tractament

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

Una de les dificultats que més sovint hem de salvar des de darrera el taulell és el fet de negar-nos a donar un antibiòtic si no se’ns porta la recepta mèdica on s’indiqui la prescripció. 

Avui us volem donar la resposta a aquesta pregunta, perquè va molt més enllà de la simple normativa que també hem de complir. És una qüestió de salut pública i d’educació sanitària. És una tasca feixuga però que creiem fermament que és necessària que fem. 

La demanda d’antibiòtics té una incidència molt elevada. La majoria d’infeccions ambulatòries es localitzen en el tracte respiratori i urinari i és en aquests casos on apareixen les resistències en els bacteris que més freqüentment causen les infeccions.

Quin paper tenim els farmacèutics en aquest problema?

El farmacèutic és un professional sanitari ben preparat en farmacologia i té un coneixement ampli dels fàrmacs que hi ha al mercat, per tant són professionals que han de poder participar en polítiques d’ús racional dels antibiòtics. Des del taulell hem d’afavorir la predisposició del pacient per tenir una bona adherència al tractament i hem de poder educar a la població perquè entengui que els antibiòtics són sempre l’última opció per tractar una dolència menor. Ja que veurem que el seu ús inadequat comporta una disminució de l’efectivitat i l’aparició de resistències.

Les resistències als antibiòtics és un problema greu de salut pública, ja que si es produeixen, els antibiòtics deixen de curar les infeccions i això comporta per exemple la impossibilitat de generar transplantaments o fer quimioteràpies. Què passa quan ens prenem un antibiòtic i el nostre cos no és capaç de curar-se perquè hem generat resistència? Com podem curar-lo? Ens trobem davant d’un buit terapèutic ja que no hi ha nous antibiòtics al mercat… i aquesta situació és causada només per la mala adherència al tractament, l’ús inadequat tant per automedicació o per una mala prescripció quan la majoria de vegades l’antibiòtic no és necessari.

Perquè és un problema actualment? L’existència de la resistència no és nova, però anys enrere encara teníem antibiòtics en desenvolupament que ens permetien curar. Actualment, la investigació de nous antibiòtics està estancant-se i tenim dificultats per combatre la farmacoresistència a nivell mundial.

Cal tenir en compte que no tots els antibiòtics són efectius davant de totes les infeccions i que no sempre uns mateixos símptomes estan causats pel mateix bacteri. A més a més alguns dels bacteris patògens tenen la capacitat de reproduir-se molt ràpidament i davant de tractaments inadequats o incorrectes , adquireixen habilitats per no ser sensibles a l’antibiòtic, fent-se resistents.

Tot el personal sanitari en som responsables, ja que hi ha estudis que demostren que la prescripció no sempre és adequada; el pacient no sempre demana informació que condiciona la seva administració; i el farmacèutic no sempre compleix amb l’obligació d’informar al dispensar.

Ja veiem doncs que estem davant d’un problema d’abast global. L’automedicació és fonamental quan es tracta d’utilitzar medicaments de manera responsable per tractar símptomes menors com el dolor, la febre o l’acidesa d’estómac. Els problemes venen quan els medicaments es prenen per iniciativa pròpia durant un temps prolongat, abusem de la dosis recomanada o no es té prou coneixement del veritable efecte del fàrmac, fent que els riscos de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, dificultat per fer un bon diagnòstic mèdic, interaccions amb altres medicaments i sobretot resistència microbiana en cas dels antibiòtics, apareguin cada cop mes freqüentment.

El més preocupant ja hem vist que és l’automedicació amb antibiòtics ja que pot acabar desembocant en una epidèmia de “superbacteris”, tal i com alerta l’OMS. A més, hem de saber que Espanya es troba dins dels països amb més automedicació amb antibiòtics.

Aquesta resistència als antibiòtics s’accelera amb el mal ús i l’abús d’aquests però també per les deficiències en la prevenció i poc control de les infeccions. També pot augmentar si s’interromp el tractament abans d’hora, ja que és el metge el que pot i sap determinar quina és la durada justa per matar tots els bacteris.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS MÉS IMPORTANTS QUE US VOLEM DONAR?

  • Prendre antibiòtics nomes quan els metge els prescrigui
  • Seguir escrupolosament les instruccions que doni el professional sanitari. Aquí és on el farmacèutic constatarà que el pacient ha entès la posologia i la durada del tractament
  • No utilitzar antibiòtics que hagin sobrat 
  • No demanar-los ni utilitzar-los per tractar refredats o grips
  • Acabar el tractament quan el metge ho indiqui
  • En cas que sobri medicació un cop finalitzat el tractament, cal portar-lo al punt SIGRE per la seva eliminació

A més de totes aquestes recomanacions referents als pacients, l’OMS també imposa unes estratègies globals per reduir la resistència bacteriana:

  • Educació sanitària de la població
  • Educació i reglamentació pels prescriptors i dispensadors ( metges i farmacèutics)
  • Control de l’administració d’antibiòtics als animals destinats al consum humà
  • Activitats de sensibilització i polítiques sanitàries

L’objectiu d’aquest blog, és més enllà de sensibilitzar d’un problema creixent, és també intentar fer entendre que quan ens neguem a dispensar medicaments que van sota prescripció mèdica és perquè no podem garantir que allò que ens demaneu sigui la solució al vostre problema. La vostra salut és importantíssima per nosaltres i per això creiem que l’educació sanitària és un gran pas per millorar el gran problema de les resistències als antibiòtics.

Llegir més

POLLS

Polls

El poll humà del cap, o Pediculus humanus capitis, és un insecte parasitari que es pot trobar al cap, les celles o la pestanyes de les persones. Els polls del cap s’alimenten de la sang humana diverses vegades al dia i viuen molt prop del cuir cabellut. No es coneixen casos de transmissió de malalties per aquests polls.
Aquests paràsits s’arrosseguen, no poden saltar ni volar, i es propaguen pel contacte directe amb el cabell d’una persona infestada. Qualsevol persona que estigui en contacte pròxim de cap amb cap amb una altra persona que ja té polls corre un major risc. És inusual la transmissió a través del contacte amb peces de vestir (com a barrets, bufandes, abrics) o altres articles d’ús personal (com pintes, o tovalloles) que hagi usat la persona infestada. La infestació per polls en una persona no té res a veure amb la higiene personal ni amb la neteja en la llar o a l’escola.

Tractaments


Permetrina


La permetrina és un insecticida químic. Els tractaments a base de permetrina són els antipediculicides clàssics.
Normalment es tracta de locions o xampús, o fins i tot tots dos combinats. En cas de triar, és preferible optar per les locions, que romanen més temps en el cabell, amb el que es revelen com més eficaçes.
Els antipediculicides amb permetrina són els insecticides amb menor toxicitat, però com qualsevol producte químic, pot provocar algun efecte advers.
Encara que són bastant eficaços, lamentablement hi ha polls que han desenvolupat resistència a aquests tractaments, la qual cosa dificulta molt la tasca d’acabar amb ells. En qualsevol cas és habitual haver de repetir el tractament passat un temps. En les pròpies instruccions sol indicar-se així.


Silicones

Els efectes adversos dels productes químics i les resistències a la permetrina i altres substàncies químiques estan fent que els últims productes antipeliculicides recorrin a altres sistemes, per exemple, a silicones (com dimeticona o ciclometicona) que impregnen al poll i acaben ofegant-lo.


Llemenera


Per a eliminar els polls i, pitjor encara, els seus ous (les llémenes), s’utilitza una pinta especial, la llemenera. Aquestes pintes tenen pues molt tancades (menys de 0,3 mm de separació), amb les quals es pentina el pèl acuradament per a anar arrossegant els polls i les llémenes, que es queden enganxades en les pues.
  Es necessita bona llum, molta paciència i començar a revisar el cabell, passant la llemenera una vegada i una altra pels flocs de cabell, prestant especial atenció al clatell i darrera de les orelles, on solen estar.
  L’operació pot fer-se tan aviat com es descobreixi la infestació, i també després d’haver aplicat un tractament amb algun producte insecticida: en aquest cas en la pinta llemenera es quedaran enganxats els polls ja morts. S’ha de passar la llemenera reiteradament, i ajudar-se de mans i ungles, si cal.
  Hi ha llemeneres de metall i de plàstic: el que importa és que resulti fàcil d’utilitzar i que tingui les pues ben juntes.

Preguntes freqüents


És possible prevenir els polls?

En cap cas s’han d’usar els productes antipeducilicides per a prevenir les infestacions, perquè amb això en la pràctica només es contribuirà a generar més resistències en els polls. De fet, ja s’han documentat resistències a la permetrina. Per altra banda, si que existeix algun producte amb 1,2 octanodiol 1% que utilitzats com a prevenció, deshidraten i eliminen al poll que pugui estar en contacte amb el cuir cabellut evitant així que la infestació proliferi.


La millor manera de prevenir el contagi dels polls és:
  Evitar les aglomeracions i el contacte cap amb cap amb algú que tingui polls.
  Revisar periòdicament el pèl per a assegurar-se que està lliure de polls.
  I davant el menor senyal, aplicar el tractament seguint escrupolosament les instruccions (temps d’aplicació, repetició passats 7 o 10 dies).


Si el tractament per als polls del cap no sembla donar resultats significa això que els polls són resistents i que necessito un tractament diferent?

Diverses raons freqüents per les quals pot fallar un tractament contra polls del cap són:


1. Diagnòstic erroni. Els símptomes no són causats per una infestació activa de polls vius.


2. Els condicionadors poden actuar com una barrera i això pot reduir l’eficàcia del tractament.


3. Si no se segueixen al peu de la lletra les instruccions per al tractament utilitzat. Per exemple, si no s’aplica un segon tractament, encara que estigui indicat, o si es repeteix el tractament massa aviat després del primer, abans que totes les llémenes hagin eclosionat i es puguin matar a tots els polls nous, o si es repeteix el tractament massa tard, quan els polls han incubat de nou.


4. Resistència al tractament utilitzat contra els polls. Els polls poden tornar-se resistents al tractament. Si el tractament utilitzat no mata tots els polls, la seva metgessa o la seva farmacèutica poden indicar-li si va utilitzar el tractament en la forma correcta i recomanar-li un producte completament diferent, si consideren que els polls són resistents al primer tractament.

https://www.cdc.gov/parasites/lice/head/es/informativa/preguntas_tratamiento.html

https://www.ocu.org/consumo-familia/bebes/consejos/como-eliminar-piojos

Llegir més

Aquest lloc web utilitza galetes de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mediació de la nostra web per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació fent clic a Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies