que s’irriti la pell al voltant de la uretra.
  •  Bolquers tipus pants o compreses molt discretes.

 

https://www.niddk.nih.gov/health-information/informacion-de-la-salud/enfermedades-urologicas/problemas-de-control-de-la-vejiga-incontinencia-urinaria

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/incontinencia-urinaria

 

Llegir més

DISFUNCIÓ ERÈCTIL

Què és?

La disfunció erèctil (DE) és la incapacitat persistent d’aconseguir i mantenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria. Es tracta d’un problema relacionat amb els aspectes físics i psicològics de la salut que té un important impacte en la qualitat de vida de les persones afectades i en la de les seves parelles. A més, s’ha de tenir en compte que pot ser un símptoma inicial de malaltia cardiovascular.

Si passa esporàdicament no significa que es tingui disfunció erèctil, per a que aquesta pugui diagnosticar-se, és necessari que els fracassos es repeteixin almenys durant 3 mesos. La prevalença de la disfunció erèctil a Espanya, entre els homes de 25 a 70 anys és del 12.1%.

Causes de la disfunció erèctil


Com que una erecció requereix d’una precisa seqüència d’esdeveniments, la DE pot ocórrer quan s’altera qualsevol d’ells. La seqüència passa pels impulsos nerviosos cerebrals, la resposta dels músculs, les venes i artèries … etc
Malalties com la diabetis, la insuficiència renal, l’alcoholisme crònic, l’esclerosi múltiple, l’arterioesclerosi, malalties vasculars i malalties neurològiques s’associen a aproximadament el 70% dels casos de DE. Altres causes poden ser l’estrès, l’ansietat, el tabaquisme i la fatiga..

 

Recomanacions


>No renunciar a la vida sexual. La falta d’erecció no significa que l’home no tingui desig sexual. No tractar de culpabilitzar-se per això ni tractar de “concentrar-se” exclusivament a tenir una erecció: relaxar-se i gaudir és més efectiu.
>Parlar amb la seva parella. No fer-ho sol complicar les relacions. La seva ajuda sempre resultarà positiva per a tots dos.
>Visitar al metge amb regularitat.
>Mantenir una vida activa, realitzar exercici físic i menjar sa.
>No fumar.


Preguntes freqüents


Quins tractaments existeixen?
En la majoria de les ocasions el tractament recomanat consisteix en un tractament amb medicaments orals com el sildenafilo, vardenafilo, tadalafilo…: són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps. En cas de no respondre al tractament anterior pot ser necessària l’administració d’injeccions intracavernoses o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang a la zona. 


Com funcionen els comprimits?
L’efecte comença aproximadament a partir dels 30 minuts després d’estímul sexual i  millora l’erecció en permetre una major afluència de sang al penis. 


Tothom pot prendre aquests comprimits?
Aquest medicament pot interaccionar amb altres fàrmacs indicats per a:  dolor d’angina de pit; per determinades malalties de cor, fetge i ronyó… Per això és molt important consultar amb el metge o farmacèutica. Aquest medicament va sempre amb prescripció mèdica.

 

https://www.fisterra.com/guias-clinicas/disfuncion-erectil/#33302

https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-disfuncion-erectil-tratamiento-13049602

Documento SEFAC, infografia

 

Llegir més

VACUNES

Una vacuna és un medicament que s’obté a partir d’un microorganisme. Quan s’administra a una persona sana, fa que la persona produeixi defenses contra aquest. Si en un futur aquesta persona entrés en contacte amb el microorganisme contra el qual ha estat vacunada, les defenses el protegirien i no patiria la malaltia.

Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o la poliomielitis, tot i que no s’han erradicat del tot n’hi ha molt pocs casos.

 

Per què són tan importants les vacunes? Que pot passar si no ens vacunem?

Les vacunes són molt beneficioses en 2 sentits, per una banda a nivell individual: si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia, alguna de les quals pot originar seqüeles importants o fins i tot la mort.

Per altra banda, les vacunes són beneficioses a nivell social o comunitari: si no ens vacunem, a més de patir la malaltia, la podem transmetre a altres persones de manera que aquesta infecció s’estengui entre la població: és el que es coneix com a brot (aparició sobtada de la malaltia),  epidèmia (si la propagació és en un territori concret) o pandèmia (si la propagació és dóna en més d’un continent).

A més a més, existeix una petita part de la població: els pacients immunodeprimits, que presenten major risc a patir infeccions greus i degut a la seva condició mèdica no sempre es poden vacunar. Per això és tan important la immunitat de grup, és a dir, que els individus que no es puguin vacunar quedin protegits per la resta ja que tots aquells vacunats no tindran la malaltia ni tampoc la transmetran als més susceptibles.

Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus?

“El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem”.

 Les vacunes són medicaments molt segurs. Amb tot i això, algunes persones poden experimentar algun efecte secundari, en general lleu i passatger, com pot ser febre, inflamació, envermelliment o dolor en la zona de la injecció. Les reaccions al·lèrgiques a les vacunes o altres efectes secundaris greus són molt rars i apareixen en ocasions comptades.

 

Quan ens hem de vacunar?

 Les autoritats sanitàries classifiquen les vacunes en “sistemàtiques” i “no sistemàtiques”.

 

1

 

 Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l’edat infantil, i a Catalunya s’apliquen d’acord amb el calendari oficial de vacunacions sistemàtiques.

 

 Les vacunes no sistemàtiques no estan incloses en el calendari de vacunacions i només s’aconsellen a certes persones (nens o adults) o grups de població que es troben en circumstàncies concretes que els fan més vulnerables a determinades infeccions. Per exemple, treballadors d’escoles o centres sanitaris, viatgers, etc.

 

Actualment, les vacunes que estan finançades són: 
 

  • Poliomielitis (VPI). Aquesta vacuna combat el poliovirus, un virus que produeix una malaltia lleu, però que, si afecta al sistema nerviós pot provocar paràlisi a les cames i fins i tot la mort. S’administra als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys o als 2, 4, 6 i 18 mesos. A Espanya s’acostuma a administrar juntament amb les vacunes contra diftèria, tètanus, tos ferina.

 

  • Diftèria-tètanus-tos ferina (dTpa). Aquesta es pot administrar des de fins i tot abans del naixement, a partir de la setmana 18 de gestació. Després s’administra juntament amb la VPI als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys.

 

  • Haemophilus influenzae b (Hip). Aquesta vacuna es preventiva contra un bacteri que pot produir conseqüències molt greus (pneumònia o meningitis, entre altres), sobretot en nens menors de cinc anys. Per això en el calendari es recomana posar-la als 2, 4 i 11 mesos. Es pot administrar sola o dins de la pentavalent o l’hexavalent.

 

  • Xarampió-rubèola-parotiditis (TV). Coneguda com la triple vírica (TV), a Europa s’administra com una sola vacuna per a combatre aquests tres virus. La primera dosi es recomana als 12 mesos i la segona als 3-4 anys.

 

  • Hepatitis B (HB). L’hepatitis B és una malaltia vírica que, malgrat poder estar anys sense manifestar-se, pot tornar-se crònica i causar malalties molt greus. S’aconsella vacunar als bebès als 3, 4 i 11 mesos i afegir una dosi més en el moment de néixer en cas que la mare hagi donat positiu en el virus.

 

  • Malaltia meningocòccica. La meningitis, una malaltia molt greu que afecta a les meninges i pot provocar danys irreversibles, pot estar causada per diferents bacteris, per això existeixen diferents vacunes. A l’actualitat, es financen la MenC, que s’administra als 4 i als 12 mesos i la MenACWY, als 12 anys.

 

  • Varicel·la (VVZ). Encara que es tracti d’una malaltia que no sol produir complicacions, si es dona el cas, poden ser molt greus, com l’atàxia cerebel·losa o la pneumònia. En l’actualitat es recomana la seva administració als 15 mesos i als 3-4 anys.

 

  • Virus del papil·loma Humà (VPH). Es tracta d’un virus molt freqüent que en la majoria dels casos cursa sense símptomes, però que si persisteix en l’organisme pot produir càncer cervical en dones i altres tipus de càncer en homes. Està finançat, però només a les dones i s’administra als 12 anys en dues o tres dosis durant sis mesos.

 

  • Malaltia pneumocòccica. Es tracta d’una malaltia bacteriana que pot produir infeccions molt greus, sobretot en infants. Per a evitar-ho, es recomana la vacunació als 2, 4 i 11 mesos.



Vacunes no finançades però aconsellades

  • Rotavirus. Els pediatres recomanen posar la vacuna del rotavirus a tots els lactants de menys de 6 mesos. No està finançada.  El rotavirus produeix gastroenteritis i tot i no ser molt greu, afecta a tots els nens menors de dos anys en un moment o altre, i els nens més petits de vegades s’han d’acabar ingressant a l’hospital.
  • Meningococ ACWY o ‘Meningococ tetra’. Està recomanada als 12 mesos i als 12 anys. Afecten normalment als nens més grans, sobretot adolescents.
  • Meningococ B. Està recomanada als 3, als 5 i als 12-15 mesos. “El meningococ b afecta especialment els lactants. Es pot administra
  •  r a partir dels dos mesos de vida o a partir dels 10 anys.
  • Virus del papil·loma. Es recomana aquesta vacuna a nens i nenes als 11 – 12 anys. Només està finançada en les nenes.

 

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:

 

https://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=242:que-es-una-vacuna&catid=38&Itemid=472&lang=ca

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacunacions/tipus-de-vacunes/

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8035/1778033.pdf

https://www.rac1.cat/societat/20200108/472784225668/vacunes-recomanacions-calendari-2020-pediatres-associacio-espanyola-de-pediatria.html

https://www.diarimes.com/noticies/oci/mares_pares/2020/01/08/quines_son_les_vacunes_que_financa_estat_per_als_nens_75006_3075.html?

 

Llegir més

CEL·LULITIS


El terme cel·lulitis fa referència a diferents patologies, d’una banda la cel·lulitis infecciosa amb greus problemes per a la salut, i d’altra banda la cel·lulitis que coneixem popularment com “pell de taronja”. És d’aquesta última de la qual parlarem.
La cel·lulitis es defineix com un trastorn local del metabolisme del teixit subcutani que provoca una modificació de la figura i una alteració de la topografia de la pell, donant-li una aparença característica de “pell de taronja”.


Causes cel·lulitis:
>Factors hereditaris:
• Gènere: la cel·lulitis en el seu patró clàssic és gairebé exclusiva de dones, amb una prevalença del 95%, mentre que l’aparició en l’home és escassa, només aconsegueix el 5%.
• Raça: les dones de raça blanca tendeixen més a tenir cel·lulitis que les asiàtiques o les dones de raça negra.
• Biotip: les dones llatines desenvolupen més cel·lulitis en les natges mentre que les anglosaxones i nòrdiques ho fan més en l’abdomen.


>Factors hormonals: els estrògens femenins exerceixen una predisposició o agreujant de la cel·lulitis. Això dona lloc a la presència de cel·lulitis en la majoria de les dones, al seu empitjorament per l’embaràs, la menopausa o a la teràpia per estrògens, i al fet que el seu inici es produeixi després de la pubertat.


>Factors relacionats amb l’estil de vida: l’alimentació té una gran importància en el desenvolupament de la cel·lulitis. La vida sedentària i la falta d’exercici físic també contribueixen a l’agreujament de la cel·lulitis, així com el tabac i l’abús d’alcohol.


>Factors psicològics: l’estrès i l’ansietat comporten un increment d’algunes hormones que afavoreixen la formació de greix.

Tractament:
El millor tractament és el preventiu controlant sempre, en la mesura que sigui possible, els factors relacionats amb l’estil de vida. No obstant això, si la cel·lulitis ja s’ha instal·lat en les diverses zones, alguns tractaments són:


-Tractament tòpic: L’ideal seria triar productes que continguin principis actius que actuïn sobre la microcirculació, el drenatge limfàtic del teixit gras i el teixit connectiu.
Alguns ingredients actius són: cafeïna, teobromina, teofil·lina, mucopolisacaridasa, flavonoides, castanyer d’índies, L-carnitina, cua de cavall, centella asiàtica, rusco, ginkgo biloba…etc 


-Tractament oral:
>aquells complements alimentaris indicats per a cel·lulitis són: oli de borratja i peix, CLA (Àcid linolènic conjugat) bioflavonoides com el Pycogenol i polifenols del raïm
>la fitoteràpia: les mateixes plantes esmentades per als tractaments tòpics, en forma de càpsules, comprimits, sobres, tisanes, gotes o xarops.
>nutricosmètica 


-Tractament mèdic-estètic: endermologia, liposucció, mesoteràpia, ultrasons, radiofreqüència, criolipòlisis. 

Preguntes freqüents:
La cel·lulitis és hereditària? Sí, existeix una clara predisposició genètica per a desenvolupar cel·lulitis.
La cel·lulitis està relacionada directament amb el sobrepès? No. Afecta directament a dones, fins i tot a les més primes. El que sí que és cert és que és més apreciable quan s’engreixa.
És possible acabar del tot amb la cel·lulitis? Encara que eliminar-la per complet és gairebé impossible, sí que es pot aconseguir, amb els mètodes adequats, millorar de manera visible l’aspecte de la pell.
Quantes vegades al dia ha d’aplicar-se la crema anticel·lulítica? Les cremes anticel·lulítiques s’apliquen dues vegades al dia, realitzant un bon massatge en tota la zona afectada per la cel·lulitis. En cas d’estic o sèrum és suficient amb una aplicació diària.
Quant temps hauré d’aplicar-me l’anticel·lulític? Els anticel·lulítics s’han d’aplicar durant tot l’any. El mínim que s’aconsella són 3 o 4 mesos, encara que els resultats són visibles a partir de les 2 setmanes.

Llegir més

AL·LÈRGIA AL POL·LEN

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), per a 400 milions de persones a tot el món, la primavera és sinònim d’al·lèrgia al pol·len. 

Congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls… Aquests són alguns dels símptomes de l’al·lèrgia al pol·len, molt freqüent durant els mesos de primavera.

El pol·len és un polsim format per les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors i es transporta a través del vent. L’al·lèrgia a aquesta substància és la resposta del sistema immunitari en entrar-hi en contacte per via respiratòria o els ulls.

Els tipus de pol·len que generen pol·linosis amb major freqüència són:

-algunes gramínies: sègol, blat o civada i altres salvatges

-arbres (plàtan, olivera, xiprer, palmera,etc)

-alguns arbustos i herbes (artemisa)

El tractament de l’al·lèrgia està basat en tres pilars bàsics: Prevenció, tractament simptomàtic i immunoteràpia.


Prevenció: Consisteix en la desal·lergenització, és a dir, evitació de l’al·lergogen o al·lergògens. Existeixen mesures generals que ens poden ajudar a exposar-nos a menys quantitat de pol·len. Algunes d’elles són:

  • Conèixer la planta productora del pol·len i la seva època de pol·linització.
    • Mantenir les finestres tancades del domicili a la nit. Ventilar la casa al migdia (menys emissió de pòl·lens a l’atmosfera).
    • Ús d’aire condicionat amb filtres especials.
    • Evitar activitats a l’aire lliure en els períodes de 5-10h (emissió de pòl·lens) i de 19-22h (descens de pòl·lens des de l’atmosfera).
    • Viatjar amb cotxe amb les finestretes tancades. Ús d’aire condicionat amb filtre.
    • Romandre el major temps possible en el domicili durant els períodes de màxima pol·linització, especialment en dies de vent i després de tempestes.
    • Evitar assecar la roba a l’aire lliure.
    • Ús d’ulleres de sol i, si els símptomes són molt intensos fins i tot ús de màscares.
    • Prendre’s les vacances durant el període àlgid de pol·linització, triant zones amb nivells baixos de pòl·lens (la platja).
    • Evitar tallar la gespa i tombar-s’hi.
    • Prendre la medicació prescrita.
    • Seguir la informació sobre recomptes de pòl·lens.

 

Tractament simptomàtic, que consisteix a administrar diferents medicaments per a fer desaparèixer o, almenys disminuir la freqüència i intensitat dels símptomes d’al·lèrgia. Consulta al teu metge o farmacèutica.


Immunoteràpia, és a dir, la vacuna d’al·lèrgia. Consisteix a administrar de forma repetida un extracte al·lergogen (un o diversos pòl·lens en aquest cas), a dosis creixents fins a l’anomenada dosi de manteniment, per a aconseguir induir tolerància al mateix i evitar símptomes davant posteriors exposicions. Es tracta de l’únic tractament curatiu de l’al·lèrgia, ja que és l’únic que pot modificar el curs natural de les malalties al·lèrgiques, induint tolerància així com també s’ha demostrat que impedeix el desenvolupament d’asma en pacients amb rinitis al·lèrgica.

Es tracta d’un tractament que es tria en funció dels resultats dels test cutanis i analítics realitzats al pacient, que ha de ser receptat sempre per un especialista en al·lergologia i administrat sempre sota supervisió mèdica en Unitats d’Immunoteràpia (amb personal entrenat davant de qualsevol possible reacció després de l’administració de la vacuna). Aquest tractament per tant sí que és individual per a cada pacient i per a això sí que és necessari saber el patró de sensibilització de cada pacient.

Llegir més

CAMES CANSADES O INSUFICIÈNCIA VENOSA CRÒNICA (IVC)

La insuficiència venosa crònica (IVC), popularment associada a les “cames cansades”, és causada per un funcionament deficient de les vàlvules venoses que participen en el retorn de la sang al cor dins del procés circulatori. És una patologia vascular que afecta sobretot les extremitats inferiors.
Els símptomes principals són: dolor, pesadesa, cansament diari a les cames, inflor, rampes nocturnes, sensació de calor, enrogiment i prurit(picor) a les cames.
La IVC és un problema que no desapareix amb el temps, per la qual cosa com més aviat es diagnostiqui i es tracti majors són les possibilitats de prevenir les complicacions associades i el progrés de la malaltia.

Recomanacions:
1-Procuri realitzar EXERCICI FÍSIC per a estimular la funció de la bomba muscular i el retorn venós. Són idonis esports com la natació, bicicleta fixa o simplement caminar almenys trenta minuts tots els dies per a ajudar a activar la microcirculació.


2-Tracti de portar sempre una DIETA SALUDABLE. És important reduir al mínim el consum de sal per a retenir menys líquids.


3-EVITI PASSAR MASSA TEMPS DEMPEUS O ASSEGUT SENSE MOURE’S de forma continuada. En els casos en què sigui recomanable, USI MITJANES DE COMPRESSIÓ i realitzi estiraments de cames i moviments giratoris de turmell.


4-NO USI PECES excessivament AJUSTADES que dificulten el retorn venós.


5-UTILITZI CALÇAT CÒMODE amb un taló de menys de 3 cm d’altura. En cas de problemes en la trepitjada és possible que necessiti plantilles, consulti al seu metge.


6-EVITI EL RESTRENYIMENT, per a això és important seguir una dieta rica en fibra a base de fruites i verdures.


7-Intenti practicar l’ELEVACIÓ DELS MEMBRES INFERIORS sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia, per a reduir la simptomatologia i la inflor, acompanyat de massatges ascendents. Durant el descans nocturn tracti d’elevar les cames entre 20-25 cm, amb això reduirà la inflor i li serà més fàcil col·locar-se les mitjanes de compressió al matí


8-Com que la calor agreuja els símptomes de la malaltia, EVITI L’EXPOSICIÓ SOLAR PROLONGADA (platja, piscina) O LES ALTES TEMPERATURES (estufes, saunes, radiadors, banys calents i depilació amb ceres calentes) de forma continuada.


9-Realitzi DUTXES AMB AIGUA FREDA sobre les seves cames, ja que produeixen vasoconstricció (disminució del calibre dels vasos sanguinis) i per tant efecte antiinflamatori; o bé alterni aigua freda amb tíbia per a estimular el to venós. També ajuden els massatges amb gels freds, des del peu al genoll en sentit ascendent per a activar el retorn sanguini.


10-Mantingui la PELL HIDRATADA per a impedir la formació d’esquerdes, mantenir la pell elàstica i activar la circulació sanguínia. No s’oblidi de beure aigua durant tot el dia per a afavorir l’eliminació de l’orina.

Tractament:
-Mitges de compressió: aplicació de pressió externa sobre determinats punts de les cames i de manera decreixent cap a la cintura.
-Fitoteràpia: existeixen plantes medicinals que afavoreixen la millora de la circulació sanguínia. Les més utilitzades són:


  • Ginkgo biloba (amb acció venotònica que incrementa el to de les parets venoses, reforçant la seva motricitat i facilitant el retorn);
    • Castanyer d’índies (s’usa principalment la llavor per la seva activitat antiedematosa i antiinflamatòria);
    • Rusc (efecte vasoconstrictor);
    • Vinya vermella (acció vasoprotectora,  estabilitza les parets vasculars, disminuint la permeabilitat i l’edema associat);
    • Centella asiàtica (activitat vasoprotectora, afavoreix l’elasticitat de la paret vascular i la síntesi de col·lagen);
    • Hamamelis virginiana (activitat venotònica). 


-Hidroteràpia: dutxes i massatges alternant aigua freda amb tíbia.
-Teràpia farmacològica: administració de fàrmacs venotònics via oral i/o tòpica, sempre sota prescripció mèdica.
-Cirurgia vascular: en determinats casos pot ser necessari acudir a aquesta mesura, sempre que no hagin funcionat altres teràpies i sota criteri mèdic.

Preguntes freqüents:


SÓN EFECTIVES LES MITGES DE COMPRESSIÓ? TENEN CONTRAINDICACIONS?
La teràpia compressiva és de gran utilitat en la IVC ja que exerceix una pressió passiva en repòs i una altra activa en moviment. Serà el metge qui decideixi el tipus de compressió a utilitzar i la longitud de la peça. A més, és imprescindible una correcta presa de mesures per a encertar amb la talla adequada i que el tractament sigui efectiu.


PER QUÈ ESTAR DEMPEUS O ASSEGUT DE MANERA PROLONGADA PROVOCA O EMPITJORA LA IVC?
En estar dempeus o assegut, la sang té major dificultat per a vèncer la força de la gravetat i tornar al cor.

HI HA ALGUN EXERCICI QUE PUGUI REALITZAR A casa QUE M’AJUDI A PREVENIR I ALLEUJAR ELS SÍMPTOMES?
Existeix una sèrie d’exercicis molt fàcils de realitzar que activen la circulació i el retorn venós. Un d’ells consisteix a posar-se de puntetes, caminar amb els talons i alternar tots dos moviments. També pot tombar-se boca amunt i fer moviments de pedaleig amb les cames enèrgicament, flexionar i estirar els dits dels peus repetidament i/o fer moviments circulars amb les cames.

SI ELS SÍMPTOMES ES MANTENEN MOLT TEMPS, PODRIEN TENIR CONSEQÜÈNCIES GREUS EN LA MEVA SALUT?
En l’evolució de la IVC poden sorgir complicacions hemorràgiques o trombòtiques com ara: varicorràgia (hemorràgia que ocorre en trencar-se una variu), varicoflebitis (desenvolupament d’un trombe venós en una vena varicosa), trombosi venosa superficial (formació d’un trombe en una vena superficial) o fins i tot una trombosi venosa profunda (formació d’un trombe venós en el sistema venós profund).


QUAN S’HA D’ACUDIR Al METGE?
En general són grups de risc les embarassades, els discapacitats físics o psíquics i les persones immobilitzades pel que davant qualsevol símptoma de IVC han d’anar sempre al metge. També hauria de consultar al metge aquella persona que tingui venes varicoses amb dolor, si el seu estat empitjora o no millora amb mesures bàsiques com l’ús de mitges compressives, i si presenta un augment sobtat del dolor a la cama o inflor, febre, enrogiment, úlceres, flebitis o trombosis.

Llegir més

EXERCICIS SUAUS PER A LA GENT GRAN

És important, que durant el confinament pel Coronavirus, segueixi fent exercici físic per tal de no perdre massa muscular, i per a mantenir-se actiu tan física com mentalment. Aquí li donem, alguns exemples d’exercicis a realitzar:

 Al llit, de panxa enlaire, estiri’s bé, procurant arribar molt lluny amb les cames i amb els braços. 

1

A la cadira, amb l’esquena enganxada al respatller, aixequi ara una cama i després l’altra. Repeteixi-ho.

2

A la cadira. Posi un peu nu sobre un saquet d’arròs, lentament, i faci força amb les diverses parts del peu. En acabar, no s’oblidi d’hidratar-se. 

3

Camini de puntetes seguint una filera de rajoles. Repeteixi-ho amb els braços enlaire.

4

Posi una música alegre i dinàmica (pasdoble, salsa, txa-txa-txa, swing). Camini seguint el ritme de la música mentre mou els braços, sense aixecar-los per sobre del cap. Aturi’s i respiri profundament si nota que li manca l’alè.

5

Posi’s al davant del mirall i faci totes les ganyotes que pugui imaginar-se. Exageri molt. Això l’ajudarà a mantenir flexibles els músculs de la cara.

6A casa: Dibuixi una flor sobre la taula amb les mans i esborri-la. Dibuixi’n d’altres. Faci’n de petites i de ben grosses. Dibuixi un arbre a la paret amb les mans i esborri’l. Dibuixi’n d’altres. Faci’ls tan alts com pugui.

7i alguns exercicis de més intensitat..

A la cadira, amb la columna recta. Una pilota de goma escuma. Faci 8 repeticions de cada exercici: Agafi la pilota amb les dues mans, aixequi els colzes i pressioni-la. Col·loqui la pilota entre els genolls i pressioni-la.

8

 

Dempeus, amb les cames separades. Amb una banda elàstica o una tira de roba elàstica. Faci 8 repeticions de cada exercici: Obri els braços en creu. Aixequi un braç, mentre abaixa l’altre. Trepitgi la banda amb un peu i aixequi el braç del mateix costat. A la cadira, posi’s la banda a sota un peu i aixequi la cama estirant amb els braços.9 Amb una pilota de plàstic (20 cm de diàmetre) i un dau. Llanci un dau i faci 10 vegades l’exercici que correspongui al número que hi surt: 

10

1 Llanci la pilota enlaire, piqui de mans i reculli-la. 

2 Amb la pilota a les mans, aixequi un peu i toqui-la, sense fer-la caure. 

3 Posi els braços en creu i passi’s la pilota d’una mà a l’altra, per sobre del cap. Tot seguit, aixequi una cama i passi’s la pilota per sota. 

4 Llanci la pilota per darrere de l’esquena i agafi-la abans  que caigui a terra.

5 Canviï la pilota de mà botant-la per sota d’una cama.

6 Assegut/uda a terra, faci-la rodar al voltant del cos.

                                                               

 

Per relaxar-se: dempeus, descalç/a i amb una pilota petita a sota d’un peu. Faci-la rodar tot pressionant-la amb la part anterior, mitjana i posterior del peu. Faci un total de 10 cercles amb cada part. Després, faci-ho amb l’altre peu. En acabar, hidrati’s els peus i les cames fent-t’hi un massatge.

11

Llegir més

Mesures de protecció bàsiques contra el nou coronavirus: coneix-lo, prepara’t i actua

CONEGUI’L:

COVID-19 és una malaltia respiratòria nova que es va identificar per primera vegada a Wuhan, la Xina. Actualment, la propagació es dóna principalment de persona a persona.
Els símptomes comuns són febre, cansament i tos seca i en els casos greus: febre alta, pneumònia i dificultat respiratòria.
Els símptomes podrien aparèixer d’1 a 12 dies després de l’exposició al virus.
El virus es transmet per contacte personal pròxim amb una persona infectada, a través de persones infectades en tossir o esternudar i en tocar objectes o superfícies contaminades i després tocar-se la boca, el nas o els ulls.
De moment, no hi ha vacuna ni tractament específic, només tractament dels símptomes. Els casos greus poden necessitar oxigen suplementari i ventilació mecànica.

 

PREPARI’S:


1.Renti’s les mans sovint
Renti’s les mans amb freqüència amb un desinfectant de mans a base d’alcohol o amb aigua i sabó.
Per què? Rentar-se les mans amb un desinfectant a base d’alcohol o amb aigua i sabó mata el virus si aquest és a les seves mans.


2.Adopti mesures d’higiene respiratòria
En tossir o esternudar, cobreixi’s la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador; tiri el mocador immediatament i renti’s les mans amb un desinfectant de mans a base d’alcohol, o amb aigua i sabó.
Per què? En cobrir la boca i el nas durant la tos o l’esternut s’evita la propagació de gèrmens i virus. Si vostè esternuda o tus cobrint-se amb les mans pot contaminar els objectes o les persones als quals toca.


3.Mantingui el distanciament social
Mantingui almenys 1 metre (3 peus) de distància entre vostè i les altres persones, particularment aquelles que tussin, esternudin i tinguin febre.
Per què? Quan algú amb una malaltia respiratòria, com la infecció pel 2019-nCoV, tus o esternuda, projecta petites gotes que contenen el virus. Si està massa a prop, pot inhalar el virus.


4.Eviti tocar-se els ulls, el nas i la boca
Per què? Les mans toquen moltes superfícies que poden estar contaminades amb el virus. Si es toca els ulls, el nas o la boca amb les mans contaminades, pots transferir el virus de la superfície a si mateix.


5.Mantingui’s informat i segueixi les recomanacions dels professionals sanitaris
Mantingui’s informat sobre les últimes novetats en relació amb la COVID-19. Segueixi els consells de les autoritats sanitàries pertinents sobre la manera de protegir-se a si mateix i als altres davant la COVID-19. 

 

ACTUI:
1.Quedis a casa
El confinament pot ser difícil a vegades, aquí té alguns consells:
-Mantingui una actitud positiva
-Activis i trenqui amb el sedentarisme
-Segueixi una dieta equilibrada
-Aprofiti la tecnologia però amb ús responsable
-Intenti mantenir una rutina amb els petits de casa, optant pels jocs educatius i actius, limitant el temps que passin davant de les pantalles


2.Mesures de protecció per a les persones que es troben en zones on s’està propagant la COVID-19.
-Descarregui l’aplicació STOP COVID19.CAT en el mòbil per a registrar si té o no símptomes. Li explicaran les indicacions i consells a seguir en cada cas, el sistema sanitari vigilarà el seu cas a partir de les dades enviades i si és necessari activarà els serveis d’emergència mèdica.
-Si té febre alta, dificultat per a respirar, i malestar general truqui al 061 Salut Respon on li faran una valoració del seu cas i l’informaran de les indicacions que ha de seguir.

3.Superar l’estrès durant el brot de 2019-nCoV:
-És normal sentir-se trist, estressat, confós, espantat o enfadat durant una crisi. Pot ser d’ajuda parlar amb persones de confiança. Posi’s en contacte amb amics i familiars
-No recorri al tabac, l’alcohol o altres drogues per a controlar les seves emocions. Si se sent superat per la situació, parli amb personal sanitari.
-Limiti el seu nivell de preocupació i nerviosisme reduint el temps que vostè i la seva família passen veient o escoltant notícies dels mitjans de comunicació que els generin malestar.
-Recorri a capacitats que ja hagi utilitzat en el passat i li hagin ajudat a sobreposar-se a les adversitats de la vida, i utilitzi aquestes capacitats per a controlar les seves emocions durant aquest difícil període de brot.

Llegir més

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Els mètodes anticonceptius són formes d’evitar l’embaràs. Perquè es pugui produir l’embaràs cal que l’òvul de la dona entri en contacte amb els espermatozous de l’home.
L’embaràs es pot evitar mitjançant:
1. Mètodes barrera: interposar un material que impedeix que els espermatozous arribin a trobar l’òvul. Bàsicament són els preservatius masculí i femení (99% d’efectivitat). Els mètodes barrera no només eviten l’embaràs no desitjat, sinó també el contagi de malalties de transmissió sexual (sífilis, VIH-sida, gonorrea o clamídia, entre d’altres) i la infecció pel virus del papil·loma humà i, per tant, la possibilitat de càncer de cèrvix.
2. Mètodes hormonals: S’evita que hi hagi ovulació mitjançant la presa d’hormones en unes dosis determinades (90-95% efectius).
Com influeixen en el cicle menstrual els mètodes hormonals? El cicle menstrual de les dones està controlat bàsicament per dos tipus d’hormones: estrògens i progestàgens. L’increment dels estrògens serveix per preparar l’úter per a un possible embaràs i per ovular, i l’augment dels progestàgens atura l’ovulació, a l’espera de quedar embarassada. Quan no hi ha embaràs, les hormones disminueixen i provoquen el sagnat de la capa interna de l’úter, conegut com a menstruació. Els mètodes hormonals són les mateixes hormones que fabrica el nostre cos, però administrades en una dosi fixa de forma externa que evita o estanca l’ovulació. Serveixen per evitar l’embaràs i regular el cicle hormonal en dones amb menstruacions irregulars, doloroses o excessivament abundants o freqüents. També es poden fer servir per a algunes malalties influïdes pels canvis hormonals, com l’acne o la síndrome de l’ovari poliquístic
Quins tipus de mètodes hormonals hi ha?
1. Combinats (estrògens i progestàgens): píndoles anticonceptives, pegats i anell vaginal.
2. Només amb progestàgens: píndoles de progestàgens, implant subcutani, injecció hormonal i dispositiu intrauterí (DIU).
Algunes preguntes freqüents:
1. Puc iniciar el tractament qualsevol dia del mes?
Si comenceu a prendre la píndola el primer dia de cicle (primer dia de sagnat), la cobertura contraceptiva és immediata. En aquest cas, el cicle serà una mica més curt que els 28 dies habituals.
Si inicieu el tractament més tard del primer dia de cicle, cal que utilitzeu un altre mètode anticonceptiu durant 7 dies.
2. És normal que tingui sagnats durant el tractament?
No. El sagnat fora de la setmana de descans és un efecte advers dels anticonceptius hormonals orals que es pot produir, sobretot a l’inici del tractament. És important continuar amb la presa del medicament per tal de regular el cicle menstrual, ja que tendeix a desaparèixer després dels tres primers mesos. Si el sagnat continua, cal que contacteu amb el vostre ginecòleg perquè valori una reducció de la dosi o un canvi de píndola.
3. Què he de fer si m’oblido de prendre un o més comprimits?
Depèn del moment del cicle en què hàgiu oblidat prendre la píndola, haureu de fer una cosa o una altra.
No es considera oblit si no han passat més de 12 hores de l’hora habitual. Si aquest és el cas, cal que preneu el comprimit i continueu el tractament amb normalitat.
Si han passat més de 12 hores i…
– … Heu oblidat un comprimit durant la primera setmana del blíster, cal prendre el comprimit oblidat com més aviat millor i el següent a l’hora habitual. Es recomana que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies següents.
– … Heu oblidat un comprimit durant la segona setmana del blíster, cal prendre el comprimit com més aviat millor i el següent a l’hora habitual.
– … Heu oblidat un comprimit durant la tercera setmana del blíster, es pot actuar de dues maneres: podeu prendre el comprimit oblidat, acabar els comprimits actius i iniciar immediatament el blíster següent, sense setmana de descans, o bé podeu parar la presa de comprimits i al cap de 7 dies començar el tractament amb un blíster nou.
Si han passat més de 24 hores…
… Heu de prendre la píndola al més aviat possible i la resta de píndoles de manera habitual. Cal que utilitzeu preservatiu durant els 7 dies posteriors.
Si l’oblit s’ha produït durant la primera setmana de presa de l’anticonceptiu i heu mantingut relacions sexuals sense protecció en els 5 dies previs, cal recórrer a la contracepció d’emergència.
Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu a la vostra farmacèutica o truqueu al 061 CatSalut Respon.
4. Què he de fer si canvio de píndola anticonceptiva?
En cas de canviar de tipus de fàrmac anticonceptiu o píndola, cal que mireu la dosi del nou fàrmac. Si és menor, comenceu a prendre la nova píndola sense deixar setmana de descans. Si la dosi és major, comenceu a prendre-la al cap de set dies (just després de la setmana de descans).
En cas de canviar a pegats anticonceptius, poseu-vos el pegat el primer dia de sagnat de la setmana de descans. Si no teniu sagnat, poseu-vos el pegat 5 dies després de l’últim comprimit actiu. Abans d’iniciar el tractament però, cal que descarteu la possibilitat d’embaràs.
En cas de canviar a anell vaginal, inseriu l’anell a tot tardar l’endemà de la setmana de descans
5. I si prenc altres medicaments o menjo determinats aliments?
Alguns medicaments i plantes disminueixen l’efecte de la píndola. Davant el dubte, utilitzeu preservatiu.
Si preneu al mateix temps antibiòtics, antiepilèptics, immunosupressors o antiretrovirals, cal utilitzar preservatius perquè aquests medicaments poden interaccionar i afectar la seva eficàcia.
L’herba de sant Joan (hipèric) és una planta utilitzada per les seves propietats antidepressives. Ara bé, la presa amb anticonceptius orals fa que aquests tinguin menor efecte, cosa que posa en perill la protecció anticonceptiva.
Els aliments no alteren l’absorció de la píndola i, per tant, es pot prendre durant o fora dels àpats.

6. Quins són els efectes secundaris més freqüents de la píndola?
Els efectes secundaris (efectes adversos) més freqüents i que habitualment experimenten 1 de cada 100 persones aproximadament són:

  • hemorràgia entre menstruacions
  • sensibilitat o dolor mamari
  • migranyes
  • estat d’ànim depressiu
  • nàusees
  • augment de pes
  • secreció vaginal espessa blanquinosa
  • infecció vaginal per fongs

Els anticonceptius orals a dosis altes poden alterar el metabolisme dels glúcids i lípids, així com incrementar la capacitat del cos per coagular la sang (i fer trombes a les venes o a les artèries).

Si experimenteu algun efecte advers, l’heu de comunicar al vostre metge i junts escollireu si cal una reducció de la dosi del medicament o un canvi de mètode anticonceptiu.

Cal seguir sempre les recomanacions del vostre ginecòleg o metge i, davant de qualsevol dubte, consulteu-nos a la farmàcia, al metge o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies